Recader Cros de Banyoles: la incorporació dels fills al negoci familiar (II).

A partir de la dècada del 1920, a poc a poc, el transport per carretera es comença a realitzar en camions. La família Cros decideix de centrar-se en la línia entre Banyoles i Barcelona mitjançant la recaderia. El despatx de Banyoles era a la plaça dels Turers número 7. I el despatx de Barcelona, al passeig del Born 13, on hi havia el centre de recaders. Dues targetes del recader Rafel Cros i Arboix:

Publicitat del servei de recaderia que oferia en Rafel Cros i Arboix:

Factura del servei de recaderia d'en Rafel Cros i Arboix:

També es va constituir una societat amb altres dos socis, anomenada Cros-Vilardell-Ferriol, amb seu a la plaça Major de Banyoles. Fotografia presa l'any 1937 a la plaça Major de Banyoles amb els tres socis de la societat just davant del despatx de la recaderia. D'esquerra a dreta: en Ferriol, en Vilardell i en Rafel Cros.

Després de la guerra civil, l'any 1939, en Rafel Cros i Arboix va iniciar de nou el servei de paqueteria a Barcelona. Carregava i embolicava tots els paquets dins d'un mocador de farcells i es desplaçava en tren. Primer amb el tren d'Olot a Girona. Allà feia el transbord al tren de Barcelona a Portbou, on hi coincidia amb d'altres recaders de l'Empordà. L'absència de vehicles i de benzina obligava a haver de fer el servei en els trens que hi havia disponibles.

Autorització expedida per RENFE a favor del senyor Rafel Cros i Arboix, amb una vigència d'un any des del maig de l'any 1940 al maig del 1941, per a poder dur la paqueteria en el tren:

Permís expedit pel Cap d'Obres Públiques de Girona a favor del senyor Rafel Cros i Arboix l'any 1945, en virtut del qual se l'autoritzava a poder acompanyar a en Joan Vilardell i Peradalta en llur camió amb matrícula de LO-1079.

Aquest permís per al mateix camió expedit l'any 1947. Aquesta documentació palesa que Espanya patia un estat policial on tots els trajectes havien d'estar controlats i autoritzats per la policia:

Al cap d'uns anys, la família Cros va separar-se de la societat Cros-Vilardell-Ferriol i continua el negoci del transport i la paqueteria pel seu compte. Se'n fan càrrec del negoci els tres fills d'en Pere Cros i Casadevall, en Rafel, en Joan i en Miquel Cros i Arboix. Fotografia familiar presa l'agost del 1954. D'esquerra a dreta, en Joan, en Rafel i en Miquel amb llurs mullers i fills:

A finals dels anys 1940, en Rafel Cros i Arboix va comprar els primers camions per a cobrir el servei de paqueteria entre Banyoles i Barcelona diàriament:

Celebració de la festa de Sant Cristòfol el juliol del 1948. La família Cros amb una camió engalanat per a l'ocasió fotografiats a la plaça dels Turers de Banyoles:

Un altre camió que Can Cros va tenir a finals dels anys 1940 per a cobrir el servei de recaderia entre Banyoles i Barcelona:

Publicitat del recader Rafel Cros que oferia els serveis de paqueteria per als interns que estudiaven en el col·legi del santuari de Santa Maria del Collell, de molta anomenada en els anys 1940 i 1950:

A partir dels anys 1950, el transport a poc a poc es normalitzaria, un cop superats els efectes més devastadors de la guerra civil i la immediata postguerra.

TRANSPORTS CROS de Banyoles: la fundació de l'empresa (I).

Acompanyats dels senyors Joan Brugués i Prat, Xavier Castells i Quintana i senyora, i Miquel Patinyo, vam visitar a en Pere Cros i Gelmà, un transportista jubilat de Banyoles que havia fet la recaderia de Banyoles a Barcelona. Els recaders dels pobles, que disposaven d'una autorització administrativa que els hi reconeixia la titularitat de la línia, també se'ls anomenava ordinaris.

El negoci de recader i transportista fou iniciat per en Pere Cros i Casadevall, l'avi d'en Pere, nascut a Banyoles l'any 1881. La família Cros sempre ha residit a la plaça dels Turers, al bell mig del nucli urbà de Banyoles. En aquesta casa, hi tenien el garatge dels carros i les quadres dels cavalls. També hi havia el despatx de la recollida i lliurament de la paqueteria. La plaça dels Turers l'any 1917:

La plaça dels Turers, a principis dels anys 1940:



Aquesta plaça a finals dels anys 1950:



Despatx del recader Rafel Cros, a la plaça dels Turers, l'any 1955



Aquest despatx a finals dels anys 1950:



Can Cros l'any 1960:





Façana de Can Cros, un cop reformada, l'any 1965:



Can Cros, a la plaça dels Turers, en la segona meitat dels anys 1960:



Obres d'arranjament de la plaça dels Turers l'any 1966:

La plaça dels Turers és al bell mig del centre de Banyoles, al peu de l'antiga carretera de Girona a Olot. En els anys 1950, en aquesta petita plaça hi aparcaven els dissabtes, quan es celebrava el mercat setmanal, tres autocars de Can Olivet i altres de la TEISA. Hi duien la gent dels pobles del Pla de l'Estany i l'alta Garrotxa que venien a firar. Era un gran batibull de gent amunt i avall per a comprar articles de tota mena, reflex d'una Catalunya agrària avui dia completament extingida.

L'avi Pere Cros i Casadevall tenia un passaport especial que l'autoritzava a transportar mercaderia amb carro i cavall entre Banyoles i Figueres fins a Perpinyà. A principis del segle XX, hi havia una activitat comercial molt intensa a les dues bandes de les Alberes. El comerç entre l'Alt Empordà i el Rosselló era afavorit pels lligams històrics i perquè en aquells anys a tot el Rosselló i a les altres comarques nordcatalanes -el Vallespir, el Conflent i l'Alta Cerdanya- tothom parlava en català al carrer.

Un document històric que la família Cros ha conservat: el permís expedit l'any 1919 per les autoritats espanyoles i franceses que autoritzava al senyor Pere Cros i Casadevall a transportar mercaderies entre l'Empordà i el Rosselló. Aquest document fou lliurat a Portbou i enregistrava totes les entrades i sortides pel pas fronterer de El Pertús, a la comarca del Vallespir:

D'aquest document, és remarcable la descripció física d'en Pere Cros, dada habitual en aquesta mena de documents. Generalment, el senyor Pere Cros transportava a Perpinyà en carro i cavall, aviram i ous; i tornava carregat de cafè.

En la propera crònica exposarem la incorporació dels fills al negoci i les societats que es van constituir.