diumenge, 13 de juliol del 2014

De Castell de Castells a Segòvia (Castella).

Fa un temps uns afeccionats als camions clàssics informaren en un fòrum especialitzat que en el poble de Castell de Castells, a l'interior de la comarca alacantina de la Marina Alta, que abasta els municipis costaners i turístics de Dénia, Xàbia i Calp, s'estava restaurant un camionet Nazar. La informació era de la màxima fiabilitat atesa la font d'on procedia. No tinguérem pas més notícies d'aquest camionet. 

Fa uns mesos aparegué en un portal d'internet especialitzat en la compravenda de vehicles d'ocasió l'anunci de la venda d'un camionet Nazar en el poble de Castell de Castells. Finalment, treia el nas i sabíem el model concret que es tractava: un B de tres-mil cinc-cents quilos de pes amb una caixa de fusta amb alces molt bella i ben conservada. 

Per motius que desconeixem però que hom pot deduir per poc que hi rumiï, i atenent a la poca informació dels vehicles Nazar que ens ha arribat difosa a través de la xarxa d'internet, hi hagué alguns territoris on els vehicles Nazar foren ben acollits. El País València és un d'aquests territoris. Jaén, a la Comunitat Autònoma d'Andalusia, també.

Aquest èxit de vendes en aquests territoris deriva de la conjunció de dues circumstàncies: uns bons venedors i un bon servei post-venda per part del representant o concessionari i, ensems, un producte que acomplia amb les necessitats dels adquirents, petits comerciants i industrials, i llauradors que necessitaven un vehicle econòmic de compra i de manteniment senzill i barat, apte per trajectes de proximitat. Els camionets Nazar, equipats amb l'acreditat i eficaç motor Perkins, el conegut diferencial Timken i el popular canvi de marxes Ribas, era ideal per aquestes labors.

Segons la informació que hem recollit a la xarxa procedent dels anuncis apareguts en la premsa valenciana d'informació general d'aquells anys, els concessionaris oficials Nazar al País Valencià -que en la premsa de l'època se'n deia el Levante, una denominació encara usual malgrat ser imprecisa i errònia des d'un punt de vista  geogràfic, atès que la Regió de Múrcia també en forma part, i que desnaturalitza la veritable dimensió històrica i cultura del País Valencià- eren els següents: el 1960, any d'arrencada de l'activitat productiva de Nazar, n'era el representant en exclusiva Ángel Andujar, amb un establiment a la Gran Via de Ramon i Cajal 13 de València; cal suposar que aquest local servia d'exposició i taller alhora. L'hivern de 1962 el distribuïdor oficial per al País Valencià era Anesa, de València, amb l'exposició i venda al carrer Bailèn 14 i el taller oficial a la Gran Via de Ramon i Cajal 9, on hi havia hagut l'anterior representant, Ángel Andujar, de poca durada, segons que sembla.

Si bé desconeixem qui era el representant de Nazar per Alacant, la publicitat continguda en la premsa provincial de l'època també informa que a Castelló l'any 1962 el representant nomenat per Anesa de València era el senyor Luis Belenguer i Escoin que disposava d'un establiment a la plaça Alcazar de Toledo. El mateix any de 1962, Industria Auto-Neumático SL de la Ronda Millars 15 de Castelló era el representant de tres marques: els camions lleugers Avia produïts per Aeronàutica Industrial SA (AISA) que muntaven motors Perkins Hispania, els camions Nazar que equipaven aquell mateix motor i dels propis motors Perkins que s'usaven per motoritzar vells camions. L'any 1963, Dieselcar SA, amb un local a l'avinguda Caputxins, tenia les següents representacions per la província de Castelló: els motors Perkins Hispania, els camions Nazar de Saragossa, els camions Avia produïts per Aeronàutica Industrial SA de Madrid i els vehicles industrials Trimak, denominació ampul·losa per uns tricicles senzills i econòmics.

Amb l'exposició de les anteriors dades sembla clar que els distribuïdors de Nazar al País Valencià es succeïren un rere l'altre. Malgrat que els viatjans i els mecànics dels distribuïdors de la casa Nazar hi posessin el coll per vendre i prestar un bon servei post-venda, la competència en vehicles lleugers, amb Motor Ibérica SA de Barcelona que produïa els camions Ebro, Aeronàutica Industrial SA de Madrid que fabricava els camions Avia, i també Sava de Valladolid que fabricava sota llicència els camions de la British Motor Corporation (BMC), era ferotge. I respecte dels camions situats en el graó superior, que comprenia de les sis a les nou tones, els transportistes preferien el Pegaso Comet i el Barreiros Saeta, dos veritables supervendes imbatibles en aquesta categoria, el primer per qualitat i el segon per preu.

En quant a aquest Nazar B de Castell de Castells, com s'aprecia en les fotografies que il·lustren aquest article facilitades pel senyor Ángel Martin, del municipi d'Espirdo, a Segovia, el seu estat de conservació és excel·lent. La combinació de colors és encertada, presenta un interior ben cuidat, la mecànica està repassada i té detalls admirables com la caixa de fusta amb alces amb els mateixos colors que la resta del vehicle, una marquesina (element usual de les carrosseries de transports generals d'aleshores) que cobreix part de la cabina,  i els retrovisors originals.

La retolació de la porta ens informa que llur propietari era el senyor Vicent Bataller del poble de Castell de Castells, amb adreça al carrer Mare de Déu del Carme, que treballava en el sector de la fusta. Aquesta retolació artística i arcaica fóra interessant que es mantingués atès que s'adiu perfectament amb la imatge ancien que projecta el Nazar i que miraculosament s'ha conservat fins els nostres dies. 

Aquest camió l'ha comprat un col·leccionista segovià, el senyor Ángel Martin, qui ha tingut la gentilesa de facilitar-nos les fotografies del Nazar que us presentem: 







El Nazar B al costat d'un Ebro C i d'un Barreiros Saeta:



Creiem que alguns petits detalls li donarien un acabat polit i rodó al Nazar. Els intermitents laterals que munta, una càpsula de color taronja, no són pas els originals. Els de fàbrica eren els mateixos que muntaven els Barreiros Saeta i que procedien del Renault 4/4 i del Renault Gordini-Ondine-Dauphine. Són fàcils de trobar i d'instal·lar. 

També crida l'atenció les llantes que munta el Nazar. No havíem vist fins ara cap vehicle Nazar amb aquestes llantes. Tractant-se de Nazar, cal evitar afirmacions categòriques atès que la darrera etapa industrial va ser convulsa i els vehicles fabricats muntaven peces de procedència diversa. Fóra interessant d'escatir si aquesta llanta es produïa aquells anys per aclarir els dubtes. 

El Pegaso Comet, un gran camió en tots els sentits, muntava una cabina que era una posada al dia, encertada i reeixida, del Ford Simca Cargo dels anys 1950; la cabina del Barreiros Saeta procedia de la del Berliet Panoramic -l'Eduardo Barreiros, un dels més grans industrials espanyols del segle XX que patí tota mena d'entrebancs per part dels responsables del Ministeri d'Indústria del règim dictatorial del general Franco, era un expert en copiar-ho absolutament tot; l'empresa val·lisoletana Sava produïa vehicles sota llicència de la Berliet francesa i la British Motors Corporation (BMC) anglesa amb l'inconvenient de la qualitat nacional; Aeronàutica Industrial SA, empresa participada per l'estat espanyol i amb fàbrica a Madrid, oferí un camió amb motor Perkins i una cabina similar al Borgward alemany; i Motor-Ibérica SA fabricà els camions i tractors sota llicència de la Ford nord-americana i després senzillament es limità a copiar les cabines dels camions que Ford produïa als Regne Unit. 

Aquest fet, normal ateses les circumstàncies en què es trobava la indústria d'automoció espanyola a principis dels anys 1960, amb un lamentable i perjudicial intervencionisme administratiu i la gran de demanda de vehicles que es produïa, i que també es produeix avui dia en què tots els fabricants comparteixen els costos de disseny i peces -xassissos, carrosseries, motors, transmissions, etc-, creiem que no es produïa en el cas de les carrosseries de camions produïdes per Nazar i dissenyades per en Vincenzo Angelino Gervasio: aquest napolità fou un dels més grans dissenyadors de camions i autocars que es produïren a Espanya en la segona meitat del segle XX. Les carrosseries de Nazar i Zane en són una manifestació eloqüent. 

No hem sabut trobat cap cabina de cap fabricant europeu d'aquells anys que presenti una semblança clara amb les cabines Nazar B produïdes per Factories Nápoles SA a partir de l'any 1963. Les cabines del camió Bernard DA-19 del 1961, i del Willeme LD 610 de cabina avançada, dos constructors francesos que participaren de l'efervescència creativa dels nostres veïns del nord en aquells anys, sí que hi presenten una retirada. De ben segur que en Vincenzo Angelino, molt amatent a les novetats que es produïen aleshores, les tingué al cap aquestes dues cabines quan projectà la del camió Nazar B. 

Aquest Nazar B s'afegeix a  les dues altres unitats restaurades que tenim notícia. Un furgó tancat procedent del poble de Canet lo Roig, a la comarca del Baix Maestrat, i un camionet de Manlleu (Osona), resultat de la transformació d'un furgó que se li escurçà la carrosseria i se li muntà una caixa de fusta per transports generals. Aquest últim Nazar, que fou d'un antic recader de Manlleu, en Bonaventura Parramon, n'ha executat una restauració admirable en Xavier Castells, un transportista jubilat.

Restauració pulquèrrima del furgó Nazar de Canet lo Roig:







Interior del furgó Nazar que disposa d'una seient posterior d'una peça:







El camionet Nazar restaurat pel senyor Xavier Castells i Quintana:




 
El Nazar B procedent de Castell de Castells que hem reportat en aquest article és el segon que ha tingut l'Ángel Martin. L'altre és un Nazar C de tres-mil cinc quilos de pes, equipat amb un motor Perkins i una caixa de fusta amb alces, l'últim model produït per l'empresa i que l'amic Jordi Núñez Bertran descobrí a Belchite. Amb aquest Nazar la família Amorós de Belchite feia venda ambulant. Sembla que les coses en el petit món dels vehicles Nazar es belluguen en un sentit positiu. Ens n'alegrem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada