Dins el recinte firal de Mollerussa hem tingut l’oportunitat
de saludar i xerrar amb uns quants amics. Els primers que la casualitat ha
volgut que ens trobéssim han estat els senyors Ceballos, pare i fill. Li hem
expressat al Toni Ceballos que, a parer nostre, han estat una badada involuntària,
sense malícia, el fet que no s’hagi contemplat d’exposar el seu Pegaso 200 al
costat del Pegaso Z-207 Barajas de la família Argelich. I ben fàcil que hagués estat
d’exposar-lo car el camió compleix amb tots els requeriments administratius i
mecànics per poder circular fins a Mollerussa; oimés és tancat en un poble proper a Mollerussa. Tenir el Barajas i el 200 un al costat de l'altre hagués fet molta patxoca, produït un gran i grat efecte. Al capdavall un deriva de l'altre. Tant de bo que si en la propera
edició d’aquest saló els organitzadors projecten de reservar-hi un espai per l’exposició
de camions clàssics, no hi ha de faltar pas el Pegaso d’en Toni Ceballos, a més
d’altres camions que hi ha a les comarques limítrofs. Només és qüestió de
cercar-los i contactar amb els seus propietaris per tal que els cedeixin.
Al cap d’un moment hem saludat al senyor Antoni Pomés, representant
del Club de Vehicles Clàssics de Lleida, associació caracteritzada per la celebració habitual d’esdeveniments, un dels quals, l’organització de la
gran trobada de vehicles clàssics que tindrà lloc la propera primavera a La
Panadella, un repte de debò que de ben segur serà un èxit absolut. No hi hem pogut xerrar gaire amb el senyor Pomés
atès que estava atrafegat amunt i avall de l’exposició. Poc després hem tingut
ocasió de saludar els senyors Gonzalo i Xavier Latorre, i la senyora del
primer.
Un cop visitades les parades de tots els marxants, ens hem
encaminat dretament cap a l’espai on eren exposats els camions clàssics. Protegits
per una cinta que barrava el pas als afeccionats i visitants, i sota un
estricte control de seguretat que vetllava pel compliment de les normes de
conducta, els camions eren arrenglats aproximadament per les dates de
matriculació. L’exposició dels camions ha suposat un gran esforç econòmic per l’organització
atès que gairebé tots els vehicles han estat transportats per Grues Cabós, una
empresa de Fraga que té una base a Torrefarrera i disposa de góndoles pel
traginar qualsevol classe de vehicle.
Recollida del Berliet de Transports Herguido al garatge d’Alcarràs
amb destinació a Mollerussa, a càrrec de Grues Cabós:
Els primers camions exposats eren dos camions nord-americans
de la dècada de 1920, un Overland de l’any
1927, propietat del senyor Lluís Ardanuy, a qui no hem pogut pas saludar, i un
Chevrolet amb la cabina de color groc que el senyor Argelich ha cedit amablement.
Al seu costat, un furgó Mercedes Benz que ENMASA construí a la planta que tenia
al barri del Bon Pastor de Barcelona, el qual fou propietat del Garatge Dalmau
de Lleida. Un encert el fet d’haver conservat els colors originals dels
vehicle.
El Chevrolet i el Overland, dos camions produïts en els feliços anys 1920:
El furgó Mercedes Benz que fou del Garatge Dalmau de Lleida:
A la renglera de camions clàssics era formada per un
Bedford, de la família Argelich, molt ben restaurat. Un dels elements més
bonics del vehicle és la caixa de fusta que conserva.
Després hem gaudit amb el Pegaso Z-207 Barajas, recuperat en
un desballestament d’Igualada, que conserva els elements originals propis del
model –com ho és la seva peculiar suspensió davantera- i també ben restaurat.
El Barreiros Super Azor dels senyors Herguido era posat a la
dreta del Pegaso Z-207:
Un de les sorpreses de l’encontre ha estat la presentació
del Pegaso 1065 primera sèrie, matriculat a Osca, el qual equipa el canvi de
sis marxes, el motor de cent setanta cavalls de potència i el calderí rodó, que
el senyor Miquel Gamon ha restaurat. Una restauració de concurs, immaculada.
Equipa un bolquet Pepin, construït a Saragossa, una grua Hiab-Valman i a la
visera hi porta escrit El Portal del
Pirineu.
Felicitem al senyor Gamon per la iniciativa d’haver
restaurat el Pegaso Europa, el qual desitgem de veure, si és possible, a la
trobada de La Panadella.
El següent vehicle era l’autocar Pegaso Comet que cobria la
línia regular de Lleida a Camporrells i que el senyor Gamon restaurà fa uns quants anys.
Els darrers vehicles eren el Sava-Berliet de Transports
Herguido d’Alcarràs i el Magirus del parc de bombers de Lleida que s’exposa al
museu Roda Roda de la capital del Segrià.
El Berliet de la família Herguido d'Alcarràs:
El Magirus del cos de bombers de Lleida que s'exposa al museu Roda Roda de la capital del Segrià:
En Toni Arimany, un bon amic, amb el seu fill Àlex:
A les dues del migdia, i sota un sol inclement hem fet via
cap el restaurant Resquitx de Mollerussa, on hem dinat i ens hem reviscolat. Un cop tips, ens hem
acomiadat i cap a casa.
Lamentem no haver pogut saludar els senyors Gamon i Riera
Palmer. I quant a la fira, hem de
felicitar els organitzadors per la distribució de les activitats muntades. Un gran nombre d’expositors, de visitants i
compradors. També era molt raonable el
preu de l’entrada, fet que facilita l’assistència d’afeccionats.
Ara que sembla que l'interès pels camions ha arrencat a casa nostra amb força, creiem que s'ha de remarcar l'afany que en Xavier Castells Quintana, transportista jubilat, ha tingut per difondre i fer créixer l'afició mitjançant l'organització de les tres edicions de la trobada de vehicles clàssics que s'han celebrat a Sant Vicenç de Torelló els anys 2011, 2013 i 2015.
Tant de bo que en l’edició del proper any els promotors del
saló Expoclàssics apostin per la continuïtat dels camions clàssics. Una afició
que cada dia es consolida a casa nostra. Agraïm al Claudio Herguido que ens convidés a aquest saló de vehicles clàssics. I ho formulem en plural (vehicles clàssics) atès que hi ha hagut motocicletes, automòbils, furgonetes, camions, autocars i tractors, tots d'època.
