Empreses agregades d'OLIVETRANS SA (i III).

Una de les empreses agregades d'OLIVETRANS SA fou la Maria Siguan Almenara, de Castell d'Aro (Baix Empordà), que tenia tres autocars -dos Pegaso Monotral i un Nazar- i un microbús Romeo A. Els quatre autocars de la Maria Siguan i Almenara aparcats al garatge de Salt (Gironès):

Dues fotografies de l'autocar Nazar, una carrosseria semblant a la del Pegaso Monotral:

També va treballar per a OLIVETRANS SA diversos propietaris d'autocars de l'Alt Empordà. Un d'ell fou en Pere Estarriol i Bramon, de Figueres, que tenia aquest autocar Citroen carrossat per en Torrent, també de Figueres.

En Pere Estarriol també cobria la línia entre Figueres i Ordis passant per Borrassà amb aquest Albatros:

També hi treballava en Josep Rosa que explotava conjuntament amb en Vilanova la línia entre Figueres i Sant Llorenç de la Muga amb aquest Albatros equipat amb motor Henschel:

En Gaspar Cervià, del Port de la Selva, tenia aquest Pegaso GI-41717. També havia comprat un autocar Barreiros, talment s'ha exposat en la crònica anterior. Cobria la línia regular entre l'estació de Llançà i El Port de la Selva:

L'Angel Ribas, un transportista de Girona, tenia aquest autocar amb motor Perkins carrossat per en Puigbó, de Puig-reig (Berguedà):

Més endavant l'Àngel Ribas i llur fill Miquel van comprar aquest Pegaso Monotral amb matrícula GI-42525:

També hi havia en Jaume Roura, un taxista que tenia un Seat 1400 de set places.

En Joaquim Puig i Casadellà, de Bellcaire d'Empordà, era un empresari que tenia autocars amb els quals feia serveis escolars. Havia tingut un Nazar del qual malauradament no en disposem pas de fotografies. També tenia aquest autocar, marca Tubus, que havia estat de La Hispano de Fuente En-Segures (HIFE) de Tortosa. Segurament que fou carrossat per un taller de Castelló o per la mateixa HIFE:

En Joan Pou i Soles, de Garrigoles (Baix Empordà), disposava d'aquest autocar Henschel:

L'autocar Sava d'en Paulino Triadú, de Santa Pau (Garrotxa), fotografiat davant de la seu de l'ONU a Ginebra (Suïssa):

Un altre Sava d'en Pellicer, de Figueres, amo del Cafè Internacional. Nombrosos empresaris s'adonaven que hi havia molt moviment de turistes i s'engrescaven a comprar autocars. Després no sabien pas que fer-ne.

AUTOS FLORIDA de l'Hospitalet del Llobregat també fou un dels agregats d'OLIVETRANS SA. Aquesta empresa fou adquirida per Hispania, de Reus.

La publicació d'aquestes empreses agregades d'OLIVETRANS SA permet la recuperació de diversos empresaris d'autocars principalment de les comarques gironines, així com d'alguns dels vehicles que havien tingut, gràcies a l'encert del senyor Joan Brugués d'haver forjat i conservat aquest arxiu de gran valor i interès.

Empreses agregades d'Olivetrans SA (II).

La segona meitat dels anys 1960 hi havia molta feina arreu. OLIVETRANS SA no n'era pas una excepció. Tenia tanta feina com volia. Per a poder disposar d'autocars suficients per a cobrir la feina que hi havia es va acordar la compra de tres autocars Pegaso idèntics, els quals es van inscriure a nom de l'empresa OLIVETRANS SA, el senyor Dionisio Riera i Moran, de Blanes, i el senyor Josep Verdaguer i Ferrer, ambdós també socis de l'empresa.

Aquests tres autocars Pegaso del mateix model, comprats per a atendre la feina de transport de turistes de la Costa Brava, foren carrossats amb la mateixa carrosseria construïda per Ca l'Ayats, d'Arbúcies. Fotografia d'un d'aquests tres autocars Pegaso amb matrícula GI-76971:

Interior d'aquest autocar on hi destacava la gran superfície de vidres que li conferia una gran lluminositat i visió exterior.

Aquells anys Ayats era un gran carrosser de reconegut prestigi per la bellesa i qualitat de llurs carrosseries. També era qui més carrosseries construïa. Els vehicles exposats en aquestes cròniques en són una prova fefaent.

Una altre de les empreses que treballava per a OLIVETRANS SA fou els germans Barbany, en Ramon, en Miquel i en Pere Barbany Riu. Tenien una flota de dos Hino i quatre Henschel, tots carrossat per l'Ayats, amb que cobrien la línia regular entre Barcelona i Frankfurt, anomenada Germes, derivat de Germània i Espanya.

Fotografia dels 6 autocars de Can Barbany arrenglerats a la botiga dels mobles de La Garriga, just al peu de la nacional 152 (actualment C-17), els quatre Henschel i els dos Hino. Al fons, el pont de ferro de la línia de tren de Barcelona a Puigcerdà sobre l'antiga N-152:

Un dels Hino tot just carrossat per l'Ayats a Arbúcies i destinat a cobrir la línia entre Barcelona i Frankfurt, amb el nom comercial de GERMES. Encara duu la placa verda provisional:

Caixetí d'aquest Hino expedit pel carrosser Ayats d'Arbúcies:

Autocars Barbany també va comprar un OM que fou carrossat per l'Ayats per a destinar-lo a la línia entre Barcelona i Frankfurt. Tanmateix, com no fou usat, el va adquirir OLIVETRANS SA. L'OM d'OLIVETRANS SA i un Hino de Can Barbany fotografiats al parador de Caldes, al peu de la Nacional II:

Renglera d'autobusos de Can Barbany a l'aeroport de Girona-Costa Brava l'u d'abril de 1967, dia de llur inauguració. Al fons, dos autocars de Pujol i Pujol, de Lloret de Mar:

Un dels Henschel dels germans Barbany carrossat per Ayats. Els autocars d'aquells anys eren realment bonics:

Renglera d'autobusos, entre els quals, d'Autocars Barbany:

Autocars de Can Barbany al parador de Caldes, al peu de la carretera Nacional II, just al trencant de Caldes de Malavella:

Renglera d'autobusos a l'aeroport de Girona-Costa Brava, operatiu malgrat que hi havia pendent obres:

Autocar Barreiros d'OLIVETRANS SA:

Autocar Pegaso carrossat per MAISO SA, un carrosser amb adreça a la carretera de La Guardia, Logronyo:

Barreiros AEC carrossat per l'Ayats i propietat dels germans Escobar, un dels quals és en Manolo, el popular cantant:

En la fotografia hi ha en Gaspar Cervià, el seu xofer, el xofer de l'autocar i en Joaquim Genís. En aquells anys hi havia una fal·lera per a comprar autocars i endinsar-se en aquest negoci. Generalment, ben aviat se'ls venien fastiguejats.

Una fotografia de l'u d'abril de 1967, dia de la inauguració de l'aeroport de Girona-Costa Brava, amb una filera d'autocar a l'exterior, incloent-hi l'OM d'OLIVETRANS SA:

Autocar Barreiros AEC amb matrícula GI-54862, carrossat per l'Ayats, i propietat del senyor Dionisio Riera i Moran. Després fou propietat d'OLIVETRANS SA. Ací fotografiat a l'aeroport de Girona-Costa Brava:

Autocar Barreiros AEC amb matrícula GI-60018 que va comprar el senyor Joan Brugués i Prat directament a la fàbrica Barreiros de Villaverde, Madrid, inscrivint-se a nom de l'empresa OLIVETRANS SA. Ací es fotografiat al parador de Caldes:

En Gaspar Cervià, titular de la línia entre Llançà i Port de la Selva, va comprar-ne un altre igual que aquest. Era un vehicle d'un disseny encertadíssim i modern.

Leyland tipus Monotral -amb una roda posterior senzilla- amb matrícula B-421473, carrossat per l'Ayats, també fou un agregat d'OLIVETRANS SA. Pertanyia al senyor Barbany, de Santa Eulàlia de Riuprimer. Atès que calien autocars per a cobrir la feina que hi havia, es llogaven vehicles de tot arreu.

Un altre agregat era aquest autocar Barreiros Saeta 35, d'un petit empresari de Manresa:

Continuarà.