La Casa Gran de Folquer i els hostals Vell i Nou: tres estacions de posta al peu de la serra de Comiols (Noguera).

L'antic camí públic de terra que conduïa de Ponts a Isona, que seguia les traces d'una antiga calçada romana, coronava el coll de Comiols, frontera natural de les comarques de la Noguera i el Pallars Jussà. El tram d'aquest camí comprès entre Montmagastre i Folquer superava el coll d'Alzina i anava a parar a la Casa Gran de Folquer, una masia amb bestiar estabulat que ensems feia la funció d'hostal de posta per canviar els cavalls i superar el costerut coll de Comiols.

A la dreta, tram de l'antic camí públic de Ponts a Isona proper al poble de Montmagastre :

El coll d'Alzina, costa que salva la cota que hi ha entre Montmagastre i la Casa Gran de Folquer. Al fons, la muntanya de Montmagastre:

a

L'antic camí públic de Ponts a Isona, a tocar de la Casa Gran de Folquer. A la dreta, la serra de Comiols; a l'esquerra, el Montsec de Rubies:

Mur de pedra perimetral que tancava i protegia la Casa Gran de Folquer, orientat a l'est. Aquesta ala de la casa, la més antiga, fou aixecada al segle XV:

Cos més modern de la Casa Gran de Folquer, orientat a migdia i ponent, construït a mitjan segle XVIII:

Part central de la Casa Gran de Folquer, dividida en tres pisos, i que comunica les dues ales laterals dels segles XV i XVIII:

El cos més antic de la Casa Gran de Folquer amb un pou a l'era per proveir d'aigua la casa:







Els dos cosos laterals de la Casa Gran de Folquer:





Cos lateral aixecat a la meitat del segle XVIII i encarat a migdia i a ponent:





L'antic camí de Ponts a Isona que passa arran de la Casa Gran de Folquer:

Paisatge ample i dilatat que s'albira des de la Casa Gran estant. Al fons, la muntanya de Montmagastre: 

La casa dels masovers aixecada cap el 1750, dita la casa petita:

La finca on fou bastida La Casa Gran de Folquer, de la família Maluquer, oriünds d'Alentorn i propietaris rurals de l'Alta Noguera amb residència a Artesa de Segre, disposava d'una superfície de quatre-centes trenta hectàrees. Dins l'àmbit de la finca hi havia diversos masos i fonts d'aigua. L'aigua, en aquell tros de país, sec i adust, és un bé escàs i preuat. 

Les diligències i carros que transitaven pel vell camí de Ponts a Isona paraven a La Casa Gran. Aprofitaven la parada per descansar, beure i menjar i canviar els cavalls exhausts per uns de frescs amb ímpetu per enfilar-se al coll de Comiols i penetrar al Pallars Jussà. El considerable importància que la Casa Gran de Folquer tingué en el curs dels segles XVIII i XIX, que abasta el servei de posta per renovar les cavalleries que tiraven els carros i diligències, és consignada en el llibre Viatge a Catalunya que l'escriptor anglès Artur Young escrigué a les darreries del segle XVIII.

L'execució i posada en funcionament de la carretera d'Artesa de Segre a Tremp l'any 1870 causà l'abandonament gradual de l'antic camí públic de Ponts a Isona que passava per la Casa Gran de Folquer. Aleshores els propietaris de la Casa Gran de Folquer, conscients del paper que la nova carretera havia de tenir en les comunicacions entre La Noguera i el Pallars Jussà, construïren un hostal de posta a peu de carretera. 

Estat que presenta l'Hostal de Baix o Vell de Folquer, deshabitat des de fa uns quants anys. Els darrers masovers que l'ocuparen foren el Pepe i en Remigio Cuders Solsona, dos concos de cal Rei:

A la segona meitat del segle XIX la finca de la Casa Gran de Folquer era d'en Joan Maluquer Porta. La finca, propietat de la família Porta, fou aportada com a dot al matrimoni que contragué el seu fill Joan. En la primera meitat del segle XX n'era propietària la Elvira Maluquer Clua, casada amb el Severo Sostres Aytés, registrador de la propietat. Arran de la seva mort, la finca fou dividida en dues meitats i adquirida per títol d'herència per dues filles, la Dolores i la Maria de la Mercedes Sostres Maluquer. 

Al cap de poc temps de funcionament de l'Hostal Vell o de Baix, els propietaris de La Colomina, una altre gran finca de Folquer, obriren un hostal, de Dalt o Nou. Fotografia de la diligència de Folquer i de l'auto de línia de Tremp a Artesa de Segre, un Hispano Suiza, aturats a l'hostal de Dalt o Nou (fons Rita Birbe Camí; col·lecció Cassovall; arxiu del Consell de les Valls d'Àneu): 

Deplorable l'aptitud tècnica i capacitat financera de l'estat espanyol per executar noves carreteres. Mers camins de carro, polsosos i estrets. Un país amb un tal grau d'endarreriment era impossible de mantenir cap colònia d'ultramar. La pretensió espanyola d'enfrontar-se militarment als Estats Units per conservar la sobirania sobre Cuba i les Filipines, en lloc de cercar un acord per salvar els mobles, palesa la fantasia en què es movien els dirigents i militars espanyols. Succeí fatalment el que havia de passar: la pèrdua de les colònies, la ruïna econòmica del país podrit per la corrupció i la humiliació absoluta. Un xoc violent amb la realitat i l'adquisició de consciència del pes irrisori de la nació espanyola en el concert internacional de les grans nacions. 

Estat que presenta la casa de cal Colomina que fou l'hostal Nou o de Dalt, transformada en casa d'allotjament o turisme rural:

Folquer, igual que Artesa de Segre i demés pobles propers al riu Segre, fou escenari de la brutal de la batalla del Segre que consolidà l'avanç de l'exèrcit feixista revoltat sobre Catalunya amb l'ocupació de les ciutats de Lleida, Balaguer, Tremp, Pobla de Segur, Sort i la Val d'Aran. La fortificació de les línies de combat consistí en la construcció de búnquers i trinxeres. Un búnquer proper a Montmagastre i a tocar de l'antic camí que condueix a Folquer:

Al fons, a la dreta, arredossat en un petit marge, un búnquer que controlava el tram de Vall-Llebrera a Montargull de la carretera d'Artesa de Segre a Tremp: 

Tot aquell país és ple de búnquers i trinxeres. La Casa Gran fou quarter de comandament militar i, més endavant, amb l'esclat de la batalla del Segre, hospital i banc de sang pels ferits dels combats. La primavera del 1939, l'Elvira Maluquer Clua recuperà la possessió de la finca i es trobà un panorama dantesc. Fosses comunes, trinxeres i nius de metralladores pertot. La Casa Gran, que atresorava mobiliari antic molt estimat per la família, fou saquejada i depredada.

En Josep Maria Sostres Maluquer, fill petit de la propietària, arquitecte llicenciat per la Universitat de Barcelona especialitzat en habitatges unifamiliars, procedí, en els curs dels anys següents, a executar una acurada restauració que actualitzava el concepte de la masia tradicional catalana destinant-la a usos residencials.

En els primers anys de la dècada de 1940 el límit on arribava la Guàrdia Civil, que es desplaçava a peu, era la Casa Gran de Folquer. Els masovers de la Casa Gran tenien instruccions d'oferir-los menjar i beure. Aquella gent i les seves famílies, vingudes del sud i del centre de la Península, menaven una vida paupèrrima. El cos armat no s'internaven pas més enllà de la Casa Gran. A les nits, des de la Casa Gran, en direcció al poble de Gavarra, a l'Alt Urgell, es podien veure les fogueres que encenien els maquis en llurs campaments escampats per Peracolls i les valls abruptes properes al riu Rialb.

Les antigues postes que no han pas sucumbit al pas del temps s'han transformat en confortables cases de segona residència o en hotels i cases d'allotjament rural. La major part però han arribat fins els nostres dies completament desvirtuades.