Imatges de la revista Serra d'Or (III).

Continuem amb la recopilació de la publicitat i fotografies contingudes en les revistes Serra d'Or editades en els anys 1960 i que són un bon aparador d'aquells anys. Industrial Quesera Menorquina SA, de Maó, anunciava els famosos formatgets El Caserio amb el cercle que contenia la casa de pagès enmig dels camps, una imatge que identificava perfectament la marca:

Baco-Vin, la marca de vins de taula de l'empresa Vins Pedro Rovira SA, amb cellers a Gandesa i Móra la Nova i un magatzem a l'Hospitalet del Llobregat, també feia publicitat dels seus vins blancs i negres amb un anunci acolorit:

Vins Pedro Rovira SA no va pas escarrassar-se gaire amb el nom comercial. La invocació del déu grec del vi, Baco, seguit de la paraula vi traspassada al francès i un guionet de separació. Un nom comercial pràctic i de retenció fàcil. Una marca molt eficaç. La família Rovira adquiriren en els anys 1980 les destil·leries Calisay d'Arenys de Mar, fundada per la família Mollfulleda i expropiada pel govern espanyol al Grup Rumasa. La seguretat jurídica a l'estat espanyol sempre ha sigut molt deficient. La fallida de la Barcelona Traction, la Canadenca, decretada per un Jutjat de Reus l'any 1948, la concessió d'indults pel govern espanyol a amics i coneguts i sentències arbitràries dictades per Tribunals absolutament polititzats, perquè l'absència de separació de poders provoca una democràcia de baixa qualitat, és un fet cert a l'estat espanyol avui dia. La família Rovira també havia tingut negocis tèxtils com les Filatures Edmundo Bebié SA a Les Llosses.

L'Aigua de lavanda de la casa Puig envasada en una ampolla de disseny, un article de consum corrent per l'augment del nivell de vida experimentat en els anys 1960 i principis del 1970, també s'anunciava a Serra d'Or:

La Joieria Bagués, una de les principals joieries de Barcelona que disposa del catàleg de les joies dissenyades per en Lluís Masriera, d'encuny modernista, també presentava les creacions de la temporada que reflecteix els gustos i moda d'aquells anys, inclòs el pentinat de la senyora:

Publicitat de dues cases de roba: Bavillesset amb botiga al carrer d'Avinyó i Elite, de la família Rigol, amb un establiment al passeig de Gràcia, especialitzada en la sastreria a mida:

Qui no ha tingut aquest model de ràdio Sony a casa seva?. Una mostra de l'imparable ascens de les empreses nipones productores d'articles d'electrònica a finals dels anys 1960 i la dècada del 1970 que va comportar la desaparició dels fabricants locals:

Banca Catalana, una entitat amb voluntat de fer país, també s'anunciava a Serra d'Or:

En Jordi Vilanova, un decorador amb botiga a la confluència del carrer de Ganduxer i la ronda del general Mitre de Barcelona, molt apreciat aquells anys per les classes benestants per les propostes innovadores que plantejava, s'anunciava amb una fotografia d'un espai gaudinià que havia decorat:

Una de les grans transformacions del país en els anys 1960 fou la construcció d'edificis per dues causes principals: proveir d'habitatges la gent procedent del sud d'Espanya i la promulgació el juliol de 1960 de la Llei de propietat horitzontal que permetia la inscripció en el registre de la propietat de les diferents entitats -vivendes, locals, oficines, apartaments, places d'aparcament, trasters- que constitueixen un edifici com finques independents i l'establiment d'un règim de copropietat sobre els elements comuns -façana, cobertes, porteria, ascensor, escales- amb la participació dels copropietaris en el repartiment de les despeses causades pel manteniment dels elements comuns. 

L'entrada en vigor de la Llei 49/1960, de 21 de juliol, de propietat horitzontal, va  obrir la difusió de la propietat entre la classe mitja i la treballadora que podia comprar una vivenda dins d'un edifici, inscriure'l al seu favor en el registre de la propietat, amb la protecció que se'n dispensava, i poder-lo pagar amb una hipoteca. La generalització de la propietat i el Seat 600 il·lustrava el somni i progrés real dels anys 1960. Algunes constructores anunciaven promocions d'habitatges als lectors de la revista Serra d'Or. Ribas i Pradell SA, una constructora centenària que va tancar a principis dels anys 1980, feia publicitat d'un bloc de pisos de renda limitada:

Spai, una promotora immobiliària especialitzada en immobles de qualitat, anunciava la comercialització de l'edifici Portinyol, davant per davant del port d'Arenys de Mar, i de la urbanització de La Cornisa, a Sant Andreu de Llavaneres, dues localitats properes a Barcelona molt apreciades com a llocs de segona residència: 

Sant Andreu de Llavaneres era aleshores un petit poble del Maresme separat de la costa dedicat principalment a l'agricultura. En aquesta fotografia aèria es veu el petit nucli urbà del poble. El creixement que ha experimentat aquests darrers quaranta-cinc anys ha estat extraordinari i embullat. La urbanització es va construir al voltant de l'antiga església de Sant Andreu de Llavaneres, aixecada damunt d'un turó:

A Corbera del Llobregat, un poble de gran bellesa proper a Barcelona, s'oferien les parcel·les de la urbanització Cases Pairals, adreçades a clients d'un alt poder adquisitiu:

Les activitats nàutiques també van desenvolupar-se en els anys 1960. Mistral SA, una empresa constructora de iots i llanxes amb la drassana a Rubí, presentava el seu model Neckar:

Un article sobre l'horta valenciana, un territori d'un gran rendiment agrícola evocat amb nostàlgia en el llibre El tramvia groc, les memòries de joventut de l'escriptor Joan Francesc Mira editat per Edicions 62, i que l'especulació urbanística d'aquests anys al País Valencià ha arruïnat en part, s'il·lustrava amb aquestes fotografies d'uns pagesos descarregant sacs dels seus carros i un tractor amb un remolc ben carregat:

Continuarà.

Imatges de la revista Serra d'Or (II).

Els lectors de la revista Serra d'Or, majorment de classe mitjana i mitjana-alta, tenien ben present aquell concepte que es va posar en circulació a mitjans dels anys 1960 i va desenvolupar-se els anys 1970: fer país. La voluntat de teixir l'esquinçada causada per la dictadura franquista a la llengua i la cultura catalana. I atès que era prohibida la publicació de diaris en català, Serra d'Or procurava d'omplir en part el buit amb articles que tractaven qüestions d'actualitat dels territoris de parla catalana juntament amb articles d'opinió i de caràcter històric: la llengua, episodis històrics, les infraestructures i les activitats econòmiques, la immigració, l'urbanisme, l'ensenyament, les novetats editorials. Els articles publicats eren d'una gran exigència i donaven una informava completa i rigorosa als seus lectors. El planter de col·laboradors era el bo i millor que hi havia al país.   

Us oferim algunes de les fotografies i publicitat aparegudes als exemplars de la revista Serra d'Or editat en els anys 1960 i que hem seleccionat pel seu interès. L'encetem amb el carregament de bocois plens de vi de la casa Pedro Masana, del barri del Poblenou de Barcelona, en un vaixell atracat en un moll del port, destinat a l'exportació. Al seu costat hi havia un camió de can Masana amb la cisterna amb què traginava el vi. La carrega del vi era una feina que es realitzava d'una manera completament manual. La fotografia d'en Xavier Miserachs, un dels principals fotògrafs catalans del segle XX, il·lustrava un article sobre el port de Barcelona i la seva importància en l'economia catalana, un tema d'una punyent actualitat aleshores i ara: 

Els anys 1960 es produeix un canvi radical dels costums que afecta tots els aspectes de la vida quotidiana; fenomen que s'esdevé paral·lel a l'augment de la contestació política per part del jovent, sovint empeltat de cabòries marxistes, i la incorporació de les dones al mercat laboral. La roba dels joves i el lleure, amb la música que escoltaven al capdavant, són dues de les manifestacions més visibles d'aquest canvi. 

Per escoltar la música van popularitzar-se els tocadiscs. Les manifestacions de la música popular que es gaudien col·lectivament cedia protagonisme poc a poc al gaudi de la música d'una manera individual o en grups reduïts. També sorgien les discoteques, les boites com en deia el jovent d'aleshores. La societat també esdevenia cada cop més individual. La proliferació dels vehicles amb les escapades els caps de setmana també hi contribuïa a la decadència de les festes populars i dels barris. Publicitat dels tocadiscs Perpetuum-Ebner: 

La Catalana, una companyia especialitzada en les assegurances contra incendis fundada l'any 1864, també feia propaganda a les pàgines de la revista Serra d'Or.

Fins fa pocs anys a les cases dels pobles del país hi havia clavades a les portes i finestres de fusta les plaques de llautó en forma d'escut de la companyia d'assegurances La Catalana amb les quatre barres i l'esment d'assegurança contra incendis; aquestes places són un article cobejat pels col·leccionistes. Aquesta empresa actualment és Catalana Occident, una de les primeres empreses d'assegurances de l'estat espanyol. 

Elena, un dels sabons per netejar roba més populars de la casa Sabons Camps de Granollers, també s'anunciava a Serra d'Or. Aquesta empresa familiar catalana, que a la segona meitat dels anys 1980 va ser dirigida pel senyor Manuel Luque, amb una publicitat innovadora aleshores, va comprar-la el grup alemany  Benckiser l'any 1989:

Aquest anunci reflecteix clarament el consumidor a qui s'adreçava el sabó Elena. La classe mitjana i alta que va proliferar aquells anys de creixement econòmic. La possessió d'una segona residència, una torre amb piscina, era un dels anhels i element identificador d'aquesta classe emergent: 

Els grans magatzems Jorba-Preciados (Galerías Preciados SA de Madrid comprà l'any 1963 els Magatzems Jorba per implantar-se a Barcelona) oferia vestits de mida industrial amb indicació dels termini de lliurament, teixits i preus: 

Meyba, la marca de roba fundada després de la Guerra Civil pels senyors Josep Mestre i Joaquim Ballbé, les inicials dels cognoms dels quals donà nom a la marca, va fer-se popular a principis dels anys 1980 per equipar les seccions esportives del Futbol Club Barcelona. L'empresa presentà suspensió de pagaments l'any 1994 amb el tancament de les fàbriques i la compra de la marca pel grup Pulligan. Amb la fallida de Pulligan, la marca Meyba ha estat adquirida per una empresa d'en Johan Cruyff. Publicitat dels pantalons Meyba a Serra d'Or: 

És curiós la resurrecció de marques desaparegudes produït aquests darrers anys. Sembla que és més econòmic i segur de comercialitzar una marca desapareguda però identificada pel consumidor que llançar-ne una de nova. Les motos Ossa n'és un bon exemple. Fa anys Derbi també va produir motocicletes sota la marca Bultaco. En quant a les marques de roba també s'ha produït aquest fenomen. 

Lamot, una cervesa produïda per la casa Cervezas de Barcelona SA, desapareguda i que no s'ha recuperat i tornat al mercat com les cerveses Moritz, també s'anunciava a Serra d'Or:

Els anys 1960 creix el consum de productes de línia blanca. Philips, Westinghouse i Ignis anunciaven les seves neveres a Serra d'Or:

Publicitat conjunta de l'Associació Espanyola contra el càncer i les cerveses Damm SA, empresa controlada per la família Carceller, amb un acudit gràfic d'en Cesc basat en la cursa espacial:

Profiden, una marca que no cal presentar-la, també feia publicitat dels seus productes:

El Banc Industrial de Catalunya, entitat controlada per Banca Catalana, realitzava una emissió de bons. A Espanya, la banca industrial ha desaparegut completament:

Autocars Julià SA oferia el servei d'assistència a la Missa del Gall a Montserrat amb els autocars renovats. També feia publicitat de les seves línies regulars a ciutats europees:

En Cesc, pseudònim d'en Francesc Vila i Rufas, ninotaire dedicat a l'humor gràfic, també col·laborava a Serra d'Or. En aquesta vinyeta en Cesc ironitza sobre els greus problemes d'aparcament que presentava Barcelona a finals dels anys 1960: 

Continuarà.

Imatges de la revista Serra d'Or (I).

Amb la perspectiva que confereix el pas del temps, la dècada del 1960 va ser interesantíssima. Uns anys accelerats. Va sorgir la música rock, avui dia omnipresent. És l'any que Algèria s'independitza de França després d'una guerra cruenta amb milers de morts. La imatge que França li agradava de projectar al món com un país obert, acollidor, tolerant i il·lustrat va quedar esquitxada, seriosament malmesa. Els escrits de l'Albert Camus reflecteixen les greus contradiccions d'aquest fet històric en què França mostrà el seu pitjor esperit colonial. L'octubre de l'any 1962 els Estats Units, sota la presidència de John Fitzgerald Kennedy, van oposar-se a la implantació de míssils a Cuba, un episodi conegut com la Crisi dels míssils. Els EUA se'n va sortir amb la seva. La Guerra Freda vivia el seu moment àlgid.

A Catalunya l'any 1962 també és recordat en la memòria col·lectiva per dos episodis meteorològics. Els aiguats del setembre de 1962 van causar una tragèdia a les comarques del Vallès Oriental i Occidental, el Baix Llobregat i el Barcelonès pel desbordament de rius i rieres. I el 25 de desembre, el dia de Nadal, Barcelona va aixecar-se coberta de neu. Alguns barcelonins intrèpids esquiaven carrer Balmes avall. Passada la il·lusió inicial, la neu va convertir-se en un greu problema. L'actuació de l'exèrcit no era prou eficaç per resoldre la incomoditat creixent causada per l'acumulació de la neu. En José Maria de Porcioles i Colomer, l'alcalde de Barcelona, va sol·licitar ajut a l'Andreu Claret i Casadessús, fundador d'Esquerra Republicana de Catalunya, home de confiança d'en Pau Casals i exiliat a Andorra, on fundà una empresa de manteniment de carreteres. En resposta a la sol·licitud formulada per en Porcioles, per la carretera d'Organyà, Ponts i la nacional II van arribar vuit màquines llevaneus procedents d'Andorra que van treballar intensament per restablir l'activitat quotidiana de la ciutat.

L'any 1962 l'Empresa Nacional de Autocamions SA llançà al mercat el Pegaso Comet, el seu model més popular i exitós. Un bon vehicle produït en el moment oportú: 

 

Montesa, amb una moderna fàbrica a Esplugues del Llobregat, promocionà el seu nou model Impala amb l'Operació Impala: l'Oriol Regàs, en Rafa Marsans, en Tei Elizalde, l'Enric Vernís i en Manuel Maristany, cinc joves burgesos barcelonins -el que aleshores se'n deia de bones famílies- van creuar amb cinc Monteses Impala i un Land Rover d'assistència el continent africà de sud a Nord: des de Ciutat del Cap, capital de Sud-àfrica, van enfilar cap a Zimbabwe, Zàmbia, Etiòpia, Egipte i Tunísia.

La indústria catalana creixia i es diversificava a redós del pla d'estabilització econòmica. Juntament amb el sectors tèxtil i metal·lúrgic, que eren els tradicionals del país, sorgia amb força el sector alimentari i farmacèutic. Les exportacions també augmentaven any rere any. El complex petroquímic de Tarragona, creat als anys 1950 i que va ampliar-se amb la implantació d'empreses químiques, la major part de les quals, estrangeres, esdevenia el primer polígon d'aquesta mena a l'estat espanyol. L'Antoni Forrellad i Solà, un industrial de Sabadell, fundà Unidad Hermética, un dels principals productors europeus de compressors per neveres.

El turisme era un sector de importància creixent. I ho era tant per les divises que deixaven els turistes com per la mentalitat d'aquest turisme que contrastava vivament amb la mentalitat encotillada que les autoritats imposaven a la gent.

A nivell polític es produí la Trobada de Munic que la premsa oficial, d'obediència falangista, va qualificar despectivament de contuberni. Una trobada d'intel·lectuals i polítics favorables a l'adhesió de l'estat espanyol a la Comunitat Econòmica Europea i l'adveniment d'un règim democràtic. Aquesta trobada es celebrà paral·lelament a les vagues mineres que van tenir lloc a Astúries. 

Per la cultura catalana també va ser un any d'una gran efervescència. En Francesc Pujols, filòsof, traspassà a la Torre de les Hores de Martorell; i el poeta rossellonès Josep Sebastià Pons, morí a Illa del Riberal. És l'any de la publicació del llibre Nosaltres els valencians de Joan Fuster i Ortells, a càrrec d'Edicions 62, que sacsejarà el concepte i origen dels valencians. També s'enforteix el moviment de la Nova Cançó.  

La cultura catalana va trobar escletxes legals per publicar en català malgrat la repressió que exercia la dictadura franquista. L'una era les publicacions dels bisbats i els ordes religiosos. I Serra d'Or, una revista fundada l'any 1959 i que editava les Publicacions de l'Abadia de Montserrat va tenir un paper fonamental en la normalització de la cultura i la llengua del país aquells anys tan difícils. Hi col·laboraven els principals escriptors catalans d'aleshores independentment de la seva adscripció política i creences religioses: Joan Triadú, Josep Benet, Jordi Sardanedes, Francesc Vallverdú, Baltasar Porcel, Joan Fuster, Montserrat Roig, etc. Era un fogar de catalanitat i pluralisme.

Fullejar els exemplars de la revista Serra d'Or de l'any 1962, i la publicitat que contenia, dóna una idea força exacta de com era el país aquells anys. Portada de la revista Serra d'Or del juny de 1962:

Publicitat de l'empresa Avecrem-Gallina Blanca, fundada per en Lluís Carulla i Canals, i que era una manifestació de la puixança de la indústria alimentària catalana. Les dones abandonaven a poc a poc el seu paper a casa i s'incorporaven el mercat laboral. Per facilitar les labors domèstiques com cuinar, Avecrem oferia una ample gamma de productes:

Dos camions de l'empresa Avecrem-Gallina Blanca:

Can Jorba, els mítics magatzems que la gent del país identificava amb el concepte de grans magatzems, s'anunciava a Serra d'Or il·lustrant-ho amb l'edifici del Portal de l'Àngel i una fotografia d'un autocar i un turisme que enfilaven la carretera que condueix al monestir de Montserrat:

El trenet de les salines de Formentera fotografiat per l'Oriol Maspons, integrant de la Gauche Divine, il·lustrava un article d'en Baltasar Porcel:

Imatge meravellosa captada per l'Oriol Maspons del vaixell de Formentera carregat amb un vell autocar i la gent del país amb llurs vestits tradicionals:

Autocars Julià, amb domicili a la Ronda de la Universitat de Barcelona, oferia un servei d'autocar per assistir a la Missa del Gall que es celebra la nit del 24 de desembre al monestir de Montserrat. Tothom no disposava aleshores de vehicles particulars:

La classe mitja i l'alta es delia per posseir un automòbil particular que projectava estatus social i prestigi. Publicitat de J. Santacreu SA, concessionari oficial Barreiros, Dodge i Simca a Barcelona i a l'Hospitalet del Llobregat. Tenir un Dodge Barreiros aquells anys era una cosa seriosa i a l'abast de poques butxaques:

Fiol Roca SA, concessionari oficial Authi a Barcelona, oferia el Morris 1100, un vehicle més popular amb els acabats elegants i senyorívols dels autos britànics. Mecànicament, en general, no eren gaire fiables:

En els anys 1960 hi havia ganes de recórrer el país en automòbil. La revista del RACC publicava excursions arreu de Catalunya amb les carreteres i els indrets recomanats. Són els anys de la compra de vehicles per part de la classe alta i mitjana amb les sortides als monestirs de Montserrat, Poblet, Santes Creus, Sant Miquel del Fai, les fonts del Llobregat a Castellar de n'Hug i altres indrets de significació religiosa, cultural, paisatgística i monumental.

Les piles Tudor també s'anunciaven a Serra d'Or:

L'augment del nivell de vida i del poder adquisitiu dels salaris produït en els anys 1960 i 1970 permetia les sol·licitar donacions i contribucions a entitats benèfiques com la Creu Roja:

A poc a poc s'introduïen els articles que defineixen la societat de consum i que fan la vida més confortable. Un televisor portàtil de la casa Sony i les cuines, frigorífics i escalfadors de Corberó:

A finals dels anys 1960, el trànsit a Barcelona començava a ser un problema. Encara no s'havien executat els cinturons de ronda per canalitzar el trànsit:

En el proper article continuarem exposant la publicitat de la Revista Serra d'Or per conèixer una mica millor el país en aquells anys crucials.