Empreses agregades d'Olivetrans SA (I).

L'empresa OLIVETRANS SA fou constituïda pel senyor Joan Brugués i Prat i altres transportistes de viatgers de les comarques gironines cap a l'any 1962, coincidint amb el desvetllament de l'activitat turística a la Costa Brava. Tenia el domicili social a Caldes de Malavella (La Selva).

Inicialment OLIVETRANS SA s'anomenava Verdaguer, Brugués, Olivé TRANSPORTES SL. Posteriorment va modificar-se el nom societari a VBOLIVETRANS SL. Finalment, cap al 1964 va denominar-se per sempre més OLIVETRANS SA, en referència al darrer dels socis, el senyor Olivé, i ensems, va transformar-se en una societat anònima.

L'objecte social d'OLIVETRANS SA era el transport per carretera de viatges, principalment de turistes que gaudien de les vacances a la Costa Brava. La feina principal era la recollida de turistes, principalment anglesos, a l'aeroport de Perpinyà-Ribesaltes (el Rosselló) els divendres, dissabtes i diumenges per a dur-los als respectius hotels. La temporada forta d'activitat d'OLIVETRANS SL era a la primavera i l'estiu.

El senyor Joan Brugués recorda que els anys 1965-1967 va arribar a comptar-hi 23 autocars aparcats a l'aeroport de Perpinyà -conegut com La Llavanera- que treballaven per a OLIVETRANS SA, entre vehicles propis i d'agregats a aquesta empresa. Els viatges a l'aeroport de la capital del Rosselló van finalitzar amb l'inauguració i entrada en funcionament de l'aeroport Girona-Costa Brava l'u d'abril del 1967.

Els agregats eren empreses d'autocars que treballaven per a OLIVETRANS SA transportant turistes des de l'aeroport de Perpinyà fins a la Costa Brava i els tornaven altre cop a aquest aeroport cop finalitzades les vacances.

En aquestes properes cròniques tractarem les empreses agregades que treballaven per OLIVETRANS SA transportant turistes anglesos des de l'aeroport de Perpinyà-Ribesaltes fins a la Costa Brava i el retorn a aquest aeroport de La Llavanera.

La primera empresa agregada d'OLIVETRANS SA era en PLENACOSTA, de Santa Coloma de Farners. El senyor Brugués conserva una fotografia d'un autocar Henschel carrossat per en Sarquella, de Banyoles. La fotografia es presa al passeig del l'estany de Banyoles. Aquest disseny d'en Sarquella tenia un problema gros: el graó del mig de l'autocar provocava que alguns turistes anglesos s'hi fotessin de cap. Va haver d'instal·lar-se un llum vermell per advertir de l'existència i evitar els trucs al cap:

La segona empresa fou ATLAS EXPRESO, de Barcelona, que tenia tres autocars, un Nazar i dos Avias. Nazar d'aquesta empresa, un model que se'n van vendre força unitats:

La tercera empresa agregada d'OLIVETRANS SA fou FRAM de Tolosa de Llenguadoc, acrònim de Fer, Route, Air, Mer. Disposava d'una flota de Berliets per a transportar turistes d'agències de viatges angleses des de l'aeroport de Tolosa de Llenguadoc fins a La Costa Brava quan els avions no podien pas aterrar o enlairar-se a l'aeroport de Perpinyà, molt justet i de condicions mínimes.

El senyor Joaquim Pujadas i Torrent, de Girona, propietari d'un Pegaso Z-207 "Barajas" amb carrosseria Monostral, també va treballar d'agregat per a OLIVETRANS SA. Llur fill, en Joaquim Rafart i Massó, fou soci d'OLIVETRANS SA:

La cinquena empresa agregada d'OLIVETRANS SA que treballava a l'aeroport de Perpinyà fou VERDAGUER, BRUGUÉS, OLIVÉ I ZAYAN SA, propietat de 4 socis, un dels quals era en Daniel Zayan, representant a l'estat espanyol de l'agència de viatges Global Overland, molt important aleshores.

Aquesta societat era titular d'un Sava amb un carrosseria espectacular de FACTORIAS ZANE SA, de Saragossa. El xòfer era en Pere. Aquest autocar fotografiat al garatge de can Olivet del carrer Canat de Banyoles (Pla de l'Estany):

Fotografies d'aquest autocar, tot just estrenat, aparcat al parador de Caldes, al peu de la Nacional II:







Continuarà.

CARROSSERIES SARQUELLA de Banyoles (Pla de l'Estany)

Durant els anys de la postguerra, la indústria estava completament paralitzada. La política autàrquica, l'isolament internacional del règim feixista espanyol i els efectes de la Segona Guerra Mundial van determinar que la recuperació econòmica es produís després de vint any de conclosa la guerra civil. Malauradament, Espanya va perdre 20 anys -el període comprès entre l'any 1939 fins el 1959- amb unes conseqüències i efectes que avui dia encara s'arrosseguen, particularment en el sector industrial atesa la pèrdua de competitivitat front a la indústria de la resta de països europeus.

En el sector de l'automoció, solament cal comparar la HISPANO SUIZA dels anys 1920 i 1930 amb la empreses fabricants de vehicles dels anys 1960 i 1970, participades per l'Estat espanyol i que fabricaven sota llicència per la manca de tecnologia pròpia.

La magre activitat industrial, la poca maquinària i utillatge, i l'escassa oferta de peces i matèries va provocar que les poques industries d'automoció i carrosseries d'aleshores haguessin de centrar-se en refer i recarrossar el parc mòbil, força envellit i malmès.

En aquest context van aparèixer diversos carrossers per les comarques gironines: en TORRENT a Figueres (Alt Empordà); CARROSSERIES VERT a Torroella de Montgrí (Baix Empordà); CARROSSERIES BERTRAN (actualment CARROSSERIES CORNELLÀ), GERMANS TEIXIDOR que construïen cabines per a camions, i CARROSSERIES SARQUELLA, totes tres de Banyoles (Pla de l'Estany); a Olot (Garrotxa) hi havia en Pere "Parot", qui va carrossar un autocar de l'empresa OLIVET; a Vic (Osona) hi havia en PUIGBÓ i en TENA. També és remarcable personatges com en Quim Duran, també de Banyoles, excel·lent planxista i carrosser.

CARROSSERIES SARQUELLA fou fundada als anys 1940 pels germans Miquel i Vicenç Sarquella, dedicant-se a la planxa i carrossat de vehicles. En Miquel Sarquella era un reconegut planxista que havia après l'ofici a les carrosseries Ayats d'Arbúcies. En la publicitat de l'època s'anunciaven amb la aquesta frase: "Taller de planxisteria Miquel i Vicenç Sarquella. Especialitat en Pullmans de gran luxe i carrosseries metàl·liques de tota mena". Llurs instal·lacions eren a un local de la carretera de Girona, si bé el treball el feien al carrer, en un marge d'aquesta carretera atesa l'escasa circulació de vehicles que hi havia aleshores.

Més endavant i per atendre l'augment de feina que experimentaren, es van traslladar a un local més gros del carrer Sant Mer de Banyoles: ací es van dedicar a acabar els autocars i autobusos Pegaso Monotral que lliurava la fàbrica JORSA de Mataró: pintar, muntar-hi els seients o acabar feines de planxa. Una altra empresa que també acabava els Pegaso Monotral fou CARROSSERIES HUGAS, ubicada al carrer Navas de Barcelona.

Un dels autocars que va carrossar SARQUELLA fou aquest Henschel de l'empresa PLENACOSTA de Sant Coloma de Farners (La Selva), fotografiat al costat de l'estany de Banyoles. D'aquest vehicle s'explica l'anècdota que el graó que hi havia al mig del vehicle provocava cops de cap als turistes, especialment els anglesos, atesa llur alçada; la solució fou posar una bombeta vermella al sostre que advertia del graó.

Un dels altres vehicles recarrossat per en Miquel Sarquella fou un Plymouth de 8 places adquirit per OLIVET en una subhasta de l'exèrcit. Estava equipat amb un motor dièsel MATACÁS, destinant-se al transport escolar, servei de transport de treballadors per a empreses i la recollida de turistes a l'aeroport de Perpinyà, capital de la comarca del Rosselló. Aquest vehicle fou donat de baixa a mitjans dels anys 1970. Els llums del darrera i els vidres davanter i posterior eren idèntics al del Seat 1500. Aquesta fotografia de mitjans dels anys 1960 fou presa al pont sobre del riu Fluvià a l'entrada de Besalú (Garrotxa).

Amb els anys CARROSSERIES SARQUELLA s'ha especialitzat en remolcs i frigorífics, adoptant el nom comercial de CARROSSERIES MISAR. A finals dels anys 1970 van traslladar-se a una moderna nau industrial del municipi de Palol de Revardit (Pla de l'Estany), al peu de l'autovia de Girona a Banyoles, des d'on fabriquen amb les marques SARQUELLA i FRIGONETA.