Continuem amb la recopilació de la publicitat i fotografies contingudes en les revistes Serra d'Or editades en els anys 1960 i que són un bon aparador d'aquells anys. Industrial Quesera Menorquina SA, de Maó, anunciava els famosos formatgets El Caserio amb el cercle que contenia la casa de pagès enmig dels camps, una imatge que identificava perfectament la marca:
Baco-Vin, la marca de vins de taula de l'empresa Vins Pedro Rovira SA, amb cellers a Gandesa i Móra la Nova i un magatzem a l'Hospitalet del Llobregat, també feia publicitat dels seus vins blancs i negres amb un anunci acolorit:
Vins Pedro Rovira SA no va pas escarrassar-se gaire amb el nom comercial. La invocació del déu grec del vi, Baco, seguit de la paraula vi traspassada al francès i un guionet de separació. Un nom comercial pràctic i de retenció fàcil. Una marca molt eficaç. La família Rovira adquiriren en els anys 1980 les destil·leries Calisay d'Arenys de Mar, fundada per la família Mollfulleda i expropiada pel govern espanyol al Grup Rumasa. La seguretat jurídica a l'estat espanyol sempre ha sigut molt deficient. La fallida de la Barcelona Traction, la Canadenca, decretada per un Jutjat de Reus l'any 1948, la concessió d'indults pel govern espanyol a amics i coneguts i sentències arbitràries dictades per Tribunals absolutament polititzats, perquè l'absència de separació de poders provoca una democràcia de baixa qualitat, és un fet cert a l'estat espanyol avui dia. La família Rovira també havia tingut negocis tèxtils com les Filatures Edmundo Bebié SA a Les Llosses.
L'Aigua de lavanda de la casa Puig envasada en una ampolla de disseny, un article de consum corrent per l'augment del nivell de vida experimentat en els anys 1960 i principis del 1970, també s'anunciava a Serra d'Or:
La Joieria Bagués, una de les principals joieries de Barcelona que disposa del catàleg de les joies dissenyades per en Lluís Masriera, d'encuny modernista, també presentava les creacions de la temporada que reflecteix els gustos i moda d'aquells anys, inclòs el pentinat de la senyora:
Publicitat de dues cases de roba: Bavillesset amb botiga al carrer d'Avinyó i Elite, de la família Rigol, amb un establiment al passeig de Gràcia, especialitzada en la sastreria a mida:
Qui no ha tingut aquest model de ràdio Sony a casa seva?. Una mostra de l'imparable ascens de les empreses nipones productores d'articles d'electrònica a finals dels anys 1960 i la dècada del 1970 que va comportar la desaparició dels fabricants locals:
Banca Catalana, una entitat amb voluntat de fer país, també s'anunciava a Serra d'Or:
En Jordi Vilanova, un decorador amb botiga a la confluència del carrer de Ganduxer i la ronda del general Mitre de Barcelona, molt apreciat aquells anys per les classes benestants per les propostes innovadores que plantejava, s'anunciava amb una fotografia d'un espai gaudinià que havia decorat:
Una de les grans transformacions del país en els anys 1960 fou la construcció d'edificis per dues causes principals: proveir d'habitatges la gent procedent del sud d'Espanya i la promulgació el juliol de 1960 de la Llei de propietat horitzontal que permetia la inscripció en el registre de la propietat de les diferents entitats -vivendes, locals, oficines, apartaments, places d'aparcament, trasters- que constitueixen un edifici com finques independents i l'establiment d'un règim de copropietat sobre els elements comuns -façana, cobertes, porteria, ascensor, escales- amb la participació dels copropietaris en el repartiment de les despeses causades pel manteniment dels elements comuns.
L'entrada en vigor de la Llei 49/1960, de 21 de juliol, de propietat horitzontal, va obrir la difusió de la propietat entre la classe mitja i la treballadora que podia comprar una vivenda dins d'un edifici, inscriure'l al seu favor en el registre de la propietat, amb la protecció que se'n dispensava, i poder-lo pagar amb una hipoteca. La generalització de la propietat i el Seat 600 il·lustrava el somni i progrés real dels anys 1960. Algunes constructores anunciaven promocions d'habitatges als lectors de la revista Serra d'Or. Ribas i Pradell SA, una constructora centenària que va tancar a principis dels anys 1980, feia publicitat d'un bloc de pisos de renda limitada:
Spai, una promotora immobiliària especialitzada en immobles de qualitat, anunciava la comercialització de l'edifici Portinyol, davant per davant del port d'Arenys de Mar, i de la urbanització de La Cornisa, a Sant Andreu de Llavaneres, dues localitats properes a Barcelona molt apreciades com a llocs de segona residència:
Sant Andreu de Llavaneres era aleshores un petit poble del Maresme separat de la costa dedicat principalment a l'agricultura. En aquesta fotografia aèria es veu el petit nucli urbà del poble. El creixement que ha experimentat aquests darrers quaranta-cinc anys ha estat extraordinari i embullat. La urbanització es va construir al voltant de l'antiga església de Sant Andreu de Llavaneres, aixecada damunt d'un turó:
A Corbera del Llobregat, un poble de gran bellesa proper a Barcelona, s'oferien les parcel·les de la urbanització Cases Pairals, adreçades a clients d'un alt poder adquisitiu:
Les activitats nàutiques també van desenvolupar-se en els anys 1960. Mistral SA, una empresa constructora de iots i llanxes amb la drassana a Rubí, presentava el seu model Neckar:
Un article sobre l'horta valenciana, un territori d'un gran rendiment agrícola evocat amb nostàlgia en el llibre El tramvia groc, les memòries de joventut de l'escriptor Joan Francesc Mira editat per Edicions 62, i que l'especulació urbanística d'aquests anys al País Valencià ha arruïnat en part, s'il·lustrava amb aquestes fotografies d'uns pagesos descarregant sacs dels seus carros i un tractor amb un remolc ben carregat:
Continuarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada