dilluns, 8 d’agost de 2011

La línia d'autobusos de Torelló a la colònia Lacambra i els taxis d'en Joan Quintana i Esperó.

En Joan Quintana i Esperó era natural de Cabrianes, un agregat del poble de Sallent, a la comarca del Bages. La seva família es dedicava bàsicament al conreu de la vinya, una activitat econòmica prou important en aquella comarca durant aquells anys. Fotografia de maduresa d'en Joan Quintana i Esperó:

avi%20joan%20quintana[1]

Cap al 1875 va escampar-se la plaga de la fil·loxera que va arruïnar tota la vinya a Catalunya. Sort en va haver-hi que els dos nois de la casa havien entrat a treballar en altres sectors: un dels fills va treballar de mecànic d'automoció i l’altre va decantar-se per la maquinària tèxtil.

Davant de les magres expectatives de futur que se li plantejaven, en Joan Quintana i Esperó va resoldre de marxar del seu poble natal, Cabrianes, i anar a treballar de xofer particular al poble de Vinyoles d'Orís, a la comarca d’Osona. Gràcies a la seva empenta i capacitat de treball va progressar ràpidament i ben aviat va muntar la seva pròpia empresa, deixant de portar la gorra de plat.

Permís de conduir d'en Joan Quintana:

Joan Quintana i Esperó

Va comprar un autobús amb el qual feia la línia regular Torelló-La Coromina-Vinyoles-La colònia Lacambra. Malauradament, no es conserven pas fotografies d'aquest autobús.

Un cop assentat, el senyor Quintana va casar-se amb la Pepeta Fiol i Mas, filla de Torelló. Van anar a viure al carrer del Pont, on obrí una vinateria de venda de vins a granel. Targeta del matrimoni format pels senyors Joan Quintana i Esperó i Josefa Fiol i Mas:

Escanear0014-1[1]

La senyora Pepeta Fiol i llur filla, en un dels cotxes de la família, abans de la guerra civil:

Escanear0009-3[1]

Aquesta vinateria familiar del carrer del Pont era la sala d’espera dels viatgers de la línia regular de Torelló fins a La Colònia Lacambra. En aquest establiment i sala d’espera, en Joan Quintana els servia als usuaris de la línia ratafia amb sifó i anxoves de L’Escala, convenient netejades, segons la demanda que hi havia. D’aquesta manera complementava les dues activitats. Tenia un fi sentit del negoci. Més endavant també es va comprar un auto destinant-lo al servei de taxi amb un xofer, en Jaume.

Targeta de l'empresa del senyor Quintana, amb els serveis que oferia:

Joan Quintana i Esperó

Dues fotografies del xofer del senyor Quintana, en Jaume, davant del taxi:

jaume%20xofer%20de%20quintana%201935-1[1]

xofer%20quintana%20-2[1]

Foto famíliar asseguts a l'auto de casa, abans de la guerra civil:

Escanear0013-3[1]

El juliol de 1936 esclata la guerra civil amb el drama que va suposar. Tots els vehicles del senyor Joan Quintana li són requisats i ell ha d’amagar-se dins d’un pou per por de les patrulles d’incontrolats que mataven a tort i a dret. Els primers mesos posteriors al 18 de juliol de 1936 van ser d’una gran inseguretat a la rereguarda republicana, amb assassinats indiscriminats i arbitraris, agreujat per l’absència d'un ordre públic organitzat i eficaç.

A començaments de febrer del 1939, Torelló és ocupat per l’exèrcit franquista, ja a les acaballes de la guerra civil. El carrer on residia la família Quintana Fiol és anomenat a partir d’aleshores “calle 4 de Febrero”, per a recordat la data de l’entrada dels franquistes a Torelló. Aleshores va començar una altre repressió, de signe completament oposat, també amb assassinats i represàlies de tota mena.

Acabada la guerra civil, en Joan Quintana ho havia perdut absolutament tot. Tots els vehicles de llur propietat, requisats, mai més se’n va saber res. Aleshores va decidir d’obrir un negoci de taxis de luxe per fer viatges de tota mena, fins i tots interprovincials i a l’estranger, si calia. Va comprar diversos autos de fabricació nordamericana, els coneguts “haigas”, autos de luxe, de grans dimensions i generalment pintats de color fosc, molt de moda en aquells anys d'estretors i penúries.

Com ja hem dit, el celler dels senyors Joan Quintana i Pepeta Fiol s'usava de sala d’espera dels usuaris de la línia regular de Torelló a la Colònia Lacambra, i també d’oficina per a prendre nota dels encàrrecs dels serveis dels taxis. Aquesta vinateria va continuar sent la central dels taxis del senyor Quintana en els anys de la postguerra.

Amb els taxis del senyor Joan Quintana, els “haigas” nordamericans de gran confort i velocitat a l’època, la gent benestant solia fer viatges molt llargs, inclús a l’estranger. Un xofer de taxi en aquells anys estava molt ben considerat. Diversos taxis del senyor Quintana:

Escanear0009-2[1]

Escanear0009[1]

Fotografia presa a Torello, a la placeta d'en Pujol, on hi aparcaven els taxis d'en Joan Quintana. En aquesta placeta hi havia el bar l'Havana, del senyor Vicens, propietari d'un Seat 600 bicolor, semblant als colors dels Seat 1400 B. Al fons, es veuen parets derruïdes pel riu Ges en les dramàtiques inundacions de l'octubre del 1940.

Escanear0009-1[1]

Escanear0013[1]

En Joan Quintana al costat d'un seu taxi:

Escanear0001[1]


Els taxis del senyor Quintana tenien la parada a Torelló, a la placeta d’en Pujol, front del Bar l’Havana, del senyor Vicens, on també hi agafaven els encàrrecs per telèfon dels serveis requerits dels taxis.

L’any 1946, la Montserrat, filla d’en Joan Quintana, es va casar amb Josep Maria Castells, nascut a un poble de la comarca de La Segarra, transportista de professió. Havia comprat una agència de recaderia entre Torelló i Barcelona, l’Agència Norte, juntament amb un seu cosí també fill de la Segarra, en Josep Llorens i Nadal.

El Josep Maria Castells i Llorens, els diumenges que no conduïa el camió, treballava amb el seu sogre conduint taxis i es treia un sou extra, en uns anys plens de dificultats i de condicions de vida particularment feixugues. Fotografia del senyor Joan Quintana i llur gendre, en Josep Maria Castells, al costat d'un Mercury, model paradigmàtic dels "haigas" dels anys 1940 i 1950:

sr Castells i llur sogre sr quintana en un Mercury

Un parent del senyor Quintana, en Domingo, també feia de taxista a la Barcelona dels anys 1940. Fotografia d'aquest taxi al centre de Barcelona, completament buida de vehicles:

taxi d'un familiar de BCN Sr Domingo

L’any 1953, el senyor Joan Quintana va morir per causa d’un càncer de laringe. El seu gendre, en Josep Maria Castells, va fer-se càrrec del negoci, abans de dedicar-se plenament al transport de mercaderies en camions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada