Dies enrere, amb el senyor Joan Brugués vàrem fer cap a Borrassà, on ens hi esperava en Joaquim Ribas i Prat, de Can Janot, i la seva muller, la Pietat Pla. El seu avi, l’Andreu Prat, va ser un dels primers transportistes que va tenir autocars a les comarques gironines.
L’Andreu Prat i Xibecas era de Can Janot, una casa de pagès de Borrassà. Va néixer cap a l’any 1888. Va abandonar la tradició pagesa familiar per explotar la línia d’Ordis i Borrassà fins a Figueres. Tenia una tartana de setze places i un tir de dos cavalls. Disposava d’una plataforma darrera perquè els usuaris, gairebé tots pagesos, hi duguessin menjar i animals a vendre al mercat de Figueres.
Cap a l’any 1910, l’Andreu Prat tenia dues tartanes. Una de grossa, de setze places, per al servei de la línia regular i mercat a Figueres; i una petita i curta per a casaments i cerimònies diverses. Això era costum aleshores. Aquestes dues tartanes va construir-les l’Andreu Vilagran, un carreter de Borrassà.
L’Andreu Prat va adonar-se ben aviat que el futur del transport passava pels vehicles a motor. Va treure’s el carnet de conduir de primera especial, a principis dels anys 1910, que l’autoritzava a conduir camions i autocars. Va ser el carnet especial número 12 de tota Espanya.
L’any 1914 va comprar un autocar Ford “pedals”. Solament tenia dues marxes: primera i directa. El tendal que cobria el sostre era de lona. L’Andreu Prat fotografiat davant del seu autocar a la plaça de Borrassà:
Amb aquest autocar continuava fent la línia regular d’Ordis i Borrassà fins a Figueres, i serveis de mercats. Cal referir que aquest autocar fou el primer que va pujar fins al poble de El Pertús, a la comarca del Vallespir, en un servei discrecional.
El segon autocar que va comprar l’Andreu Prat fou un Citroen de divuit cavalls. També cobria la línia regular i els serveis de mercats. Aquest autocar fotografiat a Borrassà:
L’Andreu Prat va patir la requisició d’aquest autocar Citroen per anar al front d’Aragó. Acabada la Guerra Civil, l’alcalde de Borrassà va autoritzar-lo per a que el recuperés, a prop del riu Ebre, on l’havien abandonat els soldats republicans en llur retirada el novembre del 1938. Estava molt esgavellat i malmès de resultes de la batalla. I com tampoc tenia diners per a remolcar-lo amb una grua fins a Borrassà, l’Andreu Prat va abandonar-lo allà mateix, prop de l’Ebre.
Per a prestar el servei de taxi, el senyor Prat va comprar un cotxe Buick, nord-americà, de vint-i-un cavalls de potència. No se’n conserven pas fotografies d’aquest auto. L’Andreu Prat el tancava en un garatge del carrer del Mar 24 de Borrassà. Va poder-lo salvar de la requisició de la guerra civil perquè va colgar-lo amb la càrrega de quatre carros de canoques al garatge del carrer del Mar. Hi ha l’anècdota que durant la guerra civil, al garatge del carrer del Mar 24 van dormir-hi soldats al costat del Buick amagat sota la pila de canoques.
Cap a l’any 1934, l’Andreu Prat va comprar el seu tercer autocar, un altre Citroen de divuit cavalls. La carrosseria de fusta que muntava va construir-la el carreter Andreu Vilagran, de Borrassà. Llur matrícula era GI-4784. Amb aquest autocar cobria la línia regular, els serveis de mercats i també excursions. L'Andreu Prat fotografiat davant d'aquest seu autocar:
Per a evitar que també li requisessin aquest autocar Citroen, l’Andreu Prat va desmuntar-li el motor i el va enterrar al terra del garatge on el guardava. El Comitè local no va poder endur-se’l.
L’abril del 1939, acabada la guerra civil, l’Andreu Prat era un home afortunat perquè havia pogut salvar dos vehicles: l’autocar Citroen de divuit cavalls i el taxi Buick de vint-i-un cavalls.
Amb l’autocar Citroen cobria la línia regular d’Ordis-Borrassà i Figueres. I els dijous, dia de mercat a Figueres, feia tres viatges a Figueres i dos de tornada a casa al migdia:
- Primer viatge, a les 7 h del matí: Ordis-Borrassà-Figueres.
- Segon viatge, a les 8 h del matí: Borrassà-Figueres.
- Tercer viatge, a les 9 h del matí: Ordis-Borrassà-Figueres.
- Quart viatge, a les 12 h del matí: Figueres-Borrassà.
- Cinquè viatge, a les 13 h del matí: Figueres-Borrassà-Ordis.
Els autocars de l’Andreu Prat paraven al carrer Lassauca, de Figueres, a Can Xato, just al davant d'un baster. Allà hi deixava els usuaris de la línia regular i del servei de mercats i els recollia per anar a Borrassa i Ordis.
En Joaquim Ribas i Prat, nét de l’Andreu, recorda perfectament com de ben jove acompanyava el seu avi en els serveis de mercats fent de cobrador. Un document curiós que conserva en Joaquim Ribas és l’apoderament notarial conferit l’any 1957 pel senyor Andreu Prat a favor d’uns gestors de Girona i Madrid per a complimentar tots els tràmits administratius de legalització i inscripció de la línia regular de la seva propietat davant del Ministeri d’Obres Públiques:
L’Andreu Prat i Xibecas era de Can Janot, una casa de pagès de Borrassà. Va néixer cap a l’any 1888. Va abandonar la tradició pagesa familiar per explotar la línia d’Ordis i Borrassà fins a Figueres. Tenia una tartana de setze places i un tir de dos cavalls. Disposava d’una plataforma darrera perquè els usuaris, gairebé tots pagesos, hi duguessin menjar i animals a vendre al mercat de Figueres.
Cap a l’any 1910, l’Andreu Prat tenia dues tartanes. Una de grossa, de setze places, per al servei de la línia regular i mercat a Figueres; i una petita i curta per a casaments i cerimònies diverses. Això era costum aleshores. Aquestes dues tartanes va construir-les l’Andreu Vilagran, un carreter de Borrassà.
L’Andreu Prat va adonar-se ben aviat que el futur del transport passava pels vehicles a motor. Va treure’s el carnet de conduir de primera especial, a principis dels anys 1910, que l’autoritzava a conduir camions i autocars. Va ser el carnet especial número 12 de tota Espanya.
L’any 1914 va comprar un autocar Ford “pedals”. Solament tenia dues marxes: primera i directa. El tendal que cobria el sostre era de lona. L’Andreu Prat fotografiat davant del seu autocar a la plaça de Borrassà:
Amb aquest autocar continuava fent la línia regular d’Ordis i Borrassà fins a Figueres, i serveis de mercats. Cal referir que aquest autocar fou el primer que va pujar fins al poble de El Pertús, a la comarca del Vallespir, en un servei discrecional.
El segon autocar que va comprar l’Andreu Prat fou un Citroen de divuit cavalls. També cobria la línia regular i els serveis de mercats. Aquest autocar fotografiat a Borrassà:
L’Andreu Prat va patir la requisició d’aquest autocar Citroen per anar al front d’Aragó. Acabada la Guerra Civil, l’alcalde de Borrassà va autoritzar-lo per a que el recuperés, a prop del riu Ebre, on l’havien abandonat els soldats republicans en llur retirada el novembre del 1938. Estava molt esgavellat i malmès de resultes de la batalla. I com tampoc tenia diners per a remolcar-lo amb una grua fins a Borrassà, l’Andreu Prat va abandonar-lo allà mateix, prop de l’Ebre.
Per a prestar el servei de taxi, el senyor Prat va comprar un cotxe Buick, nord-americà, de vint-i-un cavalls de potència. No se’n conserven pas fotografies d’aquest auto. L’Andreu Prat el tancava en un garatge del carrer del Mar 24 de Borrassà. Va poder-lo salvar de la requisició de la guerra civil perquè va colgar-lo amb la càrrega de quatre carros de canoques al garatge del carrer del Mar. Hi ha l’anècdota que durant la guerra civil, al garatge del carrer del Mar 24 van dormir-hi soldats al costat del Buick amagat sota la pila de canoques.
Cap a l’any 1934, l’Andreu Prat va comprar el seu tercer autocar, un altre Citroen de divuit cavalls. La carrosseria de fusta que muntava va construir-la el carreter Andreu Vilagran, de Borrassà. Llur matrícula era GI-4784. Amb aquest autocar cobria la línia regular, els serveis de mercats i també excursions. L'Andreu Prat fotografiat davant d'aquest seu autocar:
Hi ha l'anècdota que el cabell negre llis i clenxinat i el bigotet retallar que duia l'Andreu Prat va provocar que a la platja de Sant Pere Pescador un senyor el confongués amb el dictador alemany Adolf Hitler. Una altre fotografia d'aquest autocar:
Per a evitar que també li requisessin aquest autocar Citroen, l’Andreu Prat va desmuntar-li el motor i el va enterrar al terra del garatge on el guardava. El Comitè local no va poder endur-se’l.
L’abril del 1939, acabada la guerra civil, l’Andreu Prat era un home afortunat perquè havia pogut salvar dos vehicles: l’autocar Citroen de divuit cavalls i el taxi Buick de vint-i-un cavalls.
Amb l’autocar Citroen cobria la línia regular d’Ordis-Borrassà i Figueres. I els dijous, dia de mercat a Figueres, feia tres viatges a Figueres i dos de tornada a casa al migdia:
- Primer viatge, a les 7 h del matí: Ordis-Borrassà-Figueres.
- Segon viatge, a les 8 h del matí: Borrassà-Figueres.
- Tercer viatge, a les 9 h del matí: Ordis-Borrassà-Figueres.
- Quart viatge, a les 12 h del matí: Figueres-Borrassà.
- Cinquè viatge, a les 13 h del matí: Figueres-Borrassà-Ordis.
Els autocars de l’Andreu Prat paraven al carrer Lassauca, de Figueres, a Can Xato, just al davant d'un baster. Allà hi deixava els usuaris de la línia regular i del servei de mercats i els recollia per anar a Borrassa i Ordis.
En Joaquim Ribas i Prat, nét de l’Andreu, recorda perfectament com de ben jove acompanyava el seu avi en els serveis de mercats fent de cobrador. Un document curiós que conserva en Joaquim Ribas és l’apoderament notarial conferit l’any 1957 pel senyor Andreu Prat a favor d’uns gestors de Girona i Madrid per a complimentar tots els tràmits administratius de legalització i inscripció de la línia regular de la seva propietat davant del Ministeri d’Obres Públiques:
L'Andreu Prat i Xibecas va tenir tres filles: la Lluïsa, la Marina i la Dolors. La Lluïsa, la primogènita, va casar-ne amb en Jaume Ribas Galí, que va fer de paleta tota la seva vida. Mai en va voler saber res dels autocars ni de les línies regulars i els serveis de mercats.
Atès que en Joaquim Ribas, el nét, era encara massa xic per dur l’empresa, l’any 1960l'Andreu Prat va decidir de vendre-la a en Pere Estarriol i Bramon, de Figueres. Els tractes van tancar-los al Cafè de l’Oli de la Rambla de Figueres. Per l’autocar Citroen, el taxi Buick, la línia regular, els serveis de mercats i la parada a Can Xató, davant del baster del carrer de La Sauca, en Pere Estarriol va pagar-ne cent mil pessetes.
L’Andreu Prat i Xibecas va morir a Borrassà l’any 1964, als setanta quatre anys d’edat. Tota la vida va fer de tartaner i va conduir els autobusos de la seva línia regular d’Ordis-Borrassà-Figueres. Va ser un testimoni d’excepció de profunda evolució del transport per carretera a Catalunya al segle XX: el pas de la tracció animal a la mecànica, malgrat la maltempsada de la guerra civil i la llarga i misèrrima postguerra.
Atès que en Joaquim Ribas, el nét, era encara massa xic per dur l’empresa, l’any 1960l'Andreu Prat va decidir de vendre-la a en Pere Estarriol i Bramon, de Figueres. Els tractes van tancar-los al Cafè de l’Oli de la Rambla de Figueres. Per l’autocar Citroen, el taxi Buick, la línia regular, els serveis de mercats i la parada a Can Xató, davant del baster del carrer de La Sauca, en Pere Estarriol va pagar-ne cent mil pessetes.
L’Andreu Prat i Xibecas va morir a Borrassà l’any 1964, als setanta quatre anys d’edat. Tota la vida va fer de tartaner i va conduir els autobusos de la seva línia regular d’Ordis-Borrassà-Figueres. Va ser un testimoni d’excepció de profunda evolució del transport per carretera a Catalunya al segle XX: el pas de la tracció animal a la mecànica, malgrat la maltempsada de la guerra civil i la llarga i misèrrima postguerra.
En Joaquim Ribas Prat va continuar l’ofici del seu avi. Els autocars sempre li han agradat. En Joaquim Ribas, el primer per la dreta a la segona filera, fotografiat a catorze anys davant de l'Hotel Terrassa de Roses en una excursió d'amics de Borrassà; darrera, hi ha uns autocars arrenglerats:
Un cop jurada la bandera al campament de Talarn (Pallars Jussà) i llicenciat del servei militar l’any 1964, va obtenir el carnet de primera especial que li permetia de conduir camions i autocars, uns vehicles que sempre el van atreure, com el seu avi.
El senyor Ribas recorda que la seva família va ser present a la cerimònia de la jura de bandera al campament de Talarn i van desplaçar-se amb un autocar de l’empresa Olivet, de Banyoles. En aquells anys, Can Olivet organitzava viatges als campaments militars de Talarn i San Gregorio perquè les famílies podessin visitar els fills. Eren els anys que no hi havia gaire automòbils particulars. Altres empreses d’autocars de Figueres organitzaven els desplaçaments dels soldats del campament de Sant Climent Sescebes els dies de permís.
El primer any va conduir un camió Barreiros Saeta de l’empresa SUCA SA, de Figueres, que fabricava caixes, envasos i embalatges. Va plegar per treballar de director de l’autoescola Albert, ubicada al carrer Llers 3, de Figueres. També va treballar de professor d'autoescola a les autoescoles Sacrest i Portas, d'Olot. Fotografia de la flota de Seats 600 d’aquesta autoescola:
Un circuit de pràctiques de formació de conductors a principis dels anys 1970:
A la segona meitat dels anys 1960 i principis del 1970 hi havia una gran demanda de formació de conductors. Eren els anys que el país es motoritzava i les classes mitges podien gaudir del seu Seat 600. Autos de les autoescoles Albert i Pumarola a principis dels 1980:
Quan en Jaume Terradas i Quintana va comprar l’autoescola Albert, en Joaquim Ribas simultanejava la direcció de l’autoescola amb la conducció d’autobusos i autocars d’en Jaume Terradas. Gairebé va conduir tots els autocars de Can Terradas. Al matí, abans d’entrar a l’autoescola, feia el servei escolar de Saus, Camallera i Llampaies amb un autocar Nazar verd de vint-i-cinc places, inscrit a nom de la Maria Colomer, i que havia estat de l’Enric Isern.
Quan va treballar de xofer per en Jaume Terradas, “En Paciència”, havia conduït un Pegaso de roda senzilla posterior que cobria un servei mixt: el servei escolar i alhora la línia regular de Figueres a Albanyà. A l’hivern, havia d’extremar la precaució per no lliscar amb la carretera glaçada.
També havia conduït l’autocar LAI-Karpetan d’en Jaume Terradas, per al servei escolar i d’excursions. Aquest autocar l’havia comprat el senyor Terradas a Barcelona i havia fet la línia regular de Barcelona a Ginebra. La mecànica Man era molt bona i fiable. Un gran vehicle:
En Joaquim Ribas fotografiat davant d'un autocar Dodge carrossat per Vanholl de l'empresa JAUME TERRADES SL, de Borrassà:
Un autocar de l'empresa JAUME TERRADES SL i un cotxe de l'autoescola Terradas:
Un grup fotografiat en una excursió davant de l'autocar de Can Terradas que conduïa en Joaquim Ribas, assegut en primer terme:
Un cop plegat de Can Terradas, va entrar de xòfer a l’empresa Viñolas, de Roses, fent serveis discrecionals d’excursions per tota Europa. En Joaquim Ribas fotografiat davant d’un autocar d’en Joan Viñolas i Hortal, un empresari que sempre va ser amable, generós i detallista envers els seus treballadors. En Joaquim Ribas i la guia fotografiats davant de l'autocar Man de Can Viñolas, carrossat per en Beulas, que conduïa:
Més tard encara, va treballar per l’empresa SARFA, també en serveis discrecionals d’excursions. Conduïa per tota Europa, incloent-hi els països de l’Est, l’antic bloc soviètic, Rússia i Lituània. En aquesta empresa va jubilar-se. En Joaquim Ribas fotografiat davant de l'autocar Scania de la Sarfa que conduïa:
Dues fotografies de Borrassà, bonic poble de l'Alt Empordà proper a Figueres, on resideix la família Ribas Pla:
Volem agrair al senyor Joaquim Ribas i la seva senyora, la Pietat Pla, l’amabilitat amb que ens han tractat. I hem de valorar el treball d’en Joan Brugués seguint la petja dels antics transportistes de l’Alt Empordà, recerca que sovint permet la descoberta d’informació i fotografies d’un notable valor històric, com ho són les que il·lustren aquest article.
Sóc l'Adrià el nét den Quim Ribas i també em dic Ribas, igual que el meu pare,el meu avi el meu vesavi i revesavi,l'Andreu m'agraden els cotxes i aquesta història em sembla genial.
ResponEliminaGràcies Adrià pel teu comentari. El mèrit d'haver publicat la vostra història familiar, molt interessant, és gràcies al teu avi, en Joaquim Ribas.
ResponElimina