dissabte, 28 de maig de 2011

Aspectes administratius i fiscals de l'empresa TRANSPORTS CROS de Banyoles (IV).

El règim franquista, un cop satisfets els deutes contrets per a finançar la guerra contra el govern legítim de la República, va adoptar una política de control pressupostari basada en l'equilibri entre els ingressos i les despeses. La fiscalitat d'aquells anys, comparada amb la que hi ha avui dia, era absolutament rudimentària.

Fins i tot, en els primers anys de la dècada del 1960, l'Estat va tancar els seus comptes amb superàvit pressupostari. Atesa l'escassa pressió fiscal que hi havia en aquells anys, l'equilibri en els comptes de l'Estat s'assolia mitjançant una reducció de les despeses i prestacions socials. Tampoc hi havia una política de promoció econòmica, més enllà d'un asfixiant intervencionisme en empreses i sectors considerats estratègics per als dirigents franquistes.

Un dels documents que en Pere Cros i Gelmà conserva de TRANSPORTS CROS són els pagament anyals que el seu pare, en Rafel Cros i Arboix, havia de satisfer per a exercir l'activitat del transport. La contribució més antiga conservada correspon a l'exercici del 1949, quan imperava l'autarquia econòmica:

fot212

Contribució industrial de l'any 1951:

1951

Contribució industrial de l'any 1953 amb el rebut acreditatiu d'haver-se satisfet aquest tribut:

fot226

fot227

Contribució industrial del 1956 amb el rebut de llur pagament:

fot206

fot207

Contribució industrial de l'any 1959, amb el rebut de llur pagament, any decisiu per a l'avenir de l'economia espanyola mercès a l'aprovació i aplicació del pla nacional d'estabilització econòmica:

fot208

fot209

Una de les conseqüències del Pla nacional d'estabilització econòmica fou la reordenació i racionalitació del sistema tributari vigent. Les contribucions industrials van esdevenir un impost industrial vinculat a la llicència fiscal, imprescindible per a l'exercici de qualsevulla activitat econòmica. Pagament d'aquest impost corresponen a l'any 1962:

1962

En la propera i darrera crònica de TRANSPORTS CROS, ens endinsarem en la incorporació del senyor Pere Cros i Gelmà, representant de la tercera generació d'aquesta nissaga de transportistes, l'activitat de recaderia en la dècada del 1970 i 1980, i l'extinció de l'empresa amb la seva jubilació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada