Un camió bolquet no identificat que traslladà uns barraquistes del barri del Somorrostro al barri de Sant Roc de Badalona.

Una celebració de caràcter militar imposada per la dictadura franquista, I Semana Naval, fou el pretext adduït per les autoritats municipals i governatives de l'època per enderrocar el barri del Somorrostro que havia estat el nucli de barraques més important del litoral de Barcelona amb una antiguitat gairebé d'un segle.

El Somorrostro havia tingut més de 2.400 barraques, construïdes amb pedres, fustes i materials rebutjats per les indústries properes de la Maquinista Terrestre i Marítima SA i la Fàbrica del Gas. Llur població l'any 1954 era de gairebé 15.000 persones. Tanmateix, la construcció del passeig Marítim i els temporals de mar periòdics havien causat la destrucció d’un nombre considerable de barraques. El 25 de juny de 1966 arribà l’enderroc definitiu.

Els veïns del Somorrostro se'ls notificà a principis del mes de juny de 1966 l'ordre d'abandonar les barraques que havien ocupat i on havien nascut els fills. Pocs dies més tard l'ordre fou executada d'una manera expeditiva i sense gaire miraments. Tres-mil persones foren obligades a abandonar llurs barraques. El desallotjament forçós és féu en els camions bolquets que havien de transportar els residus procedents de les barraques enderrocades. Els barraquistes foren traslladats en els cims dels camions al polígon de Sant Roc, a Badalona, un barri executat  a corre-cuita que presentava greus  mancances  de serveis urbanístics bàsics. Foren reallotjats en habitatges socials i en barracons provisionals. El barri del Somorrostro era història.  

La veritable causa de la desaparició del barri del Somorrostro era la voluntat de l'alcalde Porcioles de portar a cap el pla parcial urbanístic de la Ribera, amb la requalificació dels terrenys industrials del litoral de Barcelona i l'atribució de nous usos, fet que incrementava considerablement el valor dels terrenys beneficiats per tal requalificació. La reordenació d'aquest espai es produí amb l'execució del barri de la Vila Olímpica del Poblenou a conseqüència de la celebració a Barcelona dels Jocs Olímpics el 1992.

Una fotografia que recull l'arribada en camions dels ocupants de les barraques del Somorrostro al barri de Sant Roc de Badalona, per ser reallotjats en habitatges i barracons provisionals, presa per l'Antoni Capella, atreu l'atenció immediatament. Reflecteix el drama humà dels barraquistes d'abandonar per força les seves cases i endur-se només allò imprescindible. Una imatge que evoca l'exili dels republicans creuant la frontera el febrer de 1939. 

Aquesta fotografia té un altre element d'interès per aquest espai. El últim camió de la filera:

A primer cop d'ull semblava un Henschel Hispania, camió produït a Barcelona per Motores Sura SA i que muntava motors dièsel Henschel construïts sota llicència a l'Hospitalet del Llobregat:

Examinat amb més deteniment el camió, desestimada la primera conclusió, s'infereix que era un Albatros produït per Lerma Autobastidores Industriales SA a Saragossa, equipat amb la primera versió de cabina d'aquest model. Tal conclusió, que no és en cap cas taxativa, es desprèn de les llantes d'aranya, el tanc del carburant i el traçat de les línies que delimiten lateralment els tres espais de la cabina: 

Si tal hipòtesi fos certa, extrem que no es pot concloure rotundament, que s'arriba per exclusió, seria el primer camió Albatros construït per Lerma Autobastidores Industriales SA matriculat a Barcelona. Tant de bo algun lector del bloc pugui treure'n l'entrellat de la marca del camió.