Avui dissabte, convocats per en Claudi Herguido Fo, al matí, acompanyats d'en Xavier Castells i Quintana, amb qui ens hem trobat a Orís, hem fet via cap a Torres de Segre, a la comarca del Segrià, per visitar una fàbrica de begudes carbòniques tancada fa més de vint anys. Un trajecte llarg per la carretera C-17, l'Eix Transversal i l'autovia AP2 amanit amb la dissertació sobre el món del transport a càrrec del senyor Castells, una autoritat en aquesta matèria. L'empresa familiar de fabricació de carbòniques conserva la maquinària que produïa les begudes i dos camions que tingué per la distribució.
La història d'aquesta empresa familiar es remunta als anys 1920, quan en Maties Closa Torres començà la fabricació a Torres de Segre de begudes carbòniques que comercialitzava amb el nom de Carbòniques Closa. El seu fill Josep Closa Vidal el succeí al capdavant del negoci familiar.
Sifó d'aigua de seltz i ampolla de gasosa de Carbòniques Josep Closa:
El senyor Josep Closa Vidal contragué matrimoni amb la senyora Teresa Miró Domènech. No tingueren descendència. A la fàbrica del senyor Closa hi entrà a treballar el senyor Montserrat Charles Domènech, cosí germà de l'esposa de l'amo, la senyora Teresa Miró. L'any 1972, amb la jubilació del matrimoni Closa Miró, el negoci fou traspassat al senyor Montserrat Charles. L'empresa girà aleshores amb el nom comercial de Carbòniques Charles.
La senyora Josepa Roca Bodí va néixer a Favara, un poble de la comarca valenciana de la Ribera Baixa, a tocar a Cullera, l'any 1941. És el primer poble de l'albufera que hi ha venint d'Alacant conegut pel correu de l'arròs. De ben petita, amb la seva família es traslladà a Torres de Segre, un poble de la comarca del Segrià on aleshores es conreava arròs.
L'Ajuntament i el sindicat agrícola de Torres de Segre cercaven arrossaires per conrear els camps d'arròs del municipi, un treball que els llauradors valencians de l'albufera coneixien i excel·lien. En els anys 1940 i 1950 hi hagué camps d'arròs a Torres de Segre i Alcarràs afavorit pel nivell de la capa freàtica, l'aigua del riu Segre i la necessitat en la postguerra de disposar de productes de primera necessitat per alimentar una població malnodrida. Avui dia el conreu de l'arròs a la comarca del Segrià ha desaparegut.
La Josepa Roca entrà el mes de maig de 1956 a treballar a la fàbrica de begudes carbòniques del senyor Josep Closa Vidal. Allà va conèixer qui seria el seu marit, el senyor Montserrat Charles. Produïen gasoses, taronjades, llimonades, coles, sifons i gels.
L'any 1960 el senyor Josep Closa Vidal comprà, al representant oficial de Lleida, un camió Ebro B45 que carrossà amb un bonica caixa de fusta. Circulà un parell d'anys amb placa verda. Les unitats d'aquest model que Motor Ibérica SA produí al cap d'un temps tenien un acabat més senzill i matusser:
Uns quants amics aplegats aquest matí a Torres de Segre, contemplen la cabina del camió Ebro B45:
Interior de la cabina del camió Ebro, ben entapissada:
L'Ebro B45 fotografiat a principis dels anys 1990 amb el magatzem ple de begudes per distribuir:
La primera fàbrica de sifons era al carrer del Vall de Torres de Segre. L'any 1978 és traslladaren en una nau més grossa situada al carrer Pau Casals 31 (abans 12). Als baixos, hi tenien la maquinària de producció de begudes, el magatzem i els camions de distribució. La part superior era el domicili dels amos.
Interior de la nau de grans dimensions usada per produir begudes refrescants, magatzem i garatge dels camions:
Una de les begudes més apreciades a la comarca del Segrià eren els sifons que fabricava el senyor Charles. Només cal aigua i gas. I el secret d'un bon sifó és que tingui la pressió de gas justa. És una beguda que s'ha de produir amb molta pressió de gas. I a causa de la pressió del gas, algun cop les ampolles de vidre es trencaven amb els talls que es produïen a les mans. La implantació i generalització de les fundes de plàstic a les ampolles de vidre dels sifons fou un gran avanç.
A l'esquerra, rentadora circular d'ampolles de sifons:
Cinta transportadora de begudes:
Bombones de gas i maquinària de la fàbrica:
Envasadora d'aigua de seltz, on es produeix la barreja de l'aigua i del gas amb l'ampolla de sifó cap per avall:
Atès que els sifons han d'estar ben carregats de gas, l'aigua de seltz que venen avui dia els supermercats i grans superfícies envasades en ampolles de plàstic, amb poc gas, no són pas com els que fabricaven a Torres de Segre.
L'any 1969 fou estrenat un camió Avia, carrossat amb una caixa de fusta per transports generals:
El camionet Avia carregat de palets:
Carbòniques Charles repartia a onze pobles de les comarques de Segrià i les Garrigues com Soses, Sudanell, Sarroca, Granyena, Sunyer, Alfés i Torrebesses. En aquells anys hi havia uns quants productors de begudes carbòniques escampats per distints pobles del Segrià que subministraven als pobles del voltant: Carbóniques Gaya d'Aitona, Carbòniques Basílio SL de Seròs, Carbòniques Badia d'Alcarràs i Carbòniques Guiu SA de Lleida.
Els sifons Gaya, Basílio i Guiu els netejava i envasaven el senyor Charles i la seva esposa a Torres de Segre sota les seves marques respectives. Tal era el prestigi que els sifons de Torres de Segre tenia entre els altres fabricants de la comarca.
El poc temps que la feina li permetia, el senyor Charles l'aprofitava per gaudir de la família, caçar i practicar esquí aquàtic amb una llanxa pròpia. El senyor Montserrat Charles assegut en un sofà:
Molt destre en la mecànica, el manteniment i les reparacions de la maquinària de casa, tenia el senyor Charles al capdavall del magatzem unes lleixes amb ferramentes, peces, cargols i recanvis:
I l'any 1992 construí usant peces de procedència diversa (els llums, el capó del motor, el volant i la portella de l'espai de la roda de recanvi d'un Citroen dos cavalls, un motor de motocicleta, un tablier d'un Barreiros Yeye, etc) un petit automòbil per distreure la canalla:
La senyora Roca continuà la producció de sifons i gasoses després del traspàs del seu marit fins que tancà l'empresa. El darrer cop que els dos camions de la casa passaren la inspecció tècnica de vehicles fou l'any 1996. Caixes de begudes, que distribuïa el senyor Montserrat Charles, amuntegades en un racó de la nau, al costat del camió Ebro:
El amics que ens hem trobat a casa de la senyora Josepa Roca per visitar la fàbrica d'aigua de seltz, gasoses i demés begudes refrescants que la seva família tingué a Torres de Segre. De dreta a esquerra: en Ricard Palomas, en Xavier Castells, en Claudi Herguido, la senyora Josepa Roca Bodí, en Jordi Ibars i en Carlos Cerdà Meseguer, amb dos xiquets, l'Anna i en Jesús, davant la porta del magatzem:
Havent-nos acomiadat de la senyora Roca, un cop acabada una visita d'un gran interès, hem marxat cap a Alcarràs on ens esperava la segona activitat del matí. En Ricard Palomas, gran afeccionats als automòbils clàssics, ha vingut amb un Seat 850 Spider que munta una carrosseria dissenyada per Bertone.
Sifó d'aigua de seltz i ampolla de gasosa de Carbòniques Josep Closa:
El senyor Josep Closa Vidal contragué matrimoni amb la senyora Teresa Miró Domènech. No tingueren descendència. A la fàbrica del senyor Closa hi entrà a treballar el senyor Montserrat Charles Domènech, cosí germà de l'esposa de l'amo, la senyora Teresa Miró. L'any 1972, amb la jubilació del matrimoni Closa Miró, el negoci fou traspassat al senyor Montserrat Charles. L'empresa girà aleshores amb el nom comercial de Carbòniques Charles.
La senyora Josepa Roca Bodí va néixer a Favara, un poble de la comarca valenciana de la Ribera Baixa, a tocar a Cullera, l'any 1941. És el primer poble de l'albufera que hi ha venint d'Alacant conegut pel correu de l'arròs. De ben petita, amb la seva família es traslladà a Torres de Segre, un poble de la comarca del Segrià on aleshores es conreava arròs.
L'Ajuntament i el sindicat agrícola de Torres de Segre cercaven arrossaires per conrear els camps d'arròs del municipi, un treball que els llauradors valencians de l'albufera coneixien i excel·lien. En els anys 1940 i 1950 hi hagué camps d'arròs a Torres de Segre i Alcarràs afavorit pel nivell de la capa freàtica, l'aigua del riu Segre i la necessitat en la postguerra de disposar de productes de primera necessitat per alimentar una població malnodrida. Avui dia el conreu de l'arròs a la comarca del Segrià ha desaparegut.
La Josepa Roca entrà el mes de maig de 1956 a treballar a la fàbrica de begudes carbòniques del senyor Josep Closa Vidal. Allà va conèixer qui seria el seu marit, el senyor Montserrat Charles. Produïen gasoses, taronjades, llimonades, coles, sifons i gels.
L'any 1960 el senyor Josep Closa Vidal comprà, al representant oficial de Lleida, un camió Ebro B45 que carrossà amb un bonica caixa de fusta. Circulà un parell d'anys amb placa verda. Les unitats d'aquest model que Motor Ibérica SA produí al cap d'un temps tenien un acabat més senzill i matusser:
Uns quants amics aplegats aquest matí a Torres de Segre, contemplen la cabina del camió Ebro B45:
Interior de la cabina del camió Ebro, ben entapissada:
L'Ebro B45 fotografiat a principis dels anys 1990 amb el magatzem ple de begudes per distribuir:
La primera fàbrica de sifons era al carrer del Vall de Torres de Segre. L'any 1978 és traslladaren en una nau més grossa situada al carrer Pau Casals 31 (abans 12). Als baixos, hi tenien la maquinària de producció de begudes, el magatzem i els camions de distribució. La part superior era el domicili dels amos.
Interior de la nau de grans dimensions usada per produir begudes refrescants, magatzem i garatge dels camions:
Una de les begudes més apreciades a la comarca del Segrià eren els sifons que fabricava el senyor Charles. Només cal aigua i gas. I el secret d'un bon sifó és que tingui la pressió de gas justa. És una beguda que s'ha de produir amb molta pressió de gas. I a causa de la pressió del gas, algun cop les ampolles de vidre es trencaven amb els talls que es produïen a les mans. La implantació i generalització de les fundes de plàstic a les ampolles de vidre dels sifons fou un gran avanç.
A l'esquerra, rentadora circular d'ampolles de sifons:
Cinta transportadora de begudes:
Bombones de gas i maquinària de la fàbrica:
Envasadora d'aigua de seltz, on es produeix la barreja de l'aigua i del gas amb l'ampolla de sifó cap per avall:
Atès que els sifons han d'estar ben carregats de gas, l'aigua de seltz que venen avui dia els supermercats i grans superfícies envasades en ampolles de plàstic, amb poc gas, no són pas com els que fabricaven a Torres de Segre.
L'any 1969 fou estrenat un camió Avia, carrossat amb una caixa de fusta per transports generals:
El camionet Avia carregat de palets:
Carbòniques Charles repartia a onze pobles de les comarques de Segrià i les Garrigues com Soses, Sudanell, Sarroca, Granyena, Sunyer, Alfés i Torrebesses. En aquells anys hi havia uns quants productors de begudes carbòniques escampats per distints pobles del Segrià que subministraven als pobles del voltant: Carbóniques Gaya d'Aitona, Carbòniques Basílio SL de Seròs, Carbòniques Badia d'Alcarràs i Carbòniques Guiu SA de Lleida.
Els sifons Gaya, Basílio i Guiu els netejava i envasaven el senyor Charles i la seva esposa a Torres de Segre sota les seves marques respectives. Tal era el prestigi que els sifons de Torres de Segre tenia entre els altres fabricants de la comarca.
El poc temps que la feina li permetia, el senyor Charles l'aprofitava per gaudir de la família, caçar i practicar esquí aquàtic amb una llanxa pròpia. El senyor Montserrat Charles assegut en un sofà:
Molt destre en la mecànica, el manteniment i les reparacions de la maquinària de casa, tenia el senyor Charles al capdavall del magatzem unes lleixes amb ferramentes, peces, cargols i recanvis:
I l'any 1992 construí usant peces de procedència diversa (els llums, el capó del motor, el volant i la portella de l'espai de la roda de recanvi d'un Citroen dos cavalls, un motor de motocicleta, un tablier d'un Barreiros Yeye, etc) un petit automòbil per distreure la canalla:
La senyora Roca continuà la producció de sifons i gasoses després del traspàs del seu marit fins que tancà l'empresa. El darrer cop que els dos camions de la casa passaren la inspecció tècnica de vehicles fou l'any 1996. Caixes de begudes, que distribuïa el senyor Montserrat Charles, amuntegades en un racó de la nau, al costat del camió Ebro:
El amics que ens hem trobat a casa de la senyora Josepa Roca per visitar la fàbrica d'aigua de seltz, gasoses i demés begudes refrescants que la seva família tingué a Torres de Segre. De dreta a esquerra: en Ricard Palomas, en Xavier Castells, en Claudi Herguido, la senyora Josepa Roca Bodí, en Jordi Ibars i en Carlos Cerdà Meseguer, amb dos xiquets, l'Anna i en Jesús, davant la porta del magatzem:
Havent-nos acomiadat de la senyora Roca, un cop acabada una visita d'un gran interès, hem marxat cap a Alcarràs on ens esperava la segona activitat del matí. En Ricard Palomas, gran afeccionats als automòbils clàssics, ha vingut amb un Seat 850 Spider que munta una carrosseria dissenyada per Bertone.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada