dissabte, 6 d’agost de 2011

La línia regular d'autobusos de Sant Quirze de Besora a La Farga de Bebié i Ripoll.


Abans de la Guerra Civil de l'any 1936, a Sant Quirze de Besora, poble de la comarca d'Osona situat a les dues ribes del riu Ter, hi havia diverses línies regulars d'autobusos.

La primera companyia d'autobusos era propietat d'en Josep Maria Solà, que girava amb el nom comercial d'AUTOS BERGA, coneguda popularment com els "Autos de Can Gepino". Aquesta empresa també se'n deia "La Santquirzense". Anunci publicitari de l'empresa del senyor Solà aparegut a una revista d'empreses d'Osona de l'any 1927:

IMG_9728

El senyor Solà era titular de tres línies regulars que partien totes de Sant Quirze de Besora a Berga, a Prats de Lluçanès passant per Perafita, i a Santa Eulàlia de Puig-oriol. La línia de Sant Quirze de Besora fins a Prats de Lluçanès va gaudir de molta anomenada després de la Guerra civil. La gent de Barcelona i rodalies pujaven amb tren fins a Sant Quirze de Besora on els esperaven els autos de Can Gepino. Agafaven aquests autos per a anar fins als pobles del Lluçanès a proveir-se a les cases de pagès de patates, pa, aviram i ous, menjar molt escàs en aquells any de poca teca i de cartilles de racionament.

Fotografia d'un autocar de Can Gepino en una excursió l'any 1955, extreta del llibre de l'Albert Tàpias i Portella, "Sant Quirze de Besora 1950-1970 Memòria Personal":

IMG_9731

Quan poc a poc la situació general va començar a millorar i les cartilles de racionament van desaparèixer, els usuaris d'aquesta línia van començar a flaquejar. Ja no hi havia tanta gent que baixés plena de menjar cap a Barcelona i altres ciutats properes. A més, es va obrir una línia que enllaçava Vic i Prats de Lluçanès, més ràpida i directe, i també una altre de Berga fins a Prats de Lluçanès.

També hi havia el senyor Alfonso Puig, titular de la línia regular de Sant Quirze de Besora i Vidrà. Aquesta línia feia el servei tots els dies de l'any, inclosos els festius. Transportava els treballadors i treballadores residents a Vidrà que treballaven a les filatures Guixà i Tomàs, aquesta darrera coneguda com a Can Trinxet, de Sant Quirze de Besora.

A Montesquiu, també hi havia l'empresa familiar dels germans Soler Tubau coneguda com Can Plana, que feien la línia regular entre Montesquiu i La Farga de Bebié, una important empresa tèxtil fundada pel suís Edmond Bebié, transportant-hi els treballadors. Guardaven els autocars en un garatge de la carretera de Barcelona. Un autocar Chevrolet de Can Plana amb matrícula B-56906:

IMG_0457

Del matrimoni format pels consorts Francisco Santonja i Molera, nascut a Torelló, teixidor d'ofici i que treballava a la filatura Guixà, de Sant Quirze de Besora, i Margarita Esturí i Santanach, nascuda a Vic, hi van néixer quatre nois: en Miquel, solter; en Fernando, que estudiava per capellà i va morir jove; en Josep, que va morir el 17 de febrer de 1920, de ben jovenet; i en Francisco, nascut el 12 de gener de 1891.

En Francisco Santonja i Molera era el contramestre -director de la fàbrica encarregat de la maquinària- de l'empresa tèxtil Can Guixà, dedicada a la producció de teixits. Quan Can Guixà va abandonar la producció de teixits i enceta la producció de filatura, en Francisco i llur fill gran, en Miquel Santonja i Esturí, van perdre la feina. Aquest fet, en aquells anys sense protecció de cap mena ni ajudes socials, va ser un gran trasbals per a la família.

Publicitat de la filatura Guixà de Sant Quirze de Besora, l'any 1927:

IMG_9730

En Miquel Santonja i Esturí, un cop va haver de plegar de treballar a Can Guixà, va dedicar-se tota la seva vida a la recaderia amb un mocador de farcells entre Barcelona i Sant Quirze de Besora usant la línia del tren de Puigcerdà. És recordat com una persona profundament religiosa.

El seu germà petit, en Francisco Santonja i Esturí, va tenir una carnisseria. Més endavant va treballar de mecànic a una fàbrica, abans de dedicar-se al transport. Va treure's el carnet de primera especial, que l'autoritzava a conduir camions i autocars i cotxes de línia -coneguts aquells anys amb el nom d'òmnibus-, el número 32 de la província de Girona. A principis del 1920 va sol·licitar a la Delegació del Ministeri d'Obres Públiques de Barcelona la concessió de la línia regular entre Sant Quirze de Besora i Ripoll, que li fou atorgada. Carnet de primera especial del senyor Santonja:

fot533


fot532
L'any 1921, en Francisco Santonja i Esturí, de trenta anys d'edat, va casar-se amb la Maria Salvans i Rovira. D'aquest matrimoni, hi van néixer dos fills: en Josep i sa germana. Aquells anys, en Francisco Santonja treballava en la línia regular de transport de viatgers entre Sant Quirze de Besora i Ripoll. També treballava de manyà a La Farga de Bebié. Abans del senyor Santonja, ja hi havia hagut una altre empresa que havia cobert aquesta línia.

Per a cobrir el servei de la línia entre Sant Quirze de Besora i Ripoll, va comprar un òmnibus Ford amb pneumàtics massissos i carrosseria de fusta. Fotografia d'aquest Ford apareguda en l'anunci dels seus serveis de transport publicat en una revista de l'any 1927:


fot535

Fins el juliol del 1936, realitzava els següents serveis de la línia de Sant Quirze de Besora a Ripoll: de dilluns a dissabte transportava els treballadors de La Farga de Bebié -els dissabtes també eren dies laborables aquells anys; els dissabtes també arribava fins a Ripoll perquè era dia de mercat. I els diumenges i festius, per la tarda, duia gent de Sant Quirze de Besora i Montesquiu a Ripoll per a gaudir principalment de la sala de balls Marabú i del cinema Condal, de molta anomenada aquells anys.

El 18 de juliol del 1936, amb l'esclata la Guerra Civil, es col·lectivitzen totes les empreses de transport incloent-hi els vehicles, autocars i camions. L'agost del 1936, li requisen al senyor Francisco Santonja un dels dos autocars que tenia, un Ford, que feia tot just tres anys que l'havia comprat. El van dur al front de guerra i mai més van veure'l. L'altre autocar, un Chevrolet, se'n feren càrrec els treballadors per la col·lectivització de l'empresa. El senyor Santonja va continuar treballant de manyà a la Farga de Bebié.

En Josep Santonja i Salvans, fill d'en Francisco, nascut l'any 1923, estudiava al Col·legi Mútua Sant Hou, referència a Sant Eudald, patró de Ripoll la festivitat del qual es celebra el 11 de maig. El juliol del 1936 gaudia de les vacances quan s'inicia la guerra civil. Durant els tres anys següents de conflicte armat va fer d'aprenent al taller mecànic d'en Joan Sayós, de Can Talaia, un mecànic molt enginyós que reparava els vehicles improvisant solucions imaginatives de tota mena.

L'abril del 1939, tot just acabada la Guerra Civil, el senyor Santonja havia perdut els dos autocars, el Chevrolet i el Ford. Del Ford, mai més se'n va saber res. El Chevrolet el van trobar cremat i abandonat al Coll d'Ares, entre les comarques del Ripollès i del Vallespir.

Després de la guerra civil, els treballadors caminaven llargs trajectes per anar a les fàbriques i tornar a casa, un cop acabada la jornada, sovint de dotze hores. Van ser uns anys molt difícils.

L'any 1940, per a començar altre cop la línia regular de Sant Quirze de Besora a Ripoll, en Francisco Santonja i Esturí va comprat de segona mà un autocar Chevrolet amb rodes de càmera. Amb aquest Chevrolet feien els mateixos serveis que abans de la Guerra Civil: de dilluns a dissabte, cinc viatges diaris des de Sant Quirze de Besora fins a La Farga de Bebié, amb parada a Montesquiu. Publicitat dels serveis que oferia el senyor Francisco Santonja:

IMG_0458

En la immediata postguerra, tot eren dificultats i problemes. Els vehicles patien panes tot sovint. Un cop reparats, aviat tornaven a avariar-se. Les peces i els recanvis eren d'una qualitat ínfima. Disposar de carburant i pneumàtics era una proesa i un luxe. El senyor Santonja recorda com havia d'apedaçar els vehicles i els pneumàtics. Més d'un cop, en el viatge de Sant Quirze de Besora fins a la Farga de Bebié, havia patit dos punxades de rodes.

El primer viatge de Sant Quirze de Besora a La Farga de Bebié amb parada a Montesquiu sortia a les cinc de la matinada i tornava de buit; el segon viatge arrencava a dos quarts de vuit del matí i transportava el torn central de treballadors format per paletes, llauners, fusters, escrivents i comptables; a la una del migdia feia un altre viatge de Sant Quirze de Besora a La Farga de Bebié. A les dues de tarda, recollia els treballadors del primer torn del matí per a retornar-los a llurs cases de Montesquiu i Sant Quirze de Besora. A les sis de tarda carregava el torn central que havia entrat a les vuit del mati; a les deu de la nit entrava el torn de la nit i baixaven els treballadors que havien entrat a les dues de la tarda; a les cinc del matí tornava el torn de la nit que havia entrat a les deu del vespre.

Instal·lació l'any 1971 de l'emblema identificatiu de l'empresa a la paret del pont de pedra sobre el riu Ter:

camió creuant el pont de La Farga de Bebié.

Estat actual de la fàbrica i la colònia Bebié, a la comarca del Ripollès, completament tancada:

IMG_0481

IMG_0484

IMG_0485

IMG_0489

IMG_0490

IMG_0487

IMG_0482

Els dissabtes i diumenges es cobria la línia entre Sant Quirze de Besora a Ripoll. Els dissabtes es sortia de Sant Quirze de Besora a dos quarts de nou del matí i parava oficialment a Montesquiu, La Farga de Bebié, la Colònia del Roig i Ripoll. També parava al pas de Sora per a recollir les pageses de Sora i al molí de l'Aliguer on hi pujaven els pagesos de Sovelles carregats de conills, aviram i ous que venien al mercat de Ripoll i on es proveïen d'allò que necessitaven durant la setmana. Sortien de Ripoll a la una del migdia. Els diumenges sortien a les quatre de la tarda de Sant Quirze de Besora carregada de gent que volia distreure's a la sala de ball Marabú i al cinema Condal, propietat d'en Gaspar Viñas, en "Gaspanet". Es tornava a un quart de deu del vespre quan s'acabava el ball de la sala Marabú.

Aquells anys Ripoll era un vila molt animada que oferia molt divertiment i gaudi a tota la comarca, inclòs també el jovent de Torelló. Era el centre de distracció amb la Sala Marabú, els Cinemes Condal, Ideal i La Molina, i la Pista Jardín, també de ball, a l'aire lliure. A la sala Marabú, amb el seu famós cambrer Capdevila, que també feia de tramoista, sec i que servia les begudes ballant, hi havien actuat l'orquestra d'en Luis Rovira, d'en Ramon Evaristo, La Selecció de Granollers, la Orquestra Maravella, Els Verds de Mataró, la Orquestra Gran Casino on hi cantava en Rafael Medina, en Ramon Calduch, o en Juanito Segarra. A Ripoll hi havien actuat també l'Antonio Molina, la Lola Flores, en Luis Lucena, en Paquito Jerez, en Pepe Caracol, en Juanito Valderrama en Pepe Blanco, en José Guardiola, l'Antonio Machín, en Manolo Escobar acompanyat de la cupletista Rocío Jurado, la famosa Imperio Argentina, Tania Doris, Carmen de Lirio o Rafael Alonso. També s'hi havien representat sarsueles al cinema Condal com Katiuska, La del manojo de Rosas, Los Gavilanes i La Dolorosa, entre d'altres. Tots aquests espectacles van anar de baixa amb la moda de les discoteques.

Eren els anys que a la Farga de Bebié hi treballaven uns mil cent treballadors aproximadament, majorment dones. Algunes treballadores baixaven des de les cases de pagès de Sora i Sovelles, a peu, fins a la fàbrica. Anaven caminant des de llurs cases fins a la Farga de Bebié i, en acabat, tornaven cap a casa a peu altre cop. Allò era posar-hi el coll amb el fred a l'hivern que pelava.

El nombre de treballadors que ocupava La Farga de Bebié aquells anys permetia que hi coexistissin dues línies regulars alhora: la línia del senyor Santonja des de Sant Quirze de Besora amb parada a Montesquiu, i també la línia de Montesquiu fins a la Farga de Bebié, de la família Soler Tubau. Els autocars del senyor Santonja duien uns tres-cents quaranta treballadors, i els autocars dels senyors Soler Tubau uns quatre-cents quaranta de la línia de Montesquiu a La Farga de Bebié.

L'autocar Chevrolet el reparava en Joan Sayós, de Can Talaia, el taller on havia fet d'aprenent en Josep, fill d'en Francisco Santonja, durant la guerra civil. I era guardat en un garatge de la carretera de Berga 29, de Sant Quirze de Besora. Estat actual del garatge de la família Santonja, reconvertit en un gimnàs:

IMG_0374

Cap el 1948 es va comprar un camió Ford al Garatge Rovira, de Vic. Es va reconvertir en autocar muntant-li una carrosseria d'autocar que era d'en Pepitu, propietari del bar La Molina, de la plaça Gran de Ripoll. Aquesta obra va realitzar-la un taller de Vic especialitzat en carrosseries. El Chevrolet amb el qual es va reprendre el servei després de la guerra fou desballestat a Vic.

L'any 1953 el senyor Santonja va llegir l'anunci de la venda a Barcelona d'un camió Chevrolet que tenia un xassís d'autocar. Hi havia el problema que tenia una caixa sense cap utilitat per al senyor Francesc Santonja. Després d'una negociació, es va comprar el camió sent carrossat en un taller de Vic. La caixa fou venuda a un transportista de Sant Pere de Torelló. Tenia una carrosseria d'autocar de trenta-dues places i llur matrícula era B-74.514.

Fotografia de la part posterior de l'autocar Chevrolet en una excursió de l'orfeó a Santa Fe del Montseny l'any 1962 publicada al llibre "Sant Quirze de Besora 1950-1970 Memoria personal" de l'Albert Tapias i Portella:

IMG_9732

L'agost del 1958 es va comprar a Saragossa un autocar Renault de 38 places, ja usat, amb la carrosseria xata. Tenia la matrícula B-41426. Es va pagar amb lletres.

L'any 1965 el senyor Francisco Santonja i Esturí va cedir la línia de la que era titular de Sant Quirze de Besora a Ripoll a llur fill Josep Santonja i Salvans. Va morir aquell mateix, exactament el 24 de desembre, vigília de Nadal.

A principis de la dècada del 1970, la Farga de Bebié va emprendre una profunda inversió amb l'adquisició de maquinària moderna. El resultat fou una reducció progressiva dels treballadors. Aleshores es va palesar que no hi havia prou feina per a les dues línies, la del senyor Josep Santonja i la dels germans Soler Tubau que cobria la línia de Montesquiu a la Farga de Bebié.

El 4 de desembre de 1974 es va celebrar l'acord d'unió de les línies propietat dels senyors Josep Santonja i Salvans i Francisco, Peret i Joan Soler Tubau. Plànol de la línia propietat del senyor Josep Santonja de Sant Quirze de Besora a Ripoll:

IMG_9729

El senyor Santonja tenia l'any 1974 dos autocars, un Renault amb matrícula B-41426 i un Chevrolet amb matrícula B-74514. I els germans Soler Tubau tenien un Chevrolet de vint-i-sis seients amb matrícula B-56906 i xassís XPCA 1975, i un Hino amb matrícula B-155702. També tenien un autocar amb targeta discrecional i matrícula M-119858, de trenta-sis seients. Fotografies de l'autocar Hino a Montesquiu, comprat segurament a AUTOS CASAS de Mataró:

fot537

fot538

fot539

fot540

fot541

Un cop unides les dues empreses, van continuar realitzant els mateixos serveis i viatges. L'any 1975 es va comprar un autocar Pegaso a l'empresa SARFA, per a substituir el Chevrolet amb matrícula B-56902, retirat del servei i donat de baixa per vell.

Tarifes de la línia de Sant Quirze de Besora a Ripoll, l'any 1982, aprovada per la Generalitat de Catalunya:

fot534


L'any 1983 els senyors Santonja i Soler Tubau van vendre la línia a en Verdaguer, de Sant Pere de Torelló, incloent-hi els vehicles. El senyor Santonja va posar-se a treballar pel senyor Verdaguer cobrint els serveis de la línia que havia estat de la seva propietat.

El gener del 1985 tota Catalunya va patir un fred terrible. En Josep Santonja tornava de La Farga de Bebié després d'haver dut el torn central quan, de sobte, el camió que circulava davant seu va aturar-se de cop enmig de la carretera. El xòfer va manifestar que el motor s'havia parat per la congelació del gasoil al dipòsit. Els frens d'aire de l'autocar Pegaso que conduïa el senyor Santonja van fer figa i no va poder frenar xocant amb part la posterior de la caixa del camió parat enmig de la carretera. Després d'aquest accident, el senyor Santonja va decidir de retirar-se.

Vull agrair al senyor Francesc Del Val que ens hagi permès de conèixer al senyor Josep Santonja i Salvans, qui ens ha explicat les línies regulars que hi hagué a Sant Quirze de Besora des dels anys 1920 fins als anys 1980.

2 comentaris:

  1. L'Hino del que publiqueu fotografies al reportage foou efectivament de l'Empresa Casas de Mataró, a on va portar la calca 46.

    Salutacions

    Marcel Estadella

    ResponElimina
  2. Gràcies Marcel per l'aclariment i la precisió.

    ResponElimina