Dins del meravellós arxiu fotogràfic del senyor Joan Brugués, hem trobat una fotografia d'un autocar Citroën que va pertànyer al senyor Pere Estarriol, carrossat per CARROSSERIES TORRENT de la vila de Figueres (Alt Empordà).
L'esfondrament de l'exèrcit de la República a la batalla de l'Ebre a mitjans de novembre de l'any 1938, va provocar que s'apleguessin milers de refugiats que fugien de l'avanç de l'exercit feixista sobre Catalunya en els mesos de gener i febrer del 1939, tot esperant que el govern francès n'autoritzés llur entrada a les comarques nordcatalanes del Conflent, el Vallespir i el Rosselló.
En la retirada d'aquests refugiats van abandonar-se centenars de vehicles en els passos fronterers per panes o acabament de benzina. Alguns d'aquests vehicles foren recuperats per llurs propietaris mentre que d'altres van servir per a reconstruir el malmès i exigu parc mòbil. A Ripoll s'explica l'anècdota d'un mecànic espavilat que va reconstruir un camió aprofitant les peces dels vehicles abandonats i estimbats al Coll d'Ares.
En Josep Vert i Planas explica en un llibre que durant anys la munió de vehicles abandonats en aquests passos fronteres i que no foren reclamats, va permetre disposar de peces per a refer i reparar els vehicles que s'espatllaven. A més, tenir aquests vehicles a l'abast també fou la causa de que alguns mecànics i planxistes podessin reconstruir vehicles de tota mena, esdevenint carrossers atès que durant la dècada dels anys 1940 i 1950 hi havia molt poca oferta de vehicles nous i calia apedaçar els pocs que hi havia.
Alguns d'aquests carrossers van reeixir fabricant carrosseries que tingueren una bona acollida entre els clients. Un d'aquests carrossers fou en Roca de Girona (Gironès); un altre fou en Torrent de la vila de Figueres (Alt Empordà), el qual va carrossar aquest autocar Citroën d'en Pere Estarriol destinat al cobrir les línies regulars de llur titularitat.
Aquesta mena de carrosseria molt característica de la dècada dels anys seixanta, és força semblant a la d'altres carrossers catalans com en Tena de Vic, per la raó que adquirien tots les mateixes peces als pocs fabricants que hi havia aleshores.
El senyor Brugués m'explicava que alguns transportistes adquirien un tros de xassís amb el número de bastidor, el qual acreditava el vehicle davant de tràfic, i amb aquest ferro es reconstruïa un vehicle sencer: es refeia el xassís, s'acoplava un motor Perkins Hispania, es muntava un diferencial Timken i es construïa una carrosseria a mida. Eren les solucions que calia improvisar durant els anys de la fam i amb el país completament ensulsiat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada