Imatges de la revista Serra d'Or (i IV).

Els anys 1960 es produeix la represa de la cultura catalana malgrat la repressió que exercia el règim. L'ensenyament de la llengua catalana era prohibit a les escoles i la censura impedia la publicació d'obres escrites en català adduint sovint motius morals i religiosos. Tanmateix hi va haver unes quantes iniciatives per estendre la cultura del país. Ediga, companyia discogràfica fundada a Barcelona l'any 1961 per en Josep Espar Tico conjuntament amb d'altres promotors culturals amb l'objectiu de difondre els principals cantants catalans d'aleshores -Raimon, Ovidi Montllor, Pere Tàpias, Marina Rossell, Francesc Pi de la Serra, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet- anunciava el llançament d'un nou disc d'en Joan Manuel Serrat:

Lacpur, una empresa lletera de Riells i Viabrea que comercialitzava llet fresca procedent de granges del Vallès Oriental i la Selva, a Barcelona i les ciutats del voltant, també s'anunciava a Serra d'Or:

 

Lacpur va ser un projecte fallit. La competència d'empreses lleteres aleshores era molt forta. Per al repartiment diari de llet fresca Lacpur disposava d'una gran flota de camions i furgonetes que encaria el cost final del producte que havia de satisfer el consumidor.

Dos forns de molta anomenada en els anys 1960 i 1970, el Forn del Cigne del carrer Pelai i la Pastisseria Baixas del carrer Calaf, oferien les seves elaboracions als lectors de Serra d'Or:

Escorpion, la marca de jerseis i vestits de gènere de punt de la firma igualadina Biosca Riera SA, fundada l'any 1929, i coneguda per la qualitat i el disseny de les seves col·leccions, també feia una publicitat moderna i atractiva:

Sello, un dels principals establiment de roba per homes i dones, de la família Rigol, amb sengles botigues al centre de Barcelona, també s'anunciava en aquesta revista:

Floïd, la marca de l'empresa Haugron Cientifical SA propietat d'en Joan Baptista Cendrós, home d'un catalanisme de pedra picada i impulsor de diverses iniciatives culturals (Òmnium Cultural, Editorial Ayma, Gran Enciclopèdia Catalana), també s'hi anunciava:

Ignis, una de les marques de referència de línia blanca, anunciava els seus frigorífics:

Construccions Ribas i Pradell SA feia publicitat d'una promoció de 300 habitatges de renda limitada; eren uns edificis d'una arquitectura moderna, sòbria i funcional; de molta alçada i densitat l'organització dels quals es regia pel règim de propietat horitzontal:

Els anys 1950 s'empren la urbanització del tram de l'avinguda Diagonal comprès entre la plaça de Francesc Macià, que aleshores se'n deia de Calvo Sotelo, i el Palau Reial de Pedralbes. Es construeixen les facultats de Farmàcia i de Dret de la Universitat de Barcelona. La facultat de Dret, un edifici racionalista projectat pels arquitectes Guillermo Giráldez, Pedro López Íñigo i Xavier Subías, construït l'any 1958, va merèixer un guardó dels reconeguts premis que atorgava el Foment de les Arts Decoratives (FAD) i que reconeixia una proposta innovadora front l'arquitectura desenvolupada d'ençà dels anys 1940.

En aquest sector van implantar-se edificis residencials destinats a famílies acomodades, com l'edifici Atalaya dels arquitectes Federico Correa i Alfonso Milà, i també d'oficines representatives com els grans magatzems de El Corte Inglés, l'edifici emblemàtic de Banca Catalana i les oficines centrals de La Caixa. A l'avinguda de Carles III, a tocar de l'avinguda Diagonal, la promotora Habitat SA va construir els edificis Trade, dissenyats pels arquitectes José Antonio Coderch de Sentmenat i en Manuel Valls i Vergés, constituït per quatre torres de formes arrodonides perfectament integrades en el seu entorn. Publicitat dels edificis Trade:

L'automòbil tenia un protagonisme creixent en les activitats quotidianes i Banca Catalana oferia en les seves oficines del passeig de Gràcia el servei d'auto-banc més gran de Barcelona:

Acabem aquest article amb una fotografia de la construcció massiva d'edificis que experimentaven aquells anys Barcelona i les ciutats que l'envoltaven. A l'esquerra, cases de planta baixa i una planta superior de la primera meitat del segle XX. A l'altre cantó del carrer, deficientment urbanitzat, els nous edificis aixecats en els anys 1960 d'habitatges amb balcons i locals a cota de carrer. Uns camions aparcats de qualsevol manera i un Ebro B45, amb el seu capó, dedicat a la distribució de begudes, que avançava cap al fotògraf. Aquells anys es construïa a corre cuita amb materials d'una baixa qualitat: 

Més endavant exposarem més publicitat de la revista Serra d'Or que ens acosta a finals dels anys 1960 i principis del 1970, amb les profundes transformacions que es van produir. 

Imatges de la revista Serra d'Or (II).

Els lectors de la revista Serra d'Or, majorment de classe mitjana i mitjana-alta, tenien ben present aquell concepte que es va posar en circulació a mitjans dels anys 1960 i va desenvolupar-se els anys 1970: fer país. La voluntat de teixir l'esquinçada causada per la dictadura franquista a la llengua i la cultura catalana. I atès que era prohibida la publicació de diaris en català, Serra d'Or procurava d'omplir en part el buit amb articles que tractaven qüestions d'actualitat dels territoris de parla catalana juntament amb articles d'opinió i de caràcter històric: la llengua, episodis històrics, les infraestructures i les activitats econòmiques, la immigració, l'urbanisme, l'ensenyament, les novetats editorials. Els articles publicats eren d'una gran exigència i donaven una informava completa i rigorosa als seus lectors. El planter de col·laboradors era el bo i millor que hi havia al país.   

Us oferim algunes de les fotografies i publicitat aparegudes als exemplars de la revista Serra d'Or editat en els anys 1960 i que hem seleccionat pel seu interès. L'encetem amb el carregament de bocois plens de vi de la casa Pedro Masana, del barri del Poblenou de Barcelona, en un vaixell atracat en un moll del port, destinat a l'exportació. Al seu costat hi havia un camió de can Masana amb la cisterna amb què traginava el vi. La carrega del vi era una feina que es realitzava d'una manera completament manual. La fotografia d'en Xavier Miserachs, un dels principals fotògrafs catalans del segle XX, il·lustrava un article sobre el port de Barcelona i la seva importància en l'economia catalana, un tema d'una punyent actualitat aleshores i ara: 

Els anys 1960 es produeix un canvi radical dels costums que afecta tots els aspectes de la vida quotidiana; fenomen que s'esdevé paral·lel a l'augment de la contestació política per part del jovent, sovint empeltat de cabòries marxistes, i la incorporació de les dones al mercat laboral. La roba dels joves i el lleure, amb la música que escoltaven al capdavant, són dues de les manifestacions més visibles d'aquest canvi. 

Per escoltar la música van popularitzar-se els tocadiscs. Les manifestacions de la música popular que es gaudien col·lectivament cedia protagonisme poc a poc al gaudi de la música d'una manera individual o en grups reduïts. També sorgien les discoteques, les boites com en deia el jovent d'aleshores. La societat també esdevenia cada cop més individual. La proliferació dels vehicles amb les escapades els caps de setmana també hi contribuïa a la decadència de les festes populars i dels barris. Publicitat dels tocadiscs Perpetuum-Ebner: 

La Catalana, una companyia especialitzada en les assegurances contra incendis fundada l'any 1864, també feia propaganda a les pàgines de la revista Serra d'Or.

Fins fa pocs anys a les cases dels pobles del país hi havia clavades a les portes i finestres de fusta les plaques de llautó en forma d'escut de la companyia d'assegurances La Catalana amb les quatre barres i l'esment d'assegurança contra incendis; aquestes places són un article cobejat pels col·leccionistes. Aquesta empresa actualment és Catalana Occident, una de les primeres empreses d'assegurances de l'estat espanyol. 

Elena, un dels sabons per netejar roba més populars de la casa Sabons Camps de Granollers, també s'anunciava a Serra d'Or. Aquesta empresa familiar catalana, que a la segona meitat dels anys 1980 va ser dirigida pel senyor Manuel Luque, amb una publicitat innovadora aleshores, va comprar-la el grup alemany  Benckiser l'any 1989:

Aquest anunci reflecteix clarament el consumidor a qui s'adreçava el sabó Elena. La classe mitjana i alta que va proliferar aquells anys de creixement econòmic. La possessió d'una segona residència, una torre amb piscina, era un dels anhels i element identificador d'aquesta classe emergent: 

Els grans magatzems Jorba-Preciados (Galerías Preciados SA de Madrid comprà l'any 1963 els Magatzems Jorba per implantar-se a Barcelona) oferia vestits de mida industrial amb indicació dels termini de lliurament, teixits i preus: 

Meyba, la marca de roba fundada després de la Guerra Civil pels senyors Josep Mestre i Joaquim Ballbé, les inicials dels cognoms dels quals donà nom a la marca, va fer-se popular a principis dels anys 1980 per equipar les seccions esportives del Futbol Club Barcelona. L'empresa presentà suspensió de pagaments l'any 1994 amb el tancament de les fàbriques i la compra de la marca pel grup Pulligan. Amb la fallida de Pulligan, la marca Meyba ha estat adquirida per una empresa d'en Johan Cruyff. Publicitat dels pantalons Meyba a Serra d'Or: 

És curiós la resurrecció de marques desaparegudes produït aquests darrers anys. Sembla que és més econòmic i segur de comercialitzar una marca desapareguda però identificada pel consumidor que llançar-ne una de nova. Les motos Ossa n'és un bon exemple. Fa anys Derbi també va produir motocicletes sota la marca Bultaco. En quant a les marques de roba també s'ha produït aquest fenomen. 

Lamot, una cervesa produïda per la casa Cervezas de Barcelona SA, desapareguda i que no s'ha recuperat i tornat al mercat com les cerveses Moritz, també s'anunciava a Serra d'Or:

Els anys 1960 creix el consum de productes de línia blanca. Philips, Westinghouse i Ignis anunciaven les seves neveres a Serra d'Or:

Publicitat conjunta de l'Associació Espanyola contra el càncer i les cerveses Damm SA, empresa controlada per la família Carceller, amb un acudit gràfic d'en Cesc basat en la cursa espacial:

Profiden, una marca que no cal presentar-la, també feia publicitat dels seus productes:

El Banc Industrial de Catalunya, entitat controlada per Banca Catalana, realitzava una emissió de bons. A Espanya, la banca industrial ha desaparegut completament:

Autocars Julià SA oferia el servei d'assistència a la Missa del Gall a Montserrat amb els autocars renovats. També feia publicitat de les seves línies regulars a ciutats europees:

En Cesc, pseudònim d'en Francesc Vila i Rufas, ninotaire dedicat a l'humor gràfic, també col·laborava a Serra d'Or. En aquesta vinyeta en Cesc ironitza sobre els greus problemes d'aparcament que presentava Barcelona a finals dels anys 1960: 

Continuarà.