Aquest matí, ben puntuals, uns quants afeccionats als camions procedents de Girona, Sant Julià de Ramis i Banyoles ens hem trobat al bar que hi ha al costat de la benzinera de Mata, anomenat El Cafè del Poste de Mata. Un local modern, esbatanat, net, endreçat i confortable que disposa d'un personal amable, atent, ràpid i eficaç, i també d'un garatge per tal que els clients hi aparquin els seus cotxes.
Havent fet un esmorzar suau a base de cafès amb llet, tallats i croissants -sembla que els esmorzats de forquilla amb pa amb tomàtec i embotits, plats guisats, vi, cafès i licors van de baixa arreu del país-, hem fet via cap a Pelacalç, un poble constituït per masies disseminades, amb el seu castell i la capella de l'Assumpta, transformada en habitatge particular, actualment integrat al municipi de Ventalló. Allà ens esperava el senyor Josep Busquets, de can Batlle d'Esponellà. El motiu era gaudir d'un camió Ebro P-190 que conserva el senyor Busquets.
Havent fet un esmorzar suau a base de cafès amb llet, tallats i croissants -sembla que els esmorzats de forquilla amb pa amb tomàtec i embotits, plats guisats, vi, cafès i licors van de baixa arreu del país-, hem fet via cap a Pelacalç, un poble constituït per masies disseminades, amb el seu castell i la capella de l'Assumpta, transformada en habitatge particular, actualment integrat al municipi de Ventalló. Allà ens esperava el senyor Josep Busquets, de can Batlle d'Esponellà. El motiu era gaudir d'un camió Ebro P-190 que conserva el senyor Busquets.
La família Busquets, de can Batlle, és oriünda d'Esponellà, un poble aixecat en una riba del riu Fluvià amb cases de pedra bellament mantingudes i adscrit a la comarca del Pla de l'Estany. Aquest municipi té una gran extensió car és integrat també per petits nuclis urbans disseminats com Vilert, Centenys i els veïnats de Martís, de les Anglades, de Batllori, de Borrell, de Brunsó i de les Caselles.
La família Busquets foren tractants de cereals i farratges amb un establiment al seu poble, Esponellà. Atès que la major part de llurs clients eren pagesos i ramaders de la comarca de l'Alt Empordà, s'establiren a Pelacalç. En un terreny espaiós, al costat de la carretera que condueix de Viladamat a l'Armentera i Sant Pere Pescador, aixecà una moderna instal·lació d'emmagatzematge de cereals i farratges.
La família Busquets foren tractants de cereals i farratges amb un establiment al seu poble, Esponellà. Atès que la major part de llurs clients eren pagesos i ramaders de la comarca de l'Alt Empordà, s'establiren a Pelacalç. En un terreny espaiós, al costat de la carretera que condueix de Viladamat a l'Armentera i Sant Pere Pescador, aixecà una moderna instal·lació d'emmagatzematge de cereals i farratges.
Les sitges de can Batlle, a Pelacalç, fotografiades des d'un altre angle:
Pallera o cobert gran de formigó de planta rectangular, que fa les funcions de la pallissa en una masia o casa de pagès tradicional, l'espai per guardar-hi les bales de farratge:
La bàscula per pesar-hi els camions i remolcs agrícoles arrossegats pels tractors:
El setembre de l'any 1975 en Josep Busquets comprà al Garatge Camps de Girona, concessionari oficial Ebro-Motor Ibérica SA, un Ebro P-190 de xassís llarg que costà un milió de pessetes. El comercial que els atengué i assessorà en la compravenda del vehicle fou en Jordi Teixidor, l'actual titular del concessionari Nissan a Olot, capital de la comarca de la Garrotxa. Fou carrossat amb una caixa de polièster, aleshores molt habitual, que construí el carrosser Auto Ampurdan SL de Figueres. Segons la informació recopilada, fou la primera unitat d'un Ebro P-190 venuda a la demarcació de Girona.
Estat que presenta el Ebro P-190 del senyor Josep Busquets, el qual treballà fins l'any 2011:
Estat que presenta el Ebro P-190 del senyor Josep Busquets, el qual treballà fins l'any 2011:
Cabina imponent del Ebro P, que deriva o es basa en la del Ford sèrie D:
Com el model Ebro D, construït per Motor Ibérica SA i primer camió espanyol amb la cabina abatible, la sèrie P de Ebro també disposava d'aquesta eficaç innovació que permet al mecànic de tenir el motor còmodament a l'abast per fer-hi el manteniment i arreglar-hi les panes:
D'esquerra a dreta, en Pere Liu guaitant el motor, en Josep Busquets, que ens ha acollit a casa seva i mostrat el seu Ebro P-190, en Joan Mercader, amb una gorra al cap, en Joan Brugués i en Joan Vilà:
En Pere Liu, que tota la seva vida ha remenat motors Perkins, havent fins i tot assessorat als enginyers de Motor Ibérica SA de Barcelona per resoldre una incidència que aparegué en els motors Perkins que equipaven els camions Ebro de la sèrie E, observa el motor d'aquest camió, una meravella tecnològica a principis dels anys 1970:
La novetat i innovació que la cabina abatible representà, posà en evidència l'endarreriment en aquest punt dels dos grans fabricants espanyols de camions de mig i gran tonatge, Pegaso i Barreiros:
La cabina del Ebro P, tal com es reflecteix en aquesta fotografia, tenia una gran capacitat abatible. Per abatre la cabina el canvi de marxes ha d'estar posat en punt mort:
El delicat, modern i sofisticat motor Perkins de vuit cilindres disposats en forma de V que equipava aquest model. Un motor, el manteniment i reparacions del qual, no era a l'abast de qualsevol mecànic. I el brogit que emetia aquest motor transmetia una sensació de vigor, potència i energia prodigiosa:
Mentre la família Busquets residí a Esponellà, el manteniment del camió se'n féu càrrec el Taller Unió de Banyoles. Aquest taller, agent oficial dels motors Perkins i dels camions Avia, el representant dels quals, a Girona, fou en Lluís Costa, hi entrà a treballar l'any 1965, llicenciat del servei militar, en Joan Vilà, el qual, l'any 1979, amb la jubilació del propietari, li fou traspassat el negoci. En Joan Vilà féu, doncs, el manteniment del camió Ebro P-190. També li instal·là, quan fou obligatori per llei, un tacògraf de la casa Jaeger, del qual n'era representant oficial. L'any 1989 el Taller Unió esdevingué representant oficial dels vehicles Mercedes Benz.
La cabina, que només es produïa en versió curta, té una mida molt petita en relació al tonatge i la cabuda de les cabines dels camions que fabricaven la competència, Pegaso i Barreiros. Una badada dels enginyers, dissenyador i projectistes de Motor Ibèrica SA. La mida de la roda és tan gran com la cabina del vehicle, fet insòlit atribuïble a la poca experiència que Motor Ibérica SA tenia quant als camions de gran tonatge i la necessitat d'un espai mínim pels xofers i, eventualment, acompanyants:
La porta, gran en comparació de la mida reduïda de la cabina, facilitava la maniobra d'accés i sortida de la cabina:
Interior de la cabina del camió Ebro P amb un tablier de fusta fosca, curull de rellotges i indicadors, que li conferia elegància, distinció i calidesa. El manteniment del tacògraf Jaeger sempre el féu el Taller Unió de Banyoles:
Targeta tècnica del vehicle que recull l'autorització per carregar un pes màxim de vint tones:
La legislació sobre transport, vigent l'any 1975, només autoritzava per aquesta mena de camions un pes màxim de dinou tones. Atesa tal limitació legal, el camió de fàbrica era el model P-190. Tanmateix, al cap de poc temps, arran d'una modificació legislativa, s'autoritzà que aquests camions podessin carregar un pes màxim de vint tones. Aleshores Motor Ibérica SA comercialitzà el Ebro P-200 i el senyor Busquets hagué de complimentar els tràmits preceptius per tal de disposar d'una autorització especial de circulació adoptada pel Ministeri d'Obres Públiques espanyol que li permetia de carregar el pes màxim legal de vint tones:
Permís de circulació de l'Ebro P-190 expedit per la prefectura provincial de trànsit de Girona, òrgan depenent del Ministeri de l'Interior espanyol, l'any 1982:
Un distribuïdor o carregador de bales de palla acoblat al xassís del camió. Aquest invent, d'una gran senzillesa i eficàcia, i que sembla que sorgí a les comarques del pla de Lleida, on el conreu dels farratges ocupa milers de hectàrees, és un mer pistó hidràulic que acciona una molla quan la forca és carregada amb una bala de palla o farratge:
La seva popularitat i simplicitat tècnica propicià que qualsevol ferrer de poble construís i muntés carregadors hidràulics de bales de farratge.
Sol·licitud formulada el 20 d'agost de 1987 pel senyor Busquets, a través del senyor Miquel Guardiola Fuxà, gestor administratiu de Girona, als Serveis Territorials d'Indústria del Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya per tal de legalitzar el carregador lateral del camió mitjançant el compliment del tràmit de la inspecció tècnica del vehicle:
Sol·licitud formulada el 20 d'agost de 1987 pel senyor Busquets, a través del senyor Miquel Guardiola Fuxà, gestor administratiu de Girona, als Serveis Territorials d'Indústria del Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya per tal de legalitzar el carregador lateral del camió mitjançant el compliment del tràmit de la inspecció tècnica del vehicle:
D'esquerra a dreta, en Pere Liu, en Joan Vilà, en Josep Busquets i en Joan Mercader:
En Joan Brugués i en Pere Liu:
Un tractor Fendt alemany amb un remolc importat de Suècia, propietat del senyor Busquets:
Maquinària i remolcs que té el senyor Busquets per fer la seva feina:
Agraïm la visita organitzada pel senyor Joan Vilà, de Banyoles, a en Josep Busquets que ens ha permès de fruir de l'Ebro P-190 que conserva arraconat en una de les nau de la seva finca de Pelacalç, on comercialitza cereals i farratges. Un camió portentós que sembla que presenta un destí incert. Tant de bo que ens equivoquem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada