dimecres, 6 de juliol de 2011

Els camions de R. i A. Castells del barri del Poblenou de Barcelona.

Setmanes enrere vaig rebre un correu electrònic d'Alemanya. Era d'en Rafael de la Vega, gran afeccionat als camions clàssics, i hi adjuntava una fotografia interessantíssima. L'havia adquirida recentment i creia que era ajustada a la temàtica d'aquest bloc, de recuperació de transportistes, vehicles, carrossers, mecànics i empreses per les quals treballen i han treballat.

castells%20flota[1]

catellsb[1]

Ràpidament vaig contactar amb la periodista Maria Favà, gran coneixedora del seu barri, el Poblenou, i amb l'amic Joan Homs, també prou conegut en aquest bloc.

La Maria Favà va informar-me que la fotografia estava presa a la cantonada dels carrers Pujadas i Ciutat de Granada, prop de casa seva, on abans hi havia hagut una vaqueria. L'edifici horrorós que es veu darrere dels camions es va construir els anys seixanta i ha hostejat de tot; tallers, sala d'assaigs, magatzems,... res ha durat gaires anys. En aquest edifici hi ha un taller de matricers. El pare, que ja s'ha jubilat i es diu Garcia, havia de conèixer la historia.

En Garcia, que sempre té moltes ganes de parlar, no va saber explicar-li a la Maria Favà gaire res de la flota de camions retratada a la postal d’en Rafael de la Vega. Solament recordava que aquesta empresa van ser uns veïns efímers: "un any i mig, màxim dos. Es dedicaven al ram de l'hosteleria fent repartiment de vins, caves, olis... No se pas on van anar després. No n'he sabut mai mes res.". La Maria també en tenia aquest record de veïns efímers.

En Joan Homs recordava que aquesta gent eren del Poblenou. Tenien un magatzem de vins i repartien per les tavernes, bars i vinateries els bots de vi, de pell de cabra. L'edifici de la postal, tan lleig, era propietat d'un recader que havia acumulat un bon capital i va invertir-lo en la compra del solar i llur construcció, caracteritzada per la sobrietat, senzillesa i lletjor.

Es construïen aquesta mena d'edifici en aquells anys perquè les autoritats polítiques i els funcionaris municipals tenien altres preocupacions. Barcelona, la ciutat que havia excel·lit amb les obres d'Antoni Gaudí, llur deixeble Josep Maria Jujol, i l'arquitectura modernista, noucentista i del GATCPAC (Grup d'Artistes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània), de caràcter racionalista, concedia llicències d'obres per construir bunyols d'aquesta mena i alhora enderrocava joies arquitectòniques per a donar pas a d'altres pasterades per l'estil. Que recordi, mai s'ha publicat cap llibre sobre les barbaritats urbanístiques i edificatòries comeses aquells anys.

L’Ebro B35 del mig de la renglera i amb placa verda que MOTOR IBÉRICA SA fabricava a les instal·lacions de l’avinguda Icària, del barri del Poblenou, era conegut popularment com “avort” pel seu disseny matusser: semblava que el capó s’hagués aixafat per un xoc contra una paret.

La fabricació de vehicles per MOTOR IBÉRICA SA al barri del Poblenou, venuts amb la marca EBRO, va originar el sorgiment de tallers metal·lúrgics i carrossers en aquell sector. És el cas dels germans Àngel i Tomàs Casasin, titulars d’un negoci de carrosseries especialitzada en camions Ebro a l’avinguda Icària amb el carrer Badajoz, prop del cementiri de l’Est.

Un altre carrosser del barri del Poblenou fou en Juanola, que regentava un taller a la confluència dels carrers Pere IV, Pallars i Badajoz. També hi havia en Pascual Morote, un antic ferrer que ferrava rodes de carros i cavalls, i que va transformar-se i adaptar-se a fabricar i reparar les caixes dels camions de l’empresa làctia RAM.

CARROCERIAS TIBIDABO, del carrer Marina, era un planxista que construïa les cabines per als camions Ford. Aquells anys, els concessionaris lliuraven els camions desproveïts de cabina. Solament xassís, motor, diferencial i direcció. Cada propietari li muntava la cabina que podia o li agradava.

Vull agrair al senyor Rafael de la Vega que hagi permès la publicació d’aquesta fotografia en aquest bloc, i la informació facilitada per la Maria Favà i en Joan Homs sobre aquesta empresa i els carrossers del Poblenou.

3 comentaris:

  1. Sobre Carrosseries Juanola

    Sorprès i satisfet en descobrir la breu menció en aquest bloc ,sobre tallers de carrosseria;JUANOLA i enduit per la admiració, el record i la nostàlgia.Així que des-de el lloc o indret físic on vare ubicar-se molts anys com empresa familiar en el carrer Pere IV 101,entre Badajoz i Avila, em plau escriure e informar a qui poguí interessar sobre aquesta nostre petita industria catalana (que no es podria dir de un altre forma) quelcom sobre el inici,activitat,existencia .... donat l'interes i persistència de aquesta família durant anys en; construir transformar, reparar,amb habilitat materials i elements que constituiran l'anima imprescindible de aquest sector (fusta, ferro, metall, tapisseria,pintura...)
    Tallers JOSEP JUANOLA nomenclatura des-de mitjans de els 50 es la prolongació de la ferreria (construcció de carruatges i ferrers de cavalls) de en MIQUEL JUANOLA ,pare i fundador probablement sobre el anys 20 .

    Inst-alat en el 152 del carrer Pallars xamfrà amb Badajoz,MIQUEL JUANOLA HOMS, Començar a ferrar cavalls,rodes de carro, reparació de carruatges, construir reixats o qualsevol altre comanda,enfrascat de ple en la revolució industrial de aquells anys a BARCELONA i en particular a la barriada del POBLE NOU,(nucli industrial per excel·lència a Barcelona) amb l'ofici apres durant la infantesa i joventut i amb l'empàs del temps ,se assentar feliç amb la seva família , I aixi va anar assolint l'ajut de els seus fills; en las feines de la ferreria, i eixamplant el negoci amb la instal·lació de taller just davant de Pallars 152 a carrer Pere IV nº 101.


    De aquesta manera i amb el transcórrer del temps ,pren la iniciativa i direcció Josep JUANOLA TAIXONERA que fusionà aquells treballs més artesanals amb la demanda lògica i comercial de els nous temps, completant amb nous serveis com la CONSTRUCCIÓ DE CARROCERIAS , planxisteria , pintura,electricitat,rotulaciò...
    en el període comprés aproximadament entre 1950 - 1990 , Assenta'n-se ; "LA BOTIGA" (dit afectuosament al taller de Pere IV,101) com a lloc de consulta per empresas,transportistes,particulars..on reparar els vehicles comercials o particulars, construir carroceries,furgons, de variat tonelatge i diferents aplicacions en la industria.
    Eloi Juanola,germans/es.

    ResponElimina
  2. Molt maco aquest article, i maca també la teva aportació Eloi que m'ha transportat a aquells temps. Es com si ho estigues veient, el teu pare i tu arreglant els cotxes i camions, amb les robes plenes de pintures i taques i ben arremangats, la teva germana Mercè en el petit despatx que tenia.ho al altell envoltada d'albarans, factures, papers diversos........, quins records.
    Felicito a la persona que ha tingut la iniciativa de fer aquest blog, i desitjo que continuï aquests relats que tants records ens porten i que els mes joves puguin anant descobrint.
    Angelina Capdaigua.

    ResponElimina
  3. M´agrada molt aquest bloc tant per el seu contingut fotogràfic, com per les històries que s`expliquen. El meu motiu de contactar amb Vosté es perqué sembla que hi ha una informació una mica incongruent.Tal com explica la foto dels camións está feta al carrer Pujades-Ciutat de Granada, pero no es així.De fet es pot veure al Google el del carrer Pujades-Ciutat de Granada,que encara existeix,maps la seva configuració y contrastant les imatges es veu que no es el mateix edifici.L´edifici que hi surt a la foto es similar, pero es més baix i més extens, y aquest edifici hi tenía un taller de prenses y maquinaria hidràulica anomenada CAUDET. Aquesta fábrica era d´un oncle -avi meu i el meu pare hi va treballar uns anys.El meu oncle -avi hi vivía a la planta atic, que estaba configurada com una gran vivenda.Jo ,de petit hi había anat moltes vegades. I es extrany que a la foto no es veigi el emblema de la marca CAUDET, que eren les lletres dintre d´un romb, tot a color vermell i la porta sí que era blava.A la foto sembla que ho han coloreijat per no fer publicitat.Als anys 70 el meu oncle-avi va tancar el taller, donç tenía altres negocis i a més anaben a enderrocar tot el bloc d´edificis que agafa els carrers Pujades, Alava,Pere IV i Avila.Aquí es va contruir un gran edifici tipus d´oficines e industrial, que segueix fins ara, i que durant molts anys va ser tota la part baixa dels transports La Guipuzcoana.
    Un altre argument es que els transports R.y A. Castells estaben a pocs metres del taller, al nº 87 del carrer Pujades.Per que ho comprobi, pot mirar també a Google i veurá que están molt al costat,ara hi ha un bar,i Si vol més informació pot posarse amb contacte al meu correo electrònic thunderbird_zero-x@hotmail.com
    Jo em dic Juanjo Caudet Estrada. Salutacións.

    ResponElimina