Aspectes administratius i fiscals de l'empresa TRANSPORTS CROS de Banyoles (IV).

El règim franquista, un cop satisfets els deutes contrets per a finançar la guerra contra el govern legítim de la República, va adoptar una política de control pressupostari basada en l'equilibri entre els ingressos i les despeses. La fiscalitat d'aquells anys, comparada amb la que hi ha avui dia, era absolutament rudimentària.

Fins i tot, en els primers anys de la dècada del 1960, l'Estat va tancar els seus comptes amb superàvit pressupostari. Atesa l'escassa pressió fiscal que hi havia en aquells anys, l'equilibri en els comptes de l'Estat s'assolia mitjançant una reducció de les despeses i prestacions socials. Tampoc hi havia una política de promoció econòmica, més enllà d'un asfixiant intervencionisme en empreses i sectors considerats estratègics per als dirigents franquistes.

Un dels documents que en Pere Cros i Gelmà conserva de TRANSPORTS CROS són els pagament anyals que el seu pare, en Rafel Cros i Arboix, havia de satisfer per a exercir l'activitat del transport. La contribució més antiga conservada correspon a l'exercici del 1949, quan imperava l'autarquia econòmica:

Contribució industrial de l'any 1951:

Contribució industrial de l'any 1953 amb el rebut acreditatiu d'haver-se satisfet aquest tribut:

Contribució industrial del 1956 amb el rebut de llur pagament:

Contribució industrial de l'any 1959, amb el rebut de llur pagament, any decisiu per a l'avenir de l'economia espanyola mercès a l'aprovació i aplicació del pla nacional d'estabilització econòmica:

Una de les conseqüències del Pla nacional d'estabilització econòmica fou la reordenació i racionalitació del sistema tributari vigent. Les contribucions industrials van esdevenir un impost industrial vinculat a la llicència fiscal, imprescindible per a l'exercici de qualsevulla activitat econòmica. Pagament d'aquest impost corresponen a l'any 1962:

En la propera i darrera crònica de TRANSPORTS CROS, ens endinsarem en la incorporació del senyor Pere Cros i Gelmà, representant de la tercera generació d'aquesta nissaga de transportistes, l'activitat de recaderia en la dècada del 1970 i 1980, i l'extinció de l'empresa amb la seva jubilació.

TRANSPORTS CROS de Banyoles: la fundació de l'empresa (I).

Acompanyats dels senyors Joan Brugués i Prat, Xavier Castells i Quintana i senyora, i Miquel Patinyo, vam visitar a en Pere Cros i Gelmà, un transportista jubilat de Banyoles que havia fet la recaderia de Banyoles a Barcelona. Els recaders dels pobles, que disposaven d'una autorització administrativa que els hi reconeixia la titularitat de la línia, també se'ls anomenava ordinaris.

El negoci de recader i transportista fou iniciat per en Pere Cros i Casadevall, l'avi d'en Pere, nascut a Banyoles l'any 1881. La família Cros sempre ha residit a la plaça dels Turers, al bell mig del nucli urbà de Banyoles. En aquesta casa, hi tenien el garatge dels carros i les quadres dels cavalls. També hi havia el despatx de la recollida i lliurament de la paqueteria. La plaça dels Turers l'any 1917:

La plaça dels Turers, a principis dels anys 1940:



Aquesta plaça a finals dels anys 1950:



Despatx del recader Rafel Cros, a la plaça dels Turers, l'any 1955



Aquest despatx a finals dels anys 1950:



Can Cros l'any 1960:





Façana de Can Cros, un cop reformada, l'any 1965:



Can Cros, a la plaça dels Turers, en la segona meitat dels anys 1960:



Obres d'arranjament de la plaça dels Turers l'any 1966:

La plaça dels Turers és al bell mig del centre de Banyoles, al peu de l'antiga carretera de Girona a Olot. En els anys 1950, en aquesta petita plaça hi aparcaven els dissabtes, quan es celebrava el mercat setmanal, tres autocars de Can Olivet i altres de la TEISA. Hi duien la gent dels pobles del Pla de l'Estany i l'alta Garrotxa que venien a firar. Era un gran batibull de gent amunt i avall per a comprar articles de tota mena, reflex d'una Catalunya agrària avui dia completament extingida.

L'avi Pere Cros i Casadevall tenia un passaport especial que l'autoritzava a transportar mercaderia amb carro i cavall entre Banyoles i Figueres fins a Perpinyà. A principis del segle XX, hi havia una activitat comercial molt intensa a les dues bandes de les Alberes. El comerç entre l'Alt Empordà i el Rosselló era afavorit pels lligams històrics i perquè en aquells anys a tot el Rosselló i a les altres comarques nordcatalanes -el Vallespir, el Conflent i l'Alta Cerdanya- tothom parlava en català al carrer.

Un document històric que la família Cros ha conservat: el permís expedit l'any 1919 per les autoritats espanyoles i franceses que autoritzava al senyor Pere Cros i Casadevall a transportar mercaderies entre l'Empordà i el Rosselló. Aquest document fou lliurat a Portbou i enregistrava totes les entrades i sortides pel pas fronterer de El Pertús, a la comarca del Vallespir:

D'aquest document, és remarcable la descripció física d'en Pere Cros, dada habitual en aquesta mena de documents. Generalment, el senyor Pere Cros transportava a Perpinyà en carro i cavall, aviram i ous; i tornava carregat de cafè.

En la propera crònica exposarem la incorporació dels fills al negoci i les societats que es van constituir.