El mes de febrer del 1962 les obres de construcció de l'embassament de Mequinensa ja estaven força avançades. Les fotografies de l'embassament, preses l'hivern del 1962, ho posen de manifest. En quatre anys, s'havia gairebé acabat l'obra més important que va construir ENHER. Treballs de formigonar l'embassament:
Treballs del camí d'accés a la part superior de l'embassament el mes d'abril de 1962:
Obres de construcció de la subestació exterior al peu de l'embassament:
Obres de construcció de la central, gairebé concloses:
Maquinària treballant en la construcció de la subestació exterior de l'embassament:
El mes de maig del 1962, ENHER va transportar, usant camions per arrossegar gran pesos, els transformadors i la maquinària per a produir electricitat a l'embassament de Mequinensa. Un camió de l'EMPRESA NACIONAL DE ELECTRICITAT SA transportant un transformador:
La construcció d'aquest embassament va demostrar la capacitat d'ENHER per a escometre grans obres públiques. En contrapartida, va desaparèixer l'antic poble de Mequinensa, les terres i els masos engolits per l'aigua de l'embassament.
La desaparició de Mequinensa va ser el preu que els mequinensans van haver de pagar per contribuir a posar les bases de la modernització i creixement econòmic del país, centrat en la regulació del cabal de l'Ebre i la producció elèctrica. Malauradament mai cap preu just satisfet per una expropiació no cobreix pas els danys morals que abandonar a desgrat i per força la casa familiar on han viscut generacions sempre provoca.
Per a imaginar-nos com era la Mequinensa que jeu sota les aigües, sempre tindrem a l'abast el llibre d'en Jesús Montcada, "Camí de Sirga". Un testimoni excepcional d'un poble i una cultura debolida.
Per a imaginar-nos com era la Mequinensa que jeu sota les aigües, sempre tindrem a l'abast el llibre d'en Jesús Montcada, "Camí de Sirga". Un testimoni excepcional d'un poble i una cultura debolida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada