Imatges de La Panadella: evocació d'uns temps pretèrits i espai ideal per una trobada de vehicles clàssics.

L'antic tram de la carretera nacional II comprès entre Barcelona i Cervera tenia dos ports amb uns pendents considerables i uns traçats serpentejants amb revolts molt pronunciats. El primer, venint de Barcelona, era el coll del Bruc. Després hom es trobava el coll de la Panadella, la coronació del qual obria les portes a l'altiplà de les comarques de la Segarra, l'Urgell i el Segrià. Per remuntar el coll de la Panadella, els primers Pegasos havien de canviar de marxa setanta cops. I les sobrecàrregues combinades amb els pendents costeruts provocava que els camions arribaven a La Panadella amb els motors esbufegant. Els xofers paraven a La Panadella deixant el motor del camió encès per tal que es refredés. 

El trànsit incessant de vehicles que circulaven per la carretera nacional II, molts dels quals, camions de gran tonatge, passava indefectiblement per La Panadella car era la única via entre Barcelona i Lleida. L'autopista entre Barcelona i Lleida, després de vuit anys de construcció, s'obrí al públic l'any 1977.

A La Panadella els transportistes hi trobaven qualssevol de les coses que necessitaven: servei de taller les vint-i-quatre hores del dia, servei de grua per remolcar vehicles en pana, restaurants, cafeteries i hotels per dormir, benzineres, un forn de pa i estanc, zones per estacionar-hi els vehicles. Fins i tot una petita església per satisfer les necessitats espirituals.

La Panadella, per als usuaris de la carretera nacional II, fins fa quaranta anys era un lloc de parada obligada. Els establiments eren oberts les vint-i-quatre hores dels tres-cents seixanta-cinc dies de l'any. Hi havia tres establiments amb habitacions -l'Hostal Vell, i els hotels-restaurants Bayona i La Parada-, dues benzineres posades als dos marges de la carretera, tallers mecànics i fins i tot un desballestament. La dècada de 1960 representen els anys gloriosos, esplendorosos de La Panadella, aquest veïnat que fou una petita ciutat del transport. Tenia una població estable que treballava en llurs establiments. Remuntats els coll del Bruc i La Panadella, calia aturar-se en aquest darrer per recuperar l'ànim i superar el coll de Fraga, un altre flagell pels transportistes d'aquells anys, per internar-se a l'Aragó.

Els anys de major glòria de La Panadella coincideix amb el llançament del Pegaso 1060, com aquesta unitat de Transports Esparza de Sabadell carregat de caixes de cervesa de la casa Damm de Barcelona, i els Barreiros Azor, els Ebros B, els Avia i Sava (Austin i Berliet), i fins i tot, algun Nazar escadusser. La presència de camions estrangers era aleshores insignificant, testimonial: 

A partir dels anys 1980 La Panadella caigué en una lenta decadència produïda per diverses causes: la posada en funcionament de l'autopista de Barcelona a Lleida, les millores incorporades als vehicles que permetien trajectes més llargs amb menys parades, menys panes, els canvis de mentalitat d'arribar a destí en el menor temps possible extingí el costum d'entaular-se per menjar, beure i descansar.

Tanmateix el cop definitiu fou la posada en funcionament de la variant de La Panadella, obra prevista en el projecte de construcció de l'autovia A-2, de Barcelona a Lleida, amb dos carrils en cada sentit de la marxa, l'any 2004. Per un transportista que conduïa un Pegaso amb un motor de dos-cents seixanta cavalls de potència ben carregat, aturar-se a La Panadella era una necessitat. Per un transportista que porta una moderna tractora equipada amb un modern i fiable motor de cinc-cents cavalls de potència La Panadella és un record vaporós o una referència en el mapa. I sort en tingueren els establiments de La Panadella que el ministeri de Foment espanyol executà les obres del tram de l'autovia A-2 comprès entre Santa Maria del Camí i La Panadella amb vint anys d'endarreriment respecte dels terminis convinguts.

Aquest matí a primera hora hem fet via cap a La Panadella. A les deu del matí ens hem trobat allà  amb en Claudi Herguido. Un nucli urbà posat en el coll de La Panadella, del qual pren el nom, sobre l'antiga carretera nacional II i inclòs dins del municipi de Montmaneu, a la comarca de l'Anoia. Es troba al mig de Barcelona i Lleida, a la partió de les dues províncies. Bufava un vent gèlid molt desagradable que tallava la pell.

A desgrat del temps inclement, hem gaudit dels edificis que conformen La Panadella. Un aspecte de gran interès és la decoració que conserven els restaurants Bayona i La Parada. Accedir-hi al seu interior us transporta immediatament als anys 1960. Els propietaris han tingut l'encert de conservar la decoració original. Les modificacions, mínimes, foren motivades per l'adaptació que la normativa vigent exigeix a aquesta mena d'establiments. Són locals, com també la benzinera del Bayona i el garatge adossat, que mantenen inalterat el sabor dels anys 1960.

Els dos restaurants que hi ha oberts a La Panadella, el restaurant La Parada, a l'esquerra, propietat dels senyors Recasens, i el Bayona, amb la seva benzinera ancienne adossada:

Barra del bar restaurant La Parada decorada amb l'estil en voga en els anys 1950. En Martí de la Panadella conversant amb en Claudi Herguido: 

Detall d'una ala de la barra de La Parada. Meravellós el cartell publicitari que recomanava de beure Fanta. Un element sublim, peça cobejada per qualsevol col·leccionista, el gaudi del qual és motiu suficient per viatjar fins a La Panadella: 

Bar interior del restaurant La Parada. Al fons, embotits i la talladora:



Accés al menjador de l'establiment emmarcat per un arc de fusta de gran elegància:

Dues fotografies del menjador del restaurant La Parada presidida per una gran llar de foc que a l'hivern escalfava, acollia i distenia els xofers i automobilistes fatigats del viatge. Senzillament esplèndid:

L'Hotel i restaurant Bayona és l'establiment principal de La Panadella, orientat a atendre les necessitats dels viatgers d'autocars. Disposa d'una barra llarga per servir alhora cinquanta persones. Al mig, hi ha l'assortiment de pastes i entrepans. En un extrem de l'establiment hi ha el restaurant; i en l'altre, els lavabos. Causa impressió el lavabo dels homes amb una renglera de cinquanta urinaris:

Detall d'un dels dos extrems del sostre de la barra del restaurant Bayona, acabat en forma de ferradura inspirat en les tendències pròpies de l'art déco. Sense dubte, és un dels element decoratiu que presenta un major interès i reforça el caràcter de cafeteria d'aquest establiment: pixar i consumir alguna cosa  per reprendre la marxa i  seguir el viatge:

Benzinera configurada com un apèndix de l'hotel Bayona, és una altre de les peces arquitectòniques de La Panadella que té més valor. Es conserven al país poques benzineres com aquesta. La de Les Quatre Carreteres, a Tona, que era coetània i semblant, fou aterrada fa uns quants anys arran d'un accident d'un camió que s'hi encastà i la danyà greument:

Aquest garatge, que té una altura per aparcar-hi camions i disposa d'unes columnes estilitzades i artístiques, constitueix la prolongació del restaurant Bayona:

L'Hostal Vell, una construcció de pedra amb dues plantes, fou el primer restaurant que obrí les portes a La Panadella i el primer que les tancà definitivament. L'entrada de l'establiment, talment s'aprecia en la fotografia, és infranquejable per la cortina d'heura que cobreix la major part de la façana del vell establiment:

Edifici infrautilitzat que acull el forn i l'estanc, un establiment en actiu, obert al públic que despatxa pa i pastes:

Nau de Grues Nogués SA, empresa que fou taller oficial de la casa Pegaso:



El Pegaso equipat amb una grua per a remolcar camions i autocars en pana:



La benzinera de la Panadella posada al marge del carril que condueix a Cervera i Lleida té una planta moderna i funcional:



Dos antics garatges, amb una arquitectura pobre i adotzenada, tancats fa molts anys:

El 22 de setembre de 2015 TV3, la televisió nacional de Catalunya, emeté un documental sobre La Panadella. La seva història, els efectes de la construcció de la variant que desvià el trànsit dels vehicles que circulen per la carretera nacional II i les perspectives de futur. També s'incidia en el fet que La Panadella és una marca ben reconeguda per qualsevol transportista i automobilista del país. En el documental hi participaren els germans Recasens, propietaris del restaurant La Parada, conduint un Renault Gordini. També aparegué el senyor Nogués, propietari de l'empresa de grues per remolcar camions i autocars en pana, al volant del seu camió Pegaso i canviant les marxes amb el canvi de bola que aquells vehicles de la segona meitat dels anys 1960 muntaven. 

I atès que el ral·li internacional de cotxes d'època Barcelona-Sitges que es celebra d'ençà de l'any 1958 té el marc privilegiat de les costes del Garraf i la Blanca Subur, per què no té lloc a La Panadella, un conjunt d'edificis sense parió a Catalunya amb una gran càrrega simbòlica i evocadora dels viatges en carretera des dels anys 1950 fins la dècada de 1990, una trobada de vehicles clàssics dels anys 1950 i 1960.

La Panadella, aquest indret únic i màgic per a qualsevol afeccionat a l'automoció, reuneix tots els requisits per la celebració d'una trobada d'aquesta mena: punt equidistant de les ciutats de Barcelona, Lleida i Tarragona; bones comunicacions mercès a la carretera nacional II i l'Eix Transversal; espai suficient per a estacionar-hi els vehicles participants i els dels assistents; dues benzineres i dos restaurants per esmorzar i dinar que conserven l'essència i l'aroma crepuscular dels anys 1960. Un espai com aquest no el podem pas desaprofitar. Una proposta que compta amb el ple suport de l'Ajuntament de Montmaneu i dels establiments de La Panadella.