La col·lecció de cotxes de cavalls i tartanes de la família Soler (i V).

Acabem els articles sobre l'empresa Transports Met de Vidreres amb la darrera activitat de la visita a la casa del senyor Jaume Soler, no prevista i que va ser una veritable sorpresa: la col·lecció de cotxes de cavalls i tartanes que, excel·lentment restaurats, la família Soler ha aplegat a casa seva. Llur visita és recomanable per als afeccionats als carros, tartanes i cotxes de cavalls.

En Jaume Soler, fill, va comentar-nos que tenen un cotxe molt antic, de la primera meitat del segle XIX. La meticulositat i perfeccionisme de la gent del país, que és un tret que ens identifica, comporta que aquests cotxes de cavalls presenten una conservació admirable. No s'han escatimat pas esforços de tota mena per assolir aquest condició i estat excel·lent. I els premis assolits en les trobades en què aquests cotxes hi han participat palesa el reconeixement i bon gust envers la feina ben feta des de la passió i el coneixement profund de l'ofici.

A Andalusia, on aquests vehicles són usats en festes i celebracions, hi ha encara uns bona colla de carreters artesans que els restauren. També succeeix amb els basters que produeixen i reparen els guarniments de cuiro dels cavalls. Cotxes de cavalls de la família Soler:

Guarniments dels cavalls, impecables, penjats a la paret:

En  Pere Liu retratat davant d'un dels cotxes de cavalls; al fons, al pany de paret, els guarniments penjats:

Una fotografia d'època penjada en una de les parets que retrata un vailet plorant damunt del llom d'un cavall consolat per la seva mare: 

La família Soler disposa d'un menjador amb una llar de foc on els dissabtes, un cop acabada la feina, els treballadors de l'empresa tenen el costum de fer un bon esmorzar, una tradició arrelada en el costum laboral del país. A la llar de foc hi penja una rajola emmarcada amb una dita popular: "Bon vi, bona taula i bona brasa, és senyal de bona casa", perfectament aplicable a can Met:

Targeta commemorativa dels quaranta cinc anys de fundació de l'empresa Transports Met de Vidreres, presidida pel retrat del seu fundador, el senyor Jaume Soler:

Aquest bloc vol agrair l'extraordinària amabilitat amb què la família Soler va acollir-nos a casa seva, a Vidreres. Igualment volem agrair les gestions del senyor Josep Xargay, bon amic del senyor Jaume Soler d'ençà que van coincidir a la fàbrica que l'empresa Torras Hostench SA tenia a Sarrià de Ter.

Transports Met de Vidreres: la tractora Pegaso Troner (IV).

La greu crisi econòmica que pateix Europa i que s'abraona furient sobre els països del sud sembla que provocarà el relleu definitiu del domini i influència que els països occidentals han exercit els darrers segles arreu del món en favor de la Xina, la nova potència emergent tenidora de gran part del deute públic dels països occidentals: els estats que integren la Unió Europea, els Estats Units i el Canadà. Malauradament gastem més del que produïm. La penetració de la influència xinesa a Àfrica o les controvèrsies plantejades amb el Japó en són dues manifestacions patents de la importància creixent i imparable de la Xina.

Ara alguns descobreixen, astorats i perplexos, que un país molt endeutat perd la seva sobirania. Això ho va descobrir el president Rodríguez Zapatero l'any 2010 i ara ho ha après el president Rajoy. Els creditors volen garanties en cobrar allò que se'ls hi deu i imposaran els reformes que calgui per disposar d'aital garantia. Els grecs ja saben el pa que s'hi dóna. I els catalans, que vàrem perdre les llibertats i la sobirania -inclosa la fiscal amb la hisenda pròpia- el 1714 amb el Decret de Nova Planta, ja fa molts anys que ho sabem.

Aquesta crisi econòmica, que no hi ha pas manera de trobar-li el desllorigador, tindrà efectes devastadors sobre els països que la pateixen: atur alt, augment de la pressió tributària i ànim recaptatori de l'estat envers les classes mitjanes i baixes -a Espanya la gent rica s'acull a les SICAV que els hi permet de gaudir d'un pressió fiscal molt baixa i constitueix una manifestació de la benvolença que l'Administració sempre ha dispensat als poderosos i acomodats en contrast amb l'actitud d'escanyapobres aplicada als ciutadans comuns-, una classe mitjana esfilagarsada i l'augment de les desigualtats socials, reducció de les prestacions socials -sanitat, pensions, ajuts- derivades de l'estat del benestar, envelliment poblacional per una demografia negativa i poc consum per manca de capacitat econòmica en són les notes principals. L'augment de la competitivitat per la reducció dels salaris ja és un fet en la indústria catalana. Una perspectiva ombrívola, gens engrescadora.

La conjuntura econòmica que patim ha colpejat també el sector del transport a casa nostra. Nombroses empreses de transports de tota la vida han hagut de tancar portes o reduir la seva activitat. I la precarització de les condicions laborals i salarials defineix la situació del sector del transport i de la resta de sectors econòmics, inclosos els funcionaris públics. Aquesta circumstància s'ha abraonat particularment envers les empreses familiars que malden per respectar els drets adquirits dels seus treballadors, els quals, generalment, porten una colla d'anys treballant-hi.

L'adversa situació econòmica no ha estat pas impediment perquè TRANSPORTS MET disposi d'una moderna flota de camions de les principals marques europees: Volvo, que ocupa un lloc preeminent, Man i Renault. Tractores amb llurs remolcs aparcades al pati de l'empresa, a Vidreres:

 

TRANSPORTS MET, comandada per en Jaume Soler, fill del fundador, treballa les vint-i-quatre hores. És una feina sacrificada i exigent que els obliga a tenir la màxima flexibilitat i disponibilitat per atendre les necessitats dels clients. S'ha de tenir en compte que la indústria treballa sota comanda sense gaires estocs. I aquesta manera de fer s'hi han d'acomodar els proveïdors i els transportistes que treballen per les empreses.

La competitivitat exigeix modernes tractores d'una gran fiabilitat i rendiment, amb consums molt ajustats -el preu del combustible és un dels principals maldecaps dels transportistes juntament amb la poca feina i mal pagada- l'adquisició i manteniment de les quals suposa una gran inversió i incertesa en quant a llur amortització. TRANSPORTS MET, en una manifestació valenta de confiança en l'avenir, ha renovat la seva flota de vehicles amb unes modernes tractores Volvo.  

El camió més estimat de la casa és una tractora Pegaso Troner 360 comprada a Auto Remolcs Girona SA, el concessionari oficial Pegaso de sempre de les comarques gironines. El Pegaso acompanyat de dos Volvos i un Renault:

Aquesta tractora Pegaso Troner diàriament fa un viatge a Barcelona i torna cap a Vidreres. Porta sobre les seves espatlles més de tres milions de quilòmetres recorreguts, que aviat és dit. El senyor Soler disposa de dos motors Pegaso per a recanvis per aquest Pegaso, el qual, és voluntat de conservar-lo:

Fotografia del grup que vàrem gaudir de la visita a TRANSPORTS MET de Vidreres. De dret a esquerra: en Joan Mercader, en Joan Brugués, en Jaume Soler, en Met, que exercia d'amfitrió, en Josep Xargay, mig amagat, en Martirià Brugada i en Pere Liu davant de la tractora Pegaso Troner:

Un dels dos motors Pegaso per a recanvis pel motor que munta la tractora Pegaso Troner:







El senyor Jaume Soler enraonant amb el senyor Liu:

En el proper article gaudirem de la col·lecció de tartanes de la família Soler, la darrera sorpresa d'aquesta visita.

Transports Met de Vidreres: anys de creixement (II).

L'any 1986 va ser un any d'una gran il·lusió col·lectiva causada per l'ingrés de l'estat espanyol a la Comunitat Econòmica Europea. Aquest ingrés, en un país històricament isolat i deslligat de la resta dels països europeus, juntament amb l'anterior adhesió el desembre del 1981 a l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, un dels grans encerts del curt mandat del president Leopoldo Calvo-Sotelo, va ser fonamental per a la consolidació de l'estat consagrat a la Constitució del 1978 basat en una democràcia parlamentària, la divisió de poders i una certa descentralització administrativa. Semblava, ara sí, que l'Estat Espanyol s'integrava definitivament a Europa.

L'entrada a la Comunitat Econòmica Europea va augmentar les inversions estrangeres a l'estat espanyol. La contrapartida va ser la liquidació de les indústries obsoletes mitjançant l'aprovació i aplicació d'uns plans de reconversions industrials que van afectar les drassanes, els alts forns, la mineria, part de la indústria metal·lúrgica i el tèxtil.

Espanya va beneficiar-se de la recepció d'ingents quantitats de diners procedents de la CEE en concepte de fons de cohesió que van servir per finançar moltes obres públiques, la major part de les quals aprovades i executades amb criteris polítics -la consolidació de l'estructura radial- i completament mancades de rendibilitat econòmica el manteniment de les quals, ara, amb la greu crisi econòmica i l'ensorrada dels ingressos tributaris, s'ha convertit en un problema que esdevindrà probablement endèmic. Però l'any 1986 semblava que aquella expressió molt arrelada que Àfrica començava als Pirineus, una frase gravada al subconscient col·lectiu que havia turmentat i acomplexat els nacionalistes espanyols, s'havia definitivament extingit. 

La prosperitat que va viure l'estat espanyol a la segona meitat dels anys 1980 va traduïr-se en una gran activitat econòmica i alta ocupació. Van ser anys que es va treballar de valent. I aquells anys molts empresaris catalans, emprenedors de mena, els van aprofitar.

Transports Met va créixer amb la compra de més camions per ampliar la flota i atendre la demanda de feina. Es van comprar dos camions Pegaso. Una tractora Troner estrenada nova  per compra a Auto Remolcs Girona SA, el concessionari oficial Pegaso de Girona, i un camió Pegaso Troner de tres eixos comprat de segona mà a Transports Reches de Palafrugell. La tractora Pegaso Troner de Can Met amb llur semiremolc pintada amb els colors de l'empresa Transports J. Prats SA de Vidreres:

La tractora Pegaso Troner i la tractora Pegaso 1231-T que treu el nas per la dreta:

El Pegaso Troner, de tres eixos carrossat amb una caixa de transports generals i vela, comprat usat a Transports Reches de Palafrugell, a la comarca del Baix Empordà:

Aquells anys TRANSPORT MET treballava per compte de Transports J. Prats SA, també de Vidreres, i per varies empreses del Gironès assentades prop de Vidreres. També es cobrien transports generals arreu de l'estat espanyol i a d'altres països europeus. 

Més endavant es va comprar una bonica Tractora Iveco EuroStar de 420 cavalls de potència, un gran camió aleshores, al concessionari oficial de Girona, Auto Remolcs SA. Sobre aquest camió més val no parlar-ne. Va ser una pura ruïna. Les reparacions es succeïen contínuament. I els costos de les reparacions no tenien aturador. Va ser el primer i últim Iveco de TRANSPORTS MET i, ensems, el darrer camió comprat a Can Forné: 

Aleshores el senyor Jaume Soler va decidir-se per Daf. Va comprar vàries tractores Daf al concessionari oficial de Girona, el resultat de les quals va ser prou satisfactori llevat del canvi de marxes. Totes van patir del mateix mal, el canvi de marxes. Una tractora Daf al costat de la Iveco: 

L'elegància i categoria del disseny de l'Iveco, d'empremta italiana, contrasta amb la visió anodina que destil·la la tractora Daf. La tractora Iveco front a la Daf. Al fons, el Pegaso Troner de tres eixos:

Alguns dels camions de can Met d'aquells anys: la tractora Iveco i Daf i el Pegaso Troner de tres eixos:

Una tractora Daf amb llur semiremolc:

Part de la flota de TRANSPORTS MET de Vidreres: la tractora Troner, tres tractores Daf, el Pegaso 1231-T transformat en un camió rígid de tres eixos, la tractora Iveco Eurostar, un Pegaso Troner, i una altre Renault que treballava per l'empresa Transports J. Prats SA:

Els dos camions Pegaso flanquejant les tractores Daf i l'Iveco de record infaust:




Dues tractores Daf, de dos models distints:

Fotografies d'uns anys enrere del camió més antic de la casa, una tractora Pegaso Troner que treballa encara diàriament:

Un semiremolc de la casa d'aquells anys:



La flota de TRANSPORTS MET amb les noves tractores Volvo, les Daf i l'infatigable Pegaso Troner:

En el proper article tractarem l'actual flota de camions de TRANSPORT MET de Vidreres.

Transports Met de Vidreres: la seva fundació pel senyor Jaume Soler. (I).

En Jaume Soler Gay va néixer a Vidreres, a la comarca del Gironès, l'any 1931. Com li'n deien en Jaumet, se li va quedar per motiu en Met. A catorze anys d'edat, completats els estudis bàsics, entra a treballar a l'empresa d'autocars i camions Rafael Mas, també de Vidreres, de cobrador.

Aquesta feina a can Mas el senyor Soler la compaginava amb labors agrícoles i forestals com arrencar les soques de les alzines sureres. L'any 1952 va prestar el servei militar obligatori a l'Àfrica. Llicenciat i retornat a Vidreres, continua treballant a l'empresa Rafael Mas. Aleshores aprofita per treure's el permís de primera que l'autoritzava a conduir camions. 

Un cop obtingut el permís de conduir, en Jaume Soler entra a treballar a l'empresa TRANSPORTS BATALLÉ que tenia dos camions, un Chevrolet de l'any 1930 i un Ford. Més endavant van comprar un camió GMC de deu rodes procedent de l'exèrcit.

En Llorenç Batallé, fill de Maçanet de la Selva i fundador de l'empresa Transports Batallé, es dedicava a l'estraperlo, una pràctica molt freqüent aquells anys de la postguerra de miseria i ferotge, opressiu i asfixiant intervencionisme administratiu. Traginava d'amagat de les autoritats blat i farina, dos productes molt cobejats per la gana d'aquells anys, d'un indret a un altre.

Des de l'any 1954 fins l'any 1960, en Jaume Soler, en Met per motiu, va treballar per l'empresa lletera La Lactaria Española SA, que comercialitzava la llet envasada amb la marca RAM i disposava d'una moderna fàbrica a Vidreres. Quan va entrar a treballar-hi, RAM tenia la següent flota de camions: un camió Pegaso 120 amb un motor original de benzina que l'havien substituït per un motor dièsel; un Pegaso Z-207 Barajas, el Pegasin, un camió molt ràpid i problemàtic per les panes que tenia; un Bedford; un Austin important del Regne Unit i un Reo. 

S'ha de consignar que l'empresa Autocars Olivet, propietat del senyor Agustí Brugués i Olivet, veí de Besalú, va comprar l'any 1950 un camió Reo a l'empresa La Lactaria Española SA amb matrícula L-4218. La venda del camió va signar-la el senyor Manuel Sanmartí i Bellés, veí de Barcelona i apoderat d'aquesta empresa lletera. El carrosser Torrent de Figueres va transformar-lo en un autocar. Més endavant se li va muntar un motor GMC de 20 HP. Aquest autocar va comprar-lo l'any 1953 el senyor Simó Barceló, veí de Palma, a les Illes Balears. Fotografia d'aquest autocar Reo, que havia estat d'origen un camió, aparcat davant de can Olivet, a Besalú, amb en Joan Brugués i una senyoreta enjogassats: 

Al cap de pocs anys, La Lactaria Española SA va renovar la seva flota de camions. Va vendre els vells camions, completament capolats, i va comprar uns moderns Pegasos al concessionari oficial de Girona, Forné.

La Lactaria Española SA era aquells anys una de les principals empreses lleteres d'Espanya. Va ser fundada l'any 1941 a Sils. L'any 1952 va construir una moderna fàbrica a Vidreres amb l'objectiu d'envasar i vendre llet pasteuritzada a Barcelona i les ciutats properes. N'eren els socis el senyor Enrique Mercadar Pomar, fill de Maó, el senyor Castelló, de Mollerussa, propietari de l'empresa lletera El Castillo, i en Ricardo Armella i Mercader les inicials del qual van donar lloc a la marca comercial RAM, molt popular als anys 1960 i 1970. 

 L'any 1963, en Jaume Soler es posa pel seu compte i funda una empresa de transports. El primer camió que va tenir va ser un Bedford anglès amb caixa de fusta per a transports generals comprat usat al senyor Madí Giralt, de Lloret de Mar, titular d'un magatzem de carbó i ciment en aquell poble. Aquest camió va vendre'l, al cap d'uns anys, a Barcelona.

El segon camió que va comprar en Jaume Soler va ser un altre Bedford usat amb matrícula M-80341. Aquest Bedford era d'en Rovira de Sant Hilari Salcalm, un transportista que anava a bosc. Amb aquest camió treballava per l'empresa lletera La Lactaria Española SA, fabricant de la llet RAM. Una fotografia del Bedford i una maqueta que el senyor Soler conserva d'aquest camió:

El tercer camió de la casa va ser un Barreiros Super Azor. El va estrenar nou el senyor Soler per compra al Garatge Boada de Santa Coloma de Farners, concessionari oficial Barreiros. Els tractes de la compra del camió va fer-los personalment amb el senyor Codina, que n'era el gerent. Muntava una caixa de fusta per a transports general produïda pel carrosser Terradas de Riudarenes. El Barreiros carregat d'ampolles de vidre per envasar la llet RAM:

Aquest camió tirava com un llamp. Tenia un motor potent i ràpid que li permetia de carregar, sense problemes, catorze i quinze tones. Les sobrecàrregues no eren pas cap inconvenient per aquest Barreiros. A l'estiu treballava per l'empresa La Lactaria Española SA; i a l'hivern feia la campanya de la taronja del País Valencià. Traginava caixes de taronges des del País Valencià fins al mercat de Sant Carles, a Perpinyà. Un cop donat de baixa, aquest Barreiros va ser desballestat.

El quart camió de la casa va ser un Pegaso 1063 comprat nou a can Forné, concessionari oficial Pegaso a Girona. Amb la compra d'aquest camió, es va lliurar el segon camió de la casa, el vell Bedford amb matrícula M-80341. El carrosser Terradas, de Riudarenes, va carrossar-lo amb una caixa per a transports generals. Treballava per dos clients principalment: La Lactaria Española SA i Enric Ros SA, empresa de materials de construcció de Vidreres:

El Pegaso 1063 descarregant al port de Barcelona:

Retirat del servei, aquest Pegaso 1063 va estar molt anys tancat al garatge de l'empresa. Pocs anys enrere va ser desballestat. Era un vehicle susceptible d'haver-se conservat atès que és possiblement el camió més bell produït mai per la Pegaso.

Després va arribar el cinquè camió, una tractora Pegaso 2080 amb un motor dièsel de 306 cavalls de potència. Estrenada nova per compra a can Forné, el concessionari oficial Pegaso de Girona. Aquest camió va donar un resultat pèssim. Va tenir panes contínuament que suposaven una ruïna. Dues fotografies d'aquest Pegaso:

Aquest Pegaso tenia problemes mecànics un rere l'altre. El senyor Soler ens explica que, fart de tantes avaries, va fer-li al taller de can Forné una reparació completa que l'any 1983 va costar 900.000 pessetes, un gran capital aleshores. D'aquells anys és també un Pegaso 1083, un doble direcció de tres eixos, que conduïa en Josep, el gendre del senyor Jaume Soler.

L'any 1984 ENASA va treure la nova gamma de camions dotats de motor amb turbo. Els concessionaris oficials van realitzar unes ofertes molt atractives als transportistes i empreses per guanyar quota de mercat aprofitant l'impuls de la nova gamma. Atesa aquesta circumstància el senyor Soler va comprar una tractora Pegaso 1231T al concessionari oficial de l'Hospitalet del Llobregat. El preu de la nova tractora va ser 6.100.000 pessetes i la seva tractora 2080 van valorar-li en 3.500.000 pessetes. La mateixa tractora a Auto Remolcs Girona SA li costava un milió de pessetes més.

Aquest Pegaso 1231T, que va donar un resultat excel·lent, va treballar durant un temps per Transports J. Prats, també de Vidreres, i lluïa els colors a la cabina identificadors d'aquesta empresa. Traginava cafè produït a la fàbrica de la Nestlé de Girona cap a Galícia. El Pegaso 1231T amb llur semiremolc davant del garatge de Vidreres: 

El Pegaso 1231T i una tractora Troner que també treballava per compte de l'empresa Transports J. Prats: 

Aquesta tractora 1231T va ser transformada al cap d'uns anys en un camió rígid de tres eixos. En el proper article abordarem els camions que Transports Met va tenir a la segona meitat dels anys 1980 i la dècada dels anys 1990.