dimarts, 20 de març de 2012

La trobada de camions clàssics organitzada per en Luis Martinez a Rincón de Soto (i II).

Aquestes trobades de camions clàssics permeten la coneixença d’altres afeccionats que t’il·lustren sobre matèries que desconeixes. És el cas d’en Manuel Alfaro, un estudiós de la indústria carrossera saragossana i riojana. La seva afició pels autocars l’ha dut a conèixer tots els carrossers espanyols, actuals i desapareguts.

O enraonar amb el David Garrido, descendent d’una coneguda nissaga de transportistes asturians. Generacions enrere ja transportaven persones i mercaderies amb els mitjans disponibles.

En David Garrido ens explicava com es transportava al segle XVII el peix fresc des del Cantàbric i Galícia fins a la cort, a Madrid, un ofici que menava la gent de Ponferrada, i que va enriquir considerablement els qui s’hi dedicaven. Els animals de tir que cobrien aquest servei els canviaven als hostals de posta.

Dins de la cabina del Mercedes Benz, el dissabte al vespre, ens admiràvem del miracle econòmic protagonitzat pels alemanys l’any 1945.

Els alemanys, en deu anys, havien capgirat la derrota militar i impulsat econòmicament el país esdevenint una potència industrial malgrat les condicions adverses que patien. Les pèrdues humanes i territorials, l’ocupació militar i divisió del país entre la República Federal i la República Democràtica Alemanya, una ferotge i sinistra dictadura comunista. També va haver-hi les pressions i maniobres franceses per desmantellar la seva potent i competitiva indústria.

La guerra freda determinava que calia una Alemanya forta que contingués l’avenç de les dictadures comunistes a Europa. Estats Units i Gran Bretanya volien evitar els gravíssims errors comesos al tractat de Versalles del 1919 per causa del ressentiment d’en Georges Clemenceau que provocaria la ruïna de la República de Weimar, l’ascens nacionalsocialista al poder i la tragèdia de la Segona Guerra Mundial. No hi havia gaire marge de maniobra en aquelles circumstàncies.

L’any 1955 Alemanya tornava a ser una potència industrial de primer ordre. Tenia alguns dels principals fabricants de camions europeus d’aleshores que senyorejaven per les carreteres.

La capacitat de treball i sacrifici dels alemanys en una economia de mercat, la política liberal impulsada pel Canceller Konrad Adenauer, l’ajuda del Pla Marshall, l’empara dels Estats Units i un estat federal organitzar territorialment en Länders, profundament descentralitzat, d’una gran eficàcia administrativa, van ser les principals causes d’aquest miracle.

El made in Germany era admirat altre cop arreu. Els productes manufacturats produïts a Alemanya gaudien d’un gran èxit fora de llurs fronteres. Alemanya era de nou una potència exportadora, tendència que ha sabut consolidar brillantment aquestes darreres dècades.

Aquest miracle alemany contrastava amb la pobresa de l’Estat Espanyol. La política autàrquica, l’isolament internacional i el tancament a l’importació de productes estrangers van ofegar el país. Varem trigar més de vint anys a començar a respirar una mica.

Aquestes reflexions eren compartides amb el David Garrido mentre circulaven dins la cabina del camió Mercedes Benz exposat a la Fira Internacional de Mostres de Barcelona celebrada la primavera del 1958.

El camió Mercedes Benz admirablement ben construït, pensat fins el darrer detall, d’una qualitat acreditada, no tenia comparació possible amb els Pegasos que es fabricaven a Barcelona i a Madrid. Era un altre món.

IMG_2653

El diumenge pel matí encara varem esgarrapar uns minuts per visitar el garatge de l’empresa Jiménez, d’Arnedo. Una empresa fundada a Arnedo el 1883 i que va comprar el seu primer vehicle amb motor d’explosió el 1921, un Hispano Suiza, motiu pel qual l’empresa s’anomenava aleshores La Hispano Arnedana.

Durant tots aquests anys, Autocares Jiménez ha tingut vehicles de totes les marques i carrossers, incloent-hi Nazar. Avui dia té una moderna flota de Setras, el millor vehicle del mercat.

IMG_2661

IMG_2660

IMG_2664

IMG_2670

Ens va rebre personalment el senyor Teodoro Jiménez al garatge d’Arnedo, on hi guarda dos vehicles. Un Pegaso amb carrosseria Setra Seida:

IMG_2679

IMG_2683

I un autobús Pegaso carrossat per Unicar i matriculat a Alacant:

IMG_2671

IMG_2676

Unes fotografies d’època que el senyor Jiménez té al seu garatge. Un Pegaso Z-207 carrossat per Maiso, de Logronyo:

IMG_2655

Una fotografia de la flota de l’empresa l’any 1977:

IMG_2657

Fotografies d'època que el senyor Jiménez té penjades a la paret del seu despatx:

IMG_2656

IMG_2658

IMG_2659

A mig matí, després d’un bon esmorzar per gentilesa d’en Luis El Colorao amb excel·lents productes de la terra, tocava l’hora dels adéus, el comiat i el retorn cap a casa.

Un cap de setmana meravellós gràcies a l’hospitalitat d’en Luis Martínez i la seva família, i de la resta de participants en aquest encontre de camions clàssics que permet de consolidar l’afició i la preservació dels camions i altres vehicles industrials. En Martin Vian arrencant el Pegaso 1183 per marxar cap a casa:

IMG_2701

IMG_2713

En Carlos Fernández i en David Garrido enllestint el camió per tornar cap a Astúries. Neteja de vidres. Més de dotze hores de trajecte fins arribar a destí:

IMG_2716

IMG_2715

IMG_2721

IMG_2710

Dotze hores per carretera fins arribar a casa:

IMG_2756

Un Pegaso Troner d'atracció de fira d'en Luis El Colorao:

IMG_2709

Unes voltes amb el Pegaso 200 d'en Luis, abans de tancar-lo altre cop a la nau:

IMG_2773

Article publicat al diari La Rioja sobre aquest encontre de camions clàssics a Rincón de Soto:

IMG_2696

Ara esperem delerosos la propera celebració del encontre de camions clàssics a Sant Pere de Torelló. Segur que en Xavier Castells i d’altres afeccionats de la Plana de Vic com en Ramon Camprubí, en Francesc Malian, en Francesc Parramon i en Josep Salarich hi posaran el coll perquè es repeteixi l’èxit de l’anterior edició.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada