La Fira Internacional de mostres de Barcelona de l'any 1962.

No cal tenir gaire coneixements de la història econòmica del país. Ni tampoc cal escarrassar-s'hi pas gaire. Simplement cal comparar les fotografies de les fires internacional de mostres celebrades a les dècades del 1940 i 1950 amb les posteriors edicions dels anys 1960. Tot plegat havia canviat completament. El nombre d'expositors i la superfície dels estands, el públic que visitava la fira i l'animació general que s'hi percebia.

Aquell cop sí. Finalment s'havien deixat enrere les fires esllanguides d'edicions anteriors i les perspectives s'albiraven amb uns altres ulls. Encara hi havia molta feina pendent però les bases ja s'havien bastit. La millora de les condicions de vida de qualsevol ciutadà era a l'abast, si hi havia ganes. I aquest fet es reflectia a la fira internacional de mostres de Barcelona de l'any 1962.

L'entrada del recinte de la Fira de Barcelona des de la plaça d'Espanya. Hi havia una gran munió de persones que s'aplegaven al voltant d'aquest esdeveniment, delerosos de contemplar les novetats que els expositors hi presentaven:

L'avinguda de la Reina Maria Cristina amb una gran gernació de visitants gaudint dels estands dels expositors, empreses d'automoció i d'accessoris i components.

L'estand dels vehicles Pegaso, al capdamunt de l'avinguda de la Reina Maria Cristina. El Pegaso amb carrosseria Monotral, el Pegaso Comet, un autèntic encert comercial, i el Pegaso 200:

L'estand dels camions Pegaso, a tocar de la font màgica de Montjuïc. El Pegaso Comet era el vehicle destacat d'aquella edició. S'ajustava perfectament a les necessitats dels transportistes d'aquells anys. El canvi de gerència a ENASA també donava els seus fruits i els resultats eren prou visibles:

L'estand d'Henschel, amb l'estrella que coronava la columna:



Els camions Henschel i Barreiros, dues empreses amb una sort desigual al mercat espanyol:

L'avinguda de la Reina Maria Cristina. Al capdavall, a tocar de la plaça Espanya, les dues torres venecianes que afiten l'entrada al recinte firal:

L'estand exterior dels camions Barreiros, amb totes les novetats que hi presentava:



L'estand de l'empresa Borgward Iso Española SA, propera a l'entrada del recinte firal:



L'estand interior dels autocars Pegaso, amb la seva xapa acanalada característica:

L'estand dels camions lleugers Avia, fabricats per AERONAUTICA INDUSTRIAL SA, a Madrid, i equipats amb motors Perkins Hispania. Llur representant a Barcelona era Motorsol SA, que alhora també ho era dels vehicles Nazar:

Finalment la Fira Internacional de mostres de Barcelona havia recuperat la importància i la finalitat pròpies. En les edicions posteriors, va consolidar-se com una fira de referència.

Empreses agregades d'Olivetrans SA (II).

La segona meitat dels anys 1960 hi havia molta feina arreu. OLIVETRANS SA no n'era pas una excepció. Tenia tanta feina com volia. Per a poder disposar d'autocars suficients per a cobrir la feina que hi havia es va acordar la compra de tres autocars Pegaso idèntics, els quals es van inscriure a nom de l'empresa OLIVETRANS SA, el senyor Dionisio Riera i Moran, de Blanes, i el senyor Josep Verdaguer i Ferrer, ambdós també socis de l'empresa.

Aquests tres autocars Pegaso del mateix model, comprats per a atendre la feina de transport de turistes de la Costa Brava, foren carrossats amb la mateixa carrosseria construïda per Ca l'Ayats, d'Arbúcies. Fotografia d'un d'aquests tres autocars Pegaso amb matrícula GI-76971:

Interior d'aquest autocar on hi destacava la gran superfície de vidres que li conferia una gran lluminositat i visió exterior.

Aquells anys Ayats era un gran carrosser de reconegut prestigi per la bellesa i qualitat de llurs carrosseries. També era qui més carrosseries construïa. Els vehicles exposats en aquestes cròniques en són una prova fefaent.

Una altre de les empreses que treballava per a OLIVETRANS SA fou els germans Barbany, en Ramon, en Miquel i en Pere Barbany Riu. Tenien una flota de dos Hino i quatre Henschel, tots carrossat per l'Ayats, amb que cobrien la línia regular entre Barcelona i Frankfurt, anomenada Germes, derivat de Germània i Espanya.

Fotografia dels 6 autocars de Can Barbany arrenglerats a la botiga dels mobles de La Garriga, just al peu de la nacional 152 (actualment C-17), els quatre Henschel i els dos Hino. Al fons, el pont de ferro de la línia de tren de Barcelona a Puigcerdà sobre l'antiga N-152:

Un dels Hino tot just carrossat per l'Ayats a Arbúcies i destinat a cobrir la línia entre Barcelona i Frankfurt, amb el nom comercial de GERMES. Encara duu la placa verda provisional:

Caixetí d'aquest Hino expedit pel carrosser Ayats d'Arbúcies:

Autocars Barbany també va comprar un OM que fou carrossat per l'Ayats per a destinar-lo a la línia entre Barcelona i Frankfurt. Tanmateix, com no fou usat, el va adquirir OLIVETRANS SA. L'OM d'OLIVETRANS SA i un Hino de Can Barbany fotografiats al parador de Caldes, al peu de la Nacional II:

Renglera d'autobusos de Can Barbany a l'aeroport de Girona-Costa Brava l'u d'abril de 1967, dia de llur inauguració. Al fons, dos autocars de Pujol i Pujol, de Lloret de Mar:

Un dels Henschel dels germans Barbany carrossat per Ayats. Els autocars d'aquells anys eren realment bonics:

Renglera d'autobusos, entre els quals, d'Autocars Barbany:

Autocars de Can Barbany al parador de Caldes, al peu de la carretera Nacional II, just al trencant de Caldes de Malavella:

Renglera d'autobusos a l'aeroport de Girona-Costa Brava, operatiu malgrat que hi havia pendent obres:

Autocar Barreiros d'OLIVETRANS SA:

Autocar Pegaso carrossat per MAISO SA, un carrosser amb adreça a la carretera de La Guardia, Logronyo:

Barreiros AEC carrossat per l'Ayats i propietat dels germans Escobar, un dels quals és en Manolo, el popular cantant:

En la fotografia hi ha en Gaspar Cervià, el seu xofer, el xofer de l'autocar i en Joaquim Genís. En aquells anys hi havia una fal·lera per a comprar autocars i endinsar-se en aquest negoci. Generalment, ben aviat se'ls venien fastiguejats.

Una fotografia de l'u d'abril de 1967, dia de la inauguració de l'aeroport de Girona-Costa Brava, amb una filera d'autocar a l'exterior, incloent-hi l'OM d'OLIVETRANS SA:

Autocar Barreiros AEC amb matrícula GI-54862, carrossat per l'Ayats, i propietat del senyor Dionisio Riera i Moran. Després fou propietat d'OLIVETRANS SA. Ací fotografiat a l'aeroport de Girona-Costa Brava:

Autocar Barreiros AEC amb matrícula GI-60018 que va comprar el senyor Joan Brugués i Prat directament a la fàbrica Barreiros de Villaverde, Madrid, inscrivint-se a nom de l'empresa OLIVETRANS SA. Ací es fotografiat al parador de Caldes:

En Gaspar Cervià, titular de la línia entre Llançà i Port de la Selva, va comprar-ne un altre igual que aquest. Era un vehicle d'un disseny encertadíssim i modern.

Leyland tipus Monotral -amb una roda posterior senzilla- amb matrícula B-421473, carrossat per l'Ayats, també fou un agregat d'OLIVETRANS SA. Pertanyia al senyor Barbany, de Santa Eulàlia de Riuprimer. Atès que calien autocars per a cobrir la feina que hi havia, es llogaven vehicles de tot arreu.

Un altre agregat era aquest autocar Barreiros Saeta 35, d'un petit empresari de Manresa:

Continuarà.

L'Albatros d'en Josep Rosa del municipi de Llers (Alt Empordà)

En l'arxiu fotogràfic del senyor Joan Brugués i Prat hi ha la fotografia d'un altre autobús ALBATROS equipat amb motor Henschel, fabricat per LERMA AUTOBASTIDORES INDUSTRIALES SA (LAI), que va pertànyer al senyor Josep Rosa, conegut popularment com en "Pepitu de Llers".

El poble de Llers, proper a la ciutat de Figueres, és conegut per haver inspirat el poemari "Les Bruixes de Llers" de l'escriptor Carles Fages de Climent, brillant i oblidat escriptor que en llur obra va idealitzat l'Empordà a través del paisatge, la tramuntana o els personatges que ell havia conegut i que van esdevenir la seva font creativa.

Aquest ALBATROS es va destinar a cobrir la línia regular entre Albanyà fins a Figueres passant per Llers, Terrades i Sant Llorenç de la Muga. Llur matrícula era GI-41762.



Gràcies a l'arxiu del senyor Brugués tenim coneixement de dos autocars ALBATROS, ambdós de la comarca de l'Alt Empordà: l'autocar que il·lustra aquest article i el del senyor Pere Estarriol. Tant de bo que un dia poden gaudir de les fotografies d'un camió KARPETAN que tingué un transportista del poble de Pontós, també a la comarca de l'Alt Empordà.

L'autocar ALBATROS del senyor Pere Estarriol i Bramon de Figueres (Alt Empordà)

Pouant en l'extraordinari arxiu fotogràfic del senyor Joan Brugués, avui podem il·lustrar aquesta crònica amb un document que pot qualificar-se d'excepcional. És un autocar ALBATROS fabricat per l'empresa LERMA AUTOBASTIDORES INDUSTRIALES SA (LAI) a Saragossa, equipat amb un motor Henschel, i que va pertànyer al senyor Pere Estarriol i Bramon, de Figueres, capital de l'Alt Empordà.

A començaments dels anys 1960 hi havia una gran il·lusió col·lectiva i un reviscolament per a superar els difícils anys de la postguerra. En aquest context van aparèixer diversos fabricants de vehicles malgrat les mancances de peces i material per a llur fabricació.

Un d'aquests fabricants fou LAI, acrònim de LERMA AUTOBASTIDORES INDUSTRIALES SA, fabricant d'autobusos, autocars i camions, el qual va tancar a començaments dels anys 1970. LAI va comercialitzar llurs vehicles sota diferents marques: ALBATROS, KARPETAN, ORETAN i LAYETAN. Gairebé hi havia tantes marques com models comercialitzats.

Aquest ALBATROS amb matrícula GI-38835 correspon a un dels primers models fabricants per LAI i llur disseny encara acusa trets estètics dels anys cinquanta. En destaquen les formes arrodonides, l'abundor de cromats i els colors de la carrosseria; també és remarcable la baca a la part superior i el frontal amb elements del Seat 1500.

L'any 1991 el senyor Pere Estarriol i Bramon va traspassar a SARFA la línia regular entre El Port de Selva i Llançà fins a Figueres (Alt Empordà), conservant la línia entre Ordis i Figueres. El primer titular d'aquesta línia entre El Port de la Selva i Llançà fou en Gaspar Cervià i, posteriorment, en Joan Vera i Armada, qui va traspassar-la a en Pere Estarriol.

Cal emfatitzar que la troballa d'aquesta fotografia és certament d'una gran importància atès que LAI-ALBATROS-KARPETAN va vendre molts pocs camions i autocars per les comarques gironines.