Els darrers camions clàssics de Sant Feliu de Codines

Dedicat a la memòria del Sr. Antoni Roca, "Ton Marigó".

Sant Feliu de Codines és un poble del Vallès Oriental encimbellat sobre una cinglera des de la qual pot albirar-se els cingles de Bertí i, a la llunyania, la plana vallesana amb Granollers, Canovelles i la serra de Marina que constitueix la partió natural entre les comarques del Vallès Oriental i El Maresme.

El magnífic paisatge que s'esguarda des de Sant Feliu de Codines fa que se'l conegui popularment com "el balcó del Vallès"; aquesta circumstància juntament amb uns aires frescos i saludables, uns paratges propers que ofereixen boniques excursions i llur proximitat a Barcelona, va permetre que estiuejants adinerats pertanyents a la burgesia industrial de Barcelona l'escollissin com a lloc de vacances durant la dècada de 1960.

Prop de Sant Feliu de Codines, cap a ponent, hi ha el poblet de Gallifa, molt conegut perque hi va tenir l'estudi i el forn el ceramista Josep Llorens i Artigas, qui va treballar per dos dels artístes més importants del segle XX: en Joan Miró i en Pablo Picasso. A més, també hi ha el Castell Santuari de Gallifa, sota l'advocació de la Mare de Déu de l'Ecologia, una iniciativa de mossèn Josep Dalmau.

D'aquesta època d'esplendor de Sant Feliu de Codines, en resten cases magníficament construïdes sobre la cinglera que li dóna anomenada, com la finca de la família Valls Sistach, ubicada a "el balcó del Vallès", amb dues residències: una casa d'estiu i una casa d'hivern. També és remarcable la casa López-Rodó, en la qual hi estiuejava el ministre Laureano López-Rodó. El gran jesuïta pare Miquel Batllori, erudit en la nissaga valenciana del Borgia, hi estiuejà de petit. Fins i tot el gran arquitecte José Antonio Coderch de Sentmenat va dissenyar tres cases al nucli urbà de Sant Feliu de Codines.

La presència d'aquesta colònia d'estiuejants a Sant Feliu de Codines durant la dècada del 1960 i 1970, va estimular el desenvolupament del comerç familiar i de proximitat orientat a donar un servei de qualitat. Dos d'aquests comerços són la carnisseria GARRIGA i el Sr. Joan Casanovas, distribuïdor de begudes.

L'empenta de la gent de Sant Feliu de Codines no s'atura i aquests anys s'ha desenvolupat unes indústries que donen servei a Barcelona i rodalies, com una bugaderia industrial al servei dels hotels de la ciutat comtal o l'empresa ÀPATS FOOD SL, de patates xips i menjars precuinats, que cobreix tota la província amb una flota de furgonetes.

A casa tenim el costum els diumenges d'hivern, clars i nets, d'arribar-nos fins a Sant Feliu de Codines, gaudir de les seves vistes i prendre una beguda calenta al bar Talet, antic cafè que conserva la seva decoració original de la dècada de 1960, senyorial i distingida, amb les parets recobertes de fusta que li confereix un aire decandentívol molt acollidor i agradable. La visita matinal a Sant Feliu també permet retrobar-se amb excel·lents amics com en Josep Carbonell i comprar carn de qualitat, botifarres i embotits artesans a la carnisseria GARRIGA.

Per a mi, la visita a Sant Feliu de Codines tenia un estímul afegit: poder gaudir del camió Avia 2.500 de la família Garriga, carnissers de tota la vida, amb la seva caixa de transport de bestiar, i de l'Ebro D150 del senyor Joan Casanovas, comerciant de begudes, refrescs i aigues.

Tanmateix, fa uns mesos vaig adonar-me que aquells dos bonics camions que formaven part de la meva memòria íntima havien desaparegut: l'Avia ja no era a l'aparcament exterior de Can Garriga, i l'Ebro no era mig amagat rera les portes de fusta del magatzem del Sr. Casanovas. Desconcertat, vaig preguntar-li a l'amic Josep Carbonell si en sabia res d'aquests dos camionets. Al cap d'unes dies em va informar que sortosament tant l'Avia com l'Ebro encara es conserven i no havien estat desballestats com jo temia.

L'Avia 2500 és aparcat a la granja de Can Garriga de Sant Feliu de Codines, un cop ha estat donat de baixa, i retirat de la feina. Aquestes fotos de finals de febrer de 2009, pot copsar-se que el seu estat de conservació encara és prou bo.

Una altra foto de l'Avia amb la caixa de transport de bestiar. Aquest camió està equipat amb un motor Perkins de 4 cilindres.

Foto de l'interior de la cabina d'aquest bonic Avia on hi destaca la senzillesa i austeritat de la seva construcció:

En quant a l'Ebro D150, després de la jubilació del Sr. Joan Casanovas, ha estat adquirit per un constructor de Sant Feliu de Codines, qui de moment l'ha aparcat a una altra granja de bestiar també de Sant Feliu de Codines.

Aquest camió el recordo fa anys amb una bonica caixa de fusta de color blanc que li ha estat substituïda per una caixa més moderna de ferro, la qual li ha fet perdre part de l'encant que tenia. Aquestes fotos també corresponen a finals del mes de febrer de 2009, i pot observar-se que llur estat de conservació també és correcte.

Cal destacar que aquest Ebro D150 és dels primers que es van comercialitzar talment com es palesa per la matrícula i per les llantes, idèntiques a les que muntaven els Ebro amb la cabina C. Un altre detall que em plau especialment és el mirall retrovisor instal·lat en la part superior de la cabina, el qual li confereix molta personalitat.

Una altra foto d'aquest Ebro que palesa el modern i encertat disseny quan fou comercialitzat, en que hi destaca una cabina panoràmica amb molts espais oberts per a facilitar-ne la conducció per les ciutats, atès que aquest vehicle estava concebut per al repartiment urbà

Serveixin aquestes línies per a agrair a la família Garriga i al Sr. Casanovas l'encert d'haver conservat aquests dos camions durant tants anys, i a l'amic Josep Carbonell totes les molèsties que la meva dèria pels camions de ben segur que li ha causat.