Seguim coneixent l'estat que presentava la ciutat de Barcelona a les acaballes dels anys 1960 i principis dels anys 1970 a través de les fotografies de l'enciclopèdia Dolça Catalunya que l'editorial Mateu publicà. La primera fotografia, la plaça de Salvador Anglada al barri de Sants, l'antiga vila de Santa Maria de Sants annexionada a Barcelona l'any 1897 i que acollia nombroses empreses tèxtils:
La Ronda de Sant Antoni. Al capdamunt del carrer, l'edifici de la Universitat de Barcelona:
Porta d'entrada de l'Escola Industrial, al carrer del Compte d'Urgell. Avui dia acull la Universitat Politècnica de Catalunya:
La plaça de la Universitat de Barcelona, punt de confluència dels carrers Tallers i Pelai, la ronda Universitat i de Sant Antoni i la Gran Via de les Corts Catalanes:
Entrada a un dels aparcaments subterranis que proliferaren al centre de Barcelona a partir de la segona meitat dels anys 1960:
El Passeig de Gràcia de Barcelona té un patrimoni arquitectònic de primer ordre amb cases projectades pels arquitectes Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i Sagnier:
Convent i església de les Saleses, força malmesos en la guerra civil de 1936:
Modern edifici a la confluència de l'avinguda Diagonal de Barcelona amb el carrer d'Aribau, ocupat aleshores per la Companyia Hispano Americana d'Assegurances i reassegurances:
Antic col·legi de Santa Teresa de Jesús, projectat per l'arquitecte Puig i Cadafalch i delimitat en la intersecció l'avinguda Diagonal, la rambla Catalunya i el carrer de Còrsega. Salvat de l'enderrocament per la pressió veïnal, avui dia és la seu central de la Diputació de Barcelona:
L'Hospitalet del Llobregat, ciutat limítrof amb Barcelona:
El barri de Collblanc, vinculat a Barcelona malgrat adscriure's dins el municipi de l'Hospitalet del Llobregat:
Plaça de Rius i Taulet, al cor del barri de Gràcia, un antic municipi annexionat a Barcelona l'any 1897:
La plaça Lesseps de Barcelona s'identifica sense cap esforç:
Casetes unifamiliars amb llurs jardins a l'antiga vila d'Horta, incorporada a Barcelona l'any 1904:
La Casa de les Punxes, obra de l'arquitecte Puig i Cadafalch, d'estil neogòtic, afronta amb l'avinguda Diagonal i el carrer de Rosselló:
L'avinguda d'Infanta Carlota, avui dia de Lluís Companys, abans de la seva reurbanització. Al capdamunt la plaça de Francesc Macià, que aleshores se'n deia de Calvo Sotelo:
Carrer del compositor Johann Sebastian Bach, a la part alta de la ciutat, presenta una arquitectura moderna de gran qualitat:
L'antic camp de futbol del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, a l'avinguda de Sarrià de Barcelona, desaparegut. A l'esquerra, la benzinera de la Carretera de Sarrià, com li'n deien els usuaris i Seida, concessionari oficial Seat a Barcelona:
La Creu de Pedralbes, al capdamunt de l'avinguda de Pedralbes, envoltada del Monestir de Santa Maria de Pedralbes, del Conventet, edifici d'estil religiós projectat per l'arquitecte Enric Sagnier Villavecchia i que fou la residència particular de l'empresari Francisco Godia, i d'edificis de gran categoria i distinció:
Església de la Bonanova, reconstruïda després de la guerra civil, i consagrada a Sant Gervasi i a Sant Protasi:
El tren de Sarrià, que comunica Barcelona amb Terrassa i Sabadell, dues ciutat amb un gran pes industrial:
El tramvia blau, al capdamunt de l'avinguda Tibidabo, on hi ha el funicular que comunica amb el parc d'atraccions:
Abandonem la ciutat de Barcelona. En els propers articles ens passejarem arreu del país. Copsarem com eren els pobles del país quaranta-cinc anys enrere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada