diumenge, 3 de juliol de 2011

En Llorenç Maluquer i Mateo us desitja a tots molt bona nit.

Hola, sóc en Llorenç Maluquer i Mateo. He nascut a Barcelona el 4 de gener de 2011, al vespre, un nit clara i freda d’hivern, a la Clínica del Pilar. El meu papà és el Marc, i la meva mamà és la Carolina, i tinc un germà més gran, en Félix, que ara té dos anys i quatre mesos i parla pels descosits. Ja us podeu imaginar quina il·lusió va suposar el meu naixament per a tota la família. Va ser el millor regal de reis que uns pares, un germà i una família entera pot tenir.

Vaig néixer amb un bon pes, gairebé tres quilos i tres-cents grams. Tots coincideixen a dir que sóc molt bonic. Com ja us podeu imaginar, el meu germà gran, en Fèlix, al començament, no estava gaire convençut de la meva presència. Tanmateix, com sempre que el veia el somreia amb la meva boca sense dentetes i l’intentava d’abraçar, ell va començar a correspondrem amb un petons intensos i matussers.

Llorenç_rient_damunt_a_avia_maig0001[1]

Sóc de vida, que en diuen. M’agradava molt de menjar-me els biberons i els potets que em preparaven. A més, sempre em comparàvem amb un rellotge suís per la precisió amb que rondinava quan tenia gana i volia el biberó: just quan tocava, a l’hora exacte. A casa això els hi feia molta gràcia. També gaudia que em bressolessin en els braços dels papàs i dels avis.

Com que la mamà i el papà estaven molt atrafegats amb el Félix, la feina i d’altres obligacions, molts dies m’estava a casa les àvies on hi feia vida: la Maria José, que és la mamà del papà, i l'Ana Maria, que és la mamà de la Carol.

Principalment m’estava a casa de l’àvia Maria José. Ella estava molt alegre, feliç i contenta en veure’m i de cuidar-me. Quan havia de venir, netejava a fons la casa deixant-la neta com una patena. I jo gaudia molt en la seva companyia. Quan arribava a casa seva, la Nona, una gossa Huskie una mica velleta però animosa i tot cor, em donava la benvinguda amb uns udols llargs i intensos. També m’estima la Nona. I després els gats de la mamà, que m’acompanyaven mentre dormia al bressol.

Llorenç_tot_estirat_amb_67,5_an_0002[1]

L'àvia Maria José, la mamà del papà, em treia a passejar pel barri i em presentava a totes les seves amistats i coneguts. Jo crec que presumia de nét. A vegades, sortia a la terrassa perquè el sol m’escalfés. També tenia molta cura de mi, de la meva neteja, del menjar i de les meves necessitats. Quan m’apeixava, em tranquil·litzava, aclucava els ullets i unes faccions de placidesa i benestar se’m dibuixaven a la carona. M'agradava especialment que em banyessin, amb l'aigua calenta, bellugant les cametes i esquitxant l'àvia, que reia. Com gaudia a casa de l’àvia paterna.

A casa de l’àvia materna, l'Ana Maria, també xalava de valent. Estava acompanyat de les meves cosinetes, l’Elsa i la Salma, filles de l’Emi, la germana petita de la mamà i padrina meva. També hi havia un gos, el Yako, que bellugava nerviosament la cua tan bon punt em veia manifestant la seva alegria per la meva presència. L’avia Ana Maria i les meves cosinetes, quan hi eren, tothora estaven pendents de mi i de tot allò que em calia. Quin benestar i felicitat experimentava amb l’àvia Ana Maria.

Els caps de setmana m’estava en companyia dels papàs i en Félix. Quan va començar el bon temps, amb els dies més càlids i llargs, acostumaven a marxar fora. Havia estat a Breda i a Ripoll, on hi tinc els caps de setmana els oncles, en Xavier, germà gran del papà, i la Montse, la seva muller. Això sí, quan era l’hora de la teca, demanava el meu potet o el meu biberó.

A casa tots es sorprenien de com menjava i com creixia, especialment si em comparàvem amb el meu germà Fèlix, desnerit, escanyolit i prim i alhora eixerit, divertit, alegre i sociable. Jo en canvi, m’agrada menjar a les hores que tocava i tenia una cara rodoneta, com la mamà quan era un nadó. També m’estava sortint un cabell fi i ros.

Un dels dies més feliços va ser quan el dissabte onze de juny de 2011 mossèn Jesús em va batejar a la parròquia del Corpus Christi de Barcelona. Tota la família va celebrar una festa grossa. Ja havia ingressat a la comunitat cristiana. Els meus padrins van ser l’Edu, el germà petit del papà, i l’Emi, la germana petita de la Carol, mamà de l’Elsa i la Salma, les meves cosinetes.

54[1]

63[1]

69[1]

El passat 30 de juny de 2011, a la matinada, em vaig dormir per sempre més. Vaig pujar al cel. Allà m’he trobat amb els besavis. La Maria Luisa i en Fernando, papas de l’àvia Maria José; en Félix, l’avi patern de la mamà Carol; en Joan i la Maria Mercedes, papas del meu avi patern Xavier; i l'Henri i l'Elsa, papas de la meva àvia materna Ana Maria.

Ahir es va celebrar el funeral al tanatori de Sant Gervasi oficiat per mossèn Jesús, que m'havia batejat tot just fa vint dies. Ara reposo al cementiri de Sant Gervasi de Cassoles.

La família diu que al cel hi ha un angelet més. Jo no ho acabo d’entendre. Suposo que sóc encara massa petit. Solament us puc dir que sóc molt feliç en companyia de tots els besavis, de la resta de la família i dels amics com en Llorenç i la Pilar.

Solament em dol la gran tristor que la meva absència ha provocat a la família, als papàs, al Fèlix, als avis Xavier i Maria José, a l'Eduardo i l'Ana Maria, a la besàvia Felicitas, als oncles, cosinetes i demés família.

Jo únicament us puc dir que malgrat que la meva vida ha estat molt breu, m’enduc un amor immens de tots vosaltres que m’omple de felicitat i d’agraïment. No vull que ploreu per mi perquè estic molt bé, tots tenen cura de mi i continuo rebent el mateix amor que vosaltres m’heu donat.

Si us hi fixeu bé, segur que em veureu somriure-us amb la meva boca sense dentetes al costat de la Maria Luisa, en Fernando, en Félix, en Joan i la Maria Mercedes, l'Henri i l'Elsa, en Llorenç i la Pilar i la resta de parents i amics. Des del cel us faig companyia i us continuo estimant com el primer dia.

Llorenç_tot_dolçor_24_05_2011_4m0001[1]

Molt bona nit i moltes gràcies per l’immens amor que m’heu donat i que transmeto als qui són al cel.


Llorenç Maluquer i Mateo, Barcelona, 4 de gener de 2011- 30 de juny de 2011.


3 comentaris:

  1. Es una pasada! precioso texto para recordar a LLorenç. Sois una familia genial. Ptons, os queremos, Pepe y Mayra

    ResponElimina
  2. .

    Molt emotiu. Segur que va gaudir de tot l'amor que li vau donar.

    Rebeu una fortíssima abraçada.

    .

    ResponElimina
  3. Preciós testimoniatge del malaguanyat Llorenç, que al cel sia, ple de llum i esperit positiu, que és el que ens cal a tots per superar els moments difícils! Hem de pensar que ens cal esforçar-nos en millorar la nostra vida i la dels qui ens envolten, més que no plànyer-nos en la dissort, o en el que hagués pogut ser i no ha sigut!
    Una abraçada ben forta!
    Joan M.

    ResponElimina