La família Barnadas, oriünda de Bonmatí, va ser el primer transportista de carros i cavalls que treballà per la fàbrica de paper aixecada pels germans Salvador i Paulí Torras Domènech, en una riba del curs del riu Ter, arran de l'abandonament de
la societat Sucesores de Torras Hermanos, per desavinences amb en Rafael
Torras Juvinyà, un seu cosí. Bonmatí disposava d'una estació del carrilet de Girona a Olot. La fàbrica dels germans Torras Domènech a Bonmatí:
Els dos garatges que la família Barnadas tenia a Vilanna, a la carretera de Girona a Anglès:
L'any 1935 en Paulí Torras Domènech
va construir una fàbrica de paper a Sant Julià de Ramis. Aquesta
fàbrica, parcialment incendiada a les acaballes de la Guerra Civil i reconstruïda l'any 1940, produïa paper a partir de
l'espart i la palla. Façana de la fàbrica projectada per en Francesc
Torras i Hostench:
Paulí
Torras Domènech associat amb l'Enric Grebler emprèn el maig de 1940 la
construcció d'una fàbrica nova fàbrica a Sarrià de Ter. El juliol de
1941 comença la producció de paper usant com a matèria primera palla,
draps, espart i residus de castanyers. La fàbrica, que solament ocupava
un cantó del carrer Josep Flores, fotografiada l'any 1941:
En Narcís Ferrer, l'any 1941, traginava la pasta de paper de la fàbrica de Sarrià de Ter a Sant Julià de Ramis amb una vagoneta elèctrica. Ell conduïa dret, al davant, accionant unes manetes:
En Pere Brugada del Terri també portava la pasta de paper amb unes semals damunt d'un carro arrossegat per un cavall d'una fàbrica a l'altre. Més endavant el servei del transport de pasta de paper entre les dues fàbriques el realitzà un camió Ford amb matrícula M-71498 que van comprar a mitges Construccions Batllori del barri del Pont Major i el Sr. Joan Fornells, un veí de Sant Julià de Ramis, que el conduïa . Aquest camió carregava les semals plenes de pasta de paper. Al cap de poc temps, quan aquest servei el prestà Transports Francesc Barnadas, el camió Ford se'l quedà Construccions Batllori.
Dues semals de fusta com les usades per can Torras per portar la pasta de paper:
Els primers camions que tingué can Barnadas eren uns Berliets importats de França que anaven fins a les mines de Fígols, a la comarca del Berguedà, a carregar carbó. Els Berliets muntaven uns caixes de fusta i el carbó era carregat i descarregat a palades. Sovint quan els camions carregats de carbó procedents de Fígols arribaven a la fàbrica, a la matinada, botzinaven amb el clàxon per pesar-los a les bàscules. Els primers xofers de can Barnadas aquells anys eren en Francesc Altarriba, un xofer molt trempat que havia conduït un camió elèctric propietat de can Torras, motiu pel qual era conegut com en Xicu Elèctric; en Francesc Fainé; en Panosa, i els germans Barnadas. Un dels germans Barnadas, que treballava en les reparacions i manteniment dels camions, era conegut per motiu com en Parases.
Una camió elèctric de l'empresa Cementos Omedes, de rodes massisses, comprat a la comarca del Maresme, propietat de l'empresa Cementos Omedes de Sant Julià de Ramis:
Aquells xofers conduïen principalment camions Berliet; en Francesc Altarriba conduïa un Büssing amb un capo molt llarg, un dels camions més llampants que circulaven a les comarques gironines aleshores. Enmig dels camions vells i capolats de la postguerra, reflex d'un parc automobilístic desfet i arruïnat, el Büssing de Transports Francesc Barnadas era un esdeveniment. El Büssing de Transports Pere Padrosa Simon, de Figueres, semblant al de can Barnadas:
Un dels primers camions de Transports Francesc Barnadas carrossat amb una caixa per mercaderia en general:
Aquells anys comencen els transports a províncies amb els primers Pegasos. Camions plens de gom a gom del paper produït marxaven per aquelles carreteres cap a Madrid, Sevilla, Bilbao, València i Saragossa per atendre la demanda de les distribuïdors provincials. L'etapa dels camions Pegasos, que representa els anys de creixement de l'empresa, la tractarem en el proper article.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada