Darrers treballs de l'embassament de Mequinensa i transport dels transformadors (i IV)

El mes de febrer del 1962 les obres de construcció de l'embassament de Mequinensa ja estaven força avançades. Les fotografies de l'embassament, preses l'hivern del 1962, ho posen de manifest. En quatre anys, s'havia gairebé acabat l'obra més important que va construir ENHER. Treballs de formigonar l'embassament:

Treballs del camí d'accés a la part superior de l'embassament el mes d'abril de 1962:



Obres de construcció de la subestació exterior al peu de l'embassament:



Obres de construcció de la central, gairebé concloses:



Maquinària treballant en la construcció de la subestació exterior de l'embassament:

El mes de maig del 1962, ENHER va transportar, usant camions per arrossegar gran pesos, els transformadors i la maquinària per a produir electricitat a l'embassament de Mequinensa. Un camió de l'EMPRESA NACIONAL DE ELECTRICITAT SA transportant un transformador:

La construcció d'aquest embassament va demostrar la capacitat d'ENHER per a escometre grans obres públiques. En contrapartida, va desaparèixer l'antic poble de Mequinensa, les terres i els masos engolits per l'aigua de l'embassament.

La desaparició de Mequinensa va ser el preu que els mequinensans van haver de pagar per contribuir a posar les bases de la modernització i creixement econòmic del país, centrat en la regulació del cabal de l'Ebre i la producció elèctrica. Malauradament mai cap preu just satisfet per una expropiació no cobreix pas els danys morals que abandonar a desgrat i per força la casa familiar on han viscut generacions sempre provoca.

Per a imaginar-nos com era la Mequinensa que jeu sota les aigües, sempre tindrem a l'abast el llibre d'en Jesús Montcada, "Camí de Sirga". Un testimoni excepcional d'un poble i una cultura debolida.

Els viatges en autocar durant les dècades dels 1950 i 1960.

Durant els anys 1930 a Catalunya va començar a canviar el concepte del lleure i com practicar-lo. S'inicià la pràctica dels esports d'hivern a la Vall de Núria, les excursions a indrets emblemàtics com Montserrat o la descoberta de paisatges meravellosos com la Costa Brava. Aquestes activitats foren estroncades pel dramàtic esclat de la guerra civil espanyola (1936-1939).

Durant els difícils anys 1940, aquestes pràctiques de lleure van gairebé desaparèixer. Per exemple, per a traslladar-se fins a zones properes a la frontera calia disposar d'una autorització administrativa. Les circumstàncies econòmiques, la pobresa generalitzada i l'estat policial imposat l'any 1939 amb la repressió i delacions, tampoc hi contribuïen gaire. La pobresa material i moral d'aquells anys es palesa en aquesta postal de l'avinguda de José Antonio de la ciutat de Lleida:



Molts pocs vehicles, magre activitat econòmica i la recuperació dels carros per al transport. El nivell de vida del país havia reculat considerablement.

Durant la dècada de 1940 i 1950 era habitual veure vehicles ben antics de vint i trenta anys enrera, com aquest Essex de la família Carbonell fotografiat a Sant Feliu de Codines el 1 de juliol del 1957:



En aquells anys, viatjar a l'estranger era gairebé impossible. Les poques excursions per països europeus s'organitzaven a través de les parròquies i institucions religioses, adreçades bàsicament a visitar Roma i Lorda. Era un bon motiu per a sortir del país i respirar altres aires.

El servei militar també permetia a molts joves de conèixer altres ciutats i regions, completant en ocasions els estudis o la formació. En Josep Carbonell i Florensa, fotografiat amb un company, complint el servei militar obligatori als regulars de Melilla:



A mitjans dels anys 1950, l'intervencionisme administratiu de l'Estat en la planificació econòmica va minvar un xic. Hi hagué un petit reviscolament que es va traduir en una tímida represa de l'activitat productiva i comercial. En aquells anys va desvetllar-se les activitats turístiques en indrets emblemàtics com Mallorca. Postal d'un autocar fotografiat a les Coves de Mallorca:



A finals dels anys 1950, i especialment durant els anys 1960, el país va experimentar un fort creixement econòmic, qualificat de miracle, paral·lel a l'augment del benestar, nivell de vida i ocupació que van gaudir els països europeus des de l'any 1945 fins el 1975, que a França són qualificats amb enyorança com els "trenta anys gloriosos". Durant la dècada del 1960 les excursions en autocars descobrint els pobles d'Espanya van sovintejar cada cop més. Diversos autocars fotografiats el 1 de juliol de 1956:



Una altra excursió a mitjans dels anys 1960:



Fotografia de sis dels autocars que van participar en una sortida el 9 de juny de 1965 des de La Granja fins a Segòvia creuant el túnel de Guadarrama:



Autocar Pegaso llogat per a un excursió als jardins d'Alfàbia, a la serra de Tramuntana de Mallorca, el setembre de 1967:



Autocar fotografiat a Sóller el setembre del 1967:

Aquest creixement econòmic experimentat en els anys 1960 va permetre que les incipients classes mitjanes podessin disposar de llur propi vehicle, tant per motius laborals com per a gaudir dels caps de setmana. S'acomplia el desig del President Macià de la caseta i l'hortet, veritable antídot contra les dèries i impulsos revolucionaris dels anys 1930 que van trinxar el país. Seat 1400 de la família Carbonell fotografiat a la carretera de Sant Miquel del Fai de Sant Feliu de Codines, el 12 d'agost del 1963, constitueix un símbol de la motorització de l'Estat espanyol en aquella dècada prodigiosa:

Amb la motorització del país, van sorgir les cues en les carreteres, agreujades per unes infraestructures completament deficients. Aquest dèficit a Catalunya va solucionar-se parcialment amb l'execució de les autopistes de pagament a partir del 1965. Fotografia de la carretera N-340 en el tram comprès entre Tarragona i Altafulla, amb una cua de cinc quilòmetres i tres hores aturats el dia 12 de setembre de 1963.



Han transcorregut gairebé cinquanta anys d'aquesta imatge, i el país continua patint greus dèficits d'infraestructures. Tampoc disposem d'un control efectiu i real sobre infraestructures bàsiques per al desenvolupament econòmic com el port de Barcelona, l'aeroport del Prat, o el corredor mediterrani per a enllaçar amb la resta de països europeus.

Vehicles de Can Olivet matriculats a Girona durant els anys 1950 (IV)

26) AUTOCAR SEDDON amb matricula GI-8856.
Xassís núm. 8875
Motor Perkins núm. 3145602
HP: 26
Places: 31-33
Aquest autocar tingué dues carrosseries: la primera fabricada per BEULAS, d'Arbúcies; la segona fabricada per Ciscar, de Saragossa.
Aquest autocar es va estrenar el 19 de juny de 1954, amb la placa verda GI-12; es va matricular el 11 d'agost de 1954. Fou venut el 26 de desembre de 1977 per ser desballestat.
Es va comprar al concessionari SEDDON de Barcelona, satisfent-se 290.000 pessetes pel xassís, el qual fou recollit a Bilbao per l'Agustí Brugués i Olivet, qui va conduir-lo des de Bilbao fins a Arbúcies per ser carrossat. Fou el primer autocar equipat amb radio-micro.
Fou inscrit a nom d'en Josep Brugués i Brandia, amb adreça al carrer Generalísimo 3, de Besalú; el 6 de novembre del 1961, fou transferit al senyor Agustí Brugués i Olivet, amb la mateixa adreça; finalment, el 30 de gener de 1976 fou transferit al senyor Joan Brugués i Prat, amb adreça al carrer Nord 67, de Banyoles.
Aquest Seddon feia serveis discrecionals els primers anys; més endavant va cobrir els serveis de mercats. En Miquel Costa fou llur xòfer.

Distribució de places d'aquest autocar Seddon:



El Seddon fotografiat al mirador del llac de Banyoles:



Dues fotografies de l'interior d'aquest autocar amb les butaques de fusta fabricades també pel carrosser Beulas:





Fotografia de la part posterior del Seddon, presa a Tolosa de Llenguadoc, amb placa verda GI-12:



Fotografia de l'excursió d'un grup de monges i alumnes del col·legi Cor de Maria, d'Olot, a Lorda, amb el Seddon:



Dues fotografies del Seddon amb la carrosseria fabricada per Ciscar, de Saragossa; aquesta primera fotografia hi ha el Seddon al final del carrer Pere Alsius, just al costat del garatge de Can Olivet, de Banyoles:





La documentació administrativa que és conserva:


























































27) AUTOCAR FORD amb matrícula GI-19115.
Places: 25
Aquest autocar Ford es va matricular el maig del 1958, sent carrossat per en Beulas, d'Arbúcies. Era inscrit a favor del senyor Agustí Brugués i Olivet, amb adreça al carrer Generalísimo 1, de Besalú. El 16 de maig de 1966 es va vendre al senyor Francisco García i Martin, d'Olot, per mediació d'AUTO RECORD d'Olot, abonant-se 230.000 pessetes. El senyor García va carrossar-lo de nou a ZANE, de Saragossa. Els xòfers eren l'Enric Portas i en Francisco García.

Fotografia del senyor Enric Portas, recolzat al Ford, presa a Lorda:



El Ford fotografiat a Donostia:



Una altre fotografia presa en la celebració de la festa de Sant Cristòfol a Olot:



Fotografia d'una excursió a Lorda:



Fotografies d'un accident del Ford a Olot:





Fotografia del Ford a Lorda:



Dues fotografies d'aquest Ford accidentat a Suïssa:





Distribució de les places d'aquest Ford carrossat per en Beulas:



Targeta de transport discrecional del Ford del 1960:







28) AUTOCAR FORD THAMES amb matrícula GI-20002.
Xassís núm. 7302661
Motor Perkins núm. 3255402
Places 28 a 30.
La primera carrosseria d'aquest autocar fou construïda per la casa Hugas, de Barcelona; la segona carrosseria era d'en Ciscar, de Saragossa. Es va matricular el 28 d'agost de 1958.
Es va comprar a VIATGES COSTA BRAVA SL, de Figueres; el 28 d'abril de 1965 es va vendre al senyor Simon Farreras, qui va inscriure'l a nom del senyor Lluís Casademont. El 26 d'octubre de 1967 el va recomprar el senyor Agustí Brugués i Olivet. El 30 de desembre de 1975 fou transferit al senyor Joan Brugués i Prat, amb adreça al carrer Nord 67, de Banyoles (Pla de l'Estany). Finalment, es va vendre el 30 de gener de 1976 per a llur desballestament. La carrosseria es va vendre el 1982 a Vilavenut per a escenari d'orquestra.

El Ford Thames fotografiat a Figueres (Alt Empordà) amb la carrosseria original fabricada per Hugas de Barcelona:



Tres fotografies d'aquest autocar Thames preses al pont de Besalú amb la segona carrosseria fabricada per en Ciscar:






La documentació administrativa que es conserva és el permís de circulació:





















29) AUTOCAR PEGASO amb matrícula GI-20101.
Model: 140 (volant a la dreta).
Xassís i motor núm. 356.510.
Places: 39
Aquest autocar fou carrossat per l'Obradors, de Manresa (Bages), i es pintà amb un color beix i vermell. Es va matricular el maig de 1958. El seu titular era la senyora Anna Prat i Bosch, amb adreça al carrer Generalísimo 1-3, de Besalú. El 17 de setembre de 1965 es va vendre a l'empresa JOSÉ GIMFERRER SA, la fàbrica de les saques, per al transport de llurs treballadors des de Banyoles fins a Serinyà.
Els xofers d'aquest Pegaso 140 foren en Joaquim Genís (1958 al 1963) i en Miquel Costa (1963 al 1965).

El Pegaso 140 carrossat per Obradors fotografiat a Besalú (Garrotxa):



Fotografia de la part posterior d'aquest autocar Pegaso:



Una altre fotografia d'aquest Pegaso al Valle de los Caídos:



El Pegaso 140 fotografiat al pont de Besalú:



Interior d'aquest Pegaso 140:





Fotografia d'aquest Pegaso amb una carrosseria de disseny molt reeixit i elegant:



Els 3 autocars de Can Olivet que van participar en l'excursió a Lorda el maig del 1958. D'esquerra a dreta: el GMC, el Pegaso i el Chevrolet amb llurs xòfers.



Dues fotografies dels autocars de Can Olivet que van participar en l'excursió a Lorda el juliol del 1958:



D'esquerra a dreta: Chevrolet amb matrícula GI-6986 conduït per en Ramon Roca "Palet", el Seddon amb matrícula GI-8856 conduït per l'Enric Portas, el GMC amb matrícula GI-8085 conduït per en Raimon Planells, el Ford amb matrícula GI-19115 conduït per en Miquel Fontàs, i el Pegaso amb matrícula GI-20101 conduït per en Joaquim Genís.

Els cinc autocars de Can Olivet amb llurs xòfers i el senyor Joan Brugués i Prat (dempeus).



Dues targetes de transport de vehicle discrecional dels anys 1958 i 1960:











30) TURISME SEAT 1400 TAXI amb matrícula GI-25101.
Places: 6
Aquest taxi fou comprat a Seat de Barcelona, matriculant-se el 26 de setembre de 1959. Fou inscrit a nom del senyor Agustí Brugués i Olivet, amb adreça al carrer Generalísimo 3, de Besalú.

El Seat fotografiat a Serinyà:





La Carme Brugués fotografiada davant del Seat a Banyoles.



Targeta de transport d'aquest Seat: