dimarts, 31 de maig de 2011

Recader Cros de Banyoles: la incorporació de la tercera generació, la cooperativa de transports i el tancament de l'empresa (i V).

A mitjans dels anys 1960, s'incorpora a l'empresa en Pere Cros i Gelmà, representant de la tercera generació. Es cobreix el servei diari de recaderia entre Banyoles i Barcelona. La central de Banyoles era a la plaça dels Turers i la de Barcelona, des del mes de maig del 1968, el carrer Almogàvers 43, un barri on s'hi aplegaven nombroses empreses de transport de Barcelona.

Al carrer Almogàvers 43 hi havia una cooperativa de transports que feia les funcions d'un centre de recaders, sense un propietari concret ni ànim de lucre, autogestionant-se pels socis-recaders que l'integraven. Aquesta cooperativa era regida per una Junta que es renovava cada any. En la pràctica, aquesta Junta era integrada pel comptable i dos dels socis apoderats amb signatura per pagar les nòmines del personal -en els anys més pròspers, aquesta cooperativa tenia uns vuit treballadors- i la gestoria que tramitava tot el paperam administratiu, laboral i fiscal.

En aquesta cooperativa hi havia un ambient excel·lent entre els socis, presidit per una companyonia absoluta. Era indiferent que uns socis carreguessin més que d'altres. Entre els socis de la cooperativa que recorda en Xavier Castells hi havia en Buque, de Mataró, que treballava amb dos Pegasos Comet 1100; el senyor Josep Llimós, recader de Ripoll, que gestionava Transports Casaponsa, amb un camió Mercedes Benz de cabina quadrada i la típica caixa de paquets, amb una finestra per davant per si havia de transportar ferros de més de sis metres de llargada, que sobresortia per sobre de la cabina; en Prades, ordinari de Cardedeu i Granollers, que treballava amb un Sava 515 i un Ebro D550; en Bonaventura Parramon, recader de Manlleu, treballava amb un Ebro C550, un Ebro D600, una furgoneta Romeo A i un camionet Nazar B de 3.500 quilos, de color verd; el protagonista d'aquesta crònica, en Pere Cros, recader de Banyoles, que treballava amb un Man i un Mercedes Benz, de color blau, immaculats; en Diego, de Puigcerdà, conduïa un Pegaso 1065 "Europa"; en Mumbru, de Caldes de Montbui, que treballava amb una furgoneta Romeo A, i el seu fill Isidre amb un camió Ebro; En Xavier Castells, ordinari de Sallent, tenia un Pegaso 1100 i un Ebro P-137; En Guardis, de Valls, duia un Pegaso 1065 "Europa"; l'agència Pol, de Montblanc, treballava amb un Ebro 550; en Sagués Esteve SL, de Masquefa, duia un Pegaso Comet; El Rapid, de Lloret de Mar, amb un Pegaso Comet; en Monvies, de Lleida; en Tresserras, d'Olot; l'ordinari de Ribes de Freser; i d'altres socis, tots ells recaders de pobles i viles de Catalunya.

La cooperativa, en aquells anys, recepcionava els embalums i paquets d'origen o destí dels recaders, constituït per productes i partides de gènere de tota mena: fil, productes químics, peces de tela per confeccionar vestits, entre d'altres. Recepcionava i distribuïa les mercaderies. Els recaders, amb llurs propis vehicles o amb furgonetes i camions llogats a d'altres agències de transport, duien a la cooperativa el gènere d'origen o de les agències nacionals per a lliurar-lo a destí. També la cooperativa els hi permetia als recaders de poder distribuir la mercaderia d'origen a destí, ja fos a Catalunya o per l'Estat espanyol a través dels ordinaris provincials com Azkar i La Guipuzcoana.

La cooperativa va ser un lloc de treball ideal, gairebé un model a seguir. Amb els Jocs Olímpics celebrats a Barcelona l'any 1992, el local fou expropiat. Va haver-hi diverses propostes per a constituïr una societat limitada que prestés els serveis de la cooperativa. Tanmateix, cada transportista va espavilar-se pel seu compte i mai va constituir-se aquella societat limitada.

Un cop extingida la cooperativa per l'expropiació del local que ocupava, en Pere Cros dipositava i recollia la mercaderia de Barcelona en uns locals dels carrers Pujadas, Alaba i Pamplona.

El fill d'en Pere Cros, davant d'un dels camions de l'empresa, engalanat per a participar en la festa de Sant Cristòfol de l'any 1990:

juliol 1990

En Pere Cros en la participació de la festa patronal de Sant Cristòfol celebrada a Banyoles l'any 1990:

JULIOL 1990

JULIOL 1990-2

La família Cros:

juliol 1990

Dos camions de Transports Cros participant en aquesta festa popular:

juliol 1990

En Pere Cros en la celebració de la festa de Sant Cristòfol de l'any 2000, davant d'un camió Volvo de TRANSPORTS INTERCOMARCALS SA:

SANT CRISTOFOL 2000

Factura lliurada per en Pere Cros, recader diari de Banyoles a Barcelona, l'any 1993:

fot283

Full de la feina i l'import:

fot285

Carta adreçada per en Pere Cros a llurs clients i amics informant-los que l'u de gener del 1994, TRANSPORTS CROS s'integrava en l'empresa TRANSPORTS INTERCOMARCALS SL, de Porqueres (Pla de l'Estany).

1 gener 1994

En Pere Cros va treballar en l'empresa TRANSPORTS INTERCOMARCALS SA (TISA) fins a llur jubilació, al cap de pocs anys. Amb la jubilació del senyor Pere Cros i Gelmà, va extingir-se una empresa de transports familiar, dedicada a la recaderia entre Banyoles i Barcelona, amb gairebé cent anys d'existència.

Aquest bloc vol agrair al senyor Cros la publicació de la història de l'empresa de transports familiar, d'un extraordinari interès històric, i felicitar-lo per haver sabut conservar durant tots aquests anys la documentació i les fotografies. També agrair al senyor Xavier Castells la informació sobre la cooperativa de recaders del carrer Almogàvers 43 de Barcelona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada