divendres, 9 de setembre de 2016

Els camions Henschel Hispania i Rubel produïts per Motores Sura SA de Barcelona.



Un dels expositors de la fira de vehicles clàssics de Mollerussa d'enguany oferia dotze fotografies de camions carrossats per Carrosseries CIR de Reus.  Una de les fotografies concentrà la nostra atenció d’una manera immediata. Era un camió Henschel Hispania, concretament, un HS11 comercialitzat sota la marca Rubel. Fou el primer cop que veiérem una unitat d’aquest model, carrossada i matriculada, propietat d’un transportista. Llur propietari fou l’empresa Transports Cantó. Malauradament no podem pas precisar el municipi on residia aquest transportista. La fotografia no permet d’escatir-ho. Segurament que era de qualsevol poble de la comarca del Baix Camp.  

El Henschel Hispania de Transports Cantó que Motores Sura SA fabricà a Òdena (Anoia) i comercialitzà amb la marca Rubel (col·lecció Sr. Xavier Castells Quintana): 

IMG-20160906-WA0028

La visió del camió Henschel Hispania que comprà el senyor Cantó ens despertà un viu interès pel constructor que el produí en els anys 1960. Consultant el manual Historia de la Industria Española de Automoción, empresas y personajes, obra de l’enginyer industrial gallec Manuel Lage Marco, i publicat per Fitsa, un dels millors llibres escrits sobre la història de l’automoció espanyola –clar, sintètic, precís, estructurat, amè, complet i documentat-, feliçment reeditat, hi ha unes referències sobre aquest camió i unes pinzellades de la història de l’empresa que el construí, Motores Sura SA, domiciliada a Barcelona i que disposava d'una fàbrica a l'Hospitalet del Llobregat. Atès el seu indubtable interès i amb l’ànim de difondre’n llur història -un altre projecte industrial malaguanyat per culpa dels impediments administratius i la pressió eficaç que la resta de fabricants de camions ben assentats exerciren-, en fem una exposició succinta i breu de la informació facilitada pel senyor Lage en llur llibre.

Motores Sura SA fou una societat constituïda a Barcelona l’any 1958 pels senyors Sebastian Benasco Martin, Roberto García Cairó i Norbert Alabart Ferrer amb la finalitat de construir motors dièsel de la casa alemanya Henschel. El promotor del projecte fou el senyor Benasco, gran especialista en motors.

Fetes les gestions oportunes i degudament acreditada la plena capacitat per construir els motors Henschel, l’any 1959 el fabricant alemany li atorgà a Motores Sura SA la llicència per produir-los. El començament de la producció industrial fou accidentada car només produïren en dos anys uns cinquanta motors. La causa fou la manca d’autoritzacions administratives per importar d’Alemanya algunes de les peces que necessitaven els motors, principalment bombes d’injecció i d’oli. Tal fet suposà unes pèrdues econòmiques considerables atès que disposaven de la major part de les peces, convenientment abonades, però sense poder completar la fabricació dels motors i vendre’ls. Motores Sura SA era proveïdor de dos fabricants saragossans de camions, autocars i autobusos: Lerma Autobastidores Industriales SA, que fabricava els vehicles Karpetan, Albatros i Layetan, i Talleres Nápoles SA, fabricant dels vehicles Nazar.

Un camió Albatros construït per LAI i que equipava un motor Henschel Sura: 

camió ALBATROS

Un Nazar A que també muntava el mateix motor Henschel Sura: 

IMG-20160731-WA0015

Nazar A de Transports Homs del barri del Poblenou de Barcelona que muntava un motor Henschel Sura de cent trenta cavalls de potència. Tanmateix, el motor estava desproveït de força, no tirava ni cara avall:

camió Nazar de l'empresa HOMS (1962)

Nazar de l'empresa HOMS (1962)

Un altre Nazar A que muntava un motor Henschel Sura:

Nazar motor Henschel Sura

El fabricant germànic Henschel, que el proveïa de tecnologia i peces, suggerí l’any 1961 a Motores Sura SA que s’embranqués en la fabricacions de camions, vehicles que a Espanya aleshores tenien una gran demanda. Tal petició fou acollida amb moltes reserves a Barcelona per les conseqüències desfavorables que se’n podrien derivar cap als seus dos principals clients aragonesos. El segment de camions de sis a nou tones tenia aquells anys una competència acarnissada amb el Pegaso Comet, un gran camió, el Barreiros Saeta, un camió justet, i els models que Sava produïa sota llicència Austin-BMC, unes calamitats. 

L’any 1962 Motores Sura SA esdevingué el distribuïdor oficial a Catalunya dels camions Albatros, fabricats per LAI (Lerma  Autobastidores Industriales SA) i que equipaven motors Henschel Sura SA. El cobrament dels motors que havia venut a LAI depenia de vendre els camions Albatros arreu de Catalunya. Una situació no gaire falaguera per l'empresa catalana.   

Un camió Albatros, que muntava el motor Henschel Sura, exposat en una fira de mostres: 

Albatros Henschel exposició

Amb una capacitat per produir sis-cents motors anyals, i garantit el proveïment de les peces que necessitaven, Motores Sura SA sol·licità l’any 1963 al ministeri d’Indústria espanyol l’autorització per produir camions Henschel Hispania. Una unitat d’aquest model amb una cabina basada en la dels camions Henschel alemanys fou presentada al Saló de l’Automòbil del mateix any, celebrat a la fira de mostres de Barcelona. Com era costum de la casa, el ministeri espanyol, ignorant els beneficis que la competència real proporciona als consumidors i la creació de llocs de treball que la implantació d’una fàbrica de camions i autocars hagués generat a la comarca del Baix Llobregat, desestimà la petició formulada per Motores Sura SA. 

Les quatre unitats del camió Henschel Hispania que construí Motores Sura SA, una de les quals fou presentada al Saló de l'Automòbil de Barcelona celebrat l'any 1963 (col·lecció Sr. Sebastián Benasco Martínez): 

IMG_3124 

La similitud del Henschel Hispania amb el seu homònim alemany és evident, palesa: 

Henschel tractora 
I

Henschel tractora

Camió  Henschel Hispania presentat l'any 1963 (col·lecció Sr. Sebastián Benasco Martínez):

.

Consumada l’arbitrarietat administrativa pel ministeri d’Indústria Espanyol, calgué trobar una solució imaginativa per esquivar tal prohibició, una matèria en la qual el senyor Eduardo Barreiros era un reputat especialista; excel·lia l’industrial gallec amb summa habilitat en la pràctica de saltar-se les prohibicions dictades des de l’administració espanyola, les quals, no cal dir-ho, incidien molt negativament quant a la implantació de noves industries i el progrés econòmic general. Com sempre succeeix a Espanya, l’interès particular d’uns pocs privilegiats preval sobre l’interès general representat per tota la ciutadania. Si aquest principi administratiu afavorí, en aquesta matèria, en els anys 1960 i 1970, entre d’altres, al constructor de camions ENASA, avui dia els privilegiats ho són les grans corporacions bancàries, els antics monopolis privatitzats, companyies subministradores de serveis bàsics (electricitat, aigua, gas, telefonia) i personatges inefables com el senyor Florentino Pérez (projecte Castor) i alguns altres grans constructors d’obres públiques. 

Motores Sura SA comprà l’any 1964 al senyor Antonio Ruiz Revuelta, veí de Santander, l’autorització administrativa expedida pel Ministeri d’Indústria espanyol per tal de produir camions sota la marca Rubel. D’aquesta manera tan senzilla els camions que s’havien de comercialitzar amb el nom de Henschel Hispania –calia aprofitar el prestigi que el nom del constructor germànic tenia a Espanya- ho feren sota la marca Rubel. 

Amb l’ànim d’aprofitar els xassissos abandonats per Nava-Somua un cop cessà als anys 1940 la producció de camions, el senyor Ruiz sol·licità en la segona meitat dels anys 1950 la preceptiva autorització per construir camions. En possessió del permís, comprà els xassissos de Naval-Somua els quals foren duts a València, on, un seu soci, en Ramon Ferrer Llopis, li muntà un motor dièsel Perkins de sis cilindres i vuitanta-tres cavalls de potència, i una cabina artesanal copiada amb els pocs mitjans disponibles d’una que comercialitzava Leyland. Atès que els xassissos ja disposaven de llur número de bastidor assignat per Naval-Somua, els camions Rubel no eren pas la fabricació d’un camió nou sinó que s’adscrivia a la condició de transformació d’un camió produït. Fins aquests extrems delirants arribava l’intervencionisme administratiu en un país on era molt complicat l’adquisició d’un camió o d’un autocar.  Segons l’estimació del senyor Lage, el senyor Ruiz produí només uns trenta vehicles amb la marca Rubel. Una producció irrisòria. Però ensems meritòria si hom té en compte les dificultats administratives imposades pel ministeri competent.

Atès que l’autorització atorgada a favor del senyor Ruiz imposava la condició que la fabricació de camions s’havia de fer a Santander, Motores Sura SA hagué de comprar una nau en aquella localitat per produir els bastidors. Un cop acabats s’enviaven a Òdena, municipi a tocar d’Igualada, capital de la comarca de la Anoia, on se’ls hi acoblava el motor Henschel Sura fabricat a l’Hospitalet del Llobregat i una cabina artesanal que presentava una acusada semblança amb el camió Henschel alemany. Aplicaren la mateixa solució que el senyor Ruiz, que enviava els xassissos a València per construir els camions Rubel. 

Un autobús de l'empresa Oliveras construït per Lerma Autobastidores Industriales SA, amb matrícula B-354539 i equipat amb un motor Henschel Sura, fotografiat a la plaça de l'Ajuntament de l'Hospitalet del Llobregat l'any 1966; aquest municipi acollia la fàbrica on Motores Sura SA construïa els motors dièsel Henschel sota llicència: 

Ajuntament de l'Hospitalet del Llobregat

Agraïm al bloc L'Hospitalet del Llobregat-Imatges retrospectives d'una ciutat el fet d'haver compartit la postal que conté aquest autobús LAI a la xarxa i a en Miquel Segura Llop haver-ne identificat el constructor i la marca.

Motores Sura SA només produí camions Rubel en el curs de dos anys, 1965 i 1966. Segons les dades consignades pel senyor Lage en el seu llibre, es produïren uns cent vuitanta xassissos, dels quals, vuitanta foren camions –algunes unitats muntaven tracció total- i un cent xassissos per autocars. Cal destacar que Motores Sura SA fou el primer constructor espanyol de vehicles que incorporà el motor posterior als autocars. Llur client principal fou l’empresa Alsina Graells. 

En Juan Lerma León, principal accionista de l’empresa Lerma Autobastidores Industriales SA (LAI), fabricant dels camions Karpetan, adquirí l’any 1964 la condició d’accionista de l’empresa Motores Sura SA. L’any següent LAI comercialitzà els camions Layetan, els quals aprofitaven la cabina del model Karpetan i foren equipats amb motors Henschel Sura. Un camió Layetan produít per LAI: 

Layetan Henschel

El cessament de la producció dels camions i autocars Rubel es produí per causa de la resolució adoptada pel Ministeri d’Industria espanyol que establia que el permís que posseïa Motores Sura SA en cap cas l’autoritzava per fabricar vehicles nous, de manera que no podien pas matricular-se. El ministeri espanyol era un mer braç executor de la voluntat de ENASA i Barreiros que no volien més competència. 

Motores Sura SA, el projecte industrial del senyor Sebastian Benasco Martin, cessà la producció de motors l’any 1967. L’any 1944 el general Franco havia pronunciat un discurs en què advertí que calia reduir la capacitat i força industrial de Catalunya i el Euskadi. Sempre fou molt coherent per assolir tal objectiu. I s’afanyà per portar-ho a la pràctica amb tots els mitjans que tenia al seu abast. N’és una mostra el trasllat del gruix de la producció de camions Pegaso a Madrid, malgrat que tots els proveïdors eren establerts a Barcelona i els municipis industrials del voltant. 

Desconeixem com acabaren els quatre camions Henschel Hispania que Motores Sura SA construí l’any 1963; foren finalment matriculats després de reeixir les gestions oportunes?. Motores Sura SA produí dues cabines molt semblants dels camions Rubel en els anys 1965 i 1966. La primera cabina, que correspon a la unitat de Transports Cantó, procedia directament del Henschel Hispania: parabrisa partit, acusada estètica derivada del Henschel alemany. Les diferències entre aquests dos camions produïts per Motores Sura SA eren mínimes, poc perceptibles: l'espai on s'incrustà l'estrella de sis puntes que identifica la marca Henschel i els intermitents laterals. 

Henschel Hispania presentat a Barcelona l'any 1963, la cabina del qual fou muntada als camions Rubel produïts per Motores Sura SA. Postal nadalenca enviada per Motores Sura SA l'any 1963 amb la fotografia d'un Henschel Hispania HS11:

CAMIÓ HENSCHEL HISPANIA HS 11 MOTORES SURA SA

POSTAL NADAL CAMIÓ HENSCHEL HISPANIA MOTORES SURA

La segona cabina, produïda l’any 1966, presentava un frontal més modern amb la suavització dels trets del camió alemany Henschel. Destacava el gran parabrisa d'una peça que tenia una semblança amb els de les cabines dels Barreiros Saeta, Azor i Super Azor. Aquest model de camió es comercialitzava amb dues mides de cabina.

El senyor Joan Homs té present que un veí del barri del Poblenou de Barcelona, el senyor Forga, tingué cinc o sis Rubel equipats amb la segona cabina, pintada del mateix color groc que el vehicle de la fotografia, els quals, proveïts d’unes formigoneres, subministraven formigó produït per Prebetong a les construccions d'immobles i obres públiques que s’executaren a la ciutat Barcelona en la segona meitat dels anys 1960. 

La segona cabina que muntà el Rubel (col·lecció Sr. Sebastián Benasco Martínez):

1963 - Henschel - Sura 

Com expressà en Jordi Ibars quan ens assabentarem del fet que a la comarca de la Anoia es construïssin uns pocs camions de la marca Rubel i s'enllestissin uns xassissos d'autocars i autobusos per ser carrossats, els afeccionats sempre tenim la il·lusió, l'esperança, el desig, que dins una nau o garatge d'un poble qualsevol hi hagi tancat un Rubel. Un camió dotat d'una cabina amb un disseny afortunat, encertat i reeixit, molt modern aleshores. Un altre projecte industrial arruïnat per l'arbitrarietat administrativa més absoluta i desvergonyida practicada pel govern espanyol a través del ministeri d'Indústria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada