TRANSPORTS PUJOL de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental)

Cap a l'any 1895 els germans Josep i Feliu Pujol i Alsina, de Sant Feliu de Codines, van crear societat per a fer de traginers amb carros i cavalls. En Feliu i en Josep, aquest darrer conegut com en "Pep de l'Hostal", feien de recaders amb carro des de Sant Feliu de Codines fins a Barcelona, transportant tota mena de productes manufacturats, agrícoles, i paqueteria. L'agència de Barcelona era al carrer Portal Nou del barri de Ribera.

En Feliu de l'Hostal va tenir tres fills: la Roseta, en Ton, nat l'any 1909, i en Joan, nat l'any 1916. Ambdós fills van seguir la tradició familiar fent de transportistes. L'any 1930 van comprar el primer camió: un Stuka rus amb matrícula B-51506. Fotografia d'en Joan Pujol amb l'Stuka al Passeig de Colom de Barcelona el 20 d'abril del 1934:



Durant la guerra civil dels anys 1936-1939, tots els camions de Sant Feliu de Codines foren col·lectivitzats per la Confederació Nacional del Treball (C.N.T.), incloent-hi aquest Stuka. En Joan Pujol Vallcorba per no perdre aquest camió, va poder conduir-lo durant tota la guerra civil participant en les diverses campanyes militars. Aquesta circumstància va permetre-li de recuperar-lo l'any 1939, un cop acabada la guerra civil. En Joan Pujol amb l'Stuka col·lectivitzat a Barcelona el 10 de març de l'any 1937:



En Joan Pujol a Barcelona el 2 de desembre de l'any 1939, amb l'Stuka recuperat un cop acabada la guerra:



En Joan Pujol acompanyat de dos amics el 19 d'agost del 1940 celebrant la festa major de Mollet del Vallès:



Els dos camions de la família Pujol fotografiats al carrer Portal Nou del barri de Ribera de Barcelona el 31 d'agost de l'any 1939:



Amb aquest camió Stuka anaven a desemboscar fusta i transportaven tota mena de productes: cireres i llet de les granges de la comarca, des de Santa Maria de l'Estany fins a Barcelona, en les lleteres fabricades per l'empresa Vallcorba de Sant Feliu de Codines. Tasques de desemboscament en els anys 1940:

L'any 1939, la família Pujol s'associa amb dos transportistes de Sant Feliu de Codines, les famílies Valls i Permanyer, creant l'empresa TRANSPORTS PUJOL-VALLS I PERMANYER, que va durar fins a l'any 1945. Més tard els senyors Permanyer van abandonar l'empresa, restant les famílies PUJOL i VALLS, que continuaren en el negoci.

L'any 1942 va morir el fill gran, en Ton. Llur vídua Maria Vallcorba va continuar al capdavant de l'agència TRANSPORTS PUJOL-VALLS juntament amb la família Valls. El matrimoni format per l'Antoni Pujol i la Maria Vallcorba van tenir dos fills: en Josep i en Francisco. En Josep, un cop assolida la majoria d'edat, va continuar en el negoci amb la família Valls fins a la seva mort en un accident de cotxe. Aleshores es va dissoldre la societat TRANSPORTS PUJOL-VALLS.

Un dels altres camions de TRANSPORTS PUJOL-VALLS en la postguerra fou aquest Chevrolet:



L'any 1946, en Joan Pujol i Vallcorba va abandonar TRANSPORTS PUJOL-VALLS associant-se amb la família Macià, creant l'empresa TRANSPORTS PUJOL-MACIÀ, amb despatx al carrer Agustí Santacreu 33, de Sant Feliu de Codines. Aquesta empresa va començar amb un camió Citroën equipat amb un bolquet.

En aquesta fotografia hi ha en Joan Pujol i Vallcorba dins de la cabina del camió Citroën amb bolquet treballant l'any 1963 en l'apilament de terres de la construcció de la casa d'estiueig a Sant Feliu de Codines de la família Valls Sistach, importants industrials del ram del ferro. La construcció d'aquesta casa i l'imponent mur de pedra que la sustenta de la carretera de Sant Miquel del Fai, fou encarregada al constructor Josep Carbonell i Florensa, qui havia treballat amb l'arquitecte José Antonio Coderch i de Sentmenat.



Un dels descendents de la família Valls Sistach és en Miquel Valls i Maseda, actual President de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona.

Durant els anys 1950, TRANSPORTS PUJOL-MACIÀ va comprar dos camions Pegaso 140 diesel, que conduïen els germans Izquierdo, un dels quals veiem en aquesta fotografia presa a Sant Feliu de Codines:



Amb aquests camions feien tota mena de transports: productes de consum, matèries primes, materials de construcció i productes manufacturats, entre d'altres. Durant la dècada de 1960 també transportaven carbó de les mines de Fígols, a la comarca del Berguedà, fins a Barcelona. Durant la segona meitat dels anys 1960 i la década de 1970 l'empresa PUJOL-MACIÀ (PUMAC S.L.) transportava diariament amb aquests Pegasos materials de construcció des de les bòbiles de Lleida fins a Sant Feliu de Codines i llur repartiment per tota la província de Barcelona i Girona.

Durant la dècada de 1960 TRANSPORTS PUJOL-MACIÀ va comprar dos camions Pegaso Comet, destinats a transports generals. Fotografia d'un Pegaso Comet carregat de caixes de lleixiu EL ZORRO exportades a Andorra el juny de l'any 1969:



Hi ha l'anècdota que els camions de TRANSPORTS PUJOL-MACIÀ es desplaçaven fins a la província de Terol per a llurs revisions i el lliurament de les targetes de transports, degut a les majors facilitats administratives que hi havia.

El senyor Joan Pujol i Vallcorba va jubilar-se l'any 1981 i va vendre les seves accions a la família Macià. Vull expressar el meu agraïment a la senyora Dolors Puigdomènech i Casas, vídua del senyor Joan Pujol i Vallcoba, així com a la seva filla Maria Pujol, per haver-me explicat la història d'aquesta empresa familiar de transports i les fotografies que il·lustren aquesta crònica, fidel reflex de les vicissituds del transport al nostre país.

TRANSPORTS OLIVERAS de Sarrià de Ter (Gironès)

Acompanyat d'en Joan Mercader i en Miquel Patinyo, vaig conèixer al senyor Martí Oliveras, llur muller i llur fill Joan. En Martí Oliveras és un transportista jubilat del municipi de Sarrià de Ter, amb adreça al carrer Major de Sarrià 69, conegut popularment com "Can Rosari":

En Martí Oliveras representa la tercera generació de transportistes iniciada per llur avi Josep Oliveras i Ventura l'any 1880, qui cobria la línia regular de viatgers entre Sarrià de Ter i Girona amb tartana i també duia els treballadors de la fàbrica tèxtil SOCIEDAD ANÓNIMA GROBER SA, empresa centenària de Bescanó (Gironès).

Fotografia d'una tartana de Can Rosari presa a la plaça del gra de Girona, l'any 1950, amb el vano i la capel·lina que protegia el cavall de la pluja. Fou comprada a en Rafael Mas, de Vidreres, propietari de l'empresa d'autocars MAS, i tenia 10 places més el tartaner, 5 per banda:

Fotografia d'una tartana com els que tenia Can Rosari per al transport de persones i, darrerament, el repartiment de paqueteria:

L'any 1925 el succeeix al capdavant de l'empresa llur fill, n'Emili Oliveras i Ventura, qui continua prestant el servei regular amb tartana entre Sarrià de Ter i la Girona. En aquells anys també inicia el servei de paqueteria amb carro.

Durant els anys 1930 i 1940 es continua el servei de paqueteria amb carro i cavall. Cap a l'any 1953 s'incorporen al negoci els dos fills de l'Emili, en Josep i en Martí Oliveras Teixidor, un cop varen tornar del servei militar. Es decideix abandonar la línia regular entre Sarrià de Ter i Girona i centrar-se en el transport de paqueteria i fàbriques. Amb la incorporació dels dos fills al negoci s'adquireixen els primers camions, un INTERNATIONAL i un Chevrolet. Fotografia d'en Josep Oliveras dalt d'un cavall:

Sarrià de Ter tenia una important indústria paperera centrada en tres empreses principals: Can Butinyà, avui dia desapareguda; MANIPULADOS DEL TER SA, coneguda com a Can Pons, avui dia propietat del grup italià FEDRIGONI; i EMÍLIA VILA S.C., que l'any 1976 va esdevenir VILA TARADELL S.A., amb dues fàbriques, a Besalú (Garrotxa) coneguda com PAPERERA LA CONFIANÇA SA, i l'altre fàbrica a Sarrià de Ter, dita PAPERERA DE GIRONA SA. Aquestes tres empreses i els tallers auxiliars que hi treballaven al seu redós van generar una important activitat econòmica. Publicitat de l'empresa MANIPULADOS DEL TER SA:

Publicitat de l'empresa EMILIA VILA de Sarrià de Ter (Gironès):



Publicitat de l'empresa PAPERERA DE GIRONA SA:

L'any 1953, un cop retornat en Martí Oliveras del servei militar, es va comprar un INTERNATIONAL amb matrícula B-45132, destinant-lo al servei de paqueteria entre Girona i Sarrià de Ter. Aquest camió el conduïa en Martí Oliveras i fou adquirit a l'empresa TRANSPORTS VILARÓ de Vilabareix. En aquells anys el repartiment dels paquets pel nucli urbà de Sarrià de Ter era amb carro i cavall. Fotografia d'aquest camió INTERNATIONAL en un camp de Sarrià de Ter, donat de baixa per a llur desballestament:

L'any 1955 es va comprar a l'empresa TRANSPORTS DOMINGO PERAFERRER un camió CHEVROLET destinat al servei de fàbriques, principalment les indústries papereres de Sarrià de Ter i pobles de l'entorn com Can Vila, Can Butinyà i MANIPULADOS DEL TER SA. Aquest camió era un autocar que es va transformar en camió aprofitant la part davantera per a construir la cabina. Llur matrícula era GI-5119, i equipava un motor diesel Perkins. Amb el temps, se li va canviar la cabina per la d'un INTERNATIONAL. Aquest camió era conduït per en Josep Oliveras i Teixidor. Fotografia d'aquest camió CHEVROLET amb llur cabina original:

Fotografia dels dos camions de TRANSPORTS OLIVERAS a l'any 1957: a l'esquerra l'INTERNATIONAL, i a la dreta el CHEVROLET amb la cabina d'un altre INTERNATIONAL:

Fotografia presa a mitjans dels anys 1950 d'un carret -tartana petita- de Can Rosari fotografiat a la plaça d'en Nadal, al costat de la Font de Can Nadal, a Sarrià de Dalt, amb capacitat per a 4 places més el tartaner, dos per cada banda; al darrera hi ha el primer camió comprat per TRANSPORTS OLIVERAS, un INTERNATIONAL:

Fotografia del carrer Major de Sarrià, en aquells anys Avinguda José Antonio, amb la via del "Tren pinxo" que enllaçava el barri de Pedret a Girona i es bifurcava en dues línies fins a Banyoles (Pla de l'Estany) i fins a Palamós (Baix Empordà).

En aquells anys, quan un camió patia una pana, el mecànic venia al vespre al garatge de Can Rosari i l'adobava a la nit per estar llest pel matí a primera hora.

El tercer camió de TRANSPORTS OLIVERAS fou un Nazar model A, comprat de segona ma l'any 1963, i que muntava una caixa de fusta. Llur matrícula era GI-30434. Fou destinat al servei de fàbriques, principalment l'empresa paperera EMILIA VILA SA. Fotografia d'en Josep Oliveras dins de la cabina del Nazar A:

Factura que girava TRANSPORTS OLIVERAS en la dècada de 1960:



Publicitat de TRANSPORTS OLIVERAS SA en els anys 1960:

L'any 1967 es va comprar un Pegaso Comet nou al concessionari oficial AUTOREMOLCS GIRONA SA, amb matrícula GI-72349. La caixa de fusta que muntava fou aprofitada d'un altre camió. Va substituir el camió Nazar A i treballava per a l'empresa paperera EMILIA VILA SA. Aquest Pegaso Comet el conduia en Josep Oliveras. Fotografia d'un Pegaso Comet semblant al que tenien a Can Rosari:

Aquest Pegaso Comet abandonat en un camp de Beuda (Garrotxa), i que va pertànyer a l'empresa TRANSPORTS JOAN FERRER, té la mateixa caixa i vela que el Pegaso Comet de Can Rosari:

Per a substituir el CHEVROLET es va adquirir un Ebro B-45 en una subhasta publica convocada pel Ministeri d'Obres Públiques per a alienar els vehicles de la base de Vidreres. Aquest Ebro muntava un bolquet sobre el qual se li va instal·lar una vela. Se li va assignar una nova matrícula GI-77607 que reemplaçava la del Ministeri d'Obres Públiques. Fou conduit per en Martí Oliveras i es dedicava a paqueteria. Fotografies de l'Ebro B-45 preses a Sarrià de Ter amb el bolquet del M.O.P. cobert per una vela:

L'any 1974 es va estrenar un Pegaso 1065 "Europa" al concessionari oficial de Girona, AUTOREMOLCS GIRONA SA, amb matrícula GI-6985-E. Muntava una caixa de poliester fabricada pel carrosser TERRADAS de Riudarenes. Treballava per la fàbriques papereres. Fotografia d'aquest Pegaso Europa presa a Sarrià de Ter:

Fotografia de la neteja d'aquest Pegaso 1065 el mes d'agost de l'any 1975:

Una altre fotografia del Pegaso 1065 "Europa" presa l'any 1976:

L'Ebro B45 procedent del Ministeri d'Obres Públiques (MOP) fou substituït l'any 1980 per un altre EBRO E90, comprat a l'empresa PEDRA AMER SA. Va donar un resultat excel·lent i fou conduït per en Martí Oliveras per a cobrir el servei de paqueteria. Llur matrícula era GI-0208-G. Fotografies d'aquest Ebro E90 preses a Sarrià de Ter:

L'any 1988 es va comprar un Pegaso Tecno 1331-26 al concessionari oficial AUTOREMOLCS GIRONA SA, amb matrícula GI-2118-AH. Muntava un bolquet fabricat pel carrosser TERRADAS de Riudarenes i treballava per l'empresa paperera LA CONFIANÇA SA de Besalú (Garrotxa). Fou conduit per en Josep Oliveras i Peracaula, representant de la quarta i darrera generació, nebot d'en Martí.

Una altra fotografia d'aquest camió Pegaso Tecno, transformat per llur actual propietari i destinat al transport de paper usat:

El darrer camió d'aquesta empresa centenària fou aquest Pegaso Mider 260, de 2 eixos, amb matrícula GI-3175-AL. Va substituir el Pegaso 1065 "Europa" i fou conduït per en Josep Oliveras i Teixidor fins a llur jubilació. Fotografia del senyor Oliveras i llur muller davant del Pegaso Mider a Sarrià de Ter:



Fotografia actual d'aquest Pegaso Mider:

Avui dia la família Oliveres conserva una tartana curosament restaurada que participa en les jornades del paper de Sarrià de Ter:

Ferramentes usades pels carros i les tartanes que el senyor Martí Oliveras ha recollit i restaurat, en una mostra de l'estima que té per llur ofici:

Gràcies a l'amabilitat de la família Oliveras i d'en Joan Mercader i en Miquel Patinyo, hem pogut redactar la història d'aquesta empresa familiar centenària de transports del Gironès, la qual constitueix també la petita història d'aquest país, i que permet de capir les causes perquè Catalunya va protagonitzar una revolució industrial i avui dia encara manté un important teixit industrial de petites i mitjanes empreses malgrat les dificultats de tota mena que ha hagut de superar.

L'auto Clua d'en Josep Maluquer i Maluquer

En Joan Clua i Maluquer era fill d'en Domingo Clua i l'Enriqueta Maluquer, del poble d'Artesa de Segre, a la comarca de La Noguera. La família Maluquer, d'arrels occitanes, procedien del poble d'Alentorn, conegut per l'elaboració de forques.

L'Enric Clua i Maluquer, germà d'en Joan, fou l'any 1931 dirigent de la Unió Republicana; l'any 1934 fou regidor a Tàrrega pel Front Obrer Republicà; i el juliol del 1939 va patir la repressió feixista havent de comparèixer davant de les noves autoritats per les seves activitats polítiques durant la segona república.

En Joan Clua i Maluquer va traslladar-se a Barcelona amb l'objectiu de treballar en el món del motor, llur veritable passió. Escarquillat i treballador de mena, va crear una important i reconeguda foneria al carrer Espronceda de Barcelona, la qual tenia importants clients, entre els quals, alguns dels pocs fabricants de vehicles que hi havia a la depauperada Espanya dels anys 1950.

El prestigi de la seva foneria i el ventall de peces que fabricaven, va permetre-li d'entrar en relació amb els principals caps de la indústria espanyola d'automoció com en Wifredo Ricart, de Pegaso, o el dissenyador Pedro Serra. També va guanyar un concurs per a fabricar els blocs dels motors dels camions Barreiros. Més endavant, un cop Barreiros va esdevenir una empresa prou gran, ja va disposar de la seva pròpia foneria.

Paral·lelament a la seva activitat industrial de fonedor, en Joan Clua va aprofundir en l'estudi i investigació dels motors patentant durant la dècada de 1950 i 1960 nombrosos invents com un dispositiu per a filtrar gasoil, un sistema de bomba centrífuga per a refrigerar motors, un tractor, una fresadora per a treballs agrícoles, un mecanisme per a la transformació dels motors de dos temps en motors de quatre temps, un motor de dos temps amb compressor, o un perfeccionament del canvi de marxes i conducció de motocicletes, entre d'altres.

A començaments de la dècada de 1950, CONSTRUCCIONES MECÁNICAS CLUA S.L. inicia la fabricació de motocicletes, concretament la popular Gorrion de 49 cc. En Josep Maluquer, parent d'en Joan Clua, va tenir-ne una amb la qual es desplaçava per la Nacional II des de Barcelona fins a Balaguer, capital de La Noguera, superant els ports dels Brucs i La Panadella i endinsant-se a les planes de la Segarra, l'Urgell i la Noguera. En Josep en recorda la fiabilitat i qualitat de materials del Gorrion. Fotografia de la moto "Gorrion" de 49 cc, presa a la finca familiar "Els paons blancs" del municipi de Térmens:



Aquesta moto per tenir 49 cc i disposar de pedals, podia circular amb una matrícula local, car la legislació d'aleshores considerava les motos a partir de 50 cc. A més, en aquells anys en que la pagesia del país usava majoritàriament les Guzzi Hispania, la moto Clua d'en Josep Maluquer cridava força l'atenció. Fou una gran moto en uns anys plens de dificultats de tota mena per a la fabricació.

S'ha de tenir present que CONSTRUCCIONES MECÁNICAS CLUA S.L. fabricava el motor i les peces d'alumini de les motos CLUA, malgrat les dificultats que hi havia en aquells anys per a atènyer alumini i ferro degut a la poca producció i l'assignació de quotes des del Ministeri de Indústria, en una economia profundament intervinguda i malfiada de la iniciativa privada.

La bona acollida de la moto Gorrion de 49 cc, va engrescar a en Joan Clua per a fabricar unes motos de 75 cc, 125 cc i 175 cc. Aquestes sí eren motos de debò amb matrícula provincial.

En Joan Clua sempre tenia la dèria de fabricar un petit automòbil, la qual fou reforçada amb l'aparició del Biscuter i l'Isseta. Malauradament, tingué molts problemes amb l'autorització administrativa del Ministeri de Indústria, imprescindible per a fabricar vehicles. Finalment, i després de molts esforços i gestions, li fou atorgada aquesta autorització.

CONSTRUCCIONES MECÁNICAS CLUA S.L. va encarregar el disseny de l'auto a en Pedro Serra, possiblement un dels millors dissenyadors espanyols de cotxes de tots els temps, el qual va inspirar-se en les carrosseries dels cotxes Pegaso, creades per ell i que tanta anomenada tenien aleshores. Fotografies d'estudi del cotxe CLUA dissenyat per en Serra:





Fotografia de la presentació del cotxe Clua a la fira siderometal·lúrgica de Madrid celebrada l'abril de l'any 1957. De dreta a esquerra hi ha en Wifredo Ricart, enginyer i home fort de Pegaso, en Joan Clua i Maluquer, en Josep Maluquer al fons, el Ministre de Indústria, senyor Joaquin Planell i Riera, i en José Solís Ruiz, Secretari General del Moviment.



Aquest mateix auto fou exposat a la Fira de Mostres de Barcelona celebrada el mes de juny de 1957, gaudint de molt bona acollida tant per llur disseny, encertat i bonic, com per l'afany de nombrosos ciutadans delerosos de gaudir d'un petit vehicle i deixar enrere els tristos i llargs anys de la postguerra amb les cartilles de racionament i les privacions de tota mena.

El vehicle que fou fabricat per CONSTRUCCIONES MECÁNICAS CLUA S.L. era una mica diferent del model exposat a les Fires de Madrid i Barcelona, dissenyat per en Serra. El motiu principal era l'alt cost de fabricació de la carrosseria d'en Serra, que provocava la inviabilitat econòmica del projecte. Per aquest motiu, l'auto fabricat per CLUA va perdre part de la gràcia i l'encert del disseny original.

La gran amistat que tenia amb en Joan Clua va permetre a en Josep Maluquer d'acabar al seu gust un auto CLUA a mig construir. Per les tardes, un cop plegava de la seva jornada laboral a FECSA, en Josep Maluquer s'estava unes hores a una de les naus del carrer Espronceda acabant l'auto CLUA amb l'ajuda de dos treballadors.

Aquest cotxe muntava el mateix motor que la resta de cotxes CLUA: un motor de 500 cc, de dos temps i refrigerat per aire que s'inspirava en el Citroën 2 cv. Per iniciativa d'en Josep Maluquer se li va muntar un neteja parabrises intermitent, l'obertura del tap de la benzina amb un botó que s'accionava des del tablier, detall molt poc freqüent aleshores i que oferien vehicles de la categoria del Rolls Royce, un sistema lluminós que indicava la marxa, circuits elèctrics independents, o doble circuit de fre. Era de color blanc amb una tapisseria d'imitació de pell vermella. Un vehicle molt cridaner entre els vehicles de l'Espanya de la segona meitat dels anys 1950.

Un cop acabat aquest auto CLUA, en Josep Maluquer es va desplaçar des de Barcelona fins a la finca familiar de Térmens, a la Noguera. En Josep recorda el soroll del vehicle, més propi d'una moto que no pas d'un cotxe. La fressa que produïa provocava que la gent dels pobles sortís a la carretera per veure'l passar. En aquesta fotografia hi ha en Josep Maluquer a l'era de la finca familiar de "Els paons blancs" assegut al CLUA:



Més endavant, aquest vehicle fou propietat del xòfer de la família Rosillo de Madrid. Avui dia se li ha perdut la pista. Tanmateix, tant CLUA com altres petits cotxes que van fabricar-se durant la dècada de 1950 no van poder competir amb el Seat 600.

Per la informació que m'ha facilitat el senyor Antonio Martin del Barrio, propietari d'un cotxe CLUA curosament restaurat, i estudiós d'aquesta empresa, sembla que avui dia solament es conserven 3 cotxes CLUA dels més de 200 vehicles que foren fabricats. Fotografia del cotxe CLUA propietat del senyor Martin, de Madrid, presa l'any 1999, i restaurat seguint el disseny original del carrosser Pedro Serra:



Tant en Joan Clua com en Josep Maluquer eren parents d'en Juan Antonio de Odriozola i Maluquer, un altre apassionat a l'automoció que amb un seu soci, van fabricar un motocicleta a Barcelona sota la marca TABER. Sens dubte, són tres exemples de persones amants dels motors que van fer llurs aportacions dins del món de l'automoció d'aquest país, engrescats per llur entusiasme i empenta, en uns anys de dificultats de tota mena.

Dossier sobre traginers i transports a la revista LES GARROTXES.

LES GARROTXES és una revista de gran qualitat, creada per l'Editorial Gavarres S.L., de Cassà de la Selva, empresa que també publica altres tres revistes: Gavarres, Cadí-Pedraforca i Alberes. LES GARROTXES té com a objectiu de deixar constància escrita i gràfica de les gent que viu i treballa a les comarques de La Garrotxa, Pla de l'Estany, Alta Garrotxa, Vall de Camprodon i Vall de Llémena.

Aquestes comarques tenen un ric patrimoni cultural i natural, del qual se'n fa ressò aquesta revista, difonent i alhora procurant la conservació d'aquest espai geogràfic. Amb aquest objectiu, LES GARROTXES disposa d'unes seccions per a conèixer el patrimoni natural i cultural, entrevistes diverses, propostes de sortides a peu, notícies i descobertes de pobles, esglésies i indrets d'interès turístic.

El número 5 d'aquesta revista, corresponent a primavera-estiu de l'any 2010, hi ha un dossier dedicat als traginers i transports, amb 43 pàgines sobre els carreters, recaders i traginers, els quals transportaven mercaderies a peu, a bast, en carros o camions.

En aquest dossier hi ha articles dels matxos carregats amb els sarrions; els camins de bast; els Catiu de Tortellà, que eren els empresaris de més anomenada de l'Alta Garrotxa, i feien transports de tota mena, des de carbó fins a xiruques; la vida d'en Boquica, un traginer que va esdevenir bandoler a la guerra del francès; l'activitat d'en Josep Mayà i Rubió, conegut com en Nofre d'Oix, fill de Bestracà, un important negociant de carbó i propietari dels primers camions a l'Alta Garrotxa. Fotografia d'en Xic amb llurs dos fills a la benedicció dels camions per Sant Cristòfol, a Tortellà, l'any 1964:

Aquest dossier també explica els traginers del Pla de l'Estany, com en Miquel Oliveras, fill del Gravat; l'Antoni Riera, de Falgons; o la família Pujolar de Banyoles.

La Vall de Camprodon també fou un territori de matxos, amb traginers com en Roman Carlon i Pérez, en Josep Picart i Moles, en Jaume Illa i Molas, Miquel Solé i Freixa, en Josep Sunyer i Corominas o en Francesc Molas i Barceló, entre d'altres.

Una de les altres activitats dels traginers fou treure fusta dels boscos. En aquesta activitat hi destaquen els germans Jeroni, Miquel i Lluís Espuña, de Riudaura, que s'havien fet un fart de treure fusta amb llurs matxos per les muntanyes dels Plans i de Sentigosa.

Aquesta feina també va crear una cultura al seu voltant, amb cançons populars per a anar fent via. En Peret Blanc, de Beget, o en Joan Bosh i Cros, en "Surracans", varen difondre aquestes cançons. També hi havia expressions pròpies dels traginers com "Mal llamp t'esquenapeli".

Molt interessants són les vivències d'alguns traginers i transportistes com en Pere Torrent i Serra, de Plansamata, qui explica la feina de traginar carbó i fusta; en Pere Aulina, transportista entre Vic i Olot per la carretera de la Salut, amb un vell camió Ebro; en Miquel Batlle i Llensa, traginer de Sant Salvador de Bianya, que més endavant va fer de carboner a Olot repartint el carbó amb un burriquet i un carro; en Josep Ferriol, recader de Banyoles a Barcelona; o TRANSPORTS CROS, empresa fundada a principis del segle XX, dedicada també al servei de recaderia, des de Banyoles fins a Barcelona.

En el capítol d'empreses, hi destaca l'ANÒNIMA DE TRANSPORTES, d'Olot, primera societat de transport públic per carretera amb vehicles de tracció mecànica a l'Estat espanyol: l'any 1908 va comprar un locomòbil britànic John Fowler & CO, amb matrícula GI-18, que podia arrossegar tres vagons amb un pes total de 12 tones. Durant els anys 1940-1950, l'ANÒMIMA repartia la paqueteria amb carros i feia el transport en camions Büssing, Naval-Somua, Chevrolet, un Pegaso Hispano, un Pegaso 140 ó un Z-206. A començaments dels anys 1960, aquesta companyia experimentà un fort impuls adquirint 6 camions Pegaso Comet, equipats amb motors Leyland. En aquells anys també disposava de tres camionetes Sava i una DKW.

Un dels altres grans transportistes de La Garrotxa és TRANSPORTS TRESSERAS, l'origen de la qual la trobem cinc generacions enrere, quan en Pere Tresseras i Vilà, fill de Tordera, s'estableix a Olot un cop acabada la tercera guerra carlina, fent de traginer amb un servei de carruatges de mercaderies; en Tresseres també lliurava la paqueteria de l'estació de tren de Sant Joan de les Abadesses per la comarca de La Garrotxa. L'any 1921 TRANSPORTS TRESSERAS ja disposa del primer vehicle a motor: un Packart 318.

També cal destacar TRANSPORTS MINGUET, propietat de la família Espadaler, fundada a Sant Joan les Fonts i posteriorment establerta a Olot. A l'any 1922, realitzaven el transport diari de persones i mercaderies entre Sant Joan les Fonts i Olot. En aquells anys adquireix el primer vehicle, un Overland. L'any 1934 es va comprar un omnibús Stewart amb capacitat per a cinquanta persones. Acabada la guerra civil, va haver-se d'aixecar de nou el negoci amb dos camions: un Chevrolet amb matrícula GI-2173 i un Brockway amb matrícula GI-4766, amb el volant a la dreta. Avui dia TRANSPORTS MINGUET té més de 50 camions.

Molt interessant és l'article sobre les vivències i records d'en Josep Maria Brunet, carboner; quan aquest negoci va davallar, s'especialitzà en la fabricació de caixes de fusta per a empreses cerveseres com Moritz, Águila, San Miguel i Mahou. Tanca aquest dossier en Josep Congost, carreter, amb taller al carrer Canat de Banyoles.

Cal felicitar a l'Editorial Gavarres SL la iniciativa d'haver impulsat la revista LES GARROTXES, d'una gran qualitat de continguts, disseny i enquadernació. Per als qui us agrada el món del transport a casa nostra, no us la podeu pas perdre.