dilluns, 9 de desembre de 2013

Imatges de la revista Serra d'Or (II).

Els lectors de la revista Serra d'Or, majorment de classe mitjana i mitjana-alta, tenien ben present aquell concepte que es va posar en circulació a mitjans dels anys 1960 i va desenvolupar-se els anys 1970: fer país. La voluntat de teixir l'esquinçada causada per la dictadura franquista a la llengua i la cultura catalana. I atès que era prohibida la publicació de diaris en català, Serra d'Or procurava d'omplir en part el buit amb articles que tractaven qüestions d'actualitat dels territoris de parla catalana juntament amb articles d'opinió i de caràcter històric: la llengua, episodis històrics, les infraestructures i les activitats econòmiques, la immigració, l'urbanisme, l'ensenyament, les novetats editorials. Els articles publicats eren d'una gran exigència i donaven una informava completa i rigorosa als seus lectors. El planter de col·laboradors era el bo i millor que hi havia al país.   

Us oferim algunes de les fotografies i publicitat aparegudes als exemplars de la revista Serra d'Or editat en els anys 1960 i que hem seleccionat pel seu interès. L'encetem amb el carregament de bocois plens de vi de la casa Pedro Masana, del barri del Poblenou de Barcelona, en un vaixell atracat en un moll del port, destinat a l'exportació. Al seu costat hi havia un camió de can Masana amb la cisterna amb què traginava el vi. La carrega del vi era una feina que es realitzava d'una manera completament manual. La fotografia d'en Xavier Miserachs, un dels principals fotògrafs catalans del segle XX, il·lustrava un article sobre el port de Barcelona i la seva importància en l'economia catalana, un tema d'una punyent actualitat aleshores i ara: 

IMG_0695

Els anys 1960 es produeix un canvi radical dels costums que afecta tots els aspectes de la vida quotidiana; fenomen que s'esdevé paral·lel a l'augment de la contestació política per part del jovent, sovint empeltat de cabòries marxistes, i la incorporació de les dones al mercat laboral. La roba dels joves i el lleure, amb la música que escoltaven al capdavant, són dues de les manifestacions més visibles d'aquest canvi. 

Per escoltar la música van popularitzar-se els tocadiscs. Les manifestacions de la música popular que es gaudien col·lectivament cedia protagonisme poc a poc al gaudi de la música d'una manera individual o en grups reduïts. També sorgien les discoteques, les boites com en deia el jovent d'aleshores. La societat també esdevenia cada cop més individual. La proliferació dels vehicles amb les escapades els caps de setmana també hi contribuïa a la decadència de les festes populars i dels barris. Publicitat dels tocadiscs Perpetuum-Ebner: 

IMG_0674

IMG_0679

La Catalana, una companyia especialitzada en les assegurances contra incendis fundada l'any 1864, també feia propaganda a les pàgines de la revista Serra d'Or.

IMG_0678

Fins fa pocs anys a les cases dels pobles del país hi havia clavades a les portes i finestres de fusta les plaques de llautó en forma d'escut de la companyia d'assegurances La Catalana amb les quatre barres i l'esment d'assegurança contra incendis; aquestes places són un article cobejat pels col·leccionistes. Aquesta empresa actualment és Catalana Occident, una de les primeres empreses d'assegurances de l'estat espanyol. 

Elena, un dels sabons per netejar roba més populars de la casa Sabons Camps de Granollers, també s'anunciava a Serra d'Or. Aquesta empresa familiar catalana, que a la segona meitat dels anys 1980 va ser dirigida pel senyor Manuel Luque, amb una publicitat innovadora aleshores, va comprar-la el grup alemany  Benckiser l'any 1989:

IMG_0681

Aquest anunci reflecteix clarament el consumidor a qui s'adreçava el sabó Elena. La classe mitjana i alta que va proliferar aquells anys de creixement econòmic. La possessió d'una segona residència, una torre amb piscina, era un dels anhels i element identificador d'aquesta classe emergent: 

IMG_0698

Els grans magatzems Jorba-Preciados (Galerías Preciados SA de Madrid comprà l'any 1963 els Magatzems Jorba per implantar-se a Barcelona) oferia vestits de mida industrial amb indicació dels termini de lliurament, teixits i preus: 

IMG_0690

Meyba, la marca de roba fundada després de la Guerra Civil pels senyors Josep Mestre i Joaquim Ballbé, les inicials dels cognoms dels quals donà nom a la marca, va fer-se popular a principis dels anys 1980 per equipar les seccions esportives del Futbol Club Barcelona. L'empresa presentà suspensió de pagaments l'any 1994 amb el tancament de les fàbriques i la compra de la marca pel grup Pulligan. Amb la fallida de Pulligan, la marca Meyba ha estat adquirida per una empresa d'en Johan Cruyff. Publicitat dels pantalons Meyba a Serra d'Or: 

IMG_0694

És curiós la resurrecció de marques desaparegudes produït aquests darrers anys. Sembla que és més econòmic i segur de comercialitzar una marca desapareguda però identificada pel consumidor que llançar-ne una de nova. Les motos Ossa n'és un bon exemple. Fa anys Derbi també va produir motocicletes sota la marca Bultaco. En quant a les marques de roba també s'ha produït aquest fenomen. 

Lamot, una cervesa produïda per la casa Cervezas de Barcelona SA, desapareguda i que no s'ha recuperat i tornat al mercat com les cerveses Moritz, també s'anunciava a Serra d'Or:

IMG_0689

Els anys 1960 creix el consum de productes de línia blanca. Philips, Westinghouse i Ignis anunciaven les seves neveres a Serra d'Or:

IMG_0686

IMG_0693

IMG_0691

Publicitat conjunta de l'Associació Espanyola contra el càncer i les cerveses Damm SA, empresa controlada per la família Carceller, amb un acudit gràfic d'en Cesc basat en la cursa espacial:

IMG_0683

Profiden, una marca que no cal presentar-la, també feia publicitat dels seus productes:

IMG_0692

El Banc Industrial de Catalunya, entitat controlada per Banca Catalana, realitzava una emissió de bons. A Espanya, la banca industrial ha desaparegut completament:

IMG_0682

Autocars Julià SA oferia el servei d'assistència a la Missa del Gall a Montserrat amb els autocars renovats. També feia publicitat de les seves línies regulars a ciutats europees:

IMG_0680

En Cesc, pseudònim d'en Francesc Vila i Rufas, ninotaire dedicat a l'humor gràfic, també col·laborava a Serra d'Or. En aquesta vinyeta en Cesc ironitza sobre els greus problemes d'aparcament que presentava Barcelona a finals dels anys 1960: 

IMG_0696

Continuarà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada