Per la redacció de la història de Transports Corcoy de Girona, empresa centenària, hem consultat el llibre que amb el títol Cent anys d'història escrigué la Maria de Blas Corcoy, representant de la tercera generació. Una història que es remunta l'any 1896 quan en Josep Corcoy i Guinart, nascut a Ridaura, un poble proper a Olot, la capital de la comarca de la Garrotxa, fundà una empresa de transports.
La quarta generació de la família Corcoy continua al capdavant de l'empresa familiar dedicada al transport. Els descendents del senyor Josep Corcoy, com ho féu ell mateix, el fundador del negoci, són els primers en obrir les portes de l'establiment i els últims en tancar-les. Des de l'any 1896 a Transports Corcoy hi han treballat més de mil persones. I sempre s'han presentat arreu dient que Som de can Corcoy, una excel·lent carta de presentació i sinònim de servei de qualitat.
En Josep Corcoy i Guinart, fill de Ridaura, casat i pare d'una filla, féu companyia amb el seu germà Miquel que treballava en el transport. La primera feina que feren fou el transport de troncs de plàtans del parc de la Devesa de Girona a una serradora del Frontó, espai que actualment és la ronda de Ferran Puig. Transportaven els troncs arrossegant-los per terra amb matxos i cadenes; si calia, usaven corrons. Per als germans Corcoy era una feina senzilla car havien treballat a bosc desemboscant troncs que dipositaven arran dels camins, on arribaven els carros, i els transportaven al mas familiar per vendre'ls.
El pacte que tenien els germans Josep i Miquel Corcoy era treballar plegats i a final de mes es repartien el benefici o guany obtingut. Atès que els guanys eren molt minsos, en Josep decidí de plegar de la societat constituïda amb son germà i establir-se pel seu compte. Els començaments foren certament difícils. Calia cercar els clients per oferir-los un servei de qualitat i amb uns preus ajustats, econòmics.
La primera feina que féu en Josep Corcoy, com a transportista autònom amb negoci propi, els dissabtes, fou anar al mercat de l'Areny que es celebrava la plaça del Gra de Girona. Allà negociava amb els tractants de carbó vegetal oferint-los llur local i el servei del transport del gènere i la càrrega als vagons del tren amb destí a Barcelona. També contactà amb els majoristes de carbó de Barcelona que venien al mercat de l'Areny per proveir-se de gènere; es trobaven en un bar que hi havia sota les voltes de la plaça del Gra. S'especialitzà també en el transport de mobles, un transport delicat que requeria de cura i perícia.
En Josep Corcoy tingué un cop de sort. Li tocà el segon premi de la grossa de Nadal. En possessió dels diners, comprà una conductora, un carruatge dotat d'una caixa tancada per transportar mobles, i sis cavalls.
La conductora que tingué el senyor Josep Corcoy:
La primera feina que féu en Josep Corcoy, com a transportista autònom amb negoci propi, els dissabtes, fou anar al mercat de l'Areny que es celebrava la plaça del Gra de Girona. Allà negociava amb els tractants de carbó vegetal oferint-los llur local i el servei del transport del gènere i la càrrega als vagons del tren amb destí a Barcelona. També contactà amb els majoristes de carbó de Barcelona que venien al mercat de l'Areny per proveir-se de gènere; es trobaven en un bar que hi havia sota les voltes de la plaça del Gra. S'especialitzà també en el transport de mobles, un transport delicat que requeria de cura i perícia.
En Josep Corcoy tingué un cop de sort. Li tocà el segon premi de la grossa de Nadal. En possessió dels diners, comprà una conductora, un carruatge dotat d'una caixa tancada per transportar mobles, i sis cavalls.
La conductora que tingué el senyor Josep Corcoy:
Un dels primers serveis que atengué amb el conductora fou el transport de tot el mobiliari particular d'un governador civil destinat a Girona i ascendit a la plaça de Barcelona. Una feina molt delicada atès que el mobiliari estava inventariat i s'havia d'embalar, carregar, transportar per aquelles carreteres, descarregar i instal·lar a la nova residència oficial sense cap estropell ni desaprofitament. El repte fou acomplert satisfactòriament en el termini d'una setmana. El senyor Corcoy, abans d'emprendre el viatge i conscient dels perills que es podia trobar, atorgà testament i es confessà per si moria. Ell portava pistola de sometent i el seu ajudant un trabuc. Feren estada als hostals de La Garrotxa, de cal Coix i el de Les Noies.
Fitxa d'empadronament del senyor Josep Corcoy al local de la finca de la carretera de Santa Eugènia 30 de Girona, expedida per l'Ajuntament de Girona l'any 1905:
El prestigi del senyor Corcoy com a transportista s'engrandí considerablement arran de transportar una caldera molt grossa arribada a l'estació de tren de Girona en un tren de la companyia MZA i destinada a la fàbrica Grober. El transportista que treballava per la Grober no s'hi veié pas amb cor de fer l'encàrrec. I el senyor Josep Corcoy, després de parlar amb el seu manyà de confiança, anà a trobar el senyor Grober per oferir-li de fer el transport de la caldera en una nit. Tancaren els carrers compresos entre l'estació del tren i la fàbrica Grober a tota la circulació rodada. I la feina fou executada eficaçment i amb plena complaença de l'amo de la fàbrica Grober. Es guanyà la fama justificada de ser un home complidor i de paraula. La gent li tenia confiança per la diligència que posava en complir els encàrrecs dins dels terminis i amb els preus convinguts.
Cap a l'any 1910 el senyor Corcoy comprà al senyor Torras la casa ubicada al carrer de Santa Eugènia 30 de Girona. Fou regidor de l'Ajuntament de Girona, càrrec des del qual impulsà que els carrers de Girona fossin empedrats. També tingué una preocupació per millorar el funcionament dels serenos, vigilants i agents municipals.
El senyor Corcoy tingué una gran preocupació social envers els seus treballadors. En una època de desprotecció absoluta dels treballadors i llurs famílies en cas d'accident, baixa per malaltia i mort, tots els treballadors de can Corcoy eren assegurats en cas d'accident amb una assegurança a tot risc de la Mútua Laietana d'assegurances privades. Retrat del senyor Corcoy:
El setembre de l'any 1915 s'incendià el magatzem de l'agència Corcoy. No hi hagué cap desgràcia personal. I els danys materials que afectaren el magatzem i les mercaderies dipositades foren coberts per l'assegurança contreta amb la companyia La Catalana.
La consolidació de l'empresa Transports Corcoy a Girona i el seu bon nom i prestigi s'afermaren amb l'atorgament de la condició d'agència de ferrocarril que l'habilitava per descarregar les mercaderies facturades en tren i dipositades en els vagons per a llur distribució i lliurament a domicili. També recollien les mercaderies que s'havien de despatxar i transportar en tren.
Càrrega manual d'un carro, una feina feixuga, devers els anys 1920:
Publicitat de Transports Corcoy de Girona, empresa especialitzada en el transport de mobles amb conductora, agència oficial de ferrocarrils amb representació a Barcelona i Figueres i que feia tota mena de transports:
En Josep Corcoy morí a la ciutat de Girona el novembre de 1933. La seva filla Margarita, que treballava al despatx des de petita i coneixia l'ofici i la clientela, succeí el seu pare en el negoci familiar. Heretà les qualitats que definien a son pare: escrupolosa, honrada i treballadora.
Dues esqueles del senyor Josep Corcoy Guinart publicades al Diari de Girona i a l'Autonomista del dia 23 de novembre de 1933:
En el proper article exposarem les vicissituds que la família Corcoy patí des del fatídic 18 de juliol de 1936 i les greus conseqüències personals i patrimonials que se'n derivaren.
Fitxa d'empadronament del senyor Josep Corcoy al local de la finca de la carretera de Santa Eugènia 30 de Girona, expedida per l'Ajuntament de Girona l'any 1905:
El prestigi del senyor Corcoy com a transportista s'engrandí considerablement arran de transportar una caldera molt grossa arribada a l'estació de tren de Girona en un tren de la companyia MZA i destinada a la fàbrica Grober. El transportista que treballava per la Grober no s'hi veié pas amb cor de fer l'encàrrec. I el senyor Josep Corcoy, després de parlar amb el seu manyà de confiança, anà a trobar el senyor Grober per oferir-li de fer el transport de la caldera en una nit. Tancaren els carrers compresos entre l'estació del tren i la fàbrica Grober a tota la circulació rodada. I la feina fou executada eficaçment i amb plena complaença de l'amo de la fàbrica Grober. Es guanyà la fama justificada de ser un home complidor i de paraula. La gent li tenia confiança per la diligència que posava en complir els encàrrecs dins dels terminis i amb els preus convinguts.
Cap a l'any 1910 el senyor Corcoy comprà al senyor Torras la casa ubicada al carrer de Santa Eugènia 30 de Girona. Fou regidor de l'Ajuntament de Girona, càrrec des del qual impulsà que els carrers de Girona fossin empedrats. També tingué una preocupació per millorar el funcionament dels serenos, vigilants i agents municipals.
El senyor Corcoy tingué una gran preocupació social envers els seus treballadors. En una època de desprotecció absoluta dels treballadors i llurs famílies en cas d'accident, baixa per malaltia i mort, tots els treballadors de can Corcoy eren assegurats en cas d'accident amb una assegurança a tot risc de la Mútua Laietana d'assegurances privades. Retrat del senyor Corcoy:
El setembre de l'any 1915 s'incendià el magatzem de l'agència Corcoy. No hi hagué cap desgràcia personal. I els danys materials que afectaren el magatzem i les mercaderies dipositades foren coberts per l'assegurança contreta amb la companyia La Catalana.
La consolidació de l'empresa Transports Corcoy a Girona i el seu bon nom i prestigi s'afermaren amb l'atorgament de la condició d'agència de ferrocarril que l'habilitava per descarregar les mercaderies facturades en tren i dipositades en els vagons per a llur distribució i lliurament a domicili. També recollien les mercaderies que s'havien de despatxar i transportar en tren.
Càrrega manual d'un carro, una feina feixuga, devers els anys 1920:
Publicitat de Transports Corcoy de Girona, empresa especialitzada en el transport de mobles amb conductora, agència oficial de ferrocarrils amb representació a Barcelona i Figueres i que feia tota mena de transports:
En Josep Corcoy morí a la ciutat de Girona el novembre de 1933. La seva filla Margarita, que treballava al despatx des de petita i coneixia l'ofici i la clientela, succeí el seu pare en el negoci familiar. Heretà les qualitats que definien a son pare: escrupolosa, honrada i treballadora.
Dues esqueles del senyor Josep Corcoy Guinart publicades al Diari de Girona i a l'Autonomista del dia 23 de novembre de 1933:
En el proper article exposarem les vicissituds que la família Corcoy patí des del fatídic 18 de juliol de 1936 i les greus conseqüències personals i patrimonials que se'n derivaren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada