dimecres, 4 de desembre de 2013

Imatges de la revista Serra d'Or (I).

Amb la perspectiva que confereix el pas del temps, la dècada del 1960 va ser interesantíssima. Uns anys accelerats. Va sorgir la música rock, avui dia omnipresent. És l'any que Algèria s'independitza de França després d'una guerra cruenta amb milers de morts. La imatge que França li agradava de projectar al món com un país obert, acollidor, tolerant i il·lustrat va quedar esquitxada, seriosament malmesa. Els escrits de l'Albert Camus reflecteixen les greus contradiccions d'aquest fet històric en què França mostrà el seu pitjor esperit colonial. L'octubre de l'any 1962 els Estats Units, sota la presidència de John Fitzgerald Kennedy, van oposar-se a la implantació de míssils a Cuba, un episodi conegut com la Crisi dels míssils. Els EUA se'n va sortir amb la seva. La Guerra Freda vivia el seu moment àlgid.

A Catalunya l'any 1962 també és recordat en la memòria col·lectiva per dos episodis meteorològics. Els aiguats del setembre de 1962 van causar una tragèdia a les comarques del Vallès Oriental i Occidental, el Baix Llobregat i el Barcelonès pel desbordament de rius i rieres. I el 25 de desembre, el dia de Nadal, Barcelona va aixecar-se coberta de neu. Alguns barcelonins intrèpids esquiaven carrer Balmes avall. Passada la il·lusió inicial, la neu va convertir-se en un greu problema. L'actuació de l'exèrcit no era prou eficaç per resoldre la incomoditat creixent causada per l'acumulació de la neu. En José Maria de Porcioles i Colomer, l'alcalde de Barcelona, va sol·licitar ajut a l'Andreu Claret i Casadessús, fundador d'Esquerra Republicana de Catalunya, home de confiança d'en Pau Casals i exiliat a Andorra, on fundà una empresa de manteniment de carreteres. En resposta a la sol·licitud formulada per en Porcioles, per la carretera d'Organyà, Ponts i la nacional II van arribar vuit màquines llevaneus procedents d'Andorra que van treballar intensament per restablir l'activitat quotidiana de la ciutat.

L'any 1962 l'Empresa Nacional de Autocamions SA llançà al mercat el Pegaso Comet, el seu model més popular i exitós. Un bon vehicle produït en el moment oportú: 

untitled101is.th[1]
 
Montesa, amb una moderna fàbrica a Esplugues del Llobregat, promocionà el seu nou model Impala amb l'Operació Impala: l'Oriol Regàs, en Rafa Marsans, en Tei Elizalde, l'Enric Vernís i en Manuel Maristany, cinc joves burgesos barcelonins -el que aleshores se'n deia de bones famílies- van creuar amb cinc Monteses Impala i un Land Rover d'assistència el continent africà de sud a Nord: des de Ciutat del Cap, capital de Sud-àfrica, van enfilar cap a Zimbabwe, Zàmbia, Etiòpia, Egipte i Tunísia.

La indústria catalana creixia i es diversificava a redós del pla d'estabilització econòmica. Juntament amb el sectors tèxtil i metal·lúrgic, que eren els tradicionals del país, sorgia amb força el sector alimentari i farmacèutic. Les exportacions també augmentaven any rere any. El complex petroquímic de Tarragona, creat als anys 1950 i que va ampliar-se amb la implantació d'empreses químiques, la major part de les quals, estrangeres, esdevenia el primer polígon d'aquesta mena a l'estat espanyol. L'Antoni Forrellad i Solà, un industrial de Sabadell, fundà Unidad Hermética, un dels principals productors europeus de compressors per neveres.

El turisme era un sector de importància creixent. I ho era tant per les divises que deixaven els turistes com per la mentalitat d'aquest turisme que contrastava vivament amb la mentalitat encotillada que les autoritats imposaven a la gent.

A nivell polític es produí la Trobada de Munic que la premsa oficial, d'obediència falangista, va qualificar despectivament de contuberni. Una trobada d'intel·lectuals i polítics favorables a l'adhesió de l'estat espanyol a la Comunitat Econòmica Europea i l'adveniment d'un règim democràtic. Aquesta trobada es celebrà paral·lelament a les vagues mineres que van tenir lloc a Astúries. 

Per la cultura catalana també va ser un any d'una gran efervescència. En Francesc Pujols, filòsof, traspassà a la Torre de les Hores de Martorell; i el poeta rossellonès Josep Sebastià Pons, morí a Illa del Riberal. És l'any de la publicació del llibre Nosaltres els valencians de Joan Fuster i Ortells, a càrrec d'Edicions 62, que sacsejarà el concepte i origen dels valencians. També s'enforteix el moviment de la Nova Cançó.  

La cultura catalana va trobar escletxes legals per publicar en català malgrat la repressió que exercia la dictadura franquista. L'una era les publicacions dels bisbats i els ordes religiosos. I Serra d'Or, una revista fundada l'any 1959 i que editava les Publicacions de l'Abadia de Montserrat va tenir un paper fonamental en la normalització de la cultura i la llengua del país aquells anys tan difícils. Hi col·laboraven els principals escriptors catalans d'aleshores independentment de la seva adscripció política i creences religioses: Joan Triadú, Josep Benet, Jordi Sardanedes, Francesc Vallverdú, Baltasar Porcel, Joan Fuster, Montserrat Roig, etc. Era un fogar de catalanitat i pluralisme.

Fullejar els exemplars de la revista Serra d'Or de l'any 1962, i la publicitat que contenia, dóna una idea força exacta de com era el país aquells anys. Portada de la revista Serra d'Or del juny de 1962:

IMG_0616

Publicitat de l'empresa Avecrem-Gallina Blanca, fundada per en Lluís Carulla i Canals, i que era una manifestació de la puixança de la indústria alimentària catalana. Les dones abandonaven a poc a poc el seu paper a casa i s'incorporaven el mercat laboral. Per facilitar les labors domèstiques com cuinar, Avecrem oferia una ample gamma de productes:

IMG_0614

Dos camions de l'empresa Avecrem-Gallina Blanca:

IMG_0615

IMG_0617

Can Jorba, els mítics magatzems que la gent del país identificava amb el concepte de grans magatzems, s'anunciava a Serra d'Or il·lustrant-ho amb l'edifici del Portal de l'Àngel i una fotografia d'un autocar i un turisme que enfilaven la carretera que condueix al monestir de Montserrat:

IMG_0629

El trenet de les salines de Formentera fotografiat per l'Oriol Maspons, integrant de la Gauche Divine, il·lustrava un article d'en Baltasar Porcel:

IMG_0630

Imatge meravellosa captada per l'Oriol Maspons del vaixell de Formentera carregat amb un vell autocar i la gent del país amb llurs vestits tradicionals:

IMG_0631

Autocars Julià, amb domicili a la Ronda de la Universitat de Barcelona, oferia un servei d'autocar per assistir a la Missa del Gall que es celebra la nit del 24 de desembre al monestir de Montserrat. Tothom no disposava aleshores de vehicles particulars:

IMG_0650

La classe mitja i l'alta es delia per posseir un automòbil particular que projectava estatus social i prestigi. Publicitat de J. Santacreu SA, concessionari oficial Barreiros, Dodge i Simca a Barcelona i a l'Hospitalet del Llobregat. Tenir un Dodge Barreiros aquells anys era una cosa seriosa i a l'abast de poques butxaques:

IMG_0651

Fiol Roca SA, concessionari oficial Authi a Barcelona, oferia el Morris 1100, un vehicle més popular amb els acabats elegants i senyorívols dels autos britànics. Mecànicament, en general, no eren gaire fiables:

IMG_0667

IMG_0669

En els anys 1960 hi havia ganes de recórrer el país en automòbil. La revista del RACC publicava excursions arreu de Catalunya amb les carreteres i els indrets recomanats. Són els anys de la compra de vehicles per part de la classe alta i mitjana amb les sortides als monestirs de Montserrat, Poblet, Santes Creus, Sant Miquel del Fai, les fonts del Llobregat a Castellar de n'Hug i altres indrets de significació religiosa, cultural, paisatgística i monumental.

Les piles Tudor també s'anunciaven a Serra d'Or:

IMG_0672

L'augment del nivell de vida i del poder adquisitiu dels salaris produït en els anys 1960 i 1970 permetia les sol·licitar donacions i contribucions a entitats benèfiques com la Creu Roja:

IMG_0671

A poc a poc s'introduïen els articles que defineixen la societat de consum i que fan la vida més confortable. Un televisor portàtil de la casa Sony i les cuines, frigorífics i escalfadors de Corberó:

IMG_0670

IMG_0673


A finals dels anys 1960, el trànsit a Barcelona començava a ser un problema. Encara no s'havien executat els cinturons de ronda per canalitzar el trànsit:

IMG_0668

En el proper article continuarem exposant la publicitat de la Revista Serra d'Or per conèixer una mica millor el país en aquells anys crucials.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada