dissabte, 28 de març de 2015

Tres imatges antigues de Girona.

En Jaume Masó té una botiga a Salt de venda de bacallà, embotits i begudes, coneguda com Can Pere de les Flors. En Pere Liu, bon amic seu des de fa molts anys, es proveeix d'articles en aquest establiment per la qualitat que ofereix. El senyor Masó, que té afecció per la història, les fotografies antigues i els vehicles, li deixà a en Pere tres retrats d'època que reproduïm atès que recullen vehicles. 

La primera fotografia correspon a un carro amb vela tirat per una rècula de cavalls retratat en el precís moment que creuava el riu Ter. L'interès principal de la fotografia i que palesa la capacitat artística del seu autor és el fons de la imatge: la ciutat de Girona en els primers anys del segle XX amb dos dels seus edificis principals, la catedral i l'església de Sant Fèlix, i la via del tren en primer terme:

IMG_4243

La segona imatge facilitada pel senyor Masó correspon a un òmnibus, segurament que importat dels Estats Units, amb la seva carrosseria de fusta i els seients al cim del sostre, amb el qual el senyor Genís Berga feia la línia regular de Salt a Girona. És versemblant que aquest vehicle fos comprat d'ocasió atès que fou matriculat a Barcelona.

IMG_4244

El senyor Berga es traspassà la línia regular de Salt a Girona. En demanava pel traspàs un milió de pessetes d'aquell temps. La línia fou comprada per l'empresa TEISA. 

I la tercera fotografia correspon al pianista Comalada, un personatge molt popular a Salt en les primeres dècades del segle XX, al volant d'un automòbil estacionat davant del bar Flor l'any 1927. Els clients del bar manifestaven un viu interès pel vehicle que conduïa el senyor Comalada. 

IMG_4245

Les anteriors fotografies recullen com foren els primers cotxes i òmnibus que circularen pel país, dotats de rodes de fusta i motors de poca potència. La gent tampoc marxava gaire lluny atès que la xarxa de carreteres era força precària. La Guerra Civil, com tantes altres coses, aturà de cop el creixement del parc de vehicles del país. Durant vint anys les matriculacions de vehicles foren residuals. Així, per exemple, fins a principis els anys 1960 unes poques empreses de transports del barri del Poblenou de Barcelona usaven encara carros i cavalls per a recollir i transportar la mercaderia arribada al port de Barcelona. L'augment del trànsit que experimentà la ciutat de Barcelona d'ençà dels anys 1960 féu completament inviable, per qüestions de seguretat, la presència de carros tirats per cavalls.

En la dècada de 1940 i 1950 hi hagué pocs vehicles en les carreteres i ciutats del país. Les persones en possessió del carnet de conduir eren ben poques. Autoescoles per la formació de conductors, en una ciutat de la importància de Barcelona, es podien comptar amb els dits d'un mà. Una anècdota familiar reflecteix quin era l'estat de les coses en aquelles dues dècades miserables. La Maria Luisa Guizy Terres, casada amb en Fernando Nogués Albareda, obtingué el carnet de conduir a mitjans dels anys 1940. L'examinador, que era conegut de son pare, l'Antonio Guizy Clariana, es limità a preguntar-li què era un canvi de rasant. Ni tant sols féu l'examen pràctic per acreditar coneixements i traça en la conducció d'un vehicle.

El matrimoni Nogués Guizy dins d'un Adler que tingueren en els anys 1940:

Fernando Nogués i Maria Luisa Guizy en un Adler als anys 1940

El canvi que es produí en el país arran de l'any 1960 pels beneficis derivats del pla d'estabilització econòmica i les mesures liberalitzadores aplicades per la dictadura del general Franco a contracor fou la causa principal de la renovació i augment progressiu del parc de vehicles. Aquest fet comportà el floriment d'escoles de conducció arreu del país. A Girona, l'autoescola Claret disposava d'un formulari de preguntes de mecànica (col·lecció família Ricart de Sant Joan de les Abadesses):

IMG_0397

El creixement del parc automobilístic vingué acompanyat de les assegurances per als vehicles que circulaven. Una de les companyies més populars i que féu l'agost fou CAP, la qual disposava d'una guia d'assistència i protecció:

IMG_0396

I en aquells anys fou també d'una gran utilitat el Manual de l'Automobilista que escrigué el militar espanyol Manuel Arias-Paz. Aquesta obra, la primera edició de la qual data de 1940, tingué una gran difusió i popularitat d'ençà dels anys 1960 atès que el seu caràcter didàctic i entenedor, juntament amb les il·lustracions que l'acompanyaren, foren les primeres nocions bàsiques que tingueren els automobilistes d'aquest país per familiaritzar-se amb la mecànica i el manteniments dels automòbils. Si hi tenia interès, qualsevol automobilista podia saber què era un carburador i llur utilitat. Una obra d'un gran profit que es continuà publicant després de la mort del seu autor. 

Trentena edició del Manal d'automòbils, de l'any 1962, escrita pel senyor Arias-Paz:  

IMG_0398

Gràcies a les imatges del senyor Jaume Masó de Salt, lliurades per l'amic Pere Liu, hem fet una pinzellada de la història de l'automoció a casa nostra, i les vicissituds històriques que patí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada