Dos camions Ebro B45 a Almenar (Segrià).

L'Eduard Maluquer, un altre col·laborador d'aquest bloc, va fotografiar dos camions Ebro B45 dins d'un tancat a Almenar, un municipi de la comarca del Segrià. L'un està desballestat; l'altre camió, amb una bonica caixa de fusta per transports generals, pateix del deteriorament propi de qualsevol vehicle que es podreix lentament a sol i serena, agreujat pel clima extrem de les Terres de Ponent.

Els tractors Ebro van mecanitzar el camp català. A les comarques del pla de Lleida, amb un important activitat agrícola, va ser un marca molt ben acollida per la fiabilitat dels seus motors. Igualment, els camions lleugers Ebro que compartien molts elements mecànics, també van gaudir de molta requesta. Durant més de quaranta anys els camions Ebro va liderar el mercat espanyol de camions lleugers amb una quota de mercat altíssima.

Les mecàniques que muntaven els camions, furgonetes i tractors Ebro eren molt conegudes pels mecànics que els hi feien el manteniment. També cal recalcar la facilitat d'assolir recanvis i el rendiment que s'obtenia. Tenien una llarga durada sense gaires panes. Aviat van guanyar-se un merescut prestigi entre els potencials clients d'aquesta mena de vehicles.

De tractors i camions Ebro se n'han conservat força unitats. Per aquest motiu, en racons poc transitats de tant en tant es troben camions vells i capolats. En quant als camions i tractors Ebro guardats per llurs propietaris, és impossible de saber-ne la xifra aproximadament. De ben segur que n'hi ha un bon grapat, particularment, en pobles on hi ha espai per a guardar-los sota cobert. Les seves dimensions i volum també hi contribueix.

Fotografies d'aquests dos camions Ebro B45 fotografiats en una finca agrícola d'Almenar:

Aquest model d'Ebro amb el seu llarg morro i un disseny certament arcaic ha atret l'atenció d'alguns afeccionats que s'han engrescat a restaurar-ne alguna de les unitats conservades. Algunes conegudes empreses d'alimentació, concretament productores de begudes, també en tenen per a exhibir-los en trobades i encontres de tota mena. El gran nombre d'unitats que se'n van vendre contribueix al seu record.

Aquests dos camions Ebro B45 poden servir per a peces i recanvis d'altres unitats que s'estan restaurant. Difícilment poden ser restaurats atès el cost econòmic que suposa i la situació econòmica actual amb una greu crisi econòmica que no sembla pas que tingui aturador. Agraïm a l'Eduard que ens hagi lliurat aquestes fotografies.

Autocars carrossats per en Josep Vert i Planas (III).

Als anys 1940 i 1950, la feina principal d'en Josep Vert, carrosser, era reconstruir les carrosseries dels autocars que transitaven per les carreteres. Pocs autocars nous es matriculaven aquells anys. No hi havia gaire producció, comprada sovint d'antuvi, i tampoc hi havia diners per adquirir un Pegaso i carrossar-lo.

La novetat més important que es va produir aquells anys va ser la desaparició del capó del motor. Els motors es muntaven dins de l'habitacle, al costat del conductor. La llargada dels vehicles s'escurçava amb els beneficis que suposava.

En llur arxiu hi ha les següents fotografies d'aquells anys. La primera, una carrosseria d'autobús urbà fabricada probablement sobre un xassís Borgward. La senzillesa i funcionalitat d'aquesta carrosseria i llurs acabats és absoluta:

Fotografia d'aquesta carrosseria usada per a la publicitat de Can Vert i que constitueix un bon exemple d'un autobús d'aquells anys:

Interior d'aquest autobús urbà. Hi ha únicament allò imprescindible:

Un autocar destinat a la línia regular de Lleida a Fraga, capital de la comarca del Baix Cinca. Aquest autocar havia estat completament reconstruït, segons es posa de manifest amb llur matrícula:

Un altre autocar de l'empresa González amb una carrosseria característica d'aquells anys:

Un altre autocar on abandona la sobrietat d'altres models i l'ornamenta amb els cromats que causaven sensació aquells anys. Es continuava amb la moda de les carrosseries de dos colors:

Un autobús destinat a la línia regular de La Roca del Vallès a Llinars del Vallès. Imprescindible la baca per a carregar-hi el fato i les mercaderies firades als mercats:

Un autocar amb les formes arrodonides d'aleshores. A mesura que hi havia més fabricants, proveïdors i peces, en Josep Vert construïa carrosseries de dissenys més agosarats:

Un altre autocar amb un disseny pràctic i auster:

Un altre autocar amb cromats i baca. Petites modificacions i variacions sobre un mateix disseny usant les peces que disposava en Josep Vert en aquells moments:

Continuarà.

El furgó Nazar de Castelló de la Plana (Plana Alta)

Uns mesos enrere va publicar-se un anunci a internet de la venda d'un furgó Nazar a Castelló de la Plana. Si bé aquests darrers anys s'han descobert diversos camions i furgonetes Nazar, generalment estaven molt malmesos. Per exemple, l'any 2008 va descobrir-se al municipi de Vila-Sana (Pla d'Urgell) aquest furgó Nazar transformat a remolc agrícola :

Acompanyat del senyor Joan Homs, en Francesc del Val i el meu germà Eduard, ens hem arribat fins a Castelló de la Plana per a veure aquest furgó Nazar, una marca per la qual tinc una particular dèria.















Segons l'important treball d'en Rafa Reyna sobre els vehicles fabricats per Nazar des de l'any 1960 fins l'any 1965, aquest vehicle és un furgó cabina B combi o mixte de 5 places, 4x2, que muntava un motor Perkins P4-192, de 60 cavalls de potència. Talment s'acredita amb aquestes fotografies, llur estat de conservació general és molt bo, sense presentar gaire podrits ni òxids a la planxa i al bastidor. Solament és remarcable un abonyegament a la part del darrera del vehicle, provocada quan fou bellugat amb un toro.

Aquest furgó Nazar fou matriculat a Barcelona l'agost de l'any 1964. Posteriorment fou adquirit per un veí del poble de Canet lo Roig (Baix Maestrat), destinant-lo a labors agrícoles. Per a poder carregar-lo més, se li van muntar unes ballestes addicionals amb una major alçada: aquest Nazar té 2,55 metres d'alçada, per 5 metres de llarg i 2,20 metres d'ample. Fou donat de baixa el desembre de l'any 1976. Informe de càrregues del vehicle:



Conserva el número de bastidor que coincideix amb el consignat en la fitxa de trànsit del vehicle. Atès llur estat de conservació, és prou clar que durant tots aquest any ha estat guardat sota cobert. És un vehicle completament original i conserva el motor Perkins, que arrenca sense cap problema, com vàrem poder comprovar personalment. Tenint en compte que gairebé té 50 anys, llur estat de conservació és excepcional

El damnatge que presenta a la planxa és el cop a la part posterior. Lògicament cal repassar la part mecànica i la transmissió, les peces de la qual són fàcil de trobar al mercat. Els intermitents i llums posterior també poden trobar-se amb certa facilitat. Sens dubte, la seva compra constitueix una bona oportunitat per a un col·leccionista de vehicles industrials que vulgui posseir un vehicle únic.