divendres, 10 de gener de 2014

Transports Francesc Barnadas SA de Girona: instal·lacions i maquinària de les fàbriques papereres Torras Hostench SA (II).

Exposada succintament la història de les diferents branques de la família Torras i el seu paper en la industrialització del país, centrada en el sector paperer i l'alimentari, abordarem la fàbrica que Torras Hostench SA tenia a Sarrià de Ter i part de la seva maquinària. Llur capacitat productiva i les vendes al mercat espanyol i a d'altres països li permeté de gaudir d'una posició capdavantera entre les indústries espanyoles del ram. 

El creixement de Torras Hostench SA va ser paral·lel al de Transports Francesc Barnadas SA, de Girona, que era el seu transportista principal. Quan va esclatar la crisis econòmica l'any 1973, que tant de mal va provocar a Torras Hostench SA, Transports Francesc Barnadas SA també va rebre de valent.

Alguns molins aixecats a les ribes dels rius que produïen artesanalment paper poc a poc van ampliar-se amb la dotació de maquinària, esdevenint grans fàbriques de paper. És el cas del molí Fondo, de Sant Joan les Fonts, reconvertit en la fàbrica La Reformada, propietat de la famíllia Capdevila i que en Rafael Torras Juvinyà comprà l'any 1921.

La família Torras construí també noves fàbriques dotades de les millors màquines per la producció de paper. Eren unes grans instal·lacions industrials amb una organització del treball perfectament definida i amb capacitat per produir a l'engròs. Les fotografies d'aquest article procedents de l'arxiu Sans, del senyor Jordi S. Carrera i de l'arxiu Torraspapel SA foren publicades a la revista Parlem de Sarrià de l'agost-setembre-octubre de 1990.

Construcció de la xemeneia i la caldera de recuperació de la fàbrica Torras Hostench SA l'any 1969:

 IMG_1485

La lleixivadora, nau de la caldera de recuperació i xemeneia de la fàbrica de Sarrià de Ter:




Fotografia de la secció de pastes i lleixivadora:




L'edifici de la caldera de recuperació tenia una alçada de 35 metres i la xemeneia en feia 75 metres. L'any 1997 s'enderrocaren per donar pas a la central de cogeneració:



Treballs d'enderrocament de la xemeneia i de l'edifici annexe:



Les noves instal·lacions de la central de cogeneració que va entrar en funcionament l'any 1997: 

IMG_1494

Màquina I, de la fàbrica de Sant Julià de Ramis, construïda pel Tallers Alberch i Sarasa, de Girona. Produïa paper per fitxes perforades i papers especials. Va estar en funcionament fins l'any 1983:



Bateria d'assecadors de la màquina II també construïda pels Tallers Alberch i Sarasa, de Girona:



Taula de fabricació de la màquina II, fotografiada l'any 1953 i desmantellada cap a l'any 1964:



Pila holandesa de la secció de pastes que alimentava les màquines II i III fotografiada l'any 1953:



La màquina III, construïda pels Tallers Batlle i Solés i Tallers Sarasa, de Girona, i la Maquinista Terrestre i Marítima SA, de Barcelona, va entrar en funcionament l'any 1953:



Interior de la secció de blanqueig, de cinc fases, inaugurada l'any 1964:



La màquina IV, en fase de proves, fotografiada el febrer de l'any 1964:



L'any 1968 s'amplià la màquina IV amb l'acoblament d'una màquina estucadora que millorava la qualitat del paper d'impressió:



El paper estucat, tallat en formats es comptava i triava manualment. La secció d'acabats fotografiada l'any 1969:



El camp de socs davant de la fàbrica de Sarrià de Ter:



Portada del primer número del butlletí de l'empresa Juan i Francisco Torras Hostench SA, constituïda a principis dels anys 1940, del desembre de 1962. En la fotografia hi ha la colònia Paulí, en primer terme, i la fàbrica al fons (col·lecció Sr. Antoni Font):



L'augment de producció de les fàbriques del grup Torras Hostench SA, de Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis, que disposaven de maquinària renovada i noves línies de productes, més l'ocupació indirecta creada al seu voltant, va impulsar la urbanització a Sarrià de Ter de terrenys agrícoles per destinar-los a la construcció d'habitatges pels treballadors i llurs famílies. Molts treballadors procedien del sud d'Espanya.

En la història de Torras Hostench SA  hi ha els següents fets principals. La col·lectivització de la fàbrica de Sant Julià de Ramis decretada arran de l'esclat de la Guerra Civil el 18 de juliol de 1936. Malgrat la col·lectivització, la direcció tècnica fou encomanada al senyor Paulí Torras Domènech. L'any 1938 una de les lleixivadores de la fàbrica fou requisada pel Departament d'Indústries de Guerra de la Generalitat de Catalunya, traslladada i muntada al molí paperer de can Porxes, a la Canya (Garrotxa) per usar-la en la fabricació de pólvora. I aquesta fàbrica de Sant Julià de Ramis patí un greu incendi durant la retirada de l'exèrcit republicà a finals de gener de 1939. 

L'any 1941 l'empresa Juan i Francisco Torras Hostench SA, recentment constituïda, construí i aixecà una moderna fàbrica a Sarrià de Ter, que produïa pasta usant palla, draps, espart i residus de castanyer. Mantenia la producció a la fàbrica de Sant Julià Ramis, reconstruïda després de l'incendi del gener de 1939.

A dos quarts de dues de la matinada del 18 de desembre de 1965 va explotar una de les tres autoclaus de la lleixivadora de la secció de pastes de Juan i Francisco Torras Hostench SA que causà la mort de vuit treballadors i ferides de diversa consideració a nou treballadors més. Els danys materials van ser terribles. 

L'any 1969 Juan i Francisco Torras Hostench SA canvià la denominació social per Torras Hostench SA. El canvi de nom de la societat coincideix amb la compra de dues empreses productores de paper i cartró: Papelera del Duero SA, de Almazán (Sòria) l'any 1969 i la paperera Rafael Torras Juvinyà SA de Sant Joan les Fonts el 1970.

L'any 1973 Torras Hostench SA comença a cotitzar a la Borsa de Barcelona, per ampliar el capital i finançar el seu creixement forjat amb la compra d'empreses de la competència. Perd el seu caràcter familiar i representants de diversos bancs són nomenats membres del consell d'administració. 

El creixement de Torras Hostench SA passa per la compra, l'any 1974, de Papelera del Llobregat SA, Papelera de Andalucia SA, de Jaen, i Aglomerados, Fibras y Tableros de Sils. L'any 1975 pren el control del 50% del capital de Industrial Cartonera SA de Alcalà de Henares, a Madrid, i el 45% de Ateval SA de Quart de Poblet, un municipi de la comarca valenciana de L'Horta Oest. La plantilla de l'empresa el desembre de 1978 era de dos-mil vuit-cents treballadors.

A finals de març de 1983 Torras Hostench SA presentà suspensió de pagaments. El seu president, Higini Torras Majem havia fugit d'Espanya arran de la crisi del Banc Industrial dels Pirineus el desembre de 1981, entitat que presidia. L'expansió de Torras Hostench SA amb l'adquisició de terceres empreses, finançades amb crèdits contrets amb dolars, una divisa que es va revaloritzà aleshores i encarí llur devolució, va generar un reguitzell de pèrdues. Hagués estat més profitós de renovar la maquinària de les pròpies fàbriques.

KIO, l'Oficina Kuwaití d'Inversions adquireix l'any 1984 una participació de Industrias del Papel y de la Celulosa (INPACSA), de Balaguer, al senyor José Maria de Porcioles i Colomer, notari i ex-alcalde de Barcelona. I l'any 1986 KIO adquireix Torras Hostench SA. 

L'any 1992 Torras Hostench SA presentà suspensió de pagaments. Arran de la insolvència de l'empresa l'any següent tancà la planta de cel·lulosa de Sarrià de Ter. A partir de l'any 1995 s'emprèn un ambiciós pla d'inversions que ha situat Torraspapel SA com una gran empresa multinacional paperera.

En el proper article abordarem la història de Transports Francesc Barnadas SA de Girona, el transportista principal de Torras Hostench SA.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada