S'acosta la primera trobada de vehicles clàssics de La Panadella: el proper diumenge 14 de maig.

El proper diumenge els afeccionats a l'automoció sou convidats a participar amb els vostres vehicles, de més de vint-i-cinc anys d'antiguitat, en la primera trobada de vehicles clàssics que tindrà lloc a La Panadella. Els organitzadors, que fa mesos que hi treballen, volen que sigui una festa grossa. Els Ajuntaments de Montmaneu i Sant Guim de Freixenet, encapçalats per llurs alcaldes, el Club de Vehicles Clàssics de Lleida, presidit pel senyor Antoni Pomés i Tosquella, que n'ha assumit l'organització, i afeccionats com el senyor Xavier Castells Quintana, promotor del primer encontre de camions clàssics celebrat a Catalunya, concretament a Sant Vicenç de Torelló, el senyor Jordi Riera Palmés i el senyor Claudi Herguido Fo que han col·laborat en distints aspectes, confien en omplir de gom a gom els grans aparcaments que hi ha a La Panadella, una empresa titànica.

Ja fa setmanes que a través de les xarxes socials i revistes especialitzades, en paper i digitals, s'informa d'aquesta trobada. Nosaltres, des d'aquest espai, hem volgut contribuir-hi posant-hi el nostre gra de sorra amb la difusió d'aquest encontre.

Cartell imprès pels organitzadors del primer encontre de vehicles clàssics de La Panadella que recull els tres establiments més emblemàtics que són oberts al públic i alguns dels vehicles que hi participaran:

Atès que l'espai que hi ha a La Panadella és d'una gran extensió, es tracta que tothom que vulgui pugui assistir-hi amb el seu vehicle clàssic. Hi haurà tota mena de vehicles clàssics, des de motocicletes fins a camions i autocars passant per cotxes, furgonetes i jeeps. Aquesta diversitat de vehicles és un dels atractius que aquest encontre ofereix: qualsevol afeccionat de ben segur que trobarà els vehicles que més li agraden. I la vinculació de La Panadella amb el transport fa que s'hagin cercat camions i autocars arreu del país. S'espera que hi hagi una bona presència de camions. Del cantó de Lleida, pel cap baix, n'acudiran més de deu.

Un dels atractius més interessants que en la nostra opinió brinda La Panadella són els seus edificis i la decoració incorporada. El pas del temps s'ha ben bé aturat i penetrar en qualsevol dels seus establiments et fa recular trenta o quaranta anys enrere. Sobta que els productors de pel·lícules i anuncis publicitaris no s'hagin adonat de les immenses possibilitats que aquest espai ofereix.

Els dos restaurants que encara són oberts a La Panadella, La Parada i l'Hostal Bayona. Si el primer presenta una arquitectura funcional, lleugera i esvelta pròpia de la segona meitat dels anys 1950, el segon té una presència més sòlida, arcaica i voluminosa: 

La torre angular de l'Hostal La Parada té un aire, tímid i esvaït, d'art decó, un moviment amb una presència migrada al nostre país:

Grues Nogués fou un antic servei oficial de la casa Pegaso, senyal inequívoc del paper que La Panadella jugà per als transportistes del país car era la única ruta que connectava Catalunya amb Espanya a través de la carretera Nacional II:

Els records i vivències que el senyor Nogués ha acumulat al llarg de la seva vida són un material formidable i valuós per ser recollit en un llibre que doni testimoni directe de com fou el transport en el nostre país fins fa vint anys. Els propietaris dels establiments i cambrers més antics també podrien escriure'l aquest llibre de caràcter notarial.

L'Hostal Bayona, que disposa de benzinera i un gran garatge adossat, té una arquitectura més feixuga que remet lleument a  l'estil casernari o de quarter ben viu en la dècada de 1940. Ofereix servei de bar i uns grans salons per menjar-hi còmodament:

Un garatge per aparcar-hi els camions i autocars que, en ruta, s'aturaven a La Panadella:

La Panadella també acull un forn de pa i estanc que despatxa tabac:









La segona benzinera, més moderna, que hi ha a La Panadella:

I un edifici poc conegut i avui dia en desús és l'església de la Mare de Déu del Bon Viatge, aixecada en un extrem de La Panadella. Llur posició sembla mostrar un ànim o voluntat de no fer nosa o destorbar els atrafegats usuaris que s'aturaven en els establiments de La Panadella i tenien les necessitats espirituals satisfetes:

Us hi esperem a La Panadella. Tothom hi és convidat el proper diumenge. Els vehicles clàssics i els ocupants que hi assisteixin, alguns vestits d'època, evocaran el què ha significat aquest petit poble al peu de l'antiga carretera Nacional II pels qui tenen més de quaranta anys i hi han transitat per causa de llurs desplaçaments. Qui, en aquest nostre país de gent viatgera per motius diversos, no s'havia aturat a La Panadella per estirar les cames, prendre's una beguda o cafè acompanyat d'una pasta, sopar, distreure's veient la televisió, pixar i comprar un pa de pessic?.

Tant de bo que aquesta trobada, un autèntic repte, en la qual administracions, associacions i particulars hi ha posat una gran il·lusió, sigui un èxit rotund. La importància de La Panadella i els serveis prestats durant molts anys a llurs usuaris creiem que ho justifiquen plenament.

Imatges de La Panadella: evocació d'uns temps pretèrits i espai ideal per una trobada de vehicles clàssics.

L'antic tram de la carretera nacional II comprès entre Barcelona i Cervera tenia dos ports amb uns pendents considerables i uns traçats serpentejants amb revolts molt pronunciats. El primer, venint de Barcelona, era el coll del Bruc. Després hom es trobava el coll de la Panadella, la coronació del qual obria les portes a l'altiplà de les comarques de la Segarra, l'Urgell i el Segrià. Per remuntar el coll de la Panadella, els primers Pegasos havien de canviar de marxa setanta cops. I les sobrecàrregues combinades amb els pendents costeruts provocava que els camions arribaven a La Panadella amb els motors esbufegant. Els xofers paraven a La Panadella deixant el motor del camió encès per tal que es refredés. 

El trànsit incessant de vehicles que circulaven per la carretera nacional II, molts dels quals, camions de gran tonatge, passava indefectiblement per La Panadella car era la única via entre Barcelona i Lleida. L'autopista entre Barcelona i Lleida, després de vuit anys de construcció, s'obrí al públic l'any 1977.

A La Panadella els transportistes hi trobaven qualssevol de les coses que necessitaven: servei de taller les vint-i-quatre hores del dia, servei de grua per remolcar vehicles en pana, restaurants, cafeteries i hotels per dormir, benzineres, un forn de pa i estanc, zones per estacionar-hi els vehicles. Fins i tot una petita església per satisfer les necessitats espirituals.

La Panadella, per als usuaris de la carretera nacional II, fins fa quaranta anys era un lloc de parada obligada. Els establiments eren oberts les vint-i-quatre hores dels tres-cents seixanta-cinc dies de l'any. Hi havia tres establiments amb habitacions -l'Hostal Vell, i els hotels-restaurants Bayona i La Parada-, dues benzineres posades als dos marges de la carretera, tallers mecànics i fins i tot un desballestament. La dècada de 1960 representen els anys gloriosos, esplendorosos de La Panadella, aquest veïnat que fou una petita ciutat del transport. Tenia una població estable que treballava en llurs establiments. Remuntats els coll del Bruc i La Panadella, calia aturar-se en aquest darrer per recuperar l'ànim i superar el coll de Fraga, un altre flagell pels transportistes d'aquells anys, per internar-se a l'Aragó.

Els anys de major glòria de La Panadella coincideix amb el llançament del Pegaso 1060, com aquesta unitat de Transports Esparza de Sabadell carregat de caixes de cervesa de la casa Damm de Barcelona, i els Barreiros Azor, els Ebros B, els Avia i Sava (Austin i Berliet), i fins i tot, algun Nazar escadusser. La presència de camions estrangers era aleshores insignificant, testimonial: 

A partir dels anys 1980 La Panadella caigué en una lenta decadència produïda per diverses causes: la posada en funcionament de l'autopista de Barcelona a Lleida, les millores incorporades als vehicles que permetien trajectes més llargs amb menys parades, menys panes, els canvis de mentalitat d'arribar a destí en el menor temps possible extingí el costum d'entaular-se per menjar, beure i descansar.

Tanmateix el cop definitiu fou la posada en funcionament de la variant de La Panadella, obra prevista en el projecte de construcció de l'autovia A-2, de Barcelona a Lleida, amb dos carrils en cada sentit de la marxa, l'any 2004. Per un transportista que conduïa un Pegaso amb un motor de dos-cents seixanta cavalls de potència ben carregat, aturar-se a La Panadella era una necessitat. Per un transportista que porta una moderna tractora equipada amb un modern i fiable motor de cinc-cents cavalls de potència La Panadella és un record vaporós o una referència en el mapa. I sort en tingueren els establiments de La Panadella que el ministeri de Foment espanyol executà les obres del tram de l'autovia A-2 comprès entre Santa Maria del Camí i La Panadella amb vint anys d'endarreriment respecte dels terminis convinguts.

Aquest matí a primera hora hem fet via cap a La Panadella. A les deu del matí ens hem trobat allà  amb en Claudi Herguido. Un nucli urbà posat en el coll de La Panadella, del qual pren el nom, sobre l'antiga carretera nacional II i inclòs dins del municipi de Montmaneu, a la comarca de l'Anoia. Es troba al mig de Barcelona i Lleida, a la partió de les dues províncies. Bufava un vent gèlid molt desagradable que tallava la pell.

A desgrat del temps inclement, hem gaudit dels edificis que conformen La Panadella. Un aspecte de gran interès és la decoració que conserven els restaurants Bayona i La Parada. Accedir-hi al seu interior us transporta immediatament als anys 1960. Els propietaris han tingut l'encert de conservar la decoració original. Les modificacions, mínimes, foren motivades per l'adaptació que la normativa vigent exigeix a aquesta mena d'establiments. Són locals, com també la benzinera del Bayona i el garatge adossat, que mantenen inalterat el sabor dels anys 1960.

Els dos restaurants que hi ha oberts a La Panadella, el restaurant La Parada, a l'esquerra, propietat dels senyors Recasens, i el Bayona, amb la seva benzinera ancienne adossada:

Barra del bar restaurant La Parada decorada amb l'estil en voga en els anys 1950. En Martí de la Panadella conversant amb en Claudi Herguido: 

Detall d'una ala de la barra de La Parada. Meravellós el cartell publicitari que recomanava de beure Fanta. Un element sublim, peça cobejada per qualsevol col·leccionista, el gaudi del qual és motiu suficient per viatjar fins a La Panadella: 

Bar interior del restaurant La Parada. Al fons, embotits i la talladora:



Accés al menjador de l'establiment emmarcat per un arc de fusta de gran elegància:

Dues fotografies del menjador del restaurant La Parada presidida per una gran llar de foc que a l'hivern escalfava, acollia i distenia els xofers i automobilistes fatigats del viatge. Senzillament esplèndid:

L'Hotel i restaurant Bayona és l'establiment principal de La Panadella, orientat a atendre les necessitats dels viatgers d'autocars. Disposa d'una barra llarga per servir alhora cinquanta persones. Al mig, hi ha l'assortiment de pastes i entrepans. En un extrem de l'establiment hi ha el restaurant; i en l'altre, els lavabos. Causa impressió el lavabo dels homes amb una renglera de cinquanta urinaris:

Detall d'un dels dos extrems del sostre de la barra del restaurant Bayona, acabat en forma de ferradura inspirat en les tendències pròpies de l'art déco. Sense dubte, és un dels element decoratiu que presenta un major interès i reforça el caràcter de cafeteria d'aquest establiment: pixar i consumir alguna cosa  per reprendre la marxa i  seguir el viatge:

Benzinera configurada com un apèndix de l'hotel Bayona, és una altre de les peces arquitectòniques de La Panadella que té més valor. Es conserven al país poques benzineres com aquesta. La de Les Quatre Carreteres, a Tona, que era coetània i semblant, fou aterrada fa uns quants anys arran d'un accident d'un camió que s'hi encastà i la danyà greument:

Aquest garatge, que té una altura per aparcar-hi camions i disposa d'unes columnes estilitzades i artístiques, constitueix la prolongació del restaurant Bayona:

L'Hostal Vell, una construcció de pedra amb dues plantes, fou el primer restaurant que obrí les portes a La Panadella i el primer que les tancà definitivament. L'entrada de l'establiment, talment s'aprecia en la fotografia, és infranquejable per la cortina d'heura que cobreix la major part de la façana del vell establiment:

Edifici infrautilitzat que acull el forn i l'estanc, un establiment en actiu, obert al públic que despatxa pa i pastes:

Nau de Grues Nogués SA, empresa que fou taller oficial de la casa Pegaso:



El Pegaso equipat amb una grua per a remolcar camions i autocars en pana:



La benzinera de la Panadella posada al marge del carril que condueix a Cervera i Lleida té una planta moderna i funcional:



Dos antics garatges, amb una arquitectura pobre i adotzenada, tancats fa molts anys:

El 22 de setembre de 2015 TV3, la televisió nacional de Catalunya, emeté un documental sobre La Panadella. La seva història, els efectes de la construcció de la variant que desvià el trànsit dels vehicles que circulen per la carretera nacional II i les perspectives de futur. També s'incidia en el fet que La Panadella és una marca ben reconeguda per qualsevol transportista i automobilista del país. En el documental hi participaren els germans Recasens, propietaris del restaurant La Parada, conduint un Renault Gordini. També aparegué el senyor Nogués, propietari de l'empresa de grues per remolcar camions i autocars en pana, al volant del seu camió Pegaso i canviant les marxes amb el canvi de bola que aquells vehicles de la segona meitat dels anys 1960 muntaven. 

I atès que el ral·li internacional de cotxes d'època Barcelona-Sitges que es celebra d'ençà de l'any 1958 té el marc privilegiat de les costes del Garraf i la Blanca Subur, per què no té lloc a La Panadella, un conjunt d'edificis sense parió a Catalunya amb una gran càrrega simbòlica i evocadora dels viatges en carretera des dels anys 1950 fins la dècada de 1990, una trobada de vehicles clàssics dels anys 1950 i 1960.

La Panadella, aquest indret únic i màgic per a qualsevol afeccionat a l'automoció, reuneix tots els requisits per la celebració d'una trobada d'aquesta mena: punt equidistant de les ciutats de Barcelona, Lleida i Tarragona; bones comunicacions mercès a la carretera nacional II i l'Eix Transversal; espai suficient per a estacionar-hi els vehicles participants i els dels assistents; dues benzineres i dos restaurants per esmorzar i dinar que conserven l'essència i l'aroma crepuscular dels anys 1960. Un espai com aquest no el podem pas desaprofitar. Una proposta que compta amb el ple suport de l'Ajuntament de Montmaneu i dels establiments de La Panadella.

Imatges antigues de La Panadella (municipi de Montmaneu).

La Panadella fou un assentament urbà edificat a les vores de la carretera nacional II, sobre el port homònim, el qual fou una parada obligada en els viatges que s'emprenien en la segona meitat del segle XX devers el centre i el nord d'Espanya. 

La Panadella, inclosa en el terme municipal de Montmaneu, es revelà un punt estratègic en l'època de l'Imperi Romà. A través del port de la Panadella hi discorria una calçada que comunicava Barcelona amb Lleida. En l'edat mitjana fou el camí ral que comunicava Barcelona amb l'Aragó. D'aquella època daten l'establiment d'uns hostals de posta i d'un petit hospital. 

El port de la Panadella ha sigut l'escenari d'episodis històrics. Cap a l'any 748 es produïren conteses entre l'exèrcit cristià comandat per Borrell d'Osona i les tropes sarraïnes dirigides per Ali-Jama. I en el segle XIX, el febrer de 1837 l'exèrcit carlí sota les ordres del general Tristany vencé a l'exèrcit liberal capturant més de set-cents soldats isabelins. N'afusellaren dos-cents setanta-sis en el Pla del Rei, un camp que hi ha rere Hotel Bayona.

A mitjan dels anys 1940, atès l'increment del trànsit que registrava la carretera nacional II, els germans germans Magí i Manuel Queralt, conscients de les grans possibilitats que tenia La Panadella, compraren a la família Biosca un terreny al peu de carretera on aixecaren una benzinera amb quatre sortidors. L'estació de servei s'inaugurà el setembre de 1948. Un any després, el juny de 1949 s'inaugurà l'Alberg de La Panadella, un hotel dotat de vint habitacions, una barra de bar i un restaurant amb 15 taules. En el transcurs dels anys, paral·lelament a l'increment de la circulació de vehicles, l'hotel i el restaurant foren reformats i successivament ampliats.

La Panadella, l'àrea de servei més cèlebre de Catalunya, pateix un lent declivi arran de l'obertura de l'autovia de la N-II que ha desplaçat el trànsit d'aquesta àrea, vorejant-la. El seu futur és incert.

Edifici de l'Albergue de La Panadella, promogut per la família Queralt i obert el juny de 1949. Al cap d'uns anys, i després de successives ampliacions i millores, esdevingué l'Hotel-restaurant Bayona:

 

La barra de l'Alberg de La Panadella presidida per una imatge de Sant Cristòfol, patró dels conductors,  cap a l'any 1950:

Transportistes del barri del Poblenou de Barcelona fotografiats davant de la benzinera de La Panadella el 8 de juliol de 1949 en l'avinentesa d'una excursió a Montserrat. A l'esquerra, el garatge de l'Alberg de La Panadella. Inaugurada un mes abans, els transportistes del Poblenou volgueren conèixer-la:

Primera ampliació de l'hotel-restaurant Bayona amb la construcció d'una ala i una torre que rematava l'edifici: 

L'Hotel-restaurant Bayona fotografiat des de la torre de defensa circular aixecada en un turó proper amb l'aparcament de camions al seu davant:

Camions estacionats a l'aparcament de l'hotel Bayona a finals dels anys 1950:

Postal de l'hotel restaurant Bayona, equipat amb habitacions amb aigua corrent i cambra de bany, un autèntic luxe en la dècada de 1950:

Primera barra de bar que tingué l'Hotel-restaurant Bayona:



L'hotel-restaurant Bayona a principis dels anys 1960:

La Panadella l'any 1967 retratada pel senyor Juncadella des del turó on s'aixeca la torre circular de defensa. Al fons, emergeixen els hotels-restaurant La Parada i Bayona:

L'Hotel Bayona amb la benzinera i l'ampliació del garatge executada: 

Estat que presenta ara per ara el bar-restaurant Bayona, amb l'ampliació de l'edifici per la part posterior:

Darrer tram del pendent de la carretera nacional II, en direcció a Barcelona, que mor al port de la Panadella, :

Església de la Mare de Déu del Bon Viatge aixecada l'any 1975 a La Panadella en substitució d'una anterior del segle XVII: 

Camions aparcats a l'esplanada de La Panadella a finals dels anys 1990:

Un camió procedent de Cervera arriba a La Panadella. A la dreta, el garatge i la benzinera del bar restaurant Bayona:

Els dos restaurants oberts a La Panadella, La Parada i Bayona, cap a l'any 1982 i estat actual que presenten, marcada per la circulació mínima i residual que registra l'antiga nacional II:

La major part de fotografies que il·lustren aquest article procedeixen del bloc Quinalafem, creat i nodrit pel senyor J.M. Mir. La Panadella forma part de la història del transports al nostre país.