Un bon amic ens regalà fa unes setmanes el llibre Cataluña d'en Josep Pla publicat per l'editorial Destino de Barcelona. Com manifestà el seu autor en el pròleg de l'edició catalana publicada deu anys més tard, a desgrat que el llibre fou concebut i pensat en català, les circumstàncies de l'època provocades per la dictadura militar espanyola obsedida en aplicar una salvatge i incessant repressió a la llengua i la cultura pròpia del país amb la voluntat d'anorrear-les definitivament, un objectiu assolit a mitges, aparegué publicat en castellà. I el fet més paradoxal és que els lectors dels llibres d'en Pla publicats en castellà, enraonaven en català.
El llibre Cataluña escrit per en Josep Pla, d'un gruix considerable, correspon a la segona edició, datada l'abril de 1961:
Per fer-ne més amena i entenedora la lectura, en una època que la gent viatjava poc i per tant el coneixement directe i real que en general es tenia del país era més aviat deficient i precari, el text s'acompanya de fotografies i d'uns mapes d'un aire naïf que informen dels rius i carreteres de major importància, i dels edificis i activitats econòmiques de les principals poblacions. Algunes referències a rams productius de poblacions industrials catalanes, com ho eren els sectors tèxtil o metal·lúrgic, són, avui dia, transcorreguts més de cinquanta anys, un record que perviu en les baluernes industrials conservades.
Les fotografies del llibre permet de fer-se una idea prou exacta de quin era l'estat que presentava el parc automobilístic català en els primers anys de la dècada de 1960, quan els efectes del pla d'estabilització econòmic endegat l'any 1959 afloraven de mica en mica.
La primera fotografia correspon al carrer d'Aragó, en el tram comprès entre el passeig de Gràcia i la rambla de Catalunya, amb la via del tren soterrada i amb doble sentit de circulació:
Les fotografies del llibre permet de fer-se una idea prou exacta de quin era l'estat que presentava el parc automobilístic català en els primers anys de la dècada de 1960, quan els efectes del pla d'estabilització econòmic endegat l'any 1959 afloraven de mica en mica.
La primera fotografia correspon al carrer d'Aragó, en el tram comprès entre el passeig de Gràcia i la rambla de Catalunya, amb la via del tren soterrada i amb doble sentit de circulació:
La carretera nacional II en el tram urbà de Vilassar de Mar, amb la via del tren, les palmeres, una tartana i un antiga furgoneta parada a la vorera amb les portes posteriors obertes de bat a bat per descarregar algun article transportat. Aquesta mena de vehicles els usaven els ordinaris i els petits comerciants i pagesos per traginar els productes que comercialitzaven. Al cap de pocs anys arribarien les primeres DKW Auto Unión:
Un vell autocar, amb la seva baca i escala d'accés, matriculat a Girona, que pertanyia a un circ que s'estava uns dies en un poble del Maresme. Les manifestacions del lleure, en aquells anys, eren per força limitades:
Les classes més adinerades, com es desprèn de la presència d'un Seat 1400 B, prenien a l'estiu les aigües a Caldes de Malavella, on hi ha els balnearis Prats i Vichy Català:
La rambla de Figueres, capital de l'Alt Empordà, presenta una gran vivacitat comercial:
Un pagès llaurant un camp de la plana de Vic amb una arada:
Un autocar solitari circulant per les carreteres tortuoses del Collsacabra, amb les cingleres que defineix aquell paisatge d'una gran bellesa, especialment amb l'esclat de colors que es produeix a la tardor:
L'estació d'esquí de La Molina, a la Cerdanya, disposava d'una estació de tren de la línia de Barcelona a Puigcerdà que dipositava els esquiadors a peu de pista:
Un carro tirat per dos bous en un camp de La Cerdanya, una comarca que a principis dels anys 1960 hi predominaven les activitats del sector primari, agrícoles, ramaderes i forestals:
Un dels mapes del llibre, que correspon a la comarca del Vallès, identifica la ciutat de Montcada i Reixac amb la producció de ciment de la fàbrica Asland. Simpàtica la imatge del Pegaso, segurament que un 1031, carregat de sacs de ciment. La dècada del 1960 fou fabulosa pel sector de la construcció:
Un carro que marxa cap a Terrassa, una ciutat amb indústries tèxtils de primera categoria. Al fons de la fotografia, emergeix la mola de Sant Llorenç del Munt:
El tren de Sarrià comunicava Barcelona amb Sabadell i Terrassa. L'estació de Barcelona era construïda al subsòl del carrer Pelai. A casa sempre n'hem dit el tren de Sarrià:
Una tartana en un carrer estret del nucli antic de Manresa. Sorprèn que una ciutat industrial com Manresa, a principis dels anys 1960, encara hi hagués tal quantitat de vehicles de tracció animal:
Els mítics porrons d'Abrera, que oferien vi de franc al forçut que els podés aixecar i veure'n. Un carro tirat d'un cavall passava en aquell moment al costat dels porrons:
Un auto de línia a la parada situada al centre d'Igualada. El conductor carregava les maletes i demés pertinences personals que, per raons d'espai, no podien pas encabir-se dins del vehicle i per força havien de ser dipositades a la baca:
Una altre fotografia d'una plaça d'Igualada, capital de la comarca de l'Anoia, centre productor de gènere de punt de primer ordre, amb un automòbil i un autocar que aprofitaven l'ombra que oferia la capçada d'un plàtan:
Continuarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada