Recader Rafel Cros i Arboix de Banyoles: anys 1950 i 1960 (III).

A finals dels anys 1940 i començaments dels 1950 es van comprar els primers camions. Els vehicles eren força precaris i les carreteres estaven molt malmeses. En aquells anys, s'apedaçaven les cobertes dels vehicles amb filferros.

Una anècdota que en Lluís Martí recull en l'entrevista celebrada amb en Pere Cros i Gelmà, és que els camions no podien pas superar la pujada de Cal Coix. L'ajudant baixava de la cabina i hi posava una falca a la roda per a que no reculés. Aleshores el maldecap era com engegar el camió i superar la pujada.

Els recaders duien mercaderia i realitzaven les gestions que els hi encarregaven davant de les Administracions i organismes de Barcelona. També transportaven els articles que s'havien de reparar. En Pere Cros li explica a en Lluís Martí que duien els números de loteria que els hi encarregaven, els quals sovint havien d'acabar en un número concret. També portaven les pel·lícules dels cinemes de Banyoles, Serinyà i Esponellà. Un dels transports curiosos fou els primers cignes que van habitar a l'estany de Banyoles. Els van dur des de Barcelona.

En Rafel Cros i Arboix amb l'Emilio Cabré, recader de Portbou, al mercat del Born de Barcelona l'any 1951:



Multa imposada al senyor Rafel Cros pel Cap d'Obres Públiques de Girona el 4 d'abril de 1952:



Rebut del pagament fraccionat d'una multa imposada al senyor Cros el 19 d'abril de 1952:





Imposició d'un recàrrec del 5% per aplicació de la via de constrenyiment contra el senyor Rafel Cros per no haver satisfet una multa dins del període voluntari de pagament. Cal destacar que per obra i gràcia del funcionari, el senyor Cros fou rebatejat com a senyor Rios Arloix, i llur domicili la plaça "luceros" en lloc de Turers. Desconec si era ignorància o mala fe:



En aquells anys, una època difícil, també portaven a la caixa del camió els soldats que feien el servei militar. Els soldats anaven a la caixa juntament amb la paqueteria, abrigats amb una manta, i així s'estalviaven el bitllet.

A començaments del 1950, Transports Cros va comprar dos camions Austin, equipats amb unes caixes de fusta per a transports generals. Els dos camions Austin del recader Cros i Arboix participant en la festa de Sant Cristòfol celebrada a Banyoles el 10 de juliol de 1952:

Un mossèn beneint un dels Austin en aquesta festa:

Fotografia del recader Baucells d'Arbúcies, el 8 de juliol de 1953, en un restaurant del carrer Rec de Barcelona:

Un camió Austin de TRANSPORTS CROS aparcat davant del passeig del Born número 15, de Barcelona, el 24 de juliol de 1953:

Central de recaders del Passeig del Born 15, fotografiada el 24 de juliol de 1953:

Un Austin de TRANSPORTS CROS aparcat davant del despatx de l'empresa, a la plaça dels Turers de Banyoles, el 19 d'abril de 1954:

Un dels camions Austin de can Cros participant en la festa de Sant Cristòfol de Banyoles el 10 de juliol de 1956. Era la festa patronal i els camions es guarnien amb flors. En aquells anys la mainada pujava a la caixa del camió per a participar en la cercavila:

En Rafel Cros i Arboix amb en Joan Vilardell, un ajudant, repartint la paqueteria per Banyoles en els anys 1950:

En Rafel Cros, dret, damunt d'un carro al centre de Banyoles:

Una altre fotografia d'en Rafel Cros al costat d'un carro i un cavall davant del despatx a la plaça dels Turers de Banyoles, en la dècada del 1950:

En Rafel Cros i Arboix amb en Terrades, recader de Girona, i en Miquel Dilme, un recader de Banyoles:

En Rafel Cros i Arboix davant del despatx de la plaça dels Turers de Banyoles l'any 1955:

En Rafel Cros assegut al despatx de la plaça dels Turers:



En Rafel Cros, elegant de mena, fotografiat a la plaça dels Turers:



En Rafel Cros i llur muller fotografiats el 10 de juliol del 1961:

Un camió Ebro B-45 comprat per TRANSPORTS CROS cap a l'any 1962, en el concessionari oficial MOTOR IBÉRICA SA de Girona, el Garatge Camps, fotografiat en la benedicció del mossèn, una de les activitats de la festivitat de Sant Cristòfol:

El senyor Rafel Cros i llur muller passejant pel centre de Banyoles.

En Pere Cros en l'entrevista d'en Lluís Martí recorda al seu pare, en Rafel Cros, com una persona molt coneguda i que pel seu tarannà tenia molts amics.

Fotografia de la Teresa asseguda en un tricicle ROA amb motor Hispano Villiers, presa el 8 de juny de 1964, a la plaça dels Turers, just davant del despatx. Aquest tricicle Roa s'usava per a la recollida i lliurament de la paqueteria per Banyoles:

Factura lliurada pel recader Rafel Cros el 16 de juliol de 1965:

Comunicat adreçat el 1 de maig de 1968 per en Rafel Cros a llurs clients informant-los que el despatx de Barcelona es traslladava des del Passeig del Born 15 al carrer Almogàvers 43 de Barcelona:

Targeta d'en Rafel Cros, recader, amb la nova adreça del despatx de Barcelona, al carrer Almogàvers 43:

Felicitació nadalenca de l'empresa Cros i llurs treballadors als amics i clients, un costum d'aquells anys:

En Rafel Cros assegut al garatge de la plaça dels Turers, l'abril de 1977. Ací donava conversa a tothom que s'hi apropava.

En la propera crònica ens endinsarem en els aspectes administratius i fiscals d'aquesta empresa.

TRANSPORTS CAMÍ de Castelldefels: de la recaderia a les mudances (Crònica i text d'en Xavier Castells i Quintana).

Passejant per Barcelona, a la plaça de les Palmeres em vaig trobar amb l'amic Josep Maria Camí i Martret.

En Josep Maria Camí junt amb dos fills i dos empleats més es dedica a les mudances des de fa uns quaranta anys, després de deixar l'ofici de recader que feia entre Barcelona i Castelldefels. Sembla curiós que en una distància tan curta com la de Castelldefels fins a Barcelona hi hagi hagut un recader. Furgoneta Mercedes Benz de TRANSPORTS CAMÍ:

Un camionet Mercedes Benz d'aquesta empresa de mudances i guardamobles:

En Josep Maria Camí disposa avui dia de varis camions de mudances; té així mateix elevadors fins a 30 metres perquè els pisos que donen a la façana no han de baixar-hi res per l'escala, amb un estalvi de temps i costos.

Hem de ressaltar que per l'any 1975, i més endavant encara, hi havia les línies de recaders de Santa Coloma de Gramenet fins a Barcelona, i Sant Adrià de Besòs a Barcelona. El recader de Sant Adrià del Besòs tenia la central al final del carrer Guipúscoa, creuat el pont del Besòs, en el límit entre Barcelona i Sant Adrià del Besòs, al costat d'una fonda. Era freqüent que en els pobles, les fondes estiguessin al costat de les centrals de recaders.

Generalment, els recaders quan tornaven als seus pobles, s'aturaven a algunes centrals de recaders dels pobles de la línia, per recollir paqueteria que haguessin de dur fins al seu destí.

També hi havia les línies de recaders de l'Hospitalet del Llobregat a Barcelona i des de Sant Andreu del Palomar a Barcelona. A Sant Andreu del Palomar, un antic municipi avui dia esdevingut un barri de Barcelona, els veïns encara continuen dient quan es desplacen: "Anem a Barcelona?".

El pare d'en Josep Maria Camí era fuster i vivia a Barcelona, per la zona del carrer Entença, vora de l'avinguda d'Infanta Carlota, actualment avinguda de Josep Tarradellas. Un dia el pare d'en Josep Maria Camí va rebre l'encàrrec per fer la fusteria d'una torre de Castelldefels. Després li van encarregar una altre torre i vàries més successivament. Fins que es va traslladar a viure a Castelldefels on hi tenia els clients de la fusteria.

Mentre treballava de fuster, el pare i el fill havien comprat un tricicle per transportar les fustes des de Barcelona fins a Castelldefels. Per a amortitzar la compra del tricicle també es dedicaven a llogar màquines de rentar roba de les marques Otsein, Ter i Bru. Les hi duien a les cases particulars quan les mestresses tenien una bugada extra.

El tricicle era un CREMSA amb un motor Hispano Villiers, de 185 centímetres cúbics. Tenia un sistema de remolcatge semblant a un camió tràiler. Per a arrencar-lo, calia engegar-lo com un Biscuter. Després en tingueren un altre que li deien "el pato": duia la càrrega al davant i també tenia un motor Hispanio Villiers de 125 centímetres cúbics. La seva matrícula era B-112074.

Al veure que això donava, i a còpia d'anar pujant taulons des de Barcelona a Castelldefels, altres fusters també li van demanar que els hi transportés les seves fustes i materials des de Barcelona fins a Castelldefels. Aleshores van comprar un camió Ebro de morro, amb matrícula B-299991, al concessionari "Automoviles Infanta Carlota". El va carrossar CARROCERIAS TRANSPORTES del carrer Entença de Barcelona. En aquella època que encara hi passava el tren per una rasa descoberta i es veia sortir el fum del forat, hi havia en aquella zona varis compravenda de camions usats. El meu pare hi va comprar un camió Bussing xato per a TRANSPORTS CASTELLS de Torelló.

Ja instal·lats a Castelldefels, a més de transportar els encàrrecs, paqueteria i comandes dels veïns de Castelldefels, el senyor Camí de retorn a Barcelona, repartia per diferents mercats municipals, inclòs el del Born. De tornada a Castelldefels, s'aturava a una petita central de recaders del carrer Almogàvers 22 de Barcelona, on hi recollia els petits encàrrecs i paqueteria. Tot seguit, anava fins a la fàbrica de la S.A. DAMM, del carrer Rosselló, on feia la càrrega forta per completar la caixa del camió de quintos, mitjanes i Xibeques; els portava al distribuïdor de cerveses de la zona de Castelldefels. A finals dels anys 1960, va tenir un Ebro C. I a la primera meitat dels anys 1970, va treballar amb un Ebro P-137.

La feina dels caps de setmana perfilava allò que seria la seva futura activitat laboral: feia les mudances que alternava amb el viatge diari, fins que un dia va abandonar la recaderia per a centrar-se en la seva única feina actual, les mudances.

Xavier Castells i Quintana, Sant Andreu del Palomar, abril del 2011.