Després de menjar una suculenta paella marinera al restaurant Neptuno de Benicarló, absolutament recomanable, i gaudir d'una agradable i tranquil·la sobretaula en què el senyor Esbri contà els seus records de transportista, es feren tres quarts de sis de la tarda. Era hora de tornar a casa.
Acomiadats dels senyors Esbri i Lluch, a les sis de la tarda emprenguérem el viatge de tornada a Alcarràs per Tortosa, Flix i Aitona. Una hora i mitja de viatge a bon pas. A dos quarts de vuit del vespre recollirem el cotxe aparcat davant les oficines que Transports i Excavacions Herguido SL té a Alcarràs i ens desplaçarem a la nau on hi ha tancats tres camions, dos restaurats i un en procés de restauració.
Acomiadats dels senyors Esbri i Lluch, a les sis de la tarda emprenguérem el viatge de tornada a Alcarràs per Tortosa, Flix i Aitona. Una hora i mitja de viatge a bon pas. A dos quarts de vuit del vespre recollirem el cotxe aparcat davant les oficines que Transports i Excavacions Herguido SL té a Alcarràs i ens desplaçarem a la nau on hi ha tancats tres camions, dos restaurats i un en procés de restauració.
Oficina que l'empresa Transports i Excavacions Herguido SL té al nucli urbà d'Alcarràs:
Dins d'una de les naus hi ha un Barreiros Azor, amb el motor i demés elements mecànics acabats i pendent només d'acoblar-hi la cabina. Esperem que aviat estigui enllestit i en perfecte ordre de marxa per la trobada de vehicles clàssics que es celebrarà, si Déu vol, a La Panadella la primavera del proper any:
El motiu de la visita a la nau on són guardats els camions clàssics de la família Herguido era contemplar el Sava-Berliet finalitzat. En aquesta restauració, tal com s'aprecia en els acabats de la cabina, no s'han escatimat recursos de cap mena. De ben segur que de fàbrica no sortien pas aquests camions amb uns acabats tan polits i rematats:
Detall de la porta del Sava-Berliet. L'operació d'accés i eixida de la cabina és molt còmode. El cendrer, muntat a la porta, es buida girant-lo cap per avall. Senzill i pràctic:
Frontal del Sava Berliet amb el seu capó davanter imponent:
La restauració, molt primmirada, ha procurat que el Sava-Berliet reflectís l'estètica pròpia que aquesta classe de camions tenien en la segona meitat dels anys 1960, quan fou matriculat. Creiem que el repte s'ha superat amb escreix:
La bellesa d'aquest camió, realçada amb la majestuosa restauració executada, és irrefutable:
El Sava-Berliet i, al seu costat, el Barreiros Super Azor. Malgrat compartir la mateixa cabina, s'assemblen com un ou a una castanya. La tecnologia que incorpora el Sava-Berliet, pròpia dels grans constructors europeus de la segona meitat dels anys 1960, els enginyers de Pegaso i Barreiros ni tan sols l'havien considerada. Tampoc era un camió gaire conegut ni fàcil de portar pels conductors espanyols que havien après l'ofici conduint els vehicles de fabricació nacional i reconstruïts, senzills i fins i tot irrisoris en alguns casos:
La longitud del Sava-Berliet dificultava la maniobrabilitat en les carreteres i els nuclis urbans. Tot al país en aquells anys era esquifit, migrat, raquític. Cal reconèixer que l'afirmació despectiva que Àfrica començava al sud dels Pirineus tenia alguns elements certs, irrebatibles. Avui dia, en canvi, tal afirmació no té cap sentit i només revela la ignorància del qui la formula. La integració d'Espanya a la Unió Europea, amb els fons de cohesió transferits -sovint balafiats- ha sigut d'un gran profit per modernitzar les infraestructures del país. El canvi de mentalitat dels poders públics i de la ciutadania en general malauradament no ha canviat gaire (corrupció, transparència, productivitat):
Mirat des de qualsevol angle i cantó, la bellesa i sensació de fortalesa que transmet el Sava-Berliet és corprenedora, imponent:
La caixa de fusta, feta artesanalment, és una filigrana:
La capacitat de càrrega del Sava-Berliet era molt superior a la de l'esforçat, sofert i benintencionat Barreiros:
En Ricard Palomas observant les boixes de les rodes:
El simpàtic i eixerit Barreiros Super Azor, amb la seva cabina gràcil que transmet alegria:
El resultat de la caixa amb llurs arquets metàl·lics és admirable:
En Ricard Palomas, que vingué de Lleida per saludar-nos i estar plegats una estona, portà el seu Seat 124 Sport, un cotxe que es deixà de vendre l'any 1975 i que costava quatre-centes seixanta mil pessetes l'any 1974. Un dineral:
La carrosseria que munta aquest automòbil, pur disseny italià, és magnífica, superba:
Un cotxe concebut per les classes acomodades, les úniques amb poder adquisitiu i capacitat econòmica per comprar-lo:
Part posterior del Seat 124 Sport, símbol d'elegància i distinció social a les acaballes del franquisme:
Tablier, de gust italià, atapeït de rellotges. La seva bellesa és inqüestionable:
En Claudi Herguido i en Ricard Palomas al costat del Sava-Berliet. No hi ha pas a Catalunya ni tampoc a Espanya cap unitat d'aquest model que llueixi una restauració tan pulcre ni exigent:
A les nou del vespre ens hem acomiadarem d'en Claudi i d'en Ricard després d'haver fet una quilometrada. Encara ens esperaven dues hores de carretera fins arribar a Ripoll. El dissabte passat fou un dia meravellós, únic, i un gran regal d'aniversari per un dels participants. La gran qualitat humana dels amics que coneguérem a Gandesa i Benicarló i els vehicles que conserven és un record que perdurarà molt de temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada