Carros, tartanes i diligències de l'arxiu d'en Josep Vert i Planas (VI).

El transport amb animals de bast també es feia amb sàrries i arganells, com aquests muls retratats a la comarca de La Garrotxa. Generalment eren matèries primeres procedents de bosc que s'havien de transportar passant per corriols l'amplada i pendent dels quals impedia el pas de carros: 

Una altre fotografia procedent de l'arxiu fotogràfic del museu etnològic del Montseny La Gabella d'Arbúcies, fet que fa suposar que procedeix d'un lloc no precisat de la comarca de La Selva o d'una muntanya del massís del Montseny:

Un carro tirat per un parell de bous, fotografia de la biblioteca Marià Vayreda d'Olot, capital de la comarca de La Garrotxa:

Un carro retratat a Palafrugell. El volum dels sacs ben estibats al carro i un sol animal de càrrega palesa que era un producte del suro fet en una de les nombroses fàbriques que hi havia en aquesta població del Baix Empordà: 

Un carro de dos eixos i rodes petites, concebut pel transport de mercaderia pesada, precedent directe dels camions amb motor d'explosió, retratat a la ciutat d'Olot:

Tartana feta per en Salvi Sendra, un constructor de carros, a Palafrugell:



Diverses classes de carruatges refistolats:

Un dels darrers carreters que hi hagué a Torroella de Montgrí retratat a finals dels anys 1970:

Continuarà.

La col·lecció de cotxes de cavalls i tartanes de la família Soler (i V).

Acabem els articles sobre l'empresa Transports Met de Vidreres amb la darrera activitat de la visita a la casa del senyor Jaume Soler, no prevista i que va ser una veritable sorpresa: la col·lecció de cotxes de cavalls i tartanes que, excel·lentment restaurats, la família Soler ha aplegat a casa seva. Llur visita és recomanable per als afeccionats als carros, tartanes i cotxes de cavalls.

En Jaume Soler, fill, va comentar-nos que tenen un cotxe molt antic, de la primera meitat del segle XIX. La meticulositat i perfeccionisme de la gent del país, que és un tret que ens identifica, comporta que aquests cotxes de cavalls presenten una conservació admirable. No s'han escatimat pas esforços de tota mena per assolir aquest condició i estat excel·lent. I els premis assolits en les trobades en què aquests cotxes hi han participat palesa el reconeixement i bon gust envers la feina ben feta des de la passió i el coneixement profund de l'ofici.

A Andalusia, on aquests vehicles són usats en festes i celebracions, hi ha encara uns bona colla de carreters artesans que els restauren. També succeeix amb els basters que produeixen i reparen els guarniments de cuiro dels cavalls. Cotxes de cavalls de la família Soler:

Guarniments dels cavalls, impecables, penjats a la paret:

En  Pere Liu retratat davant d'un dels cotxes de cavalls; al fons, al pany de paret, els guarniments penjats:

Una fotografia d'època penjada en una de les parets que retrata un vailet plorant damunt del llom d'un cavall consolat per la seva mare: 

La família Soler disposa d'un menjador amb una llar de foc on els dissabtes, un cop acabada la feina, els treballadors de l'empresa tenen el costum de fer un bon esmorzar, una tradició arrelada en el costum laboral del país. A la llar de foc hi penja una rajola emmarcada amb una dita popular: "Bon vi, bona taula i bona brasa, és senyal de bona casa", perfectament aplicable a can Met:

Targeta commemorativa dels quaranta cinc anys de fundació de l'empresa Transports Met de Vidreres, presidida pel retrat del seu fundador, el senyor Jaume Soler:

Aquest bloc vol agrair l'extraordinària amabilitat amb què la família Soler va acollir-nos a casa seva, a Vidreres. Igualment volem agrair les gestions del senyor Josep Xargay, bon amic del senyor Jaume Soler d'ençà que van coincidir a la fàbrica que l'empresa Torras Hostench SA tenia a Sarrià de Ter.