LAI, Lerma Autobastidores Industriales SA, va ser una empresa saragossana que va fabricar autocars, autobusos i camions amb les marques Amler, Layetan, Oretran, Albatros i Karpetan durant la dècada dels anys 1960. La marca més coneguda per haver-ne fabricats més unitats és Karpetan. Muntaven, com Nazar, també de Saragossa, motors Perkins i Henschel-Sura fabricats sota llicència a l'Hospitalet del Llobregat, una ciutat industrial limítrof a Barcelona.
Segons la informació facilitada per en Juan Carlos Fernández-Pello, d'Astúries, un dels gran coneixedors de la història del transport espanyol i de les marques de vehicles pesants, de camions Karpetan se'n va vendre aproximadament unes dues-centes unitats. Per aquest motiu se n'ha conservat molt poca documentació i fotografies.
També s'ha de tenir en compte que aquests camions eren adquirits principalment per empreses constructores i d'extracció d'àrids, una activitat que castigava molt els vehicles i els escurçava la vida útil. Segurament que aquesta és la causa per la qual no se n'ha conservat pas cap camió Karpetan. I si se n'ha conservat cap, no ho sabem pas. Camió Karpetan carrossat amb un bolquet publicada al fòrum Camionesclasicos:
També s'ha de tenir en compte que aquests camions eren adquirits principalment per empreses constructores i d'extracció d'àrids, una activitat que castigava molt els vehicles i els escurçava la vida útil. Segurament que aquesta és la causa per la qual no se n'ha conservat pas cap camió Karpetan. I si se n'ha conservat cap, no ho sabem pas. Camió Karpetan carrossat amb un bolquet publicada al fòrum Camionesclasicos:
En Joan Mercader, gran afeccionat als camions i la memòria viva dels camions que corrien per les carreteres de Girona cinquanta anys enrere, conserva el record de dos camions Karpetan gironins. Llur representant a Girona era en Josep Quintana i Clé, del municipi d'Anglès, conegut amb el sobrenom d'en Pitu Baster, per referència a l'ofici del seu pare.
De vailet, en Joan tenia per costum de mirar els camions que circulaven per l'antiga carretera Nacional II al seu pas pel seu poble, Sant Julià de Ramis, a tocar de la capital, Girona. I recorda perfectament dos camions Karpetan amb llurs cabines quadrades i baixes, una còpia matussera i poc agraciada dels mítics camions alemanys Henschel.
De vailet, en Joan tenia per costum de mirar els camions que circulaven per l'antiga carretera Nacional II al seu pas pel seu poble, Sant Julià de Ramis, a tocar de la capital, Girona. I recorda perfectament dos camions Karpetan amb llurs cabines quadrades i baixes, una còpia matussera i poc agraciada dels mítics camions alemanys Henschel.
El primer era un camió Karpetan propietat de Transports Berenguer, del poble de Pontós, carrossat amb una caixa de fusta per a transports generals. En Josep Llenas, un transportista de Santa Eugènia de Ter, recorda aquest Karpetan baixant cap a Barcelona amb la caixa ben estibada i una filera d'autos i camions darrere seu.
L'altre camió Karpetan pertanyia a l'empresa PRODUCTOS EL PASTERAL SL-JOSÉ MATEO, retolació que lluïa a la porta de la seva cabina, quadrada i baixa. Aquest camió muntava un bolquet de la marca EVAC construït al taller de Santa Eugènia de Ter, un barri de Girona que havia estat municipi independent.
PRODUCTOS EL PASTERAL SL- JOSÉ MATEO tenia una planta a El Pasteral amb uns molins que esmicolaven la pedra. El Karpetan transportava la pedra triturada a la fàbrica de l'empresa MOSAICS MARIA JULIÀ, a Santa Eugènia de Ter, un barri de Girona, per produir terratzo mitjançant la barreja de la pedra amb ciment i llur posterior poliment. Al cap d'uns anys, l'empresa MOSAICS MARIA JULIÀ va comprar la planta de PRODUCTOS EL PASTERAL SL-JOSÉ MATEO i va fer el transport de la pedra esmicolada amb aquest Pegaso Comet:
PRODUCTOS EL PASTERAL SL- JOSÉ MATEO tenia una planta a El Pasteral amb uns molins que esmicolaven la pedra. El Karpetan transportava la pedra triturada a la fàbrica de l'empresa MOSAICS MARIA JULIÀ, a Santa Eugènia de Ter, un barri de Girona, per produir terratzo mitjançant la barreja de la pedra amb ciment i llur posterior poliment. Al cap d'uns anys, l'empresa MOSAICS MARIA JULIÀ va comprar la planta de PRODUCTOS EL PASTERAL SL-JOSÉ MATEO i va fer el transport de la pedra esmicolada amb aquest Pegaso Comet:
En Joan Homs, veí del barri del Poblenou de Barcelona la família del qual havia tingut l'empresa TRANSPORTS HOMS, recorda que a les graveres del curs final del riu Besòs, abans de llur desembocadura al mar, dins del terme municipal de Sant Adrià de Besòs, hi havia uns quants camions Karpetan amb bolquets que treballaven en el transport dels àrids que s'extreien per a la construcció.
En les comarques gironines va haver-hi, com a mínim, quatre autocars produïts per l'empresa LERMA AUTOBASTIDORES INDUSTRIALES SA. El primer va ser un autocar comercialitzat sota la marca Albatros que muntava un motor Henschel, propietat del senyor Pere Estarriol i Bramon, de Figueres, capital de l'Alt Empordà:
El segon autocar Albatros pertanyia al senyor Josep Rosa, de Llers, i cobria la línia regular entre Figueres i Albanyà que transcorria pels pobles de Llers, Terrades i Sant Llorenç de la Muga:
El tercer va ser aquest autocar Henschel, propietat de l'empresa Autocars Pou de Garrigoles-Les Olives, carrossat per LAI. Aquests autocars no van sortir gaire bons:
I el quart va ser aquest autocar Karpetan equipat amb un motor Man que el senyor Jaume Terradas va comprar de segona mà a Barcelona:
Agraïm al senyor Mercader la informació facilitada sobre aquest escadusser camió, el qual, malgrat els esforços esmerçats, aquest bloc no n'ha assolit encara cap retrat i que palesa un fenomen curiós produït a Espanya en la dècada dels anys 1960: el sorgiment de marques de camions per causa de la ineficient satisfacció de la demanda de vehicles per les principals empreses productores de camions, Pegaso i Ebro.
