dimecres, 18 de maig de 2011

TRANSPORTS CONDEMINAS de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès): crònica d'en Xavier Castells i Quintana.

El senyor Guillermo Condeminas i Martin va néixer l'any 1925 al barri de Gràcia de Barcelona, concretament, al carrer de Sant Salvador. El seu pare era un corredor de vins, negoci heretat de la família, però al poc temps, per certes circumstancies, se'n va anar en orris.

Buscant una nova feina d'exercici liberal, el senyor Joaquim Condeminas i Blanchar va pensar en l'incipient negoci del transport, adquirint un camió FORD de 16 cavalls. Així mateix, també va comprar un terreny proper a la N-II, al seu pas per Sant Adrià del Besòs, on va bastir-hi una casa en l'indret on avui dia hi ha el Passeig de Catalunya, rovell de l'ou de Sant Adrià del Besòs.

Aleshores el senyor Guillermo Condeminas complia l'edat de 7 anys quan el seu pare va començar el negoci del transport en camió a Sant Adrià del Besós.

El senyor Guillermo Condeminas continua els estudis corresponents de primària amb nota alta. Un cop superats aquests estudis, es matricula a l'Escola Industrial del carrer Urgell, de Barcelona, on estudia per les nits i es llicencia en mestre mecànic. Durant el dia ajudava el seu pare en el negoci del transport. Compaginava els estudis i el treball amb la passió de la seva vida, la música.

jlo087jm5.th[1]

Cada diumenge pel matí anava al carrer Pere IV del barri del Poblenou de Barcelona, on hi havia un mestre de cantants, el senyor Guasch, a qui el senyor Guillermo Condeminas havia conegut a Sant Adrià de Besòs per haver organitzat les diferents corals del poble. Amb el senyor Guasch aprenia classes de cant fins i tot quan ja era gran i treballava en els camions. Ja era el puntal de la família.

Tot i així el mestre Guasch li va proposar de continuar estudiant i pagar-li la carrera de cant al Conservatori de Música perquè tenia una veu prodigiosa, proposta que va desestimar ja que en Guillermo Condeminas es devia a la feina, doncs els seus pares envellien poc a poc i els havia d'ajudar en el negoci familiar del transport.

Com ja dèiem en la crònica del senyor Camí, de Castelldefels, la casa del pare d'en Guillermo Condeminas era molt propera a la central de Recaders de la carretera Nacional-II al seu pas de Sant Adrià de Besòs. I el senyor Guillermo Condeminas ens confirma les aturades dels recaders del Maresme i de la província de Girona per deixar els encàrrecs de la població i de l'incipient polígon industrial que s'estava creant a la vora del mar, principalment de la indústria química.

Amb el camió FORD de 16 cavalls, feien el trajecte del mercat del Born de Barcelona, carregats amb coves de verdures i caixes de fruita per al mercat de Sant Adrià de Besòs. Aquest transport depenia de les comandes i dels tractes dels amos de les parades del mercat de Sant Adrià amb els majoristes de fruita i verdura del mercat del Born.

Degut a la curta distància que hi ha entre Sant Adrià de Besòs a Barcelona, es feia un segon viatge: es desplaçaven al centre de recaders del carrer Princesa 56, de Barcelona, on carregaven paqueteria diversa per les botigues de Sant Adrià de Besòs i certs recanvis per a les indústries de Sant Adrià de Besòs.

El camió Ford de 16 cavalls fou substituït per un camió Studebaker. En aquells anys, en Guillermo Condeminas havia crescut i portava les regnes de l'empresa familiar. Per desgràcia, les fotos d'aquest vehicle amb el pas dels anys s'han perdut.

Més endavant va arribar un “camió vermell” que no hem pogut esbrinar quina marca era. Només sabem que el senyor Guillermo Condeminas va estar cercant un bon xassís i cabina, que fos robusta, i es podés acoblar un bon motor dièsel nou. Al final va trobar un bon xassís. Aleshores va comprar el motor a l'empresa TALLERS CORTÉS, al carrer Mallorca de Barcelona, davant de la Basílica de La Sagrada Família. El motor era un PERKINS de sis cilindres, i l'havien importat directament d'Anglaterra. Estava protegit dins d'una grossa caixa de fusta. El seu preu al comptat era de 350.000 pessetes, deu n'hi do de pagar aquella quantitat de diners per l'època. S'havia de ser adinerat.

Amb aquest camió vermell es va fer la feina dels dos camions anteriors. Era un camió molt ràpid que li va permetre de fer alguna escapada cap al País Valencià i, fins i tot, Sevilla. A la tardor, en l'època de la recollida dels bolets, alguns comerciants del Born llogaven el senyor Guillermo Condeminas per acostar-se al Burgo de Osma, província de Sòria, a recollir rovellons; en portava de 4.000 a 5.000 quilos.

Després va venir un camió Berliet. Això ja era una altre cosa. Tenia una cabina xata i amb un frontis imponent, pintat de verd fosc, i amb una càrrega legal de 5.000 quilos, o sigui, que es podien carregar tranquil·lament 10.000 quilos. S'abandona el negoci d'ordinari del carrer Princesa 56 de Barcelona, i es centra en les càrregues grosses.

En Guillermo Condeminas transportava amb el Berliet les hissades de pells des del port de Barcelona fins a les indústries adoberes d'Igualada, construïdes a la riba del riu Anoia, on es rentaven i preparaven les pells per a adobar-les i comercialitzar-les. Cal aclarir que una hissada era un feix lligat de 1.000 quilos de pell natural. Us podeu imaginar la pudor que desprenien les hissades de pell. En el moll es carregaven les hissades de pell amb les mateixes grues petites amb motors de dos temps que petardejaven i trontollaven amb el pes, donant la sensació de bolcar. Es carregava de pressa, de pressa, que tothom anava a preu fet.

El camió Berliet del senyor Guillermo Condeminas carregava entre nou i deu hissades en cada viatge. Corrien els anys 1950. Amb aquest camió es va fer un viatge a París, a una fira, transportant un gran vaixell de fusta per encàrrec de l'empresa ASTILLEROS LA CARABELA, de Sant Adrià de Besòs, propietat d'un hongarès nacionalitzat canadenc, en Nicolas Kenyeres, casat amb una noia de Barcelona.

En aquells anys, París era un gran viatge, gairebé una epopeia. Aquesta drassana, famosa per la qualitat dels seus vaixells, va construir el Resaca per a en Mike Da Costa, un veler dissenyat per un bon amic d'en Mike, l'Angus Primrose. La importància d'aquesta drassana va merèixer un reportatge emès en el programa Thalassa de Televisió de Catalunya.

El senyor Guillermo Condeminas era un home corpulent però una mica llepafils en el menjar. La seva esposa va preparar-li per al viatge a França una caixa de fusta perquè se l'endugués plena de viandes i menjar amb productes de la casa: pa, fuets, etc. També l'hi va posar menjars que es podien conservar.

Aquesta caixa de fusta va tornar plena de regals i coses curioses que en aquell temps no en gaudíem aquí: una cosa tant senzilla com una llaunes de pèsols; un anorac de niló reversible que era l'enveja de tothom, ja que aquí no n'hi havien; caramels de colors; galetes de xocolata; formatges; i una nina per la seva filla Anna Maria, amb un vestit d'hostessa, jaqueta blau marí, casquet i faldilla blanca plisada, una marevella a l'època.

Al cap de poc temps, ASTILLEROS LA CARABELA li va fer un altre encàrrec per a transportar un altre vaixell de fusta, però a Londres. Va embarcar a Dunkerque i va desembarcar a Dover. Deu n'hi do d'un viatge d'aquesta mena en aquella època.

Després del Berliet va venir un Seddon amb un motor Perkins de 6 cilindres. Equipava una carrosseria i una cabina de l'empresa Viuda Muñoz de Múrcia. La cabina era meravellosa en el seu estil, molt semblant al Leyland Comet, però personalment crec que fins i tot més refinada.

El senyor Guillermo Condeminas, per ser mestre mecànic, mai va comprar un camió nou. Així s'estalviava d'amortitzar-lo. Quan ell posava l'ull en un camió, la primera mirada comprobava si era un vehicle reforçat; en quant al motor, amb la seva oïda ja sabia el que passava dintre d'aquell bloc de ferro i, per tant, si li interessava, el comprava; i en cas contrari, a per un altre camió.

Amb el SEDDON va començar a treballar per una empresa propera a casa seva, que s'anomenava INDUSTRIAL QUIMICA MODERNA SA. I treballava per una altre empresa, també propera al seu domicili, MARTIN F. VILLARAN SA, fabricant de disolvents. La seva principal dedicació era el transport d'ADR, o sigui, de matèries perilloses.

El senyor Condeminas combinava aquestes feines amb el transport de dues fàbriques de cartró properes, ubicades a Sant Adrià de Besós. La primera de les fàbriques era LLANDRICH HERMANOS, a la riba del riu Besós, on encara existeix l'edifici i l'entrada pel carrer d'Andreu Vidal número 27. L'altre indústria de cartons era SUCESORES DE SALVADOR CLEMARES, del carrer Ricard 41 de Sant Adrià de Besòs. Aquesta empresa tenia el gruix de la producció en una planta de Sant Pere de Riudevitlles.

La feina consistia en carregar bales de paper usat i premsat a PAPELES ALLENDE SL de la Zona Franca de Barcelona, i ho transportava a la fàbrica que SUCESORES DE SALVADOR CLEMARES tenia a Sant Pere de Riudevitlles, on transformaven el paper usat en cartró dur. En aquella planta carregava el cartró ja elaborat per dur-lo a la fàbrica de Sant Adrià de Besós on es pintava el cartró segons els colors que demanava el client.

Dos dels principals clients de SUCESORES DE SALVADOR CLEMARES encara perduren avui en dia. L'un és la coneguda empresa d'arxivadors ELBA, de Barcelona. I l'altre era maletes TAURO, de Madrid. El senyor Condeminas transportava amb el SEDDON el cartró fins a Madrid.

Hi ha un fet que va patir el senyor Condeminas que cal explicar. Era a la fàbrica de SUCESORES DE SALVADOR CLEMARES de Sant Pere de Riudevitlles, amb el camió carregat de cartró per a transportar-ho a la fàbrica de Sant Adrià de Besós. Hi havia una corda de la vela deslligada que va enrotllar-se en el tub d’escapament, amb tant mala sort que la corda va encendre’s i el foc es propagava cap a la vela de la caixa que protegia la càrrega. Quan el senyor Condeminas va veure el fum pel mirall del retrovisor, va saltar immediatament de la cabina, va deslligar les restes de la corda de la vela i va llençar tota la vela cap al terra, ja encesa, per evitar que es cremes la càrrega. Va sortir mal parat cremant-se totes dues mans. Amb les mans nafrades per les cremades va conduir fins a Sant Adrià de Besòs, enmig de forts dolors. Un cop allà, el van portar a curar-se les mans. Va passar uns dies molt dolorosos.

L’altre fet també va tenir com a protagonistes les mans del senyor Condeminas. Un dia mentre saltava de la cabina del camió, se li va enganxar l’anell de noces en el marc de la finestra. Va estar a punt d’haver-li d’amputar el dit que va quedar torçat de per vida. La problemàtica dels anells en els conductors de camions ha sortit a la palestra infinitat de vegades. Hi ha qui continua portant-los-hi. És qüestió de gustos i de dits. Avui dia amb les altures de les cabines dels camions encara és més perillós.

En aquell temps, el senyor Guillermo Condeminas ja s'havia construït una casa nova davant de la del seu pare, amb un ampli garatge amb capacitat per a tres o quatre camions, que disposava d'oficina, moll de càrrega i descàrrega i un fossat per a les reparacions.

IMG_2065[1]

IMG_2061[1]

IMG_2059[1]

Mentre treballava per MARTIN F. VILLARAN SA, solia venir de Bilbao un PEGASO 200, de tres eixos, que el senyor Guillermo Condeminas havia ullat. Un dia va dir-li al xofer que li transmetés al seu cap una oferta econòmica per la compra del camió. Si hi havia acord, en el proper viatge li pagaria la quantitat oferta, el camió es quedaria a Sant Adrià de Besòs i el xofer tornaria a Bilbao amb els diners.

Dit i fet. El cap va acceptar l’oferta per la compra del Pegaso. El senyor Condeminas va reestrenar un PEGASO de 3 eixos matriculat a Bilbao i el xofer amb els diners, ben content, va fer via cap a Barakaldo, als barris de RETUERTO i REGATO, seu de la empresa.

IMG_2034[1]

Amb aquest Pegaso de tres eixos, va entrar també a treballar a l’empresa EXTRACTA SA, on els hi feia un viatge d’anada i tornada a una empresa de Torrelavega, la Real Compañia Asturiana de Minas. Li carregaven a Barcelona dues cisternes buides per omplir-les a destí i tornava cap a Barcelona amb 10.000 quilos d'anhídrid sulfúric. Aquest viatge es produïa cap a l’any 1968 i amb una cadència quinzenal.

jlo118dn1.th[1]

En un viatge en un dia plujós, a l’altura del port de l’Ordal, un cotxe holandes va patinar i es va encastar contra el Pegaso amb el resultat d’un nen petit mort. En el cotxe hi anaven un matrimoni amb dos fills. En Guillermo Condeminas va ajudar a treure el cos del nen del vehicle i aquest fet va produir-li un impacte per a tota la vida.

En aquella època ja tenia un altre camió, un Pegaso 1065 “Europa”, també de segona mà. Aquest camió també carregava a la INDUSTRIAL QUIMICA MODERNA SA, on es fabricava el famós DDT, sent un dels clients habituals la fàbrica de Badalona CRUZ VERDE.

Aquest Pegaso 1065 el conduïa el senyor Javier, un xofer molt peculiar, que duia uns bigotis llarg i fins com els d’en Salvador Dalí, però en lloc d’enlairar-se li davallaven. Actualment el senyor Javier encara duu els bigotis, però emblanquinats.

Amb els dos camions –el Pegaso 200 i el 1065 “Europa- TRANSPORTS CONDEMINAS cada cop tenia clients més importants, com PINTURAS MARINAS HEMPEL SA, HENKEL IBERICA SA que en aquells anys en la fàbrica de Sant Adrià de Besòs fabricaven per a ells i per altres marques. La primera industria que va treballar-hi el senyor Condeminas, INDUSTRIA QUIMICA MODERNA SA es va fusionar amb una empresa estrangera, UGINE-KUHLMANN, de la qual va sortir-ne UGIMICA SA, el client més important del senyor Condeminas.

Els dos Pegasos foren substituïts paulatinament per un Renault, un Mercedes Benz i un Daf, tots tres de tres eixos i de comprats de segona mà. El Daf fou el darrer camió d'aquesta empresa familiar. Eren pintats de color blau fosc la cabina, amb les lletres de "Transportes Condeminas" blanques, i la caixa era combinat el color blau fosc amb el blau clar. Van treballar principalment per a UGIMICA SA.

Per a l'empresa UGIMICA SA, Transports Condeminas feia repartiments per tot Catalunya, fins que aquesta empresa familiar de transports va tancar ja que no hi ha hagut continuïtat per cap membre de la família. Cal dir que el gendre del senyor Condeminas, l’Enrique, va estar un temps treballant a l’empresa.

Allò que més ressaltava dels camions del senyor Guillermo Condeminas i pel qual era conegut, era la netedat de tots els camions que va tenir, els quals es feien mirar per la seva lluentor. La pulcritud era sagrada. Cada mes s’anava a un rentador de Sabadell, ja seleccionat prèviament entre els que hi havia a l’època, on es feia un rentat i engreixat a fons dels camions. Després, al garatge de Sant Adrià de Besòs, es rentaven dos cops per setmana amb una manega i badana que s’escorria en els ganxos del lateral de la caixa. Els caps de setmana es repassava la pintura per si havia hagut cap petita ratllada, i també les rodes perquè mantinguessin el color negre lluent. Amb un raspall de sabates s’embetumaven els pneumàtics donant-li una elegància inusitada. I els cromats es repassaven amb Sidol.

A la fossa els hi feien als camions petites reparacions. Si la reparació era ja grossa, es recorria als TALLERES AUTO-PRACTICO SA, propietat dels germans José i Carlos Casanovas Vilanova, del carrer Buenaventura Muñoz 35, prop de l’estació del Nord de Barcelona. En quant a les reparacions elèctriques i les bombes, hi havia el taller J. SOBREPERA del carrer Marina 228 de Barcelona.

El senyor Condeminas va continuar treballant, encara que no conduïa, fins els 75 anys, edat en que li posaven tota mena d’entrebancs per a renovar-li el carnet. Malgrat tot, va continuar al front de l’empresa. Quan va jubilar-se el darrer empleat, el senyor Javier, va decidir de tancar l'empresa.

El senyor Condeminas actualment té 85 anys. Retirat a casa seva continua gaudint de la seva gran afició, la música. I com a agraïment de haver passat la tarda junt amb ell, la seva filla Anna Maria i la seva cunyada que li tenen cura, ens va dedicar una bella i emotiva cançó.

Cal dir que en qualsevol acte on convenia, el senyor Guillermo Condeminas no dubtava pas a cantar, fins i tot, en el funeral de la seva sogra. La seva senyora, també desapareguda, l’havia ajudat tota la vida sent la comptable de l’empresa i qui s’entenia amb la clientela. Fou el seu gran amor de la seva vida.

Cal apuntar finalment que el senyor Condeminas, a Sant Adrià del Besos, és molt reconegut i estimat. Hi ha una anècdota final que manifesta el seu tarannà. Amb el creixent de Sant Adrià de Besos, va ampliar-se el nucli urbà de la ciutat i el seu garatge va quedar dintre del centre de la vila. L’Ajuntament va transformar el centre de la vila, on hi havia el garatge del senyor Condeminas, en un espai per a vianants. Mentre va durar les obres, el senyor Condeminas va haver de deixar els seus camions un temps sense poder aparcar-los dins del seu garatge, amb les molèsties que li va causar. En agraïment i reconeixement per la col·laboració del senyor Condeminas, l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs li va regalar el quadre de l’arc de Sant Adrià de Besòs, una barqueta que és el símbol de la ciutat, i un diploma.

IMG_2048[1]

IMG_2051[1]

IMG_2047[1]

Xavier Castells i Quintana, maig del 2011.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada