CEMENTOS OMEDES SA, ubicada a Sant Julià de Ramis (Gironès), fins acabada la guerra civil l'any 1939 realitzava tot el transport amb animals de tir i vagonetes per portar la pedra des de la pedrera fins els forns i també el ciment -que al Gironès en deien "cimà"- a l'estació de tren de Celrà i Girona. També disposaven de carros per a transportar el carbó a la fàbrica de Sant Julià de Ramis.
Conclosa la guerra civil l'any 1939, CEMENTOS OMEDES SA van comprar un primer camió a l'empresa TRANSPORTS ROS de Sant Hilari Sacalm (La Selva), un Chevrolet. Entrà de xòfer en Pere Puigdemont i Nierga, que abans de la guerra civil havia treballat a la fàbrica de licors Regàs de Pont Major (Girona), on va aprendre a conduir.
Per l'escassedat de benzina que hi havia en la immediata postguerra, al cap de poc temps van canviar el Chevrolet per un camió elèctric amb rodes massisses, comprat de segona ma a Mataró (Maresme). Amb aquest camió elèctric, en Pere Puigdemont anava de la fàbrica a l'estació del tren carregat de ciment; quan retornava a la fàbrica, carregava residus del carbó de les màquines de vapor. Hi ha l'anècdota que el darrer viatge no carregava el carbó de l'estació perquè s'aturava a mig camí per esgotament de les bateries. Aleshores calia estirar-lo amb dos animals. Aquest camió elèctric, un ELEGRIC, carregava cinc tones. Els ajudants d'aquest ELEGRIC foren en Lluís Poch i l'Isidre Carreras.
D'esquerra a dreta: l'ajudant Jaume Costa, el xòfer Pere Puigdemont i Nierga, i l'ajudant Isidre Carreras davant de l'ELEGRIC:
![foto30001[1]](http://farm6.static.flickr.com/5127/5306397551_9cf011517b.jpg)
![electric0001[1]](http://farm6.static.flickr.com/5161/5306397545_87b310d9f4.jpg)
Finalitzada la Segona Guerra Mundial l'any 1945, entraren a l'Estat espanyol molts camions militars procedents de les subhastes. L'any 1946 ó 1947, es va donar de baixa el camió ELEGRIC i es compra un GMC 6x6 en una subhasta celebrada a Irun, prop de la frontera francesa. Aquest GMC tenia una cabina amb lona, i el carrosser Manuel Colomer, de Sarrià de Ter (Gironès), va muntar-li una cabina tapada de planxa. Es va carrossar amb un bolquet fabricat per CONSTRUCCIONES METÁLICAS SUBIRANA, de Barcelona. Aquest GMC fou conduit per en Pere Puigdemont i Nierga. Funcionava amb un motor de benzina i llur matrícula era GI-7536.
Al cap d'algun temps, compraren un altre GMC 6x6 a un transportista de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) que també l'havia adquirit a una subhasta. Aquest GMC tenia una cabina metàl·lica d'origen i una carrosseria militar. Solament es va transformar el lateral fixe a abatible i se li va muntar un motor Barreiros dièsel. Aquest GMC el conduia en Jaume Costa i llur matrícula era GI-7584. Els dos ajudants d'aquests dos camions GMC de CEMENTOS OMEDES SA foren l'Aparicio i l'Antonio Lozano.
L'any 1959 es van vendre els dos camions GMC al Garatge Baulenas. El GMC equipat amb bolquet i matrícula GI-7536 fou comprat per l'empresa TRANSPORTS VIVES de Barcelona. Aleshores es va comprar un Pegasin Barajas. En Pere Puigdemont i en Jaume Costa anaren a Madrid en tren a recollir-lo. El van conduir fins a Barcelona per a carrossar-lo amb un bolquet de CONSTRUCCIONES METÁLICAS SUBIRANA. I un cop carrossat, en Puigdemont i en Costa de retorn a Girona per a treballar: l'un de xòfer i l'altre d'ajudant; es tornaven setmanalment. Aquest Pegasin era matrícula GI-25502.
En Pere Puigdemont i l'Esteve Ayats carregant el Pegaso Barajas a la fàbrica de calç de CEMENTOS OMEDES SA a Sant Daniel, a tocar de Girona:
![foto20001[1]](http://farm6.static.flickr.com/5288/5306397549_8fbbda1985.jpg)
Al cap d'un any i mig van comprar un dumper nou de la marca MOURT (BUDAPEST UNGARY DIESEL DUMPER) amb matrícula GI-31085, i una pala carregadora marca CHASESIDE per a transportar la pedra de la pedrera als forns. El MOURT era conduït per en Jaume Costa, el Pegasin el conduïa en Pere Puigdemont; i l'Esteve Ayats d'ajudant. Un vailet enfilat a la pala CHASESIDE:
![300098833623704[1]](http://farm6.static.flickr.com/5048/5306397541_2e31f1af41.jpg)
L'any 1971 amb la construcció de l'autopista les pedreres van ser expropiades, ocupades i desapareixen. Aleshores CEMENTOS OMEDES SA s'agrupa amb dues empreses, CEMENTOS Y CALES PEREZ XIFRA SA i NARCÍS CULUBRET SA, creant l'empresa CEMENTOS NORDESTE SA.
CEMENTOS Y CALES PEREZ XIFRA SA tenia una fàbrica de "cimà" a Sant Julià de Ramis i un altre de calç a Sant Daniel (Girona). NARCÍS CULUBRET SA tenia una fàbrica de "cimà" a Can Bundanci al municipi de Montagut i Oix -avui dia hi ha el restaurant Can Bundancia- i una altre de calç al barri de Vistalegre de la ciutat de Girona, anomenada La Bohiga.
L'empresa CEMENTOS Y CALES PEREZ XIFRA SA comptava en aquells anys amb els següents vehicles:
1) Un camió WILLYS amb motor de benzina de 2,5 ó 3 tones de càrrega, amb matrícula B-44554. Tenia una carrosseria de fusta i un bolquet que s'enlairava mecànicament amb una maneta.
2) També disposava d'un camió GMC prodecent de l'exèrcit, que li treieren l'eix del mig restant amb dos eixos, carrossat amb un bolquet. Aquest GMC tenia la matrícula GI-7590 i muntava un motor Barreiros dièsel.
3) Un Pegaso Barajas, model gros, amb matrícula GI-29539. Estava carrossat amb un bolquet.
4) Un camió Chevrolet adquirit a MANUFACTURAS DE CORCHO ARMSTRONG SA de Palafrugell (Baix Empordà), amb matrícula GI-7806. Se li va canviar la plataforma de portar suro per un bolquet FLUVIÀ. També se li va muntar un motor dièsel.
Un cop creat CEMENTOS NORDESTE SA per la fusió d'aquestes tres empreses, es va decidir el tancament de dues fàbriques, la de Sant Julià de Ramis i La Bohiga. L'activitat productiva es va concentrar en la fàbrica de "cimà" de Montagut i Oix, i la fàbrica de calç que l'empresa CEMENTOS Y CALES PEREZ XIFRA SA tenia a Sant Daniel, a tocar de la ciutat de Girona.
En la fàbrica de Montagut i Oix, hi havia un camió Pegaso "Mofletes" amb carrosseria de fusta que era conduït per en "Miliu" de Montagut. Aquest Pegaso el van donar de baixa al cap de poc temps. Aleshores en "Miliu" va agafar el Pegasin Barajas i en Pere Puigdemont tenia un Berliet amb carrosseria de fusta procedent de l'empresa CEMENTOS Y CALES PEREZ XIFRA SA, amb matrícula B-86297. Al cap de poc temps, aquest Berliet fou equipat amb un motor Barreiros dièsel i un bolquet Fluvià. Aquest camió havia estat comprat a l'empresa de materials de construcció COSTA BRAVA, de Lloret de Mar (La Selva). L'ajudant d'en Pere Puigdemont era en Miquel Pellicer. Per a substituir a en Jaume Costa, es va llogar un altre xòfer, l'Antonio Lozano.
L'any 1972 CEMENTOS NORDESTE SA va comprar un Pegaso 1095 "Supercomet", estrenat de nou, al concessionari oficial AUTOREMOLQUES GIRONA SA, carrossant-lo amb un bolquet FLUVIÀ. Llur matrícula era GI-2667-B.
Aquest Pegaso 1095 fou assignat a l'Antonio Lozano; el dúmper MOURT era conduït per en Pere Puigdemont; i el Berliet li fou adjudicat a l'Antonio Delgado. Amb la jubilació d'en Pere Puigdemont i en "Miliu", es van donar de baixa el dúmper MOURT i el Pegasin Barajas.
L'any 1975 CEMENTOS NORDESTE SA tanca la fàbrica de ciment de Montagut i Oix, restant solament la fàbrica de calç de Sant Daniel, a la ciutat de Girona. L'any 1977 cessa la producció de calç i produeixen morter de calç.
L'any 1978 es ven el Pegaso 1095 Supercomet, comprant un camió Barreiros 4217, de segona mà, amb matrícula GI-8852-B, a l'empresa TRANSPORTS DOMÈNECH de Torroella de Montgrí (Baix Empordà). Aquest Barreiros 4217 estava equipat amb un bolquet FLUVIÀ. També es dona de baixa el camió Berliet amb matrícula B-86297.
Quan l'any 1980 ó 1981 va plegar l'Antonio Lozano, es va acordar de vendre el camió Barreiros 4217 a TRANSPORTS JOSÉ ANTONIO CABRERA, del barri de Pont Major de la ciutat de Girona. Aquesta empresa va continuar fent el transport per a CEMENTOS NORDESTE SA.
Cap als anys 1984-1985, CALES DEL LLIERCA SA adquireix CEMENTOS NORDESTE SA, continuant amb la producció de morter de calç fins que al cap d'uns anys tanquen la planta de Sant Daniel. El treballador que produïa la calç a Sant Daniel va ser llogat per l'empresa TER-TRANS SL per a fabricar el morter a la planta de Vilanna.
Aquesta crònica l'he redactada gràcies al records que conserva en Joan Mercader, de Sant Julià de Ramis (Gironès), un apassionat als camions i bon amic d'en Miquel Patinyo.
Conclosa la guerra civil l'any 1939, CEMENTOS OMEDES SA van comprar un primer camió a l'empresa TRANSPORTS ROS de Sant Hilari Sacalm (La Selva), un Chevrolet. Entrà de xòfer en Pere Puigdemont i Nierga, que abans de la guerra civil havia treballat a la fàbrica de licors Regàs de Pont Major (Girona), on va aprendre a conduir.
Per l'escassedat de benzina que hi havia en la immediata postguerra, al cap de poc temps van canviar el Chevrolet per un camió elèctric amb rodes massisses, comprat de segona ma a Mataró (Maresme). Amb aquest camió elèctric, en Pere Puigdemont anava de la fàbrica a l'estació del tren carregat de ciment; quan retornava a la fàbrica, carregava residus del carbó de les màquines de vapor. Hi ha l'anècdota que el darrer viatge no carregava el carbó de l'estació perquè s'aturava a mig camí per esgotament de les bateries. Aleshores calia estirar-lo amb dos animals. Aquest camió elèctric, un ELEGRIC, carregava cinc tones. Els ajudants d'aquest ELEGRIC foren en Lluís Poch i l'Isidre Carreras.
D'esquerra a dreta: l'ajudant Jaume Costa, el xòfer Pere Puigdemont i Nierga, i l'ajudant Isidre Carreras davant de l'ELEGRIC:
Finalitzada la Segona Guerra Mundial l'any 1945, entraren a l'Estat espanyol molts camions militars procedents de les subhastes. L'any 1946 ó 1947, es va donar de baixa el camió ELEGRIC i es compra un GMC 6x6 en una subhasta celebrada a Irun, prop de la frontera francesa. Aquest GMC tenia una cabina amb lona, i el carrosser Manuel Colomer, de Sarrià de Ter (Gironès), va muntar-li una cabina tapada de planxa. Es va carrossar amb un bolquet fabricat per CONSTRUCCIONES METÁLICAS SUBIRANA, de Barcelona. Aquest GMC fou conduit per en Pere Puigdemont i Nierga. Funcionava amb un motor de benzina i llur matrícula era GI-7536.
Al cap d'algun temps, compraren un altre GMC 6x6 a un transportista de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) que també l'havia adquirit a una subhasta. Aquest GMC tenia una cabina metàl·lica d'origen i una carrosseria militar. Solament es va transformar el lateral fixe a abatible i se li va muntar un motor Barreiros dièsel. Aquest GMC el conduia en Jaume Costa i llur matrícula era GI-7584. Els dos ajudants d'aquests dos camions GMC de CEMENTOS OMEDES SA foren l'Aparicio i l'Antonio Lozano.
L'any 1959 es van vendre els dos camions GMC al Garatge Baulenas. El GMC equipat amb bolquet i matrícula GI-7536 fou comprat per l'empresa TRANSPORTS VIVES de Barcelona. Aleshores es va comprar un Pegasin Barajas. En Pere Puigdemont i en Jaume Costa anaren a Madrid en tren a recollir-lo. El van conduir fins a Barcelona per a carrossar-lo amb un bolquet de CONSTRUCCIONES METÁLICAS SUBIRANA. I un cop carrossat, en Puigdemont i en Costa de retorn a Girona per a treballar: l'un de xòfer i l'altre d'ajudant; es tornaven setmanalment. Aquest Pegasin era matrícula GI-25502.
En Pere Puigdemont i l'Esteve Ayats carregant el Pegaso Barajas a la fàbrica de calç de CEMENTOS OMEDES SA a Sant Daniel, a tocar de Girona:
Al cap d'un any i mig van comprar un dumper nou de la marca MOURT (BUDAPEST UNGARY DIESEL DUMPER) amb matrícula GI-31085, i una pala carregadora marca CHASESIDE per a transportar la pedra de la pedrera als forns. El MOURT era conduït per en Jaume Costa, el Pegasin el conduïa en Pere Puigdemont; i l'Esteve Ayats d'ajudant. Un vailet enfilat a la pala CHASESIDE:
L'any 1971 amb la construcció de l'autopista les pedreres van ser expropiades, ocupades i desapareixen. Aleshores CEMENTOS OMEDES SA s'agrupa amb dues empreses, CEMENTOS Y CALES PEREZ XIFRA SA i NARCÍS CULUBRET SA, creant l'empresa CEMENTOS NORDESTE SA.
CEMENTOS Y CALES PEREZ XIFRA SA tenia una fàbrica de "cimà" a Sant Julià de Ramis i un altre de calç a Sant Daniel (Girona). NARCÍS CULUBRET SA tenia una fàbrica de "cimà" a Can Bundanci al municipi de Montagut i Oix -avui dia hi ha el restaurant Can Bundancia- i una altre de calç al barri de Vistalegre de la ciutat de Girona, anomenada La Bohiga.
L'empresa CEMENTOS Y CALES PEREZ XIFRA SA comptava en aquells anys amb els següents vehicles:
1) Un camió WILLYS amb motor de benzina de 2,5 ó 3 tones de càrrega, amb matrícula B-44554. Tenia una carrosseria de fusta i un bolquet que s'enlairava mecànicament amb una maneta.
2) També disposava d'un camió GMC prodecent de l'exèrcit, que li treieren l'eix del mig restant amb dos eixos, carrossat amb un bolquet. Aquest GMC tenia la matrícula GI-7590 i muntava un motor Barreiros dièsel.
3) Un Pegaso Barajas, model gros, amb matrícula GI-29539. Estava carrossat amb un bolquet.
4) Un camió Chevrolet adquirit a MANUFACTURAS DE CORCHO ARMSTRONG SA de Palafrugell (Baix Empordà), amb matrícula GI-7806. Se li va canviar la plataforma de portar suro per un bolquet FLUVIÀ. També se li va muntar un motor dièsel.
Un cop creat CEMENTOS NORDESTE SA per la fusió d'aquestes tres empreses, es va decidir el tancament de dues fàbriques, la de Sant Julià de Ramis i La Bohiga. L'activitat productiva es va concentrar en la fàbrica de "cimà" de Montagut i Oix, i la fàbrica de calç que l'empresa CEMENTOS Y CALES PEREZ XIFRA SA tenia a Sant Daniel, a tocar de la ciutat de Girona.
En la fàbrica de Montagut i Oix, hi havia un camió Pegaso "Mofletes" amb carrosseria de fusta que era conduït per en "Miliu" de Montagut. Aquest Pegaso el van donar de baixa al cap de poc temps. Aleshores en "Miliu" va agafar el Pegasin Barajas i en Pere Puigdemont tenia un Berliet amb carrosseria de fusta procedent de l'empresa CEMENTOS Y CALES PEREZ XIFRA SA, amb matrícula B-86297. Al cap de poc temps, aquest Berliet fou equipat amb un motor Barreiros dièsel i un bolquet Fluvià. Aquest camió havia estat comprat a l'empresa de materials de construcció COSTA BRAVA, de Lloret de Mar (La Selva). L'ajudant d'en Pere Puigdemont era en Miquel Pellicer. Per a substituir a en Jaume Costa, es va llogar un altre xòfer, l'Antonio Lozano.
L'any 1972 CEMENTOS NORDESTE SA va comprar un Pegaso 1095 "Supercomet", estrenat de nou, al concessionari oficial AUTOREMOLQUES GIRONA SA, carrossant-lo amb un bolquet FLUVIÀ. Llur matrícula era GI-2667-B.
Aquest Pegaso 1095 fou assignat a l'Antonio Lozano; el dúmper MOURT era conduït per en Pere Puigdemont; i el Berliet li fou adjudicat a l'Antonio Delgado. Amb la jubilació d'en Pere Puigdemont i en "Miliu", es van donar de baixa el dúmper MOURT i el Pegasin Barajas.
L'any 1975 CEMENTOS NORDESTE SA tanca la fàbrica de ciment de Montagut i Oix, restant solament la fàbrica de calç de Sant Daniel, a la ciutat de Girona. L'any 1977 cessa la producció de calç i produeixen morter de calç.
L'any 1978 es ven el Pegaso 1095 Supercomet, comprant un camió Barreiros 4217, de segona mà, amb matrícula GI-8852-B, a l'empresa TRANSPORTS DOMÈNECH de Torroella de Montgrí (Baix Empordà). Aquest Barreiros 4217 estava equipat amb un bolquet FLUVIÀ. També es dona de baixa el camió Berliet amb matrícula B-86297.
Quan l'any 1980 ó 1981 va plegar l'Antonio Lozano, es va acordar de vendre el camió Barreiros 4217 a TRANSPORTS JOSÉ ANTONIO CABRERA, del barri de Pont Major de la ciutat de Girona. Aquesta empresa va continuar fent el transport per a CEMENTOS NORDESTE SA.
Cap als anys 1984-1985, CALES DEL LLIERCA SA adquireix CEMENTOS NORDESTE SA, continuant amb la producció de morter de calç fins que al cap d'uns anys tanquen la planta de Sant Daniel. El treballador que produïa la calç a Sant Daniel va ser llogat per l'empresa TER-TRANS SL per a fabricar el morter a la planta de Vilanna.
Aquesta crònica l'he redactada gràcies al records que conserva en Joan Mercader, de Sant Julià de Ramis (Gironès), un apassionat als camions i bon amic d'en Miquel Patinyo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada