Transports Viñas de Sant Quirze de Besora (Osona).

En Ramon Viñas Basagaña va néixer l'any 1932 a Les Masies de Voltregà (Osona). De ben petit, als tres anys, en 1935, la seva família anà a viure a can Branques, una casa del municipi Orís. Als catorze anys, completats els estudis bàsics i com era costum en els anys costosos de la postguerra, entrà a treballar a Transports La Comarcal SA, una gran empresa de transports de Torelló l'amo de la qual era el senyor Ramon Vinyeta. A La Comarcal el senyor Viñas hi treballà vint anys, des del 1946 fins el 1966. 

El senyor Ramon Viñas al volant d'un camió Ford de La Comarcal, equipat amb un bolquet i que treballava a bosc: transportava els troncs dels boscos propers a Torelló que eren la matèria primera de les abundants torneries aleshores en funcionament (fotografia procedent del bloc Imatges sobre rodes): 

En 1966 el senyor Viñas es matriculà a l'autoescola Munell de Ripoll i obtingué el permís de conduir de primera que l'autoritzava a conduir camions i autocars. En possessió del permís de conduir treballà un any per La Sanquirsense, propietat d'en Gepino. Portava un autocar que feia les línies regulars que explotava la companyia -de Sant Quirze de Besora a Alpens, Prats de Lluçanès, Berga i Vidrà - i també serveis discrecionals, principalment cap a Barcelona i Andorra.

L'any 1967 s'establí pel seu compte com a transportista autònom. Comprà de segona mà un Dodge Carnero que muntava un motor dièsel Perkins. Treballava per Transports Parramon de Manlleu (Transports Canigó), per La Comarcal SA de Torelló i traginava materials de construcció, ferro, adobs. Els caps de setmana, els dissabtes i els diumenges, conduïa un autocar d'en Gepino que feia excursions i serveis discrecionals. Aquest primer camió, acabada la seva vida útil per l'esgotament dels seus elements mecànics, fou desballestat. 

El segon camió que tingué el senyor Viñas fou un Pegaso Comet amb matrícula B-283XXX, carrossat amb una caixa de fusta amb alces apte per transports generals, comprat de segona mà al Garatge Baulenas de Granollers. El Pegaso era d'un altre transportista de Sant Quirze de Besora, Transports Vicenç Bach.

El Pegaso Comet comprat per Transports Bach a can Morros, concessionari oficial Pegaso a Manresa, carregant fil al moll de càrrega de les Filatures Guixà SA de Sant Quirze de Besora, empresa tèxtil que plegà l'any 1987 (col·lecció família Bach):

El senyor Bach havia sol·licitat un Pegaso 1031, model aleshores en producció. Per recomanació del senyor Morros no féu pas l'operació i s'esperà la imminent comercialització del model que el substituïa, el Pegaso Comet. Fou, per aquest motiu, un dels primers Pegasos Comet matriculats a la província de Barcelona. El senyor Viñas el tingué uns quants anys fins que fou desballestat.

Aleshores el senyor Viñas descarregava a mà les mercaderies transportades en els vagons de càrrega de l'estació de tren de Sant Quirze de Besora: sacs d'adob, carbó, ferro; i per el senyor Joan Dot de Torelló, que regentava un negoci de venda de materials de construcció, traginava totxanes, sacs de ciment Porland, bigues, .... 

El tercer camió de la casa fou el Pegaso 1095 LDR amb matrícula B-771721. Aquest camió, comprat a AutoSuministres Vic SA, el concessionari oficial Pegaso a la comarca d'Osona, era de l'empresa Explasa, el major escorxador de Catalunya amb una planta a  Santa Eugènia de Berga que tancà les portes a finals dels anys 1980. Li fou llevada la caixa frigorífica i el taller de la Pegaso de Vic li muntà una caixa amb alces i vela per transports generals que el carrosser Sarquella de Banyoles li construí. Estigué en actiu fins l'any 1997.

El Pegaso 1095 LDR que el senyor Viñas ha tingut l'encert de conservar:  

El quart camió fou un Pegaso 1080 de dos eixos que muntava una cabina fixa, un motor de dos-cents cavalls de potència i una caixa per transports generals. Comprat d'ocasió a la Pegaso de Vic, feia transports generals i donà un resultat prou bo.  

El cinquè camió fou un Scania amb matricula B-0577-LV comprat a can Font de Manlleu, una compra-venda de camions que els importava usats d'altres països europeus. Muntava una caixa per transports generals i treballà fins l'any 2008. Com el Pegaso Comet, també fou preservat. 

El garatge del senyor Ramon Viñas a Sant Quirze de Besora on hi ha tancats dos dels camions que tingué, el Pegaso Comet i el Scania:

En Jordi Viñas Vilarrasa, fill del fundador de l'empresa, davant del Scania:

Edifici aixecat al poble de Sant Quirze de Besora els baixos del qual acull l'antic garatge de Transports Viñas on hi ha tancats els dos camions:

Tingueren després dos camions Volvo comprats d'ocasió al Taller Blanco, concessionari oficial a Roda de Ter. El primer, un Volvo de tres eixos amb matrícula B-4333-BX; el segon, tenia la matrícula B-XXX-LG. Ambdós muntaven unes caixes per transports generals.

Jubilat el senyor Ramon Viñas l'any 1992, el succeïren en el negoci familiar de transport llurs fills Xavier i Jordi. Constituïren la societat Transports Viñas Vilarrasa SL que disposa d'una moderna nau al polígon industrial on hi tanquen els tres camions que constitueix ara per ara la flota. L'empresa s'ha especialitzat en els transports i serveis de grues. El primer camió és un Mercedes Benz de tres eixos amb matrícula 7331-BKG comprat a Riudellots de la Selva:

El segon camió és un Volvo amb la matrícula 8207-CPF, comprat nou al Taller Blanco de Roda de Ter i equipat amb una caixa i una grua Hiab que muntà el carrosser Tolosa de Vic: 

I el tercer camió de l'empresa és un Mercedes Benz, amb la matrícula 6945-FNW, estrenat nou per compra al concessionari oficial de la comarca d'Osona, AutoSuministres Motor SA. El carrosser Tolosa li muntà també una grua Hiab:

Els tres camions de Transports Viñas Vilarrasa SL, els dos Mercedes Benz i el Volvo:

Aquesta empresa familiar de transports de Sant Quirze de Besora amb gairebé cinquanta anys d'antiguitat, que començà en els transports generals de mercaderies i s'ha especialitzat en els serveis especials de grues,  té garantida la continuïtat pel relleu d'en Xavier i en Jordi, els dos fills del fundador, al capdavant del negoci. Agraïm a la família Viñas l'amabilitat amb què ens acolliren a casa seva i l'exposició de la biografia del fundador de l'empresa, el senyor Ramon Viñas, que hem recollit en aquest article. 

Els camions i furgons de TRANSPORTS JACINT SOLER BIROSTA SL de Manlleu (Osona).

En un article publicat anteriorment sobre en Jacint Soler i Sala, un transportista de Manlleu, varem exposar que durant una colla d'anys va treballar per l'escorxador Explasa de Santa Eugènia de Berga. El tancament d'aquest escorxador, que va ser un sotrac econòmic per la comarca d'Osona, va obligar als treballadors, proveïdors, mecànics i transportistes que treballaven per Explasa a haver d'espavilar-se i guanyar-se les garrofes per un altre cantó.

Tancada Explasa, en Jacint Soler és llogat per l'empresa Transports Birosta SL, amb domicili al polígon La Coromina de Manlleu. Transports Birosta SL, una empresa manlleuenca de tota la vida, tenia com a clients principals les empreses Tole Catalana SA i Industrial Europlástica SA.

Al cap d'un temps, en Jacint Soler i Sala torna a establir-se pel seu compte. Emprenedor de mena, va fundar Transports Jacint Soler Birosta SL, un projecte empresarial fet realitat mancomunadament amb el seu fill Jacint Soler i Birosta. La flota de vehicles de l'empresa fotografiats al polígon La Cormina de Manlleu:

Llevat del camió lleuger Pegaso 515, amb plaques verdes, estrenat per compra al concessionari oficial Auto-Suministros Vic SA, la resta de vehicles van ser comprats usats. El camió Pegaso 1080 de dos eixos i amb caixa de transports generals, va ser comprat a Premià de Mar, on treballat per una empresa de vidres. El camionet Sava 415 va ser adquirit a l'empresa Transports Parramon, també de Manlleu. La furgoneta Ebro F108 va ser comprada en un taller que va esdevenir Cotxes Vic SA, concessionari oficial Honda. I la furgoneta Mercedes Benz també va ser comprada usada.

El Sava 415 i el Pegaso 1080 aparcats a un carrer del polígon industrial La Coromina de Manlleu: 

A desgrat que la crisi del petroli de l'any 1973 havia provocat el tancament de nombroses empreses tèxtils i metal·lúrgiques, que ocupaven molt de personal, als anys 1980 a la comarca d'Osona en general i a Manlleu en particular encara hi havia un teixit industrial prou important. Aquest fenomen es produïa també a la comarca veïna del Ripollès, amb tres sectors industrials principals, el tèxtil, el metal·lúrgic i la ventilació industrial. Eren uns anys que amb molt de treball, sacrifici i coneixement de l'ofici, hom es podia guanyar la vida. 

En aquest context, els senyors Soler, pare i fill, van sortir endavant. Treballaven principalment per empreses i indústries de Manlleu com les Filatures Joan Casals SL, Eurotecnic, Geser, Rodin SA, fabricant de ventiladors, i Ferros Malleu SA. També treballaven per altres empreses com Sodeca, de Manlleu, i Soler i Palau SA, de Ripoll, un dels líders mundial en ventilació.

Al cap d'uns anys, en Jacint Soler i Sala fundaria una altre empresa de transports acompanyat del seu altre fill Joan, Cinto Trans SL, que tractarem a la propera crònica.

En Jacint Soler i Sala, un transportista d'Osona.

Article dedicat al Toni Pérez pel seu interès dels camions Pegaso de l'Explasa de Santa Eugènia de Berga.



En Jacint Soler i Sala va néixer el 1931 a Gurb, un poblet de la comarca d'Osona, proper a la capital, Vic. La seva família conreava la terra. Tornat del servei militar i obtingut el permís de conduir de primera, que li permetia de portar camions, cap a l'any 1955 va entrar a treballar a l'empresa Cereals Quer, de la plaça dels Màrtirs de Vic. Conduïa un camió Ford de 17 cavalls de potència equipat amb una caixa de fusta. Distribuïen pinso per la plana de Vic, recollien blat a les masies properes i traginaven patates a Barcelona.

L'any següent, el 1956, va treballar de xòfer a l'agència de transports dels germans Pou Eras, oriünds de Granollers de la Plana, un petit poble proper a Manlleu, establerts a Vic. Conduïa un camió Steyr de vint-i-quatre cavalls que l'havien carregat amb un pes de 8 tones de pes, una pràctica molt estesa aquells anys, l'excés de càrrega dels camions.

Amb el Steyr treballaven per magatzemistes de cereals i majoristes de patates, com en Campdelacreu, molt conegut aquells anys. En aquesta empresa, en Jacint Soler va treballar-hi uns quatre anys. Transports Pou Eras tenia aquells anys un vell Ford per transports locals i de proximitat, el Steyr, un Dodge i un Pegaso. En Jacint Soler dins la cabina del Ford, un camió esparracat adquirit en una subhasta de l'exèrcit: 

L'any 1960, el mateix any que va casar-se, va treballar en el repartiment de les populars Coca Cola arreu de la plana de Vic, una beguda de consum creixent del jovent. Aquells anys vivia a Vic. 

Durant un any va fer de xòfer de l'empresa de transports d'en Josep Rifà, de Manlleu, que treballava per les principals empreses de filats de Manlleu i Les Masies de Voltregà. Cada matí els camions baixaven carregats de fil cap a Barcelona i tornaven curulls de bales de cotó per filar. 

Les principals filatures que treballava en Josep Rifà eren, entre d'altres, les següents: de les Masies de Voltregà, Hilaturas Voltregà SA i Industrias Riva SA; de Manlleu, Hilaturas Hijos de V. Casacuberta SA, Hilaturas Llobet i Guri SA, Hilandera SA, Hilados Buxó SA, Hilaturas Brocato SA, propietat de la família d'en Juan Antonio Samaranch i Torelló, i Hilaturas Estapé SA; de Gurb, Hilaturas Ribe SA; i de Roda de Ter, la coneguda Tecla Sala.

L'any 1962 en Jacint Soler se'n va a viure a Manlleu i fa de xòfer per en Josep Montalt, que tenia un negoci de vins, olis i sal. Comercialitzava la sal Tiburon. Tenia un camió Barreiros de sis tones pel repartiment de la sal embassada i que també usava per carregar i proveir-se de la sal de les salines de Santa Pola, a la comarca del Baix Vinalopó. Per atendre la demanda de sal, va comprar un camió Magirus per transportar la sal de les salines alacantines. Malgrat tenir una càrrega total de vint-i-quatre tones, més d'un cop carregava quaranta tones. Un cop va carregar quaranta-dues tones. En aquesta empresa va treballar-hi quatre anys. 

L'any 1966 en Jacint Soler s'estableix pel seu compte. Compra un camió Barreiros Super Azor Gran Ruta, de tres eixos, a un transportista de Manresa, en Miquel Besa. Estava equipat amb una caixa isotèrmica perquè treballava per una empresa de d'especejament de carn. Va satisfer-ne cinc centes mil pessetes. El Barreiros Super Azor tal com el va comprar el senyor Soler:

En Jacint Soler va encarregar-li al carrosser Sarquella, de Banyoles, l'allargament del xassís i de la caixa isotèrmica. Aquest carrosser també va muntar-li un compressor per disposar d'una caixa frigorífica. El Barreiros amb la caixa transformada: 

Amb aquest Barreiros Super Azor, en Jacint Soler treballava per Transports Pou Prat SA, de Vic, una empresa molt important aquells anys amb delegacions a Barcelona i Olot, i sucursals arreu de l'Estat espanyol, que tenia una divisió de transports en fred, Transfrio. El Barreiros, després d'un accident, amb un cop a la part davantera de la cabina:

Transports Pou Prat SA va crear-se per la fusió de dues empreses de transport vigatanes. La ja citada Transports Pou Eras, on va treballar-hi en Jacint Soler, i la d'en Josep Prat, un altre transportista. Tenia la seu central a Vic i va experimentar un gran creixement aquells anys. Més endavant, van traslladar-se a unes naus grans i modernes a Lliçà d'Amunt, prop de la carretera C-17. Avui dia ja no existeix.

Per Transfrio, en Jacint Soler havia transportat cansalada a Pamplona i per la fàbrica Purlom, d'Abrera. També va treballar per la Comissaria General d'Abastiments i Transports, un organisme creat l'any 1939, tot just acabada la guerra civil, que intervenia productes concrets.

A la dècada dels anys 1960, la Comissaria General d'Abastiments i Transports tenia encomanada la descarrega i distribució de la carn que s'importava en vaixells. Els seus camions tenien una matrícula pròpia amb les sigles CAT. Per compte d'aquest organisme, el senyor Soler havia carregat carn als ports de Barcelona, Bilbao i Donòstia per distribuir-la arreu de l'Estat espanyol.

Transfrio, la divisió de transport de fred de Transports Pou Prat SA, va reduir considerablement la seva activitat. I amb la liberalització de la importació de la carn, la Comissaria General d'Abastiments i Transports també va esllanguir-se. Aleshores, en Jacint Soler va prendre dues decisions: vendre's el camió Barreiros Super Azor perquè era curt de càrrega i treballar pel principal escorxador d'Osona i un dels més importants de l'Estat espanyol, Explasa SA. 

L'any 1971 va comprar un modern Barreiros 2626, de tres eixos, dos dels quals direccionals, al representant que hi havia a Les Franqueses del Vallès. Muntava una caixa frigorífica construïda pel carrosser Sarquella, de Banyoles. El Barreiros Super Azor el va entregar al concessionari. Aquest Barreiros 2626 va donar un resultat excel·lent, anava com una seda. Ací fotografiat al moll de càrrega de l'escorxador Explasa:

En aquells anys EXPLASA, una sala d'especejament de Santa Eugènia de Berga que sacrificava tres mil porcs cada dia, tenia com a gerent el senyor Capdevila, un professional eficient, honrat, complidor, coneixedor de l'ofici i bonhomiós, la paraula del qual anava a missa. Van ser uns anys daurats per l'empresa osonenca.

Atesa la feina que hi havia aleshores a Explasa SA, en Jacint Soler va comprar l'any 1972 al concessionari oficial Pegaso de Vic, Autosuministres Vic, un camió Pegaso 1086 de quatre eixos que muntava una caixa frigorífica construïda per en Sarquella. En Ramon Salvans, de Centelles, i en Juan Flores, d'Hostalets de Balenyà, foren altres dos transportistes que havien treballat per Transfrío, la divisió de Transports Pou Prat SA, i que posteriorment treballaren per Explasa. Fotografies del Pegaso:









 

L'any 1974, llicenciat del servei militar i després d'haver estat treballant un any de xòfer a l'Agència Nord de Torelló, en Josep Salarich i Planas va treballar amb en Jacint Soler conduint el Barreiros 2626. Cada setmana feia alternativament dos o tres viatges a Madrid. El Barreiros 2626 i el Pegaso 1086 al moll de càrrega de la fàbrica Explasa, a Santa Eugènia de Berga:

El Pegaso 1086 i el Barreiros 2626 marxaven cada setmana a Madrid per descarregar carn escorxada. S'alternaven els dos camions 3 viatges per setmana l'un i dos viatges per setmana l'altre. Repartien la carn pertot Madrid i els barris perifèrics. Comptaquilòmetres del Pegaso 1086 quan va fer un milió de quilòmetres. El Jacint Soler va aturar el camió per fotografiar aquell quilometratge:

 

El manteniment del Pegaso se'n feia càrrec el taller d'Auto-Suministros Vic SA, concessionari oficial Pegaso a la comarca d'Osona. I el Barreiros 2626 el cobria el taller de les Quatre Carreteres de Tona, concessionari oficial Barreiros. 

En Jacint Soler va vendre a un transportista del País Valencià la primera caixa frigorífica que muntava el Pegaso, produïda pel carrosser Sarquella de Banyoles. I va substituir-la per una altre caixa frigorífica de polièster fabricada pel carrosser Gozalbo de Vila-real, a la comarca valenciana de la Plana Baixa. Aquesta caixa al ser més lleugera i tarar menys carregava dues tones més de pes, i aguantava molt millor el fred:

 

Als anys 1980, EXPLASA va patir greus problemes econòmics amb una baixada de la producció i menys feina. Aleshores en Jacint Soler va decidir de vendre el camió Barreiros 2626 a l'empresa TRANSPORTS ÁLVARO, de Barcelona. Conserva el Pegaso 1086 i treballa per Els Àngels, de Quart (Gironès), una altre empresa d'especejament. Al cap d'un temps va vendre el Pegaso al propietari de l'empresa, el senyor Josep Vilardell.

Aleshores en Jacint Soler entra a una empresa de transports de Manlleu, el municipi on resideix, Transports Birosta SL, amb domicili al polígon La Coromina. Transports Birosta SL treballava per algunes industries de Manlleu, com Tole Catalana SA, fabricant de palets i bobines, i Industrial Europlástica SA.

Quan plega de Transports Birosta SL, munta la seva pròpia empresa, Transports Jacint Soler SL, acompanyat del seu fill, en Jacint Soler i Birosta. Treballaven principalment per empreses i indústries de Manlleu, com les Filatures Joan Casals SL, Eurotecnic, Geser, Rodin SA, fabricant de ventiladors, i Ferros Malleu SA.

Més endavant, en Jacint Soler constitueix una altre empresa, Cintro Trans SL, l'administrador de la qual fou el seu fill Joan Soler i Birosta. Aquesta empresa va tenir onze camions: dos camions Scania amb remolc i sis Man de tonatge diferent, dos de grossos i quatre de petits. Alguns d'aquests camions van ser comprats, de segona mà, a Holanda. Un camió Man estrenat per en Jacint Soler que va comprar al concessionari oficial de Vic, Autotractor Matias Grau SL:



Flota dels camions de l'empresa Cinto Trans SL:



Un camionet Iveco, comprat a un fruiter de Manlleu, serigrafiat amb el nom i adreça d'un dels clients de Cinto Trans SL, les Filatures Joan Casals, de Manlleu:



Un dels Scania de Cinto Trans SL descarregat l'escenari per un concert a l'estadi Olímpic de Montjuïc, de Barcelona, actualment estadi Lluís Companys:

L'any 2006, després de més de cinquanta anys damunt d'un camió, en Jacint Soler i Sala es jubilava. Volem agrair al senyor Soler i la seva esposa l'amabilitat i calidesa amb que van acollir-nos a casa seva, el temps esmerçat i la paciència en l'explicació del seu dilatat recorregut professional. Agraïment extensiu a en Josep Salarich que va facilitar-nos el contacte i va acompanyar-nos a casa del senyor Jacint Soler.