TRANSPORTS CAMÍ de Castelldefels: de la recaderia a les mudances (Crònica i text d'en Xavier Castells i Quintana).

Passejant per Barcelona, a la plaça de les Palmeres em vaig trobar amb l'amic Josep Maria Camí i Martret.

En Josep Maria Camí junt amb dos fills i dos empleats més es dedica a les mudances des de fa uns quaranta anys, després de deixar l'ofici de recader que feia entre Barcelona i Castelldefels. Sembla curiós que en una distància tan curta com la de Castelldefels fins a Barcelona hi hagi hagut un recader. Furgoneta Mercedes Benz de TRANSPORTS CAMÍ:

Un camionet Mercedes Benz d'aquesta empresa de mudances i guardamobles:

En Josep Maria Camí disposa avui dia de varis camions de mudances; té així mateix elevadors fins a 30 metres perquè els pisos que donen a la façana no han de baixar-hi res per l'escala, amb un estalvi de temps i costos.

Hem de ressaltar que per l'any 1975, i més endavant encara, hi havia les línies de recaders de Santa Coloma de Gramenet fins a Barcelona, i Sant Adrià de Besòs a Barcelona. El recader de Sant Adrià del Besòs tenia la central al final del carrer Guipúscoa, creuat el pont del Besòs, en el límit entre Barcelona i Sant Adrià del Besòs, al costat d'una fonda. Era freqüent que en els pobles, les fondes estiguessin al costat de les centrals de recaders.

Generalment, els recaders quan tornaven als seus pobles, s'aturaven a algunes centrals de recaders dels pobles de la línia, per recollir paqueteria que haguessin de dur fins al seu destí.

També hi havia les línies de recaders de l'Hospitalet del Llobregat a Barcelona i des de Sant Andreu del Palomar a Barcelona. A Sant Andreu del Palomar, un antic municipi avui dia esdevingut un barri de Barcelona, els veïns encara continuen dient quan es desplacen: "Anem a Barcelona?".

El pare d'en Josep Maria Camí era fuster i vivia a Barcelona, per la zona del carrer Entença, vora de l'avinguda d'Infanta Carlota, actualment avinguda de Josep Tarradellas. Un dia el pare d'en Josep Maria Camí va rebre l'encàrrec per fer la fusteria d'una torre de Castelldefels. Després li van encarregar una altre torre i vàries més successivament. Fins que es va traslladar a viure a Castelldefels on hi tenia els clients de la fusteria.

Mentre treballava de fuster, el pare i el fill havien comprat un tricicle per transportar les fustes des de Barcelona fins a Castelldefels. Per a amortitzar la compra del tricicle també es dedicaven a llogar màquines de rentar roba de les marques Otsein, Ter i Bru. Les hi duien a les cases particulars quan les mestresses tenien una bugada extra.

El tricicle era un CREMSA amb un motor Hispano Villiers, de 185 centímetres cúbics. Tenia un sistema de remolcatge semblant a un camió tràiler. Per a arrencar-lo, calia engegar-lo com un Biscuter. Després en tingueren un altre que li deien "el pato": duia la càrrega al davant i també tenia un motor Hispanio Villiers de 125 centímetres cúbics. La seva matrícula era B-112074.

Al veure que això donava, i a còpia d'anar pujant taulons des de Barcelona a Castelldefels, altres fusters també li van demanar que els hi transportés les seves fustes i materials des de Barcelona fins a Castelldefels. Aleshores van comprar un camió Ebro de morro, amb matrícula B-299991, al concessionari "Automoviles Infanta Carlota". El va carrossar CARROCERIAS TRANSPORTES del carrer Entença de Barcelona. En aquella època que encara hi passava el tren per una rasa descoberta i es veia sortir el fum del forat, hi havia en aquella zona varis compravenda de camions usats. El meu pare hi va comprar un camió Bussing xato per a TRANSPORTS CASTELLS de Torelló.

Ja instal·lats a Castelldefels, a més de transportar els encàrrecs, paqueteria i comandes dels veïns de Castelldefels, el senyor Camí de retorn a Barcelona, repartia per diferents mercats municipals, inclòs el del Born. De tornada a Castelldefels, s'aturava a una petita central de recaders del carrer Almogàvers 22 de Barcelona, on hi recollia els petits encàrrecs i paqueteria. Tot seguit, anava fins a la fàbrica de la S.A. DAMM, del carrer Rosselló, on feia la càrrega forta per completar la caixa del camió de quintos, mitjanes i Xibeques; els portava al distribuïdor de cerveses de la zona de Castelldefels. A finals dels anys 1960, va tenir un Ebro C. I a la primera meitat dels anys 1970, va treballar amb un Ebro P-137.

La feina dels caps de setmana perfilava allò que seria la seva futura activitat laboral: feia les mudances que alternava amb el viatge diari, fins que un dia va abandonar la recaderia per a centrar-se en la seva única feina actual, les mudances.

Xavier Castells i Quintana, Sant Andreu del Palomar, abril del 2011.