La Siata del senyor Felipe de Barcelona.

Les populars furgonetes Siata, de reduïdes dimensions, van ser fabricades a Tarragona per l'empresa SIATA ESPAÑOLA SA, propietat de la societat homònima italiana. SIATA ESPAÑOLA SA va ser constituïda l'any 1960 a Barcelona per la fabricació i transformació de vehicles, principalment sobre la base del Seat 600. El vehicle de més anomenada fou la Siata Minivan. Se'n van fabricar dues versions: la 2850 i la 3000 Especial.

L'any 1973 SIATA ESPAÑOLA SA fou adquirida per l'empresa MOTOR IBÉRICA SA, fabricant dels camions, furgonetes i tractors EBRO. Arran d'aquesta compra, les Siatas matriculades es comercialitzaven sota el nom comercial d'EBRO. Fins i tot algunes Siatas van vendre's amb la marca Avia, propietat també de MOTOR IBÉRICA SA.   

Les furgonetes Siata van gaudir de força requesta a la dècada del 1960 i principis dels anys 1970. Se'n van produir versions de tota mena, incloent-hi una carrosseria fúnebre per la conducció de cadàvers. L'exèrcit espanyol i la Creu Roja també en van adquirir de Siatas.

Al xamfrà dels carrers de Còrsega amb Bailen, just davant de la parròquia del Corpus Christi de la qual n'és titular mossèn Jesús Sanz i Garcia, vicari episcopal de l'arquebisbat de Barcelona, hi aparcava temps enrere una Siata matriculada la primavera del 1976. Segurament que ha estat la darrera Siata en actiu de Barcelona.

El seu propietari, el senyor Felipe, acostumava els caps de setmana a repassar i apariar la seva Siata. Els diumenges assolellats se'l veia adobant-la. Els adhesius, els abonyegaments a la carrosseria, les peces mecàniques i la comprovació dels nivells del motor eren objecte de la seva atenció. Era una estampa familiar del barri que contribuïa a fer-lo més proper i amable per als seus residents. Un barri que en pocs anys ha patit una transformació absoluta fins a desdibuixar-se completament.

A més, el senyor Felipe, petit i rabassudet, tenia la mida ideal per conduir una Siata. Semblava que fos un vehicle dissenyat per ell. Als vespres era habitual de veure el senyor Felipe encabit dins de la seva Siata circulant parsimoniosament amb les llums curtes del vehicle que il·luminaven escassament i tènue a la recerca d'una zona de càrrega i descàrrega on aparcar-la. Imatges d'altres temps, més tranquils i amb menys circulació. 

La Siata del senyor Felipe fotografiada a la cantonada de la parròquia del Corpus Christi durant aquests darrers anys:  

Aquestes fotografies visualitzen l'envelliment inexorable de la Siata del senyor Felipe. Difícilment podia passar l'Inspecció Tècnica de Vehicles sense els vidres substituïts matusserament per uns cartrons:

Desconeixem quin ha estat el destí de la Siata del senyor Felipe. Si l'ha comprada cap afeccionat o l'han desballestada. Se'ns dubte era un vehicle singular de fabricació espanyola que tenia prou interès per ser conservat. Actualment el senyor Felipe condueix una furgoneta Nissan Vanette amb uns quants anys que ell també ha decorat amb enganxines de procedència diversa.

Una altre Siata desballestada fotografiada a Can Millán, de Girona, dedicada a la venda ambulant:

Les entranayables Siatas, amb un disseny singular i original d'encuny italià, van ser vehicles molt senzills i pràctics que donaven resposta a les necessitat de petit transport a la dècada del 1960. El seu manteniment igualment econòmic les feia molt atractives per a petits autònoms. Reflecteixen una vessant i modalitat del transport molt arrelada i estesa a casa nostra.

Més endavant una altre empresa catalana especialitzada en la transformació de vehicles va fer quelcom semblant amb el mateix plantejament industrial que les Siatas. Malauradament, EMELBA no va pas reeixir en aquest projecte executat a la dècada dels anys 1980.