La visita als darrers Pegaso 200 de les comarques gironines i la jubilació del senyor Josep Llenas.

Circular per les carreteres del país aquest mes d'abril és un plaer pels sentits. Les pluges caigudes el passat mes de març pertot Catalunya, que han estat sovintejades, escampades i generoses, han permés una florida greixosa d'un verd intens als boscos i camps. I aquest mantell verd és intensament perceptible a l'Empordà. El cel era límpid perquè la tramuntana s'havia entaulat dos dies enrere. El Canigó, majestàtic, encara era cobert per la neu caiguda aquestes darreres setmanes.

Ahir dissabte era un dia ple d'activitats. A Banyoles, on ens hi esperava el senyor Joan Brugués, vam visitar en Pere Cros, recader jubilat que va continuar l'ofici del seu pare Rafel, recader que cobria la línia de Banyoles fins a Barcelona. 

En Pere ens explicava que el seu pare Rafel, un personatge molt popular, elegant i característic de la Banyoles de la primera meitat del segle XX, encarregat de la celebració dels Tres Tombs per Sant Antoni Abat, patró dels traginers, acompanyava els banyolins que havien de fer tràmits a Barcelona, fos l'atorgament d'un negoci jurídic davant del notari, la visita a un metge o un tràmit administratiu. 

En Pere va recordar alguns recaders gironins que baixaven amb el mocador de farcell en el tren de la RENFE de Portbou a Barcelona amb el seu pare Rafel. A diferència dels estudis disponibles sobre les empreses que cobrien línies regulars i urbanes amb autocars i autobusos, no hi ha cap treball semblant respecte dels recaders que van treballar al país. El món de la recaderia, de tanta importància a Catalunya, i que s'acaba, creiem que no ha estat tractat i estudiat com cal. Com va reflexionar encertadament el senyor Brugués, hi arribem vint-i-cinc anys tard a aquest treball. 

Acomiadat d'en Pere Cros, vam fer via cap a Figueres per Esponellà, Crespià i Navata gaudint dels boscos i camps que presenten un aspecte magnífic. Aprofitant que aquests dies en Sergio Lucena és a Catalunya vàrem visitar les tractores Pegaso 2011, en les tres versions produïdes per ENASA, que TRANSPOTS PADROSA hi té tancades a la central de Llers. Una visita recomanable per a qualsevol aficionat als camions Pegaso. Una de les tractores conservades més antigues, un Pegaso 2011 amb llantes d'aranya còncaves, una joia: 

El munt de quilòmetres que haurà recorregut aquest Pegaso per les carreteres del vell continent:



Una estesa de tractores Pegaso amb la cinquena roda:







Una tractora Pegaso proveïda de turbo:

Després d'acomiadar-nos del senyor Padrosa, varem agafar la carretera Nacional II, la carretera de la vergonya, per Bàscara, Orriols i Medinyà trencant per la Costa Roja fins al restaurant La Perla, l'antic Restaurant Darnés, al peu l'antiga Nacional II, a Sant Julià de Ramis, on varem dinar. 

A la tarda, en Sergio Lucena li abellia de veure els quatre Pegasos que el senyor Llenas té tancats en un garatge del barri gironí de Santa Eugènia de Ter. Era un dia molt especial pel senyor Llenas. El dia anterior, divendres, el senyor Llenas va fer l'últim viatge amb el seu Pegaso 1080 amb remolc de Girona fins a la fàbrica de vidre que Castellar Vidrio SA, del Grup Vidrala, té a Castellar del Vallès on durant els últims trenta-tres anys hi ha carregat les ampolles de vidre de cava que serveix a les caves Castell de Peralada. Aquell dissabte era el primer dia de la seva merescuda i guanyada jubilació.

El senyor Llenas, bondadós i senzill, és molt estimat a la fàbrica de vidre de Castellar del Vallès i al Castell de Peralada pel seu tracte afable i natural. És un home fet a l'antiga, que estima la feina i procura per l'amo com si el negoci fos propi. A Castellar del Vallès era sempre el primer a carregar atès que el seu Pegaso 1080 era considerat un camió de la fàbrica. Tampoc portava vela per cobrir la mercaderia. Ell prou sap allò que transporta.

El passat divendres, el cap del magatzem i els mossos de Castellar Vidrio SA el van acomiadar amb llàgrimes als ulls. Trenta-tres anys, que es diu aviat. I arribat a les caves del Castell de Peralada, tot el personal amb el gerent al capdavant van acomiadar-se del senyor Llenas. 

El senyor Llenas, que porta més de cinquanta d'anys damunt d'un camió -acompanyava el seu pare de vailet amb un Pegaso 140 des de Girona fins al Ripollès i Berguedà per carregar-hi carbó-, ha viscut la degradació d'aquest ofici. Les maniobres per prendre els clients, la reducció dels guanys i l'augment dels impostos, l'escalada de preus del gasoil, els robatoris de mercaderies i carburant i, per acabar-ho d'adobar, els conductors vinguts d'altres països que trenquen els salaris i les condicions laborals.  

En Josep Llenas és un dels últims transportistes d'abans. Coneix el seu ofici, que va aprendre del seu pare, i se l'estima. Els caps de setmana els aprofitava per repassar ell personalment, com abans havia fet el seu pare, els camions de casa.

Visitar el garatge del senyor Llenas, al barri de Santa Eugènia de Ter, és fer un viatge al passat. Trobar-se de cop i volta amb un Pegaso 140, un 1060 amb acerbi, un 1063 i un 1080, envoltats de recanvis, peces i eines de tota mena i procedència apilonades. Sembla que d'aquell garatge n'hagués de sortir en qualsevol moment el camió Pegaso protagonista del llibre d'en Josep Maria Espinàs Combat de Nit. Garatge de la família Llenas on hi tanquen els quatre Pegasos; la part superior constituïa el domicili dels pares d'en Josep Llenas:

 

El primer Pegaso que va estrenar el pare d'en Josep Llenas, amb la cabina canviada per la d'un Pegaso Z-206 de Transports Barnadas, un motor Barreiros i un diferencial d'un autocar. Una mostra de com es feien les coses des dels anys 1940 fins a la dècada del 1960:

Aquest Pegaso 140 amb el volant a la dreta, un tablier del Pegaso Barajas i la cabina d'un Pegaso Z-206, un model de transició fabricat poc temps que no sabem que se n'hagi conservat cap unitat:

Un Pegaso 1060 amb acerbi, un model de molta presència a les carreteres espanyoles dels anys 1960:



Al seu costat, un Pegaso 1063 la darrera inspecció tècnica del qual es de l'any 2012.

Els dos Pegasos 1060 i 1063 de can Llenas que dormen un al costat de l'altre:



I l'únic dels Pegasos d'en Josep Llenas en actiu, aquest 1080 de dos eixos amb bolquet el radiador del qual és comprovat per en Pere Liu i en Sergio Lucena:



En Pere Liu i en Sergio Lucena, dues generacions de mecànics compartint experiències i coneixements:



Aquest Pegaso 1080 amb el seu remolc enganxat va fer el passat divendres el darrer viatge des d'aquest garatge del barri de Santa Eugènia de Ter, a Girona, fins a la fàbrica que Vidrala SA té a Castellar del Vallès per carregar les ampolles de cava amb destí a les caves del Castell de Peralada de la família Mateu, fundadors de la Hispano Suiza. Quan aquest Pegaso, successor dels mítics camions Hispano Suiza, va arribar al garatge i el senyor Llenas barrava les portes, tancava una de les empreses de transports familiars de Girona més antigues i conegudes.

Recanvis de tota mena que el senyor Llenas ha acumulat al seu garatge per fer el manteniment dels seus camions:  



En Joan Brugués, en Pere Liu i en Sergio Lucena comentant la jugada dins del garatge: 



La fotografia de rigor davant del Pegaso 1063 d'en Josep Llenas, a la dreta, amb en Pere Liu, en Sergio Lucena, en Joan Brugués i en Miquel Patinyo: 



L'hora del comiat i dels adéus, davant d'una de les dues portes del garatge de l'empresa Transports Llenas, de Santa Eugènia de Ter, a Girona:



D'esquerra a dreta: en Joan Brugués, en Pere Liu, en Sergio Lucena, en Miquel Patinyo i en Josep Llenas:

El món del transport està completament trinxat. L'avenir de les empreses petites familiars és ben negre. El senyor Llenas es va trobar que els darrers viatges ja no els podia fer pas per carretera, com havia fet sempre, sinó que l'obligaven a passar per l'autopista abonant el corresponen peatge. Ni tan sols hi ha la llibertat de poder escollir la via de trànsit. Abertis i La Caixa cada dia més rics i els ciutadans cada dia més empobrits.

El senyor Llenas sembla que s'hagi tret un pes de sobre. Ara té temps d'oblidar-se de les preocupacions que l'han tenallat i corsecat aquests darrers anys a causa de la greu crisi que pateix el transport a casa nostra. Ens acomiadarem sabem que aquests Pegasos són en bones mans i que els afeccionats podran tenir-los al seu abast. Però també amb plena consciència que el món del transport que representa el senyor Llenas és a Catalunya completament debolit.

Recader Cros de Banyoles: la incorporació de la tercera generació, la cooperativa de transports i el tancament de l'empresa (i V).

A mitjans dels anys 1960, s'incorpora a l'empresa en Pere Cros i Gelmà, representant de la tercera generació. Es cobreix el servei diari de recaderia entre Banyoles i Barcelona. La central de Banyoles era a la plaça dels Turers i la de Barcelona, des del mes de maig del 1968, el carrer Almogàvers 43, un barri on s'hi aplegaven nombroses empreses de transport de Barcelona.

Al carrer Almogàvers 43 hi havia una cooperativa de transports que feia les funcions d'un centre de recaders, sense un propietari concret ni ànim de lucre, autogestionant-se pels socis-recaders que l'integraven. Aquesta cooperativa era regida per una Junta que es renovava cada any. En la pràctica, aquesta Junta era integrada pel comptable i dos dels socis apoderats amb signatura per pagar les nòmines del personal -en els anys més pròspers, aquesta cooperativa tenia uns vuit treballadors- i la gestoria que tramitava tot el paperam administratiu, laboral i fiscal.

En aquesta cooperativa hi havia un ambient excel·lent entre els socis, presidit per una companyonia absoluta. Era indiferent que uns socis carreguessin més que d'altres. Entre els socis de la cooperativa que recorda en Xavier Castells hi havia en Buque, de Mataró, que treballava amb dos Pegasos Comet 1100; el senyor Josep Llimós, recader de Ripoll, que gestionava Transports Casaponsa, amb un camió Mercedes Benz de cabina quadrada i la típica caixa de paquets, amb una finestra per davant per si havia de transportar ferros de més de sis metres de llargada, que sobresortia per sobre de la cabina; en Prades, ordinari de Cardedeu i Granollers, que treballava amb un Sava 515 i un Ebro D550; en Bonaventura Parramon, recader de Manlleu, treballava amb un Ebro C550, un Ebro D600, una furgoneta Romeo A i un camionet Nazar B de 3.500 quilos, de color verd; el protagonista d'aquesta crònica, en Pere Cros, recader de Banyoles, que treballava amb un Man i un Mercedes Benz, de color blau, immaculats; en Diego, de Puigcerdà, conduïa un Pegaso 1065 "Europa"; en Mumbru, de Caldes de Montbui, que treballava amb una furgoneta Romeo A, i el seu fill Isidre amb un camió Ebro; En Xavier Castells, ordinari de Sallent, tenia un Pegaso 1100 i un Ebro P-137; En Guardis, de Valls, duia un Pegaso 1065 "Europa"; l'agència Pol, de Montblanc, treballava amb un Ebro 550; en Sagués Esteve SL, de Masquefa, duia un Pegaso Comet; El Rapid, de Lloret de Mar, amb un Pegaso Comet; en Monvies, de Lleida; en Tresserras, d'Olot; l'ordinari de Ribes de Freser; i d'altres socis, tots ells recaders de pobles i viles de Catalunya.

La cooperativa, en aquells anys, recepcionava els embalums i paquets d'origen o destí dels recaders, constituït per productes i partides de gènere de tota mena: fil, productes químics, peces de tela per confeccionar vestits, entre d'altres. Recepcionava i distribuïa les mercaderies. Els recaders, amb llurs propis vehicles o amb furgonetes i camions llogats a d'altres agències de transport, duien a la cooperativa el gènere d'origen o de les agències nacionals per a lliurar-lo a destí. També la cooperativa els hi permetia als recaders de poder distribuir la mercaderia d'origen a destí, ja fos a Catalunya o per l'Estat espanyol a través dels ordinaris provincials com Azkar i La Guipuzcoana.

La cooperativa va ser un lloc de treball ideal, gairebé un model a seguir. Amb els Jocs Olímpics celebrats a Barcelona l'any 1992, el local fou expropiat. Va haver-hi diverses propostes per a constituïr una societat limitada que prestés els serveis de la cooperativa. Tanmateix, cada transportista va espavilar-se pel seu compte i mai va constituir-se aquella societat limitada.

Un cop extingida la cooperativa per l'expropiació del local que ocupava, en Pere Cros dipositava i recollia la mercaderia de Barcelona en uns locals dels carrers Pujadas, Alaba i Pamplona.

El fill d'en Pere Cros, davant d'un dels camions de l'empresa, engalanat per a participar en la festa de Sant Cristòfol de l'any 1990:

En Pere Cros en la participació de la festa patronal de Sant Cristòfol celebrada a Banyoles l'any 1990:

La família Cros:

Dos camions de Transports Cros participant en aquesta festa popular:

En Pere Cros en la celebració de la festa de Sant Cristòfol de l'any 2000, davant d'un camió Volvo de TRANSPORTS INTERCOMARCALS SA:

Factura lliurada per en Pere Cros, recader diari de Banyoles a Barcelona, l'any 1993:

Full de la feina i l'import:

Carta adreçada per en Pere Cros a llurs clients i amics informant-los que l'u de gener del 1994, TRANSPORTS CROS s'integrava en l'empresa TRANSPORTS INTERCOMARCALS SL, de Porqueres (Pla de l'Estany).

En Pere Cros va treballar en l'empresa TRANSPORTS INTERCOMARCALS SA (TISA) fins a llur jubilació, al cap de pocs anys. Amb la jubilació del senyor Pere Cros i Gelmà, va extingir-se una empresa de transports familiar, dedicada a la recaderia entre Banyoles i Barcelona, amb gairebé cent anys d'existència.

Aquest bloc vol agrair al senyor Cros la publicació de la història de l'empresa de transports familiar, d'un extraordinari interès històric, i felicitar-lo per haver sabut conservar durant tots aquests anys la documentació i les fotografies. També agrair al senyor Xavier Castells la informació sobre la cooperativa de recaders del carrer Almogàvers 43 de Barcelona.

Aspectes administratius i fiscals de l'empresa TRANSPORTS CROS de Banyoles (IV).

El règim franquista, un cop satisfets els deutes contrets per a finançar la guerra contra el govern legítim de la República, va adoptar una política de control pressupostari basada en l'equilibri entre els ingressos i les despeses. La fiscalitat d'aquells anys, comparada amb la que hi ha avui dia, era absolutament rudimentària.

Fins i tot, en els primers anys de la dècada del 1960, l'Estat va tancar els seus comptes amb superàvit pressupostari. Atesa l'escassa pressió fiscal que hi havia en aquells anys, l'equilibri en els comptes de l'Estat s'assolia mitjançant una reducció de les despeses i prestacions socials. Tampoc hi havia una política de promoció econòmica, més enllà d'un asfixiant intervencionisme en empreses i sectors considerats estratègics per als dirigents franquistes.

Un dels documents que en Pere Cros i Gelmà conserva de TRANSPORTS CROS són els pagament anyals que el seu pare, en Rafel Cros i Arboix, havia de satisfer per a exercir l'activitat del transport. La contribució més antiga conservada correspon a l'exercici del 1949, quan imperava l'autarquia econòmica:

Contribució industrial de l'any 1951:

Contribució industrial de l'any 1953 amb el rebut acreditatiu d'haver-se satisfet aquest tribut:

Contribució industrial del 1956 amb el rebut de llur pagament:

Contribució industrial de l'any 1959, amb el rebut de llur pagament, any decisiu per a l'avenir de l'economia espanyola mercès a l'aprovació i aplicació del pla nacional d'estabilització econòmica:

Una de les conseqüències del Pla nacional d'estabilització econòmica fou la reordenació i racionalitació del sistema tributari vigent. Les contribucions industrials van esdevenir un impost industrial vinculat a la llicència fiscal, imprescindible per a l'exercici de qualsevulla activitat econòmica. Pagament d'aquest impost corresponen a l'any 1962:

En la propera i darrera crònica de TRANSPORTS CROS, ens endinsarem en la incorporació del senyor Pere Cros i Gelmà, representant de la tercera generació d'aquesta nissaga de transportistes, l'activitat de recaderia en la dècada del 1970 i 1980, i l'extinció de l'empresa amb la seva jubilació.

Recader Rafel Cros i Arboix de Banyoles: anys 1950 i 1960 (III).

A finals dels anys 1940 i començaments dels 1950 es van comprar els primers camions. Els vehicles eren força precaris i les carreteres estaven molt malmeses. En aquells anys, s'apedaçaven les cobertes dels vehicles amb filferros.

Una anècdota que en Lluís Martí recull en l'entrevista celebrada amb en Pere Cros i Gelmà, és que els camions no podien pas superar la pujada de Cal Coix. L'ajudant baixava de la cabina i hi posava una falca a la roda per a que no reculés. Aleshores el maldecap era com engegar el camió i superar la pujada.

Els recaders duien mercaderia i realitzaven les gestions que els hi encarregaven davant de les Administracions i organismes de Barcelona. També transportaven els articles que s'havien de reparar. En Pere Cros li explica a en Lluís Martí que duien els números de loteria que els hi encarregaven, els quals sovint havien d'acabar en un número concret. També portaven les pel·lícules dels cinemes de Banyoles, Serinyà i Esponellà. Un dels transports curiosos fou els primers cignes que van habitar a l'estany de Banyoles. Els van dur des de Barcelona.

En Rafel Cros i Arboix amb l'Emilio Cabré, recader de Portbou, al mercat del Born de Barcelona l'any 1951:



Multa imposada al senyor Rafel Cros pel Cap d'Obres Públiques de Girona el 4 d'abril de 1952:



Rebut del pagament fraccionat d'una multa imposada al senyor Cros el 19 d'abril de 1952:





Imposició d'un recàrrec del 5% per aplicació de la via de constrenyiment contra el senyor Rafel Cros per no haver satisfet una multa dins del període voluntari de pagament. Cal destacar que per obra i gràcia del funcionari, el senyor Cros fou rebatejat com a senyor Rios Arloix, i llur domicili la plaça "luceros" en lloc de Turers. Desconec si era ignorància o mala fe:



En aquells anys, una època difícil, també portaven a la caixa del camió els soldats que feien el servei militar. Els soldats anaven a la caixa juntament amb la paqueteria, abrigats amb una manta, i així s'estalviaven el bitllet.

A començaments del 1950, Transports Cros va comprar dos camions Austin, equipats amb unes caixes de fusta per a transports generals. Els dos camions Austin del recader Cros i Arboix participant en la festa de Sant Cristòfol celebrada a Banyoles el 10 de juliol de 1952:

Un mossèn beneint un dels Austin en aquesta festa:

Fotografia del recader Baucells d'Arbúcies, el 8 de juliol de 1953, en un restaurant del carrer Rec de Barcelona:

Un camió Austin de TRANSPORTS CROS aparcat davant del passeig del Born número 15, de Barcelona, el 24 de juliol de 1953:

Central de recaders del Passeig del Born 15, fotografiada el 24 de juliol de 1953:

Un Austin de TRANSPORTS CROS aparcat davant del despatx de l'empresa, a la plaça dels Turers de Banyoles, el 19 d'abril de 1954:

Un dels camions Austin de can Cros participant en la festa de Sant Cristòfol de Banyoles el 10 de juliol de 1956. Era la festa patronal i els camions es guarnien amb flors. En aquells anys la mainada pujava a la caixa del camió per a participar en la cercavila:

En Rafel Cros i Arboix amb en Joan Vilardell, un ajudant, repartint la paqueteria per Banyoles en els anys 1950:

En Rafel Cros, dret, damunt d'un carro al centre de Banyoles:

Una altre fotografia d'en Rafel Cros al costat d'un carro i un cavall davant del despatx a la plaça dels Turers de Banyoles, en la dècada del 1950:

En Rafel Cros i Arboix amb en Terrades, recader de Girona, i en Miquel Dilme, un recader de Banyoles:

En Rafel Cros i Arboix davant del despatx de la plaça dels Turers de Banyoles l'any 1955:

En Rafel Cros assegut al despatx de la plaça dels Turers:



En Rafel Cros, elegant de mena, fotografiat a la plaça dels Turers:



En Rafel Cros i llur muller fotografiats el 10 de juliol del 1961:

Un camió Ebro B-45 comprat per TRANSPORTS CROS cap a l'any 1962, en el concessionari oficial MOTOR IBÉRICA SA de Girona, el Garatge Camps, fotografiat en la benedicció del mossèn, una de les activitats de la festivitat de Sant Cristòfol:

El senyor Rafel Cros i llur muller passejant pel centre de Banyoles.

En Pere Cros en l'entrevista d'en Lluís Martí recorda al seu pare, en Rafel Cros, com una persona molt coneguda i que pel seu tarannà tenia molts amics.

Fotografia de la Teresa asseguda en un tricicle ROA amb motor Hispano Villiers, presa el 8 de juny de 1964, a la plaça dels Turers, just davant del despatx. Aquest tricicle Roa s'usava per a la recollida i lliurament de la paqueteria per Banyoles:

Factura lliurada pel recader Rafel Cros el 16 de juliol de 1965:

Comunicat adreçat el 1 de maig de 1968 per en Rafel Cros a llurs clients informant-los que el despatx de Barcelona es traslladava des del Passeig del Born 15 al carrer Almogàvers 43 de Barcelona:

Targeta d'en Rafel Cros, recader, amb la nova adreça del despatx de Barcelona, al carrer Almogàvers 43:

Felicitació nadalenca de l'empresa Cros i llurs treballadors als amics i clients, un costum d'aquells anys:

En Rafel Cros assegut al garatge de la plaça dels Turers, l'abril de 1977. Ací donava conversa a tothom que s'hi apropava.

En la propera crònica ens endinsarem en els aspectes administratius i fiscals d'aquesta empresa.